VIIIª VISITA A ARC AL CEL (POLLENÇA) I AL POBLE DE POLLENÇA

El passat diumenge 7 de novembre ARCA organitzà amb el patrocini del Govern Balear la VIIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Arc Al Cel (Pollença).

Tomeu Morro i Bianca són els responsables de l’existència d’Arc Al Cel, productors de pa i rebosteria ecològica. Des d’un petit forn de ca seva, situada a la zona de Can Pont, fora vila de Pollença aquests dos productors cuinen els seus pans d’una forma tradicional, elaborat amb blat de producció ecològica.

A dia d’avui compren la seva matèria prima, és a dir, la farina als dos únics moliners que encara produeixen aquest producte d’una forma tradicional. Els moliners en qüestió són Sebastià Torrandell de cas Siulet (sa Pobla) i can Soler (Campos).

A la visita, Tome Morro ens explicà la varietat de blats que hi ha a Mallorca i posteriorment, ens oferí una mostra del pa que produeix d’una forma tradicional. Arc Al Cel es comercialitza directament i els podeu trobar els dissabtes, al mercat ecològic de la plaça de Berenguer de Palou (Palma) o els diumenges al mercat de Santa Maria.

Un cop finalitzada la visita, ferem un recorregut pel centre històric de Pollença, on visitarem el seu ric patrimoni històric i cultural que ens aquests moments està en fase d’estudi previ perquè acabi incoansi com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric.

La visita començà per l’oratori del Roser vell, seguí per l’homònim carrer fins a l’abeurador de Sant Isidre. Arribat per aquest punt prenguerem pel carrer de Mallorca on poguerem contemplar l’antic torrentó de la Solana. Seguidament avançarem fins als Jardins de Joan March, on hi ha la preciosa torre de defensa del segle XV, propietat de la família Villalonga-Desbrull fins als anys’60 del segle XX. Davant d’aquests jardins públics poguerem gaudir del convent de Sant Domingo, on aquesta congregació religiosa s’instalà a Pollença a l’any 1578. Posteriorment, avançarem fins a la plaça Major, on poguerem comentar la font de l’Algaret (1829), el Club Pollença (1910), l’hostal Juma (1907) i la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, fundada a 1248 per l’ordre dels Templaris. El nostre recorregut seguí pel carrer del Temple fina a la plaça de l’Almoina, on comentarem la Casa de l’Almoina, la font del Gall (1827) i la casa parial de Costa i Llobera. La visita finalitzà a la plaça Vella, antic espai central de Pollença fins que a mitjans del segle XIX es bastí la plaça Major. A aquest indret es celebra la pujada del pi de Trenelles (17 de gener) i el ball dels cossiers (2 d’agost).

Fotografies: Pep Camps.

Seminari de patrimoni: Restauració de pintura i les tècniques de neteja.

Can Weyler ha acollit el Seminari de patrimoni: Restauració de pintura i les tècniques de neteja, en una jornada organitzada per la direcció insular de patrimoni històric del Consell de Mallorca i coordinada per ARCA, a la qual assistiren més de cinquanta persones. S’hi pogué gaudir de les lliçons dels professors de la Universitat Politècnica de València la Dra. Eva Pérez Marín i el Dr. José Manuel Barros García, a més de la directora del taller de restauració del Bisbat de Mallorca, la Sra. Antònia Reig Morro.

La Dra. Pérez Marín fou l’encarregada de pronunciar la primera conferència, titulada La conservación de suports llenyosos i el repte de la desinsectació. La professora explicà “els nous tractaments de la fusta per eliminar les plagues d’obres d’art com les pintures sobre taula, els retaules o les escultures”. La Dra. Pérez Marín va fer un repàs de les diferents metodologies emprades, “des de Lesmes tradicionals fins a les que apliquen noves tecnologies”, i abanica el mètode d’eliminació d’insectes a través demicroones, actualment en proves a la universitat. “Elimina les plagues, però encara estam determinant com afecta les pintures”, va concloure.

Per altra part, el Dr. Barros García dirigí la xerrada La neteja de pintures: del paradigma de la recuperación al paradigma de la documentació. S’hi tractaren diferents aspectos metodològics per a la restauració de pintures i s’explicà com és possible aplicar alguns aspectes de l’arqueologia en els processos de neteja. “Les dues disciplines tenen un sistema de treball semblant, encara que es faci feina amb materials diferents”, afirmà el Dr. Barros Garcia.

El seminari va finalitzar amb un debat sobre casos pràctics per part dels dos professors, la Sra. Antònia Reig i el Sr. Pere Terrasa i altres restauradors.

ARCA s’oposa al vial previst vinculat a la urbanització de Son Bordoy i que dividiria en dos la zona agrícola del Molinar

Des d’ARCA volem manifestar la nostra preocupació pel futur de la zona agrícola del Molinar si es fa el vial paral·lel al carrer de Llucmajor per a connectar la planejada urbanització de Son Bordoy a la nova connexió de l’autopista a l’altura del torrent Gros.

Aquest paisatge agrícola tan a prop de la mar és un dels grans actius paisatgístics de Palma.

La construcció d’un vial com el previst, destruiria per sempre aquest paisatge i molt probablement seria la primera passa per a la urbanització de tota la zona.

Per tant, ARCA demana al Ple de l’Ajuntament de Palma que garanteixi la no execució d’un vial que duria tan negatives conseqüències pel patrimoni agrícola i paisatgístic de la zona.

Les dues connexions previstes amb l’autopista, a l’altura de Son Bordoy (en el cas que finalment es construeixi la urbanització) i a l’altura del torrent Gros, pensam que serien suficients per a descongestionar els actuals embossos que es donen al carrer de Llucmajor

ARCA demana claredat i rectificació en aquest punt i a més manifestam la nostra reserva sobre l'oportunitat de la urbanització de Son Bordoy.

No acceptam l’excusa del tramvia, demanam que es cerquin alternatives

A més, no acceptam que la futura implantació del tramvia, amb les bondats que implica, sigui l'excusa per la destrucció dels valors paisatgístics de la zona. Ben segur hi ha solucions que permetin conservar un indret singular.

ARCA CELEBRA LA FESTA DE TARDOR

JAUME GARAU I SALAS NOMENAT SOCI D’HONOR DE LA ENTITAT

El passat dimecres 27 d'octubre es celebrà la Festa de Tardor a la seu d'ARCA.

Al transcurs de la festa es projectà l’anunci de promoció d'ARCA protagonitzat per l’actriu Cati Solivelles, i el programa titulat: “ARCA: Una mà pel Patrimoni”. Aquests reportatges varen ser iniciativa de IB3 TV i es varen emetre el més d’agost passat.

També s’anomenà SOCI D’HONOR el Sr.D Jaume Garau i Salas, per la seva trajectòria de defensa del Patrimoni.
Jaume Garau i Salas participà, des de els primers moments, justament amb el grupuscle fundacional, en les converses del carrer de Sant Francesc, l’estiu de 1987. En aquells moments va ser aquest grup de persones qui va donar a ARCA les característiques que encara manté avui en dia.
A partir de l’assemblea constitutiva de desembre del mateix any Jaume va ser el primer secretari al llarg de quatre anys.
Són de Jaume la insistència en el patrimoni com quelcom coral, i viu, que subratlla l’aspecte humà i social en la l’entitat. Recordem la campanya de la Gerreria i de sa Riera.
Quan, per motius professionals, Jaume passà a una segona fila de participació dins ARCA, seguí actuant- com és lògic però no freqüent- d’acord amb els principis de la nostra entitat. Per aixó, des de la Conselleria de Turisme, impulsà el projecte “Palma i la mar” amb recorreguts, instal.lacions museístiques i elements propagandístics, per conectar el món turístic i el món patrimonial amb elements atractius i alhora rigorosos i científicament dignes.
Dins aquesta línia de pensament va promoure les adquisicions de Can Serra, el Quarter d’Intendència i Son Real.
Amb Jaume Garau, ARCA sempre ha tengut un soci eficaç un assessor imaginatiu i un amic determinat que –concretament- amb la idea, seva, de fer un centre d’atenció turístic patrimonial, difós i defensat en el seu àmbit d’influència, ha contribuit a salvar Can Weyler, obert el camí a la restauració del casal i donar a ARCA una seu estable per a les seves activitats.

Brindarem pel futur del Patrimoni i el final de festa fou amb bunyolada.

VOLEM LA PLACETA D’ENCARNA VIÑAS AL BARRI DE PERE GARAU

ARCA, associació per a la defensa del Patrimoni, demana la millora de la petita plaça que es troba a la confluència del carrer de Luca de Tena amb el carrer de Llorenç Riber, de manera que es transformi en la Placeta de Encarna Viñas,
Per a aconseguir-ho demanam:
1. Que s’ampliï la zona central fins a unir-la amb la voravia existent.
2. Que es millori el conjunt amb harmonia recuperant per a la mateixa placeta les voreres de pedra actualment existents.
3. Que es transformi en un petit espai de trobada.
4. Que es retirin els contenidors de fems.
5. Que es dediqui al record d’Encarna Viñas tant amb el nom de la plaça com amb un petit monument (Aquest podria ser dedicat a la parella Encarna Viñas-Josep Mª Llompart).

La família de n’Encarna Viñas es va instal·lar a una casa del carrer de Llorenç Riber des de la seva infància. Encarna va viure al mateix immoble fins a la seva mort, fa pocs anys.

El matrimoni format per Encarna Viñas i Josep Mª Llompart va compartir sempre aquesta mateixa vivenda.
Encarna Viñas, professora de literatura, amant del teatre i activista cultural, representa un passat culte del barri de Pere Garau.
Josep Mª Llompart, Lingüista reconegut i compromès socialment també va ser exemple.

La barriada de Pere Garau s’ho mereix
Pere Garau mereix i déu un record i un homenatge que duri en el temps a aquests dos exponents de la cultura de Mallorca.

Campanya per aconseguir la Plaça Encara Viñas
Des d’ARCA a més de traslladar aquesta petició als representants municipals que pertoquin, impulsarà una campanya de recollida de signatures, no tant per fer pressió aconseguir més conscienciació ciutadana sobre la necessitat de implicar-se en la millora del seu barri.
ARCA ja va realitzar una feina de recerca sobre els valors patrimonials de la barriada de Pere Garau, que es va materialitzar en una exposició i un llibre amb el títol: Pere Garau, un barri amb història.

És el moment de començar a fer realitat la posada en valor del patrimoni de Pere Garau.

Dissabte 23 d’octubre instal•là un panell reivindicatiu a favor de la conservació del PATRIMONI ETNOLÒGIC de la Platja de Palma.

Aquesta participació està emmarcada a la jornada de sensibilització de l’ONCE a la plaça d’Espanya de Palma de 10'00 a 17'00 hores.

ARCA disposà d’un panell gran amb fotografies centrades en els elements etnològics que es conserven devora ses Fontanelles i les antigues pedreres de marès que estan ubicades a molts d’indrets de Can Pastilla, s’Arenal, ses Cadenes i a la costa.

També varem tenir una petita mostra de les eines que utilitzaven els trencadors de pedra de marès per a que les persones invidents poguessin tocar-les i sospesar-les.

Un dels darrers trencadors de Mallorca, Francisco Vich, va estar amb nosaltres al llarg del matí per explicar la vida i les tècniques dels antics trencadors.

ARCA ha reivindicat repetidament la necessitat de protegir tot el Patrimoni cultural i etnològic de la Platja de Palma i en concret les pedreres de marès i per aquest motiu hem fet al·legacions i accions de sensibilització ciutadana com aquesta.

Demà lliurarem al Consorci Platja de Palma les nostres al.legacions

Des de l’Associació ARCA, que vetlla pel Patrimoni Històric, Cultural, Etnològic i Arquitectònic de Mallorca sempre hem volgut col·laborar en positiu amb totes aquelles iniciatives que pugin suposar un avanç en la recuperació social i econòmica de la nostra illa. I és per això que presentam al.legacions al projecte de reconversió integral de Plataja de Palma.

La Platja de Palma ha patit una destrucció al llarg del anys, de la majoria del seu patrimoni natural i etnològic. És per aquest motiu que el primer motor de la recuperació ha de ser precisament la conservació de tots els indrets que miraculosament encara es conserven i poden suposar un actiu, un atractiu pels visitants. Hem d’anar amb lupa cercant aquests petits tresors i treure-li lluentor per poder gaudir-ne nosaltres i qui ve a la nostra illa.

ARCA considera que hi ha una mancança global de criteri Patrimonial al projecte ara presentat a exposició pública. Vos feim un resum de les propostes més destacades:

1. El Catàleg d’elements a protegir elaborat pel Consorci és totalment insuficient. És evident que qui ha fet el catàleg ha obviat tan sols mirar aquelles zones on tenien previst construir el que podríem qualificar de “iniciatives impactants” dins el projecte global de regeneració de la Platja de Palma.

2. Reivindicam la protecció de la parcel·la adjunta a ses Fontanelles amb tots els seus elements etnològics de gran interès corresponents a les tres activitats econòmiques de la Platja de Palma abans del turisme: agricultura, pedrers i extracció de sal. Per tant demanam la renúncia a construir el gran centre d’oci i comercial ni a aquest lloc ni a cap altre que tengui valors naturals o etnològics.

3. Demanam l’elaboració d’un Catàleg d’elements protegits nou que inclogui a més dels elements individuals que proposam a les al·legacions, i d’altres que no hem tingut temps d’incloure per falta de temps d’estudi i recursos.

4. Que es considerin les pedreres de marès elements de gran interès i es recuperin moltes, igual que es fa a Menorca impulsat per la associació Lithica i es va fer a Es Carnatge amb un passeig que és molt utilitzat. També incloure la protecció de les pedreres de costa.

5. Reduir l’edificabilitat a planta i pis per recuperar en la mesura del possible l’aspecte de zona d’estiueig i evitar la substitució dels immobles originals unifamiliars.

6. Donar usos de interès general i amb sentit pràctic als edificis emblemàtics previstos. Per tant ARCA proposa que es pugui crear l’exposició permanent tipus museu de la tècnica aprofitant materials de col·leccionistes illencs i perquè no, estudiar la possibilitat de instal·lar el Museu Marítim, de tanta importància per la illa. Aquestes infraestructures tenen gran interès pel turisme familiar.

7. La defensa del patrimoni natural i ecològic que presenta el Pla, només des de la perspectiva del canvi climàtic, dels residus i de l’estalvi energètic, és insuficient i oblida els valors naturals del paisatge, del litoral, de les zones rurals o no edificades, valors que també tenen un pes específic en la opció del turista o del visitant.

8. El lliurament de les al·legacions al Consorci Platja de Palma la efectuarà el president de la nostra entitat, el Sr. Pere Ollers i Vives.

VIIª VISITA A LES BODEGUES BARTOMEU ISERN (ESTELLENCS) I AL POBLE DE BANYALBUFAR

El passat dissabte 16 d’octubre ARCA organitzà amb el patrocini del Govern Balear la VIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs).

El productor Bartomeu Isern abandonà la seva Palma natal, ara fa més de trenta anys, per afincar-se a un dels punts més privilegiats de la serra de Tramuntana, el poble d’Estellencs. Dedicat al negoci de la restauració, a l’any 1996 decidí començar un nou projecte, la producció de vi, recuperant l’espècie autòctona de la comarca d’Estellencs i Banyalbufar, la malvasia.

El que en un principi era una petita producció, destinada a amics, coneguts o gent del poble, passat els anys ha anat creixent i a dia d’avui es produeixen uns 6.000 litres de malvasia anuals. La petita producció de vinya del Sr. Isern es va veure incrementada gràcies a l’aportació d’altres productors de la zona d’Estellencs, que decidiren recuperar aquesta producció pròpia d’una comarca i que han fet que a dia d’avui el seu vi tengui la distinció de Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

Un cop finalitzada la visita, ens va rebre a la torre des Verger, el Sr. Francec Albertí, president de l’associació cultural Bany-Al-Bahar, qui ens va parlar de les reivindicacions que ha dut a terme la seva associació des de l'any 1990. Entres moltes de les accions dutes a terme cal destacar, la de la recuperació de la torre des Verger i del seu topònim (abans incorrectament, es deia de les Ànimes), promoure la compra de la possessió de Planícia per part del Govern Balear, garantir el pas a Planícia per la finca des Rafal, la restauració del retaule de la parròquia de Banyalbufar, conseguir que el pati de la Baronia sigui d'ús públic per a actes culturals municipals o la publicació de llibres sobre la història i la cultura de Banyalbufar.

Bany-Al-Bahar representa una forma de viure la cultura, des d'una societat civil que no deixa de reivindicar que es valori tot el llegat cultural d'un poble com signe d'identitat o forma de ser.

Fotografies: Pep Camps.

ARCA recorda al batle de Felanitx que la reivindicació per la conservació i rehabilitació de Santueri i sa Cooperativa han estat objecte defensa

Tranquilidad
El alcalde de Felanitx, Gabriel Tauler pidió «tranquilidad, ya que en todo momento habrá control arqueológico. En Felanitx, el Ajuntament siempre ha cumplido con estas cosas». Tauler también mostró su enfado con ARCA, ya que según el primer edil de la ciudad, «en todo este tiempo no se han preocupado por el patrimonio de Felanitx. Así como ahora se han preocupado por este elemento hidráulico, también pueden pedir al Consell de Mallorca el motivo del abandono que sufren el Castell de Santueri o el celler cooperatiu del Sindicat».

Declaracions a Última Hora, 14 d'octubre de 2010 del batle Felanitx, el Sr. Gabriel Tauler Riera.

ARCA li vol recordar que també ha criticat la destrucció de l’estètica del carrer principal de Cas Concos, per una política urbanística equivocada del seu Ajuntament.

També hem de lamentar durant els darrers temps la pèrdua de l’edifici de la Guàrdia Civil de Felanitx, antiga possessió de sa Torre del segle XVIII o la destrucció d’una timba del segle XIX situada al carrer Jaume I.

El Patrimoni, de vegades humil, però que ens recorda la nostra història llunyana i propera, continua essent una assignatura pendent pels nostres polítics, de totes les afiliacions.
De fet ARCA està fent molta feina per aconseguir la seva conscienciació des de la més absoluta independència política.

Ens ha sorprès la injusta reacció del batle de Felanitx com volguent donar a entendre que ARCA no critica altres actuacions, perquè depenen d’una altra institució i de color polític. Volem recordar per exemple que ARCA té una causa oberta contra el ex-batle de ses Salines, del PSOE, per destruir parcialment el Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi.

En el cas de l’aparcament de la plaça Major de Felanitx a més dels controls arqueològics hi ha d’haver la voluntat política de conservació al seu lloc original. Aquest és el plus que han de demostrar els polítics de Felanitx si realment volen conservar la seva història.

ARCA Adverteix que és molt probable que sota la plaça Major de Felanitx es trobi el qanat MEDIEVAL DE LA FONT DE SANTA MARGALIDA.

Des d’ARCA volem manifestar la nostra preocupació pel vist i plau inicial de l’equip de govern de l’Ajuntament de Felanitx a un aparcament soterrat a la plaça d’Espanya o laça de les Palmeres.

Segons les nostres informacions, sota la Plaça es troba la canalització d’aigua d’origen àrab, l’anomenat qanat medieval de la Font de Santa Margalida.

Documentalment consta que entorn l’any 1260 ja existien a Felanitx unes quinze cases, que formarien el núcli original del poble, probablement a la zona de la plaça de la Font de Santa Margalida, on es troba una font, que a la època musulmana ja irrigava una zona d’horts.

La importància patrimonial d’aquesta relíquia del segle XIII és immensa, per tant, qualsevol obra que pugui alterar l’autenticitat de la troballa no seria acceptable avui en dia.

A Palma ja varem patir un pèrdua irreparable a la construcció de l’aparcament d’Antoni Maura, quan es va trobar un pont i en lloc de respectar la ubicació i tot l’entorn, es va limitar a conservar un bocí que ha quedat gairebé com a decoració únicament. Un fet com aquest no es pot consentir que passi a Felanitx.

Per tant ARCA demana el compromís ferm dels responsables polítics per a que en el cas que es trobi el qanat medieval, es modifiqui el projecte de l’aparcament per a la preservació integral de la resta patrimonial, fins al punt de que si és necessari es renuncií a la construcció de la infraestructura en cas que fos impossible l’adaptació.

SALVATS DOS ELEMENTS PATRIMONIALS

CATALOGACIÓ DE CAN BIBILONI I UN CONJUNT HIDRÀULIC DEL MOLINAR

ARCA es felicita perquè s’evita la pèrdua de Patrimoni i a més els dos elements es cataloguen a proposta de la nostra entitat

La Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma en reunió del passat dijous dia 7 d’octubre, va prendre dues decisions positives per a la protecció de béns patrimonials de Palma.

1- Va decidir la catalogació immediata de l’edifici de Can Bibiloni, situat al carrer d’Aragó, 8. Aquest edifici patia risc de demolició pels interessos de promotors i fa més de tres anys que ARCA ja havia instat la seva protecció. Concretament coria el risc en data de 24 de juliol de 2007 ARCA va instar a l’Ajuntament de Palma perquè protegís aquest magnífic edifici de 1928, obra de l’arquitecte Gaspar de Bennàssar.
Aquesta és una bona notícia, perquè l’Eixample de Palma, que ha patit molt els excessos urbanístics durant les darreres decàdes, no es podia permetre el luxe de perdre un edifici tan singular i relevant com can Bibiloni.

2- També es vadecidir l’ampliació de la fitxa de catàleg de protecció del conjunt hidràulic situat al carrer de Damià Reixach del Molinar. Es tracta d’incloure a la fitxa de catàleg del molí, el conjunt de sínia i safareig que encara es conserven.
En data de 9 d’agost de 2009 ARCA va instar a l’Ajuntament de Palma perquè ampliès la fitxa del catàleg referent al molí de vent d’extracció d’aigua situat al carrer de Damià Reixach del Molinar. La nostra entitat demanava que a part del molí, també fos inclòs una sínia i un safareig, per tal d’entendre millor el conjunt hidràulic.
ARCA felicita que la Comissió de Centre Històric i Catàleg hagi entès la necessitat de preservar tot el conjunt i ara desitja que l’Ajuntament de Palma també faciliti la restauració del conjunt.

DESPRECI PER LA IMATGE DEL CENTRE HISTÒRIC

ARCA vol denunciar la instal·lació d’aquesta horrorossa porta metal·líca situada a un edifici públic del carrer de Can Serra.

La nostra entitat no pot entendre qui o com han autoritzat la col·locacció de tal element, en un dels carrers més interessats del centre històric de Ciutat, pel seu antic traçat i perquè davant seu es troben els Banys Àrabs, un dels monuments de Palma més importants i més visitats pels turistes.

Detalls com aquest, demostren que els qui haurien de vetllar per la imatge del centre històric de Palma, no ho fan correctament i per tant la ciutat es veu ferida per atacs d’aquesta mena, que no ajuden a consolidar el potencial històric i cultural que presenta Ciutat.

ARCA desitjaria i demana que es pugui reduir l’impacte visual que ofereix aquesta porta metal·líca, la qual es troba fora de contexte. Per tant, mentre segueixin succeint casos com aquest, la nostra feina serà la de seguir insistint, que s’ha d’emprar un poc més de seny a l’hora d’intervenir davant el patrimoni cultural.

POWER POINT EN CIRCULACIÓ: PATRIMONI ETNOLÒGIC A SES FONTANELLES, EN PERILL

Des d’ARCA intensificam la campanya per salvar el Patrimoni etnològic de ses Fontanelles.

És imprescindible l'eliminació del macrocentre d’oci que es vol construir junt a ses Fontanelles

Hem posat en circulació un power point on s’explica la gran importància dels elements patrimonials de la franja de terreny agrícola just devora ses Fontanelles.

Aquesta zona ha conservat miraculosament, rastres de les tres activitats econòmiques de platja de Palma abans del turisme:

1. Pedreres i cases de trencadors de pedra.
2. Activitat d’extracció de sal amb cases de antics saliners amb volta de canó.
3. Activitat agrícola, cases pageses, molins, parets de pedra.

Al power point explicam que els màxims representants del Consorci varen rebre, aparentment amb simpatia, la nostra proposta de protecció fa més de un any. Però, un any més tard i per la premsa, ens assabentam que volen destruir tot aquest patrimoni construïnt-hi a sobre un gran centre d’oci i comercial.

En demanar explicacions al Consorci ens diuen que han negociat indemnitzar d’aquesta manera al promotor del Centre d’oci de ses Fontanelles que el Govern va prometre no deixar construir.

No resulta creïble que es pretengui un nou impuls a Platja de Palma i aconseguir uns visitants distints si a la porta d’entrada posam un macrocentre d’oci i comercial. Era això la regeneració? Es aquesta la imatge que volem? Ben segur que no.

Des d’ARCA afirmam que resulta indignant el menyspreu pel Patrimoni demostrat pel Consorci, ja que la persona que va elaborar el catàleg d’elements a protegir per valors patrimonials, sembla que no es va preocupar de mirar què hi havia a aquesta zona, perquè tan mateix ja la consideraven sentenciada. Doncs bé, hi ha gran quantitat de petits tresors a protegir, tot i que molts d’ells estan expressament maltractats.

Aquest power point específic del perill que corre el Patrimoni etnològic de Ses Fontanelles és el primer que hem elaborat. Seguirà un altre que tractarà sobre aquells valors patrimonials que hi ha al conjunt de Platja de Palma, s'Arenal, Son Verí, Cala Blava i que l’actual projecte de regeneració de Platja de Palma no té en compte.

VIª VISITA A LA CONFRARIA DE PESCADORS DE PORTO COLOM I AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE CLOSOS DE CAN GAIÀ

El passat dissabte 25 de setembre es dugué a terme la VIª visita del programa Agircultura, paisatge i patrimoni, organitzat per ARCA i patrocinat pel Govern Balear. En aquesta visita ens aproparem a la Confraria de Pescadors de Porto Colom. El seu president, el Sr. Joan Cànaves ens explicà el funcionament d’aquesta confraria i amb ell passejarem per Porto Colom, on gaudirem d’aquest fantàstic port que presenta nombrosses i interessants històries.

Un cop recorregut una part del port, poguerem veure d’aprop algunes de les embarcacions que els pescadors de Porto Colom utilitzen per a la seva tasca diària a la mar. Durant aquests dies, els pescadors es trobaven inmerssos en la campanya de la pesca de la llampuga, producte de temporada que arribarà a les nostres taules en uns pocs dies.

Els visitants tingueren l’oportunitat de conèixer els productes que es pesquen en aquestes aigües a través d'una peixeteria que es troba a la zona del port i que exposa i ven productes de la mar de primera qualitat.

Un cop finalitzada aquesta visita, continuarem el nostre programa per tal de veure i observar de primera mà el jaciment arqueològic de Closos de can Gaià, situat a les afores de Porto Colom. David Javaloyas i Joan Fornès membres de l'equip del projecte de Closos ens reberen per explicar-nos quina ha estat la seva feina al jaciment des de l’any 1996.

El jaciment arqueològic de “Els Closos de Can Gaià”.

És un poblat de navetes (o naviformes segons la terminologia científica) de les que es conserven al manco nou perfectament identificables, encara que, originalment, amb tota probabilitat, n’existirien més com així es pot intuir per alguns trams de murs situats a la perifèria del nucli central. La disposició de les estructures sobre el terreny és dispersa amb una orientació molt similar (S-E).

El poblat fou construït cap el 1700 BC, a l’inicio de l’Edat del Bronze a les Illes Balears, i fou habitat de forma ininterrompuda fins al 850 BC, moment en que el primers talaiots ja estaven funcionant, quan s’abandonà. Posterior en aquesta data, però, s’han documentat diferents activitats en els seus voltants al llarg dels anys. Entre aquestes utilitzacions esporàdiques destaquen les que es feren durant l’ocupació bizantina de Mallorca, en el període islàmic i a època moderna.

Situat a uns 700 m en relació a la mar, els terrenys que l’envolten es caracteritzen per la seva pedregositat, afloraments constants de la roca mare i argiles molt vermelloses que formen les terres més típiques de la zona. Les condicions climàtiques tenen com a constant més important l’escassetat de pluges, fenomen que dona lloc a una vegetació de garriga baixa, amb pocs pins i molts d’ullastres, llentiscles, romaní i altres espècies pròpies de la garriga mediterrània. Però, tant els continus treballs agrícoles que es dugueren a terme fins a mitjans del s. XX com la recent i sostinguda urbanització de l’àrea ha destruït bona part de la vegetació de la zona.

Més informació a: http://www.closos.org/

Fotografies: Pep Camps.

ARCA demana respecte per l’ampliació del moll del port d’Andratx

ARCA creu que és molt important mantenir l’essència, la tradició i els valors culturals de la part més antiga del port d’Andratx, davant el nou projecte d’ampliació que es pretèn executar en un breu termini.

La nostra entitat vol demanar a l’Autoritat Portuària de les Illes Balears que repensi aquest projecte i que miri de conservar els elements més antics, que encara es conserven a dia d’avui. Des d’aquest moll, parteixen les barques de bou i els pescadors, que encara mantenen unes tradicions de vida, que recorden com era aquest port abans de la masificació turística.

Si el port d’Andratx perd aquest recó, haurà perdut tota la seva història material i serà el darrer procés descarat, on els interessos econòmics hauran passat per sobre dels culturals, tradicionals i populars.

El municipi d’Andratx no es pot perpetre el luxe de perdre més elements històrics, com tots sabem ha estat un dels municipis de Mallorca més castigats en aquest sentit, i per aquest motiu ARCA recolza als veïnats que volen conservar el seu passat d’una forma real, sense haver d’acudir al record de les imatges d’un temps.

ARCA i la Nit de l'Art

L'any 2006 un grup de socis d'Arca demanarem a l'artista i bon amic de la casa Ferran Aguiló, que realitzes una obra amb l'idea de portar-la a Liorna i lliurar-la a la comunitat jueva de la ciutat. L'obra, per nosaltres extraordinària, és un colom simbol universal de la pau. Tenia per objectiu demanar disculpes als descendents d'aquells mallorquins que no pogueren practicar la seva religió i anaren a la terra de tolerància que era Liorna. Ara amb motiu de l'exposició antològica que el casal Solleric dedica a Ferran i que s'inaugura avui dia 16 de setembre, el colom ha tornat a Mallorca. Així vos demanariem que paseu per la planta noble de can Solleric i coneixereu aquell colom viatger que aquest sí, ha tornat de Liorna.

ARCA va visitar ahir diumenge la catedral de Vitòria per a conèixer in situ la iniciativa “Obert per obres”

Obert per obres és el programa marc ideat per l’equip que dirigeix la rehabilitació de la catedral Santa Maria, de Vitòria-Gasteiz, també coneguda com la catedral vella.
Es tracta de que el públic que ho desitgi pugui, amb visites guiades, conèixer la catedral i el procés de rehabilitació en profunditat.

Qui visita el monument en obres, ho fa amb casc i es troba amb bastiments, xarxes, panells explicatius i professionals de l’arquitectura, de l’arqueologia i de la restauració que furguen dins els secrets de les parets, els fonaments i els detalls escultòrics.

Així s’aconsegueixen tres objectius:

1) Mantenir obert al públic el monument al llarg dels anys que duri el procés, creant així un vincle afectiu i de participació amb la societat local.
2) Transformar en positiu cap al Patrimoni i el seu interès econòmic, els greus problemes estructurals i d’altres patologies de l’edifici, ja que aquest sistema novedós, sense dubta atreu públic i turisme.
3) Que qui ho visita no conegui tan sols un temple, sinó la història de la ciutat, ja que les feines d’excavació del sòl interior i exterior a la catedral, han permès arribar als primers rastres de qui primer va habitar la ciutat.

Una vintena de persones varem participar diumenge dia 12 a la visita a Vitòria organitzada per ARCA. L’arquitecte director de les obres, el Sr. Juan Ignacio Lasagabaster i d’altres representants de la Fundació Catedral Santa María, a la qual participen la Diputació Foral de Álava, l’Ajuntament de Vitoria i el Bisbat.

Per ARCA es tracta d’un projecte emocionant que és possible gràcies a l’entusisme del l’equip impulsor amb l’arquitecte Lasabagaster al capdavant i que hauria de ser un exemple a imitar a iniciatives de rehabilitació d’edificis singulars perquè és didàctic i apassionant descobrir les incògnites del Patrimoni. Dins aquest equip entusiasta hem de destacar també la feina de comunicació i divulgació per part de Izaskun Fernández de Castillo i de l’àrea de finances, que coordina Jon Lasa.

La idea de veure "in situ" les obres d’aquesta catedral va sorgir com a conseqüència d’una conferència que va organitzar ARCA a Can Weyler durant el passat mes d’abril. Trobareu la informació d’aquella activitat a:
http://arcapatrimoni.blogspot.com/2010/04/conferencia-sobre-la-restauracio.html

D’aquesta manera se fa realitat una frase de capçalera d’ARCA: “Qui coneix el Patrimoni, l’estima i qui l’estima, el conserva”

Vª VISITA AGRÀRIA A LA FINCA DES VINYOL (MANACOR) I A LA PETRA DE FRA JUNIPER SERRA

ARCA amb el patrocini de la conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear ha organitzat la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni.

El ppssat dissabte dia 11 de setembre es visità la finca des Vinyol, situada al camí de Son Fangos, del terme municipal de Manacor. Aquesta empresa familiar desenvolupa la producció d’agricultura ecològica i és un referent a Mallorca, ja que fou de les primeres a l’illa en implantar aquest sistema, després d’un viatge a Israel a finals dels anys’80 per part del seu propietari, el Sr. Biel Oliver. Actulament, ell i el seu fill produeixen una varietat de productes agrícoles: verdures, hortalisses i fruites, de primera qualitat i a un preu molt competitiu, on el client es pot emportar a ca seva una senalla amb diferents productes frescs de temporada.

La finca des Vinyol treballa a ple rendiment durant tot l’any, per tal de produir i oferir una varietat de productes de temporada durant qualsevol època. La finca autogenera tota la seva producció i recicla els seus residus, que serveixen com a combustió per als nous conreus.

Un cop finalitzada la visita, ens dirigirem a la localitat de Petra, on gaudirem d’una visita especial, les primeres pases de Fra Juniper Serra (1713-1784), un dels mallorquins més universals que ha donat aquesta terra, nascut al barri del Barracar de Petra i que als 35 anys abandonà Mallorca per embarcar-se fins a les Indies, on fou el fundador de diverses missions al llarg de la costa de California, que s’han convertit a dia d’avui en importants centres urbans dels Estats Units i Mèxic.

Des de l'any 1959 l'Associació d'Amics de Fra Juniper Serra vetlla pel manteniment i conservació de la casa on va viure durant els seus primers anys aquest il·lustre personatge, la qual encara conserva un aire de l'època, després de ser restaurada a l'any 1932. La mateixa associació s'encarrega d'atendre el museu dedicat a la memòria del frare franciscà i del seu recorregut com a missioner per la costa oest de nord-amèrica. Peces interessants vengudes des d'Amèrica de forma voluntària i altres donades des de la pròpia Mallorca confeccionen un petit espai que ens fa entendre un poc millor la vida i l'obra d'un dels mallorquins més importants que ha donat la nostra història.

Fotografies: Pep Camps i Pere Joan Serna.

ARCA DEMANA A JOANA BARCELÓ QUE A LA PLATJA DE PALMA EL PATRIMONI ES CONSIDERI AL PRIMER LLOC DE LA RECUPERACIÓ

Avui dimarts al matí, ARCA ha mantingut una reunió amb la Sra. Joana Barceló, Consellera de Turisme del Govern Balear, per traslladar-li la necessitat que a la Platja de Palma es consideri el Patrimoni com un dels motors de la regeneració.

Concretament hem centrat la nostra conversa en tres peticions concretes:
1- Protecció de l’entorn rural de ses Fontanelles pels valors etnològics que en té, per la qual cosa demanam s’abandoni la idea de fer un macrocentre comercial i d’oci.
2- Ampliar el catàleg d’elements patrimonials que ha redactat el Consorci ja que és deficient
3- Considerar moltes de les canteres que hi existeixen, especialment les més antigues, treballades a mà, un bé de gran interès patrimonial, etnològic i turístic, on es puguin organitzar itineraris de visites etc.

ARCA li ha lliurat un informe que també fou traslladat als grups municipals la passada setmana.

ARCA proposa mantenir la porta amb l’escut de l'estadi Lluís Sitjar per conservar el record visual, independentment del destí d’aquest espai urbà

ARCA proposa que sigui quin sigui el destí que es doni al solar del Camp de Futbol del Mallorca, es conservi qualque element que ens recordi visualment el camp de futbol que es el passat d’aquell espai.

Concretament ARCA pensa que seria desitjable conservar la porta amb l’escut a sobre que sembla data de abans de la darrera República.
A més. A l’interior del recinte hi ha dues plaques d’interès històric que haurien de ser traslladades al museu del club o a qualque indret adient.
En Lloc del nom Lluis Sitjar estaria bé recordar-lo pel nom amb el que tothom es sent reconegut el de Camp de futbol del Mallorca, no oblidem a més la històrica competició entre la gent del Mallorca i la del Balears.

Denominació del Club.
El club esportiu Mallorca es va fundà l’any 1916 amb el nom de Alfonso XIII Futbol Club. Més tard, el Rei Alfonso XIII li va concedir el títol de Real Societat. Va ser l’any 1931 quan es va canviar el nom del Real Societat Alfonso XIII pel de Real Club Deportivo Mallorca.

El camp de futbol.
El camp on jugava el Mallorca primer era a un altre indret de Ciutat. Va ser l’any 1945 quan s’inaugurà Es Fortí, el camp que avui es coneix com Lluis Sitjar.

El record per la ciutat. Varem demanar el mateix pel canòdrom.
ARCA ja va sol·licitar el mateix pel canòdrom de Palma. I varem aconseguir el compromís del regidor de infraestructures de conservar la porta de la riera i el record del traçat de les pistes.

Hi ha llocs a les ciutats, que tothom coneix. Està bé quan els temps obliguen a la seva desaparició, conservar qualque vestigi que ens ajudi a recordar aquella fita ciutadana.