Recorregut embARCA't: Maria Mayol i La Nostra Terra

El passat dissabte 27 d’abril ARCA va dur a terme un recorregut embARCA’t titulat “Maria Mayol i La Nostra Terra”, dirigit per Biel Barceló.

La visita a Sóller va ser per retre homenatge a Maria Mayol (Sóller, 1883- Palma 1959). Fpu una figura destacada des del punt de vista cultural i fundadora a 1926, de l’associació Foment de Cultura de la Dona, encara vigent a dia d’avui.

L’activitat comptà amb una xerrada per part de Biel Barceló, sobre la figura de Maria Mayol i el seu context històric a Mallorca i Sóller, gràcies a les aportacions de la revista cultural La Nostra Terra.

Els assistents a la visita també pogueren gaudir del Museu-Casa de Cultura de Sóller, que normalment roman tancat, però que presenta una col·leció interessant de la història sollerica. Finalment, la visita va concloure visitant la finca de Can Bardí de sa Figuera, on es pogué veure un bon exemple de casa senyorial sollerica, molt ben conservada i propietat de la família Alcover.

Maria Mayol i el foment de cultura de la dona de Sóller

J. Villena | Sóller | 10/10/2010

La imatge que hom es pot fer de la Serra de Tramuntana a principis del segle XX, paratge idíl·lic, tradicional, aïllat de la resta de Mallorca i del món, troba una excepció fonamental, com sap qualsevol mallorquí, en el poble de Sóller i en els seus tradicionals vincles amb França. Avui dia Mallorca és dibuixada al mapa d’Europa amb absoluta nitidesa, però fa 120 anys no era exactament així. L’empenta dels sollerics, la seva emigració a França i les relacions comercials establertes amb aquell país aconseguiren acostar Mallorca a Europa i un desenvolupament econòmic, cultural i social que encara ara és proverbial.

Una de les pàgines més conspícues d’aquesta europeïtzació de Sóller i, per extensió, de la Serra de Tramuntana i de Mallorca la va escriure curiosament una dona, Maria Mayol (Sóller, 1883-Palma 1959). De família acomodada, fou educada a França i va ser una de les primeres dones amb estudis universitaris de Mallorca. Obtingué una llicenciatura en llengua i literatura franceses a Bordeus. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial va tornar a Mallorca, on obtingué, l’any 1921, el grau de perit mercantil a l’Escola Mercantil de Balears. 

De família acomodada, Maria Mayol fou educada a França i va ser una de les primeres dones amb estudis universitaris de Mallorca.

Capella al Museu de Sóller

Republicana, catòlica, catalanista i progressista, va vincular-se com a escriptora i activista cultural a l’Associació per la Cultura de Mallorca els anys difícils de la Dictadura de Primo de Rivera. Exercí de professora a Sóller, a Felanitx i a Vilanova i la Geltrú. Va publicar poemes, articles i una obra de teatre, Margalideta de Sortdeviu,estrenada l’any 1931. Durant la Segona República va militar, primerament, a Acció Republicana de Mallorca i després a Esquerra Republicana Balear. A les eleccions de 1933 va ser candidata per la coalició republicanosocialista. El cop d’Estat de 1936 la sorprengué a Madrid. El 1939 s’exilià a França i a mitjan dècada dels quaranta va tornar a Mallorca.

 

Retrat de Maria Mayol.

Gens convencional i poc acomodada al paper passiu reservat tradicionalment a les dones per la societat mallorquina, Maria Mayol va entendre que l’educació de la dona era un factor de progrés, per al seu sexe i per a la societat en general. A aquest objectiu va dedicar tots els seus esforços. L’any 1926 va fundar a Sóller una associació pionera, el Foment de la Cultura de la Dona, de la qual va ser presidenta fins a l’any 1934, en què la seva tasca política la va allunyar de Mallorca. 

Can Bardí de sa Figuera

Inspirada en altres associacions culturals femenines de Catalunya,el Foment de la Cultura de la Dona de Sóller va desenvolupar una tasca educativa capdavantera en una època en què l’accés de la dona a l’educació i la cultura era dificultosa i, fins i tot, mal vista pel conjunt de la societat mallorquina. Finançada per aportacions de les famílies benestants de Sóller i per aportacions institucionals, el Foment va crear una biblioteca i va organitzar tot tipus d’activitats educatives i culturals pensades per a les dones. Les seves activitats, que avui dia ens poden semblar tan innocents, varen tenir un marcat caràcter reivindicatiu en una època en la qual el paper reservat a la dona era el de mestressa de casa i en què no sovintejaven les dones amb estudis.

Torre de defensa de can Bardí de sa Figuera

L’any 1926 va fundar a Sóller una associació pionera, el Foment de la Cultura de la Dona, de la qual va ser presidenta fins a l’any 1934.

El Foment encara existeix avui dia. Comparteix espai a la seu del Casal de Cultura de Sóller (carrer de Sa Mar, 13) amb el Museu de Sóller i altres associacions. Les seves activitats, òbviament, avui no tenen la rellevància que tingueren a les dècades dels vint i dels trenta. Per sort, vivim una època ben diferent, tant per a la dona com per a la cultura i l’educació en general. Com a dada curiosa i que no deixa de ser emocionant, hem sabut per la seva actual presidenta, Llum Got, que encara es mantenen activitats pensades al seu moment per Maria Mayol, com, per exemple, una exposició de flors i plantes que coincideix amb les festes de Sóller, amb un èxit de públic notori.

ARCA demana que la tafona del refugi de Can Boi (Deià) no sigui utilitzada com a magatzem

ARCA vol denunciar  l’ús inapropiat que en aquests moments se l’hi està donant a la tafona del refugi de Can Boi (Deià), propietat del Consell de Mallorca.

La tafona del refugi de Can Boi fou restaurada a l’any 2006 amb diners públics i condicionada per a què qui visita el refugi pugui observar i valorar com era una antiga tafona, el lloc de la casa on es produia oli.

ARCA no entèn com aquesta tafona o espai es pot usar com a magatzem de begudes, capses i altres materials.

Creim que aquest és un ús inapropiat i molt poc respectuòs cap al patrimoni cultural, a part de generar una molt mala imatge d’aquest refugi, per a totes les persones que el visitin.

ARCA demana una resposta per part del Consell de Mallorca

ARCA ha demanat al departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, que és responsable de la xarxa de refugis públics, que la tafona del refugi de Can Boi deixi de tenir un ús com a magatzem i sigui emprada com a sala, on els visitants puguin veure i valorar el que era una antiga tafona.

ARCA alerta del perill de pèrdua patrimonial d’un pou catalogat al municipi d’INCA

ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i protecció del patrimoni històric de Mallorca veu amb preocupació l’estat de conservació en el qual es troba un pou situat a la finca de Son Bordils, localitzada al Km 4’1 de la carretera PM-324, que connecta Inca amb Sineu. El pou en qüestió presenta un grau de protecció A2 al Catàleg de Patrimoni del terme municipal d’Inca (B-040).

ARCA lamenta que, malgrat l’aspecte ben cuidat de la finca dedicada a  la producció vinícola, en ella hi hagi un element patrimonial d’unes característiques molt especials i que estigui a punt d’esbaldragar-se, per una manca de conservació.

Obligació de conservar els bens patrimonials catalogats per part de la propietat

El pou de la finca de Son Bordils presenta una singularitat molt especial, la seva factura és de pedra, presenta uns brancals que soporten un arc de mig punt amb dovelles, aspecte que fa que aquest element sigui significatiu i rellevant.

Actualment, la part superior de l’arc ha cedit i amenaça l’esbucament d’aquest sino es posa remei aviat i d’una forma urgent.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament d’Inca i al Consell de Mallorca que intervenguin d’urgència com a entitats competents en temes de patrimoni històric, per tal que no haguem de lamentar la pèrdua d’un bé cultural i catalogat tant significatiu.

ARCA també els hi ha demanat ser part interessada d’aquest procés i desitja ser informada de tota decisió que es prengui al respecte.

ARCA i l’Associació de veïnats Coliseu demanan la conservació i rehabilitació del Coliseu Balear

Desperfectes visibles

ARCA i l’Associació de veïnats Coliseu han denuciat davant l’Ajuntament de Palma el progressiu estat d’abandonament que experimenta el Coliseu Balear o Plaça de Toros, obra de l’arquitecte Gaspar Bennàssar Moner, acabada l’any 1929, que es troba catalogat amb un grau de protecció A2, segons el Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma.

L’estat de degradació en què es troba l’edifici, reixes de tancament del recinte, etc., per la manca de conservació i de manteniment és ben palès. És el deure del propietari i la responsabilitat de l’Ajuntament de Palma que es dugui a terme un pla de recuperació integral.

§         de totes les parts que hi falten (com puguin ser les persianes dels pisos superiors).

§         de les reixes de tancament de la part de l’avinguda Gaspar Bennàssar.

§         d’altres elements (baranes de fusta o de ferro, etc.)

Perquè les conseqüències de no fer-ho en un futur pròxim podrien ser irreversibles.

És ver que en aquests moments hi ha dificultats econòmiques, però aquesta excusa no es pot acceptar perquè no s’hi ha invertit ni ara ni mai. El propietari  no pot eludir la responsabilitat que té de “conservar i protegir aquest edifici”, tal i com marca clarament la fitxa de catàleg clau 48/03 de l’Ajuntament de Palma.

El Coliseu Balear o Plaça de Toros genera uns ingressos a la propietat per diverses activitats:

per dur a terme activitats diverses d’entreteniment

Brutor

§         per a espectacles de dubtosa esportivitat com pugui ser el “Free Style”, acrobàcies de motos que fan un renou insuportable per als veïns. (Hi ha sonometries preses durant l’espectacle que ho certifiquen)

§         per fer-hi una televisió alemanya un programa (durant tot un mes).

§         per fer-hi espectacles taurins (única activitat per a la qual va ser creat l’edifici)

§         la visiten milers d’estrangers al llarg de l’any, que accedeixen al recinte en autocars i taxis, juntament amb una visita a una joieria propera (activitat aquesta molt semblant a la que es coneix com de “manteros”, és a dir, el “ganxo” és la visita a la plaça, perquè els estrangers comprin a la joieria).

No tenir les mesures de seguretat adequades suposa un perill per a les persones que freqüenten el recinte. La massiva afluència de públic els dies en què s’hi fan activitats és un perill greu. Per fer qualsevol espectacle, l’edifici ha de tenir les mateixes mesures de seguretat que les que s’exigeixen a qualsevol altre local del tipus del Palma Arena, o d’altres, per evitar accidents com els que hi ha hagut darrerament, tant a Madrid com a d’altres parts del món.

A més, totes les activitats esmentades, excepte els espectacles taurins, són summament molestes per als veïns que tenen els seus habitatges a uns 15 m. de l’edifici:

§         els concerts, amb la música molt forta. S’ha aconseguit que s’acabin  a les 24.00 h, però quan acaben, recullen els equips de so, vídeo, mescles, etc.; els traginen i els carreguen als camions corresponents, la qual cosa suposa que, fins més de dues o tres hores després, impedeixen el descans.

§         el Free Style, espectacle de motos fent acrobàcies. En aquest espectacle es tanquen la majoria d’escales d’accés i de sortida amb tanques publicitàries; es munta un escenari complicadíssim i es fa un renou insuportable (hi ha sonometries fetes des de les cases d’Arxiduc Lluís Salvador que sobrepassen en molt els decibelis aconsellables per a la salut).

§         el programa d’una televisió alemanya significa que, durant un mes hi ha camions de refrigeració amb el motor contínuament en marxa per refrigerar el menjar i la cervesa que consumeixen, amb la consegüent contaminació que això suposa. L’any passat no es va fer, però els dos anteriors (2010 i 2011) vàrem aconseguir que dits camions fossin situats a la part contrària de la plaça, al carrer Jaume Ferran. Els anys anteriors estaven situats davall dels nostres habitatges.

Cruis a les parets

Amb els beneficis de totes les activitats esmentades és lògic demanar que una part d’aquests ingressos es dediqui a la conservació i protecció de l’edifici i els seus voltants. La recuperació i dignificació d’aquest espai, que dóna nom a la barriada és important per als veïnats, que veuen degradar-se l’espai dia a dia. Un exemple del que significa per a un barri dignificar els seus espais emblemàtics el tenim en la recuperació i restauració del conjunt de s’Escorxador.

Els veïnats no s’oposarien que l’ampli espai que té la plaça a la part del carrer Jaume Ferran s’acotàs amb reixes i es dotàs dels elements d’un parc infantil, d’un parc de gimnàstica per a adults, de bancs, etc., en horari diürn, com tants de parcs municipals que, en caure la llum solar es tanquen, de tal forma que el conjunt arquitectònic quedàs més integrat en el barri.

La seva recuperació també significaria una passa cap a la promoció turística de la ciutat. L’edifici és monumental i mereix comptar-se entre els llocs d’imprescindible visita que s’esmenten a les guies turístiques. Però no unes visites de l’estil dels “manteros”, sinó en una franja horària concreta i amb guia de visita.

Tancament exterior deteriorat

Mitjançant un acord amb tallers d’ocupació, es podrien recuperar diversos elements del monument, com poden ser les persianes modernistes; pintar-les de color verd, tal com hi estaven; recuperar les baranes, tant de fusta com de ferro... En fi, de tots els elements que necessiten, per una banda, d’obrers especialitzats, i per l’altra, mà d’obra de persones no especialitzades que podrien col·laborar en la recuperació, i posteriorment, en el manteniment de dits elements.

ARCA i l’Associació de veïnats Coliseu han demanat a l’Ajuntament de Palma:

1. La conservació i protecció del Coliseu Balear o Plaça de Toros, seguint les directrius que marca la fitxa del catàleg, per evitar que l’edifici se segueixi fent malbé.

2. Arribar a acords entre les parts implicades en els diferents punts exposats (propietat, Ajuntament, Turisme i veïnats) per tal de dignificar i integrar aquest important edifici de l’Eixample de Palma.

Visites a la LLotja

ARCA informa que en aquests moments les places per les visites dels dies 30 d'abril i 18 de maig es troben esgotades. 

Vos podeu inscriure en llista d'espera i vos informarem de noves dates previstes per tal de dur a terme aquesta visita. 

Gràcies per la vostra resposta!!!

Més informació al 971 71 95 31 o arcainforma@arcapatrimoni.net 

ARCA comença el cicle de visites a la Llotja

ARCA ha començat un cicle de visites a la Llotja gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura i Joventut del Govern de les Illes Balears.

Ahir dimarts 16 d'abril es va dur a terme la primera de les tres visites que es tenen programades, baix les explicacions de Gabriel Barceló, gran coneixedor de la història de Ciutat.

Aquests visites pretenen donar a conèixer el monument gòtic civil més important de Mallorca que recentment ha obert les seves portes, després d'haver estat tancat degut a un període de restauració, on una de les intervencions més destacades ha estat substituir la coberta que hi havia per una terrassa, recuperant així el seu estat més original.

Gabriel Barceló explicant a l'interior de la Llotja

Les visites comencen des del carrer de la Pau, 1A de Palma (seu d'ARCA), on es presenta una projecció en diapositives sobre la història i l'evolució d'aquest magnífic monument. Un cop introduït el monument, es realitza un petit itinerari pel barri mariner de Palma, començant pel carrer de la Pau, seguint per Sant Feliu, Montenegro, Apuntadors, carrer de la Mar, Boteria i fins a arribar a la plaça de la Llotja. Un cop allà, voltem l'edifici, per tal de veure la seva part exterior, on hi ha elements escultòrics destacadíssims a tenir en compte.

Finalment, el més especial és poder entrar a l'interior i contemplar el magnífic espai que ens rep. Obra gòtica de primer ordre i un dels grans referents arquitectònics de la Mediterrània.

La visita conclou pujant a la terrassa, per la torre nord-oest, on una escala de caragol ens permet accedir-hi i veure la darrera gran intervenció que ha rebut aquest monument, després del projecte de reforma integral executat per l'arquitecte Pere Rabassa.

Visites a la Llotja

VISITES COMPLETES A LA LLOTJA

ARCA ofereix una sèrie de visites a la Llotja i als voltants del barri mariner. A la visita es podrà pujar a la terrasa del monument i veure l'interès que desperta la seva arquitectura.

- Dimarts 16 d’abril a les 17’00h.

- Dimarts 30 d’abril a les 17’00h.

- Dissabte 18 de maig a les 10’30h.

Sortida: Carrer de la Pau, 1A. Seu d’ARCA (Palma).

Preu: 5€ socis

         8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

Col·labora: Direcció General de Cultura i Joventut del Govern de les Illes Balears.

ARCA PRESENTA 35 AL.LEGACIONS AL PEP DES JONQUET

Les correccions a introduir al PEP han de ser nombroses per transformar-lo en un autèntic pla de protecció.

Consideram que no s’han tengut en compte moltes de les prescripcions que es dedueixen de la declaració de BIC.

Des d’ARCA hem presentat 35 al.legacions de les quals vos volem destacar els següents conceptes:

v    S’ha de garantir la conservació real dels edificis, és a dir l’autenticitat. Segons la classificació que proposa el PEP, excepte els edificis actualment ja catalogats es podria substituir tot es Jonquet per noves construccions. En resum, s’ha de reduir el nombre de parcel·les considerades N ó R1.

v    Els usos també s’han de adequar al caràcter preeminentment  residencial des Jonquet. Per tant evitar concentració de bars i restaurants i evitar qualsevol discoteca.

v    Mantenir els paràmetres edificatòries que ja té la parcel·la per tal de no afavorir la substitució.

v    Ampliar el catàleg.

Respecte a les dues parcel.les motius dels principals desacords:

v  Les noves construccions a les dues parcel·les conflictives “Mar i Terra” i “Rentadors”, s’han d’adaptar al tipus de construcció des Jonquet. La proposta del PEP és incompatible en proporcions, volums i usos al que necessita es Jonquet i amb la pròpia declaració de BIC.

v    Es Jonquet té dues façanes principals a l’exterior. Les construccions proposades a la parcel.la de “Rentadors” distorsiona totalment la imatge des des Baluard de Sant Pere i sa Feixina. Les de “Mar i Terra” no s’integra, si no que actua de barrera a la façana del passeig Marítim.

v  Proposam mantenir el nombre de habitatges, però tan sols construir planta i pis, per tant ocupar més superfície que la prevista inicialment.

v    És imprescindible eliminar qualsevol accés als aparcaments des del passeig Marítim. I el nombre dels mateixos adaptats a les necessitats dels habitatges.

v    Eliminar la planta soterrada de comercial a la parcel·la de Mar i Terra ja que implicaria la substitució del talús, fet incompatible amb el BIC.

v    S’ha d’evitar la construcció de caixes d’escala i ascensors o altres instal.lacions per sobre la línea de coberta. Tampoc a les zones lliures públiques, o zones verdes. Les dues coses al projecte de PEP estàn permeses, fet incomprensible.

És necessari un acord amb l’objectiu d’una protecció real

ARCA creu que és possible i necessari arribar a un consens entre els responsables municipals i les entitats ciutadanes que defensam els valors patrimonials des Jonquet i aconseguírem la declaració de BIC. 

L'escultura de Tomàs Vila “Pagesa” torna a la Plaça Verge de la Salut de Palma

La iniciativa va partir d'ARCA. La regidoria d'Infraestructures i de Cultura ho han fet possible

Avui matí l'escultura ha estat ubicada una altra vegada a la plaça

Fa uns mesos ARCA va dirigir una petició a la regidoria de Cultura per a que l’escultura “Pagesa” de l’artista Tomàs Vila (1893-1963). Tornàs a estar als carrers de Ciutat.

Aquesta escultura originalment ja estava ubicada a la Plaça Verge de la Salut i va ser retirada durant una remodelació de l’espai.

Felicitacions a les Regidories de Cultura i Infraestructures

ARCA havia formulat la petició de recuperar l’esmentada escultura a l’espai públic i la nostra petició ha estat atesa amb celeritat.

Volem també, expressar el nostre reconeixement a l’arquitecte municipal Frederic Climent pel seu interès i projecte de recol·locació de l’escultura.

Del llibre “ Escultures de Palma “ de Maria Magdalena Brotons

Patrimoni als carrers de Ciutat

Aquests detalls per a la ciutat són molt importants. Palma recupera una escultura al carrer i la feina d'ARCA en combinació amb l’Ajuntament dóna un fruit més.

Recorregut embARCA't. Visita a Can Xoroi: Fornalutx

El passat dissabte 23 de març ARCA va organitzar una visita cultural a la localitat de Fornalutx, on es va visitar Can Xoroi, casal municipal on hi ha una interessant col·lecció de teules pintades, la més antiga documentada al segle XVIII, també poguerem trobar una tafona restaurada i a les golfes hi ha el laboratori, ons els arqueòlegs Jaume Deyà i Pablo duen a terme les tasquest d’investigació del jaciment arqueològic d’Almallutx (Gorg Blau) el més important de Balears del periode islàmic.

Abans d’arribar fins a Fornalutx, ferem una excursión que partí de la localitat de Sóller, on pujarem fins la Capelleta, oratori construït a 1917. Posteriorment, descendirem el camí realitzat o començarem la nostra excursión pel camí vell que comunica les localitats de Sóller i Fornalutx, passant pel llogaret de Binibassí.

SA CAPELLETA

Anomenada també capella de la Immaculada i Monestir de Santa Maria de l’Olivar. La capella pròpiament dita, d’estil modernista, fou construïda a 1917 per iniciativa de mossèn Pere Lluc Ripoll i Moragues i la seva germana Maria Magdalena, que cedí els terrenys de la seva finca, anomenada s’Olivar des Fenàs. De comú acord decidiren fundar allà mateix un monestir. El bisbe de Mallorca Josep Miralles Sbert en col·locà la primera pedra l’abril de 1943 i el rector de Sóller mossèn Rafel Sitjar el va inaugurar.

El 1971, s’intentà resturar l’orde monàstica de Sant Jeroni, la qual havia estat fundada a Mallorca a l’any 1400, però aquesta proposta no va prosperar. Finalment, el 1979, el bisbe Teodor Úbeda amb el vist i plau del rector de Sóller mossèn Miquel Gual i mossèn Josep Morey, custodi de l’herència espiritual del pare Ripoll, varen convidar a les Canongeses Regulars Agustines del monestir de Santa Magdalena de Palma, a fundar una petita comunitat, en data de 20 d’abril de 1980.

GEM V.3, pp.115-6  

BINIBASSÍ

Possessió del terme de Fornalutx, amb oratori privat. Són molt notables les seves teules pintades amb decoració floral i geomètrica. Documentada el 1242. Es pronuncia també Berabassí, Benabassí i Biribassí. Les cases del llogaret de Binibassí, amb torre defensiva es documenten al segle XVI i foren reformades al segle XVII. Aquestes cases foren propietat del rei Sanç de Mallorca, de Guillem de Torrella i dels Templers.

Entre les cases de la possessió, el torrent de Fornalutx i s’Alzina Fumadora s’extenien les terres de l’antiga i vasta alqueria de Benarrussí, les cases de la qual tal vegada hagin quedat integrades en el nucli urbà de la vila de Fornalutx.

GEM V.2, p.134

ALMALLUTX

Alqueria del terme d’Escorca que dóna nom a la vall formada pel torrent del gorg Blau i dominada pel morro d’Almallutx (1.040 metres) a la banda sud. La vall està avui Roberta per les aigües de l’embassament del gorg Blau.

S’ha dit que Dalmeruig significa “riu sense pedres”, però l’etimologia no es pot admetre perquè, en realitat, tota la vall d’Almallutx és un pedregar. Aquesta vall fou poblada des dels temps prehistòrics, i en dóna testimoni la presència de restes talaiòtiques de gran importància arqueològica. El conjunt té una extensió aproximada de 2.000 m2 i consta de tres santuaris, un dels quals fora del poblat, així com de vuit habitacles. Una murada de 35’70 metres de longitud, aixecada a la part de baix, protegia el conjunt. Al mateix lloc, es varen trobar vestigis d’un poblat de l’època musulmana, els qual foren excavats per per Antoni Galió a 1969, és citat al Llibre del Repartiment. Aquesta vall devia estar ben poblada i explotada des del punt de vista agrícola i ramader.

GEM V.1, pp.122-3

ARCA va intervenir al Ple de l’Ajuntament de Palma

Per celebrar el compromís unànime de l’Ajuntament per preservar el barri de Santa Catalina.

Ahir es va aprovar per unanimitat al Ple de l’Ajuntament de Palma la protecció del barri de Santa Catalina en els termes que ARCA sempre havia reivindicat.

Per fer-ho efectiu s’aprovarà un PERI en uns terminis de temps bastant reduïts, és possible que parlem d’uns 9 mesos.

Les reivindicacions d’ARCA es veuràn així satisfetes i Palma començarà la necessària protecció dels seus barris per, potser una barriada històrica, la més antiga fora murades.

A la seva intervenció, Àngels Fermoselle, en representació de l’entitat, celebrà el triomf d’una petició llargament reclamada. Palma guanyará en atractiu si conserva l’autenticitat de les seves barriades. Santa Catalina també podrà regular els usos i evitar excessives concentracions de bars i restaurants.

Tot i destacar la felicitat de l’entitat, no varem deixar de recordar que hi ha molts barris esperant un gau de protecció major: tot l’Eixample, Son Espanyolet, Son Armadams...

ARCA ha mantingut avui una reunió amb el Regidor d’Urbanisme Jesús Valls

Hem tractat temes fonamentals:

1. Santa Catalina: El regidor ha agraït les aportacions d’ARCA per a aconseguir una protecció efectiva de la barriada. Ha detallat els criteris de redacció del nou PERI i ha parlat de uns terminis d’aprovació definitiva d'aproximadament 9 mesos.

D'esquerra a dreta: Izcue, Fermoselle, Valls, Ollers i Masot.

2. Picaresca per obtenir declaracions de runa: Aquest és un tema que ens preocupa especialment. És veritat que les ITE poden evitar deteriorament, però hem posat damunt la taula la picaresca de molts de promotors que fins i tot a Centre Històric abandonen l’edifici per tal de poder esbucar i fer aparcaments per obtenir més rendibilitat per habitatge. Això provoca una pèrdua d'autenticitat.

El regidor veu amb bons ulls a fer intervenir el Consell de Mallorca quan el grau de protecció ho permeti, per tal de prevenir pèrdues patrimonials i també adoptar criteris més respectuosos amb els valors patrimonials dels immobles pel conjunt on estan inserits.

3. Es Jonquet: Hem tractat amb molta brevetat aquest punt per manca de temps i hem quedat emplaçats a futures reunions. El regidor  considera que seria compatible amb el PEP  la nostra petició de reduir el nombre d’edificis considerats ara “N” (susceptibles de ser esbucats) i incrementar les garanties de protecció. Les discrepàncies principals estan en les dues parcel.les conegudes ara com les de la promoció de “Rentadors” i la promoció d'ACCIONA”. Tot i que ARCA valora en positiu alguns dels canvis introduïts respecte al projecte anterior, consideram que encara són necessaris una sèrie de canvis  per adaptar-se a la declaració de BIC.

A la reunió hem assistit per part d'Urbanisme, el regidor Jesús Valls i el director general Enrique Izcue. En representació d’ARCA Pere Ollers, Josep Masot i Àngels Fermoselle

En resum valoram molt positivament la reunió, el to i la disponibilitat del regidor. Estam en disposició de continuar col.laborant, com sempre ho hem fet.

ARCA va organitzar amb èxit la visita “Bunyola: historia i patrimoni”

Bàrbara Suau va actuar com a guia i amfitriona

Diumenge 17 de març, ARCA va organitzar i va dur a terme un recorregut patrimonial anomenat  embARCA't, els quals es fan més o manco amb una periodicitat quinzenal.

Aquesta vegada va ser al poble de Bunyola. Va guiar la visita Bàrbara Suau, investigadora local i impulsora de la revista Es Castellet.

Bàrbara explicà la història, anècdotes, llegendes i la riquesa patrimonial del poble de Bunyola, començant per l’Estació de tren i acabant a la banda alta del poble, anomenada es Barracar.

La foto que adjuntam està feta precissament a una de les darreres aturades a les escales que duen a la Comuna de Bunyola, excursió que ja farem un altre dia.

Per a ARCA i totes les persones que poguerem gaudir de la visita és un honor poder comptar amb la col.laboració desinteressada de persones tan valuoses com Bàrbara Suau, investigadora i gran coneixedora de la història Bunyola.

La propera visita de ARCA serà a diassabte 23 de març i es visitarà Can Xoroi (Fornalutx). Casa-museu on hi ha una col·lecció de teules pintades i també visitarem el laboratori, on es du a terme la investigació sobre el jaciment arqueològic d’Almallutx (Gorg Blau), el més important del periode islàmic a les Balears.

ARCA demana que no s’autoritzin terrasses a la plaça del Mercat davant els edificis modernistes Can Cassassayas i la Pensió Menorquina

Una Plaça meravellosa però desgraciada per tot tipus de mobiliari, i abocadors de deixalles

Encara volen permetre més terrasses? És un absurd.

ARCA creu que la proliferació de terrasses als espais per a vianants és excessiva

La prevista a la Plaça des Mercat davant els edificis modernistes no s’haurien de permetre.

ARCA veu amb preocupació la proliferació excessiva de terrasses al Centre Històric.

No hi ha cap control ni des de la ciutadania ni des de l’oposició.

Es va crear una comissió de control on ARCA està integrada i gairebé un any més tard de l'entrada en vigor de la nova normativa mai ha estat convocada.

ARCA demana seny i qualitat ambiental

Ara volen posar terrasses ocupant el poc espai lliure que queda a la Plaça des Mercat tapant la visual dels dos edificis únics: Can Cassassayas i la Pensió Menorquina

ARCA demana que es torni enrera aquesta decisió, que es convoqui la comissió de seguiment i que s’atenguiin a criteris patrimonials i estètics la concessió de terrasses.

A les fotos que adjuntam es veu l’espai on hi ha previst ubicar noves terrasses.

ARCA ha presentat una denúncia davant el Consell de Mallorca per la retirada de l’Escultura de Josep Llimona del Cementiri de Sóller

També farà  arribar l’esmentada denúncia a l’Ajuntament de Sóller pera que actui

El conjunt escultòric de la Pietat obra de l’arquitecte Josep Lliimona va ser retirat pels propietaris sense cumplir cap legalitat.

La peça artística ubicada a una de les tombes d’aquest cementiri és un conjunt escultòric de la Pietat, obra de principis del segle XX de l’escultor Josep Llimona. Aquesta escultura de marbre blanc, representa a Jesús mort, la Puríssima i Sant Joan. És una escultura de gran valor artístic i molt considerada pels especialistes.

Aquest conjunt escultòric és un bé catalogat per l’Ajuntament de Sóller i per tant, si es vol dur a terme una rehabilitació, primer s’ha de presentar un projecte i després comptar amb els respectius permissos per part de les administracions competents en matèria de patrimoni històric.

Cementiri conjunt monumental en sí mateix. No es poden treure elements patrimonials del seu interior sense garantia de Patrimoni i de retorn

ARCA veu amb molt preocupació la forma en que s’ha actuat, on uns particulars han decidit fer una remoció d’un bé catalogat i l’administració ha actuat de forma pasiva, sense posar cap condició i explicació alguna. Cal tenir en compte, que estem parlant d’una escultura funerària, llavors la seva ubicació ha de ser el cementiri vell de Sóller que està considerat un conjunt monumental de primer ordre i així ho condiren els especialistes.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament que ens informi perquè el conjunt escultòric de la Pietat de Josep Llimona ha estat retirat del cementiri vell de Sóller.

També ha sol·licitat que els particulars que han decidit dur-se’n el conjunt escultòric d’una forma unilateral, el retornin al seu lloc original i que si estan interessats en restaurar la imatge, presentin un projecte i que aquest rebi els permisos corresponents.

Per últim, ARCA opina que el conjunt escultòric ha de romandre al lloc per on va ser creat, en aquest cas el cementiri vell de Sóller.

SALVEM SANTA CATALINA, una campanya d’ARCA objectiu principal per aquest període legislatiu, comença a donar fruits

ARCA fa més de 10 anys que demana un PERI per Santa Catalina

La LLETRA GROSSA ens agrada, ara falta la LLETRA PETITA

Els plantejaments generals de l’anunciat del PERI per Santa Catalina des de l’Ajuntament de Palma responen a les reivindicacions d'ARCA plantejades al regidor Jesús Valls des dels primers dies del seu mandat.

No se podia esperar a la revisió de Pla General

ARCA ja deia que no podíem esperar a la modificació de Pla General per introduir una normativa urbanística respectuosa amb un barri històric, perquè pel camí deixariem moltes pèrdues a Santa Catalina. L’anunci ara d'un Pla Especial per Santa Catalina ens dóna moltes esperançes.

ARCA demana canvi de normativa constructiva també a moltes altres barriades, especialment a  l’Eixample i Son Espanyolet

Fa anys que ARCA a aquest i anteriors governs municipal demana la derogació de la normativa constructiva que permet:

1. Cosos ressorgits sobre façana que destrueixen la línea del carrer, roba espai públic i impossibilita el creixement adient dels arbres
2. Destrucció de cantonades despersonalitzant els espais
3. No facilitar increment d’altures per evitar la substitució dels edificis de l’Eixample
4. Conservar els patis

Aquestes propostes que ara previsiblement s’assumiran a Santa Catalina és imprescindible que s’apliquin a la resta de les barriades de l’Eixample i a Son Espanyolet.

Atendre les reivindicacions ciutadanes

Saludam ara la iniciativa de Cort per Santa Catalina, i la previsible unanimitat de partida de tots els grups polítics.

Una vegada més podem parlar de la importancia de l'acció ciutadana pressionant i convencent als representants polítics.

Tothom surt guanyant per ara. Però atenció a la lletra petita, perquè les intencions s’han de materialitzar en realitats.

Visites culturals en francès

Alumnes del col·legi Lycée Français MLF,
davant l'església dels Sagrats Cors

ARCA ha realitzat aquesta setmana una sèrie d'itineraris culturals en francès, pel centre històric de Palma, titulats “Palma reflexada a França”. Els recorreguts han anat a càrrec d'Emilie Barrere.

La ciutat de Perpignan presenta molts de paral·lelismes amb Mallorca, sobretot, durant l'edat mitjana, degut a que el comtat del Rosselló va pertànyer al Regne privatiu de Mallorca, llavors es tracta de fer-los veure mitjançant aquest itinerari.

Els recorreguts s'han dut a terme el dimarts dia 12 de març, el dimecres 13 de març, on han participat socis i simpatitzants d'ARCA i de l'Alliance Française. Avui dijous 14 de març el recorregut ha anat adreçat a alumnes del col·legi Lycée Français MLF de Palma.

L'itinerari dissenyat ha estat el següent:

·       Can Montenegro (casal senyorial del centre de Palma).

·        Plaça Drassanes.

·        La Llotja (edifici d'estil gòtic civil).

·        Palau de la Almudaina (arquitectura que recorda al Palais des Rois de Majorque, Perpignan).

·        La Seu.

·        Ajuntament de Palma.

·        Plaça Major.

·        Església de Sant Miquel.

Han col·laborat: Alliance Française i Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts (UIB).