ARCA signa una teula per a la reconstrucció del monestir de Lluc

Animau-vos a fer el mateix

Representants d’ARCA hem pogut comprovar les destrosses que el cap de fibló va provocat al monestir de Lluc.

De manera simbòlica varem signar una teula per col·laborar amb la campanya encetada pel monestir cercant el compromís econòmic de la gent de Mallorca.

No oblidem que el Patrimoni de Lluc és molt més que el seu contingut religiós. Hi ha moltes persones que fins i tot des de l’ateisme, estimam Lluc, el seu entorn i el contingut històric, paisatgístic i patrimonial. 

Animau-vos a visitar Lluc ara i fer una petita aportació per a la reconstrucció. 

Visita agrícola a Son Mut Nou

Per segon any consecutiu, el passat dissabte, 22 de setembre visitarem la finca de Son Mut Nou (Llucmajor) dins del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. A la visita gaudirem de l’explotació, de la cultura i del patrimoni del seu entorn.

L’any 1989, Montserrat Pons començà el seu projecte de camp d’experimentació a la seva finca familiar i des d’ençà han plantat un total de més de 1.600 figueres i més de 600 varietats de tot el món.

El projecte de Son Mut Nou és únic a Mallorca i un referent a nivell mundial, que ha permés estudiar i analitzar les diferents varietats de Mallorca i de la resta del món.

La finca de Son Mut Nou presenta una altra característica i és que d’aquesta forma s’han pogut conservar i recuperar varietats, que a dia d’avui estarien extinguides.

Més informació a: http://www.sonmutnou.com/

ARCA insta a les Administracions a la protecció i adquisició de la porta exterior de l'Almudaina de Gumara (El Temple)

Els tècnics d'ARCA han pogut comprovar que la porta exterior de Gumara  (El Temple, carrer de Mateu Enric Llado)és perfectament  recuperable,   ja que conserva el pas d'entrada amb al seva volta i tot el parament  exterior de la murada. Actualment aquesta porta es troba darrera un  petit habitatge que pertany al convent de les Trinitàries. A més la  Porta té connexió amb la resta del recinte del Temple.

No hem d'oblidar que aquesta porta,  juntament amb la porta de la  Gabella de la Sal i la porta interior del Temple ( Torres de Gurama),  és de les més antigues de ciutat i sens dubte millor conservades.

Des de l'Ajuntament de Palma s'han iniciat gestions per l'adquisició  de l'esmentat habitatge, per la qual cosa, i davant l'evidència del  bon estat de  la històrica porta, consideram urgent  i necessari dur a  terme la seva adquisició  a fi de, d' una banda assegurar-ne  l'adequada protecció i d'altra   donar la possibilitat de en el seu  dia enderrocar l'habitatge i recuperar la porta. Creim que una  iniciativa com aquesta ha de tenir el suport del Govern de les Illes  Balears i del Consell de Mallorca.

Inversió no molt elevada

No sembla que sigui una intervenció excessivament costosa donades les  reduïdes dimensions de l'habitatge i de la porta. Sens dubte. Fer cas  d'aquesta proposta d'ARCA  redundaria en  un benefici immediat per a  la ciutadania i pel nostre patrimoni.

Dibuixos: Rafael De Ysasi. Publicats al llibre Palma de antaño (La Foradada, 1998).

El Terreno un barri encara a preservar

Les darreres notícies aparegudes sobre el barri del Terreno ens han posat en alerta, sobre la intenció que té l’Ajuntament de Palma de descatalogar l’immoble situat al carrer de Joan Miró, 75 (antiga discoteca Black Cat) per petició de la propietat.

En aquesta contrada del carrer de Joan Miró es troben alguns exemples arquitectònics de primer ordre. La casa de la qual parlem es troba flanquejada per l’edifici a Josep Noguera (Joan Miró, 73) obra d’estil Art Déco de l’any 1932 i projectat per l’arquitecte Francesc Casas i per l’edifici Can Noguera (Joan Miró, 77) obra d’estil regionalista de la década dels anys’20 i projectat per l’arquitecte Guillem Forteza Pinya. També cal afegir, que a la part posterior d’aquest edifici es troba el portal de Son Catlaret o Can Vilella, projectat a 1777.

Com podem comprobar és una illeta que presenta interessants exemples arquitectònics des del punt de vista històric, cultural i patrimonial, motiu pel qual es troben catalogats i protegits a nivell legal.

L’edifici de Joan Miró, 75 segurament no tengui el mateix valor artístic dels que acabem de comentar. També cal afegir, que l’ús com a discoteca d’aquest immoble durant molts d’anys ha deteriorat la seva imatge interior i exterior. Però si analitzem l’immoble detalladament i ens l’imaginem sense l’horrible entrada, veurem que és una d’aquelles cases típiques de la zona i amb un estil propi, contemporània als dos sensacionals edificis que la flanquetjen.

Les conseqüències poden ser irreversibles per a la barriada

Si és permet la descatalogació d’aquest immoble s’obri la via, perquè es pugui rompre aquest consens històric i estilístic en aquest conjunt de cases del carrer de Joan Miró. El Terreno es va déixar degradar i és va déixar derruir, ara no podem permetre més destrucció, ni alteracions urbanístiques que modifiquin la imatge del que fou un dels millors barris de Palma.

ARCA demana la paralització del projecte del polígon a la zona de Son Podè

Interessants elements culturals, que no desaparèixer

ARCA ha estat al corrent de les mobilitzacions ciutadanes que hi hagut en contra de la intenció que té l’Ajuntament d’Andratx d’urbanitzar un polígon a la zona de Son Podè. Un espai d’interès ambiental i on es troben elements d’importància històrica i cultural com les cases de Son Podè, situades al carrer Galicia, 31 i ja documentades a la segona meitat del segle XIX. També, cal destacar que en aquesta zona hi ha elements etnològics de gran interès patrimonial com una sínia, un safareig i una sèquia.

Cal que l’Ajuntament d’Andratx pensi en la viabilitat d’aquest projecte, ja que la seva construcció permetrà que un polígon s’instal·li dins el poble i serà un problema per la convivència tranquil·la dels veïnats.

Des del punt de vista mediambiental i patrimonial suposarà una perdúa irreperable, on es perdrà una zona que conserva els valors culturals i paisatgístics del que fou en un temps aquesta localitat del ponent de Mallorca. Cal recordar que Andratx, ja ha deixat perdre molt de territori i patrimoni durant les darreres dècades, llavors creim que aquesta seria una oportunitat magnífica per protegir i potenciar un espai com el de Son Podè, per mostrar el que fou aquesta localitat. Si l’Ajuntament d’Andratx acepta dur endavant aquest projecte, serà una nova oportunitat perduda.

Protecció urgent del patrimoni etnològic que es troba a Son Podè

ARCA ha demanat a l’Ajuntament d’Andratx que aturi la intenció d’urbanitzar un polígon a la zona de Son Podè i que catalogui les cases de Son Podè, la sínia, el safareig i la sèquia que es troben al voltant d’aquestes cases, tal i com marca el Pla Territorial de Mallorca, que obliga als ajuntaments a protegir el patrimoni etnològic per via dels seus catàlegs municipals.

Troballes a la llum

ARCA vol despertar davant l’opinió pública un altre exemple de troballes desconegudes, localitzades a un pati interior, a la illeta dels carrers Argenters, Argenteria, Bosseria i a la plaça d’en Coll.

El passat mes ja denunciarem els excessos que havien fet alguns veïnats del casal Can Savellà, ara ens centrem en aquest històric patí, que compta amb una finestra coronella, un dels elements més representatius de la ciutat gòtica, que fou Ciutat de Mallorca. Pareix ésser, que uns veïnats d’aquesta illeta no respecten l’arquitectura més primitiva d’aquest pati i han decidit fer forats a la paret, per passar canonades d’un indret a l’altre.

ARCA veu amb preocupació la manca de sensibilitat i respecte d’alguns d’aquests veïns, els quals amb la seva acció estan alletjant aquest pati, que presenta elements de gran valor artístic i cultural, com aquesta finestra coronella, la qual es veu amenaçada per intervencions inpropies d’un indret com aquest.

Reaacció de les administracions

ARCA ha alertat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma que intervenguin en aquest assumpte, perquè el pati no es segueixi deteriorant i que les alteracions produides siguin corregides, per tal de salvaguardar l’essència històrica i artística de l’indret.

Demanem la seva protecció

ARCA també ha demanat que el pati compti amb una figura o grau de protecció legal, per evitar la seva vulneravilitat davant qualsevol acció futura, que atenti contra aquest bé cultural.

Son Balaguer, exemple d’un patrimoni tudat

Aquests dies hem pogut llegir als mitjans de comunicació que l’Ajuntament de Puigpunyent descataloga la possessió de Son Balaguer, datada al segle XIV.

Creim que aquesta és una desencertada decisió per part del consistori de Puigpunyent i que diu molt poc al respecte sobre les funcions i les competències que tenen les corporacions locals en quant a temes patrimonials. La seva funció és vetllar per la correcta conservació i preservació del patrimoni cultural i en el cas de Son Balaguer, no s’ha complert aquesta premissa.

Cal recordar que la possessió de Son Balaguer fou derruïda a l’any 2006 durant unes obres que duia a terme el seu propietari, malgrat gaudia de protecció per estar inclosa al catàleg municipal. Fou un vertader atemptat contra el patrimoni cultural del terme municipal de Puigpunyent i de Mallorca, perquè es tractava d’unes de les possessions més importants de la contrada.

Surt molt barat destruir Patrimoni. L’Ajuntament no va atendre les peticions d’ARCA

Després de pagar una insignificant multa, el propietari fou obligat a reconstruir l’immoble, però sense els perceptius controls des del punt de vista patrimonial. En data de 26 de setembre de 2008 ARCA i altres entitats proteccionistes demanarem davant el Consell de Mallorca la paralització de les obres de reforma, ja que aquestes no respectaven l’edifici original.

Finalment, el resultat és el que tenim en l’actualitat, una reforma que ha alterat els valors patrimonials i històrics de l’immoble, desvirtuant la seva imatge original.

La decisió de l’Ajuntament de Puigpunyent, ens ha agafat per sorpresa. Primer, no va paralitzar les obres de reforma i quan aquesta està fet, descataloga el bé cultural. Com podem observar, la destrucció del patrimoni li ha sortit molt lleu al propietari de Son Balaguer, gràcies a la tèbia actuació de l’Ajuntament d’aquest municipi que no ha valorat prou la pèrdua patrimonial que implica la destrucció de Son Balaguer i la seva descatalogació.

ARCA proposa que es mantengui Son Balaguer al catàleg de Puigpunyent i que a futures intervencions s’obligui a  recuperar determinats acabats o estructures que amb la reconstrucció actual s’hagin eliminat o ignorat.

Una casa de trencadors de pedra junt a Ses Fontanelles, de valor patrimonial, víctima d’actes vandàlics

ARCA havia demanat la protecció d’aquesta casa i d’altres elements  de la mateixa zona de gran valor etnològic. Ara cal actuar amb diligència per evitar més destrucció.

Els interiors de la casa i una part de la teulada han quedat destruïts. Les parets es troben en bones condicions i presenten la tipologia clàssica de les cases fetes pels trencadors de pedra. Les cantoneres estan fetes amb maresos posats en pla, els quals donen consistència a les parets. A mesura que la paret apuja les peces de marès trencat són més petites, però sempre posades en pla.

Molt propera a la casa de trencadors de pedra es troben les restes de la pedrera original, que fou malmesa per la construcció de l’autopista. Les restes permeten explicar de forma clara el treball dels trencadors de pedra.

És urgent que l’Administració actuï per evitar l’esbucament de l’immoble.

La zona està plena brutor acumulada i la propietat mai ha actuat per evitar la degradació estètica i ambiental

Es dóna la circumstància que l’esmentada casa està al camí de Can Boqueta, de Can Pastilla, lloc de pas dels turistes en ruta ciclista, ja que comunica amb el pont blau que creua l’autopista. A la foto es veuen dos turistes que passen per davant la casa.

ARCA ja va proposar ja a l’extint Consorci de la Platja de Palma  la creació d’un itinerari cultural i natural que abarqués especialment els terrenys rústics i la segona i la tercera línia de la platja de Palma, per recórrer a peu i en bicicleta, que prioritzàs la conservació del Patrimoni. Tenim demanada una reunió amb en regidor responsable Àlvaro Gijón per presentar-li la nostra proposta.

Defensa de Cubet al teatre de Bunyola

Organitzat per ARCA i Col.lectiu Cultural Sitja

ARCA, junt amb l’Associació cultural Sitja,  de Bunyola,  vàrem organitzar la conferència “Hospital Joan March. La història i el compromís”, que es va dur a terme el vespre del dia 1 d’agost al teatre de Bunyola.

Aquesta conferència ja havia estar pronunciada a la sèu d’ARCA dins el cicle ARCA Defensa els Hospitals: Un Patrimoni viu.

Bàrbara Suau, mestra i investigadora sobre la història de Bunyola, responsable de la revista Es Castellet, va desgranar els detalls del projecte, construcció i funcionament d’un hospital concebut en un primer moment per a homes malalts de tuberculosis i que amb els esdeveniments econòmics i socials de les dècades dels anys 20 als 40 del SXX, va acollir nines i nins a més d’homes i dones també d’altres malalties infeccioses. Bàrbara contà com per a les persones de Bunyola era un lloc estigmatitzat i no volien tenir contacte per por al contagi. Tan sols hi arribaven amb qualque processó religiosa i no volien tastar res del refrigeri amb que volien obsequiar-les.

Bartomeu Togores, metge de l’hospital des de 1985, cap de servei d’Ortogeriatria, relatà la incidència de la tuberculosi a Espanya durant els anys 30 i 40, el mètode de contagi i els tractaments. Cada persona podia contagiar altres 15 durant un any. La propagació de la bactèria era a través de l’aire i l’aïllament era la única manera d’evitar-ho.

El Dr Togores explicà l’evolució dels serveis mèdics d’acord amb la evolució de la societat de Mallorca fins al dia d’avui en que és un hospital imprescindible pel que s’anomena atenció sociosanitària. La realitat és que cada vegada hi ha més persones d’avançada edat que necessiten tractament de recuperació d’ictus o rehabilitació articular per fractures. A més als dos hospitals sociosanitaris de Mallorca: el General i el Joan March (tots dos amb anunci de tantament) duen endavant d’altres programes com d’atenció a depenents de l’alcohol:UPRA, o el de cuides pal·liatives que suposa un 15% de l’activitat hospitalària.

Caterina Garcies, periodista, posà en evidència el revulsiu que ha suposat per l’acord unànime a Bunyola el risc de tancament de l’Hospital. Va fer un relat exhaustiu de les iniciatives ciutadanes per manifestar el rebuig a un tancament innecessari entre els qual va destacar la pujada a l’Hospital amb una caminada reivindicativa on participaren més de mil persones. També volgué denunciar les injustes detencions a Bunyola el dia que estava prevista la visita del president Bauzá. Ell no va aparèixer pel poble però un grapat de cotxes d’antidisturbis sí. Les camisetes negres amb les lletres de rebuig al tancament de l’hospital es feien notar a la concentració pacífica de la gent de Bunyola. Dos al·lots i una al·lota varen ser detinguts sense cap justificació. Potser volien callar les veus de la gent. Però no ho aconseguiren.

Àngels Fermoselle, d’ARCA, moderà l’acte. Explicà el compromís de l’entitat que vetlla pel Patrimoni de Mallorca amb un Patrimoni viu, com són els dos hospitals més antics de Mallorca, ara amb l’amenaça de tancament: l’Hospital Joan March de Bunyola i l’hospital General de Palma. Alabà la feina de recerca desenvolupada en tan poc temps per part de Es Castellet i animà les persones assistents a participar activament amb les entitats locals que generosament treballen per allò que pertany a tothom. Aquesta és l’autèntica democràcia participativa, no hem de romandre mans plegades mentre hi ha coses per proposar o reivindicar.

L’acte comptà amb nombrosa assistència, fet que demostra l’interès d’un poble que va veure néixer un hospital i que ara es nega a deixar-ho morir. 

 

 L’actor Rafel Ramis, que assistí com a públic, amb na Caterina Garcies i Àngels Fermoselle

Edifici Plaça Quadrado: salvat, per ara, temporalment

Destacam de l’informe del Consell de Mallorca: Runa econòmica no implica automàticament autoritzar demolició. Es comença a posar fre a la permissivitat de la destrucció amb l'excusa de runa econòmica

ARCA havia sol·licitat la paralització de la demolició

El Consell de Mallorca ha actuat, a petició d’ARCA i del grup municipal del PSM. Inic.Verds, paralitzant temporalment la demolició de l’edifici de la Plaça Quadrado d’adreça exacta: carrer Terra Santa núm 5, 5A,5B,5C,5D.

L’Ajuntament prèviament havia concedit la demolició per runa econòmica, sense tenir en compte cap criteri patrimonial.

Runa econòmica no implica autoritzar demolició

És molt important un dels arguments expressats als informes del personal tècnic del Consell de Mallorca on es reconeix que el fet que hi hagi un reconeixement de runa econòmica (recordau que no és runa física), no implica automàticament demolir tot l’edifici, s’ha de considerar a quina part de l’immoble afecta.

Es desprén en general de l’informe una actitud de posar en valor la conservació sobre la facilitat general de destruir.

Reconeixen valors ambientals de l’edifici i del conjunt de la plaça

 A més recorda que els criteris actuals de què es considera Patrimoni, són molt més amplis que el que els plans urbanístics recullen.

L’informe parla dels valors ambientals de l’immoble i de tota la Plaça Quadrado, del S XIX, producte de l’esbucament de convents prèviament existents. A més recorda que els criteris actuals de què es considera Patrimoni, són molt més amplis que el que els plans urbanístics recullen.

Interès patrimonial dels interiors de l’edifici i del subsòl

A més l’informe apunta, a favor d’evitar la demolició, el probable interès patrimonial dels interiors de l’immoble i que el subsòl ben segur que també té runes arqueològiques.

ARCA defensa l’autenticitat del Centre Històric

ARCA a més, defensa que l’autenticitat del nostre Centre Històric és un valor afegit. No es tracta de tomar edificis i reconstruir façanes similars a les anteriors, es tracta de considerar un valor afegit el fet que l’edifici sigui antic, malgrat es faciliti la seva millora i adaptació.

Satisfacció mesurada.

Per l’experiència acumulada des d’ARCA volem manifestar la nostra satisfacció mesurada. Esperam que durant aquests mesos es donin les passes necessàries per a una protecció efectiva. Esperam que no passi el mateix que a l’edifici de Santa Catalina, al carrer Aníbal cantonada Av Argentina, que després de tres mesos de paralització, ni Consell ni l’Ajuntament  no varen actuar per protegir-lo i varen permetre la seva pèrdua irremeiable.

Presentació del llibre "El castell de l'illa de Cabrera" d'Àngel Aparicio

ARCA vos recomana l'assistència a la següent presentació del llibre publicat per l'historiador Àngel Aparicio.

ARCA demana a l’Ajuntament d’Andratx que es netegi una sínia ubicada prop del port d’Andratx

ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres de neteja que es varen dur a terme a un tram del costat de la carretera del port d’Andratx, durant els dies 14 i 15 de juliol.

A la parcel·la 218 del polígon 12 del port d’Andratx, al marge de la carretera hi ha una sínia enrevoltada d’herbes que no s’ha netejat, en el moment que es feren les actuacions dels dies 14 i 15 d’aquest mes, tenint en compte que la intervenció es trobava escassament a uns metres de l’element etnològic.

Després de deu dies de la intervenció, s’han depositat o acumulat els materials de residu (terra, pedra i herbes) darrera la sínia i encara roman la màquina excavadora que va dur a terme les feines de neteja.

ARCA vol que l’Ajuntament d’Andratx es comprometi amb la conservació del patrimoni

Hem demanat al consistori andritxol que finalitzi les feines de neteja d’aquest tram de la carretera del port d’Andratx i amb molta cura, es retirin les herbes que hi ha al voltant de la sínia.

També li hem demanat que es retirin els enderrocs que s’han depositat al costat de la sínia després de la intervenció dels dies 14 i 15 de juliol.

ARCA vol ser informada de les actuacions que es duguin a terme en relació a la conservació de la sínia.

ARCA va omplir la sala d’actes a la tercera i darrera conferència del cicle per defensar els Hospitals General i Joan March

La conferència d'ahir, pronunciada a tres veus, va respondre sobradament a les expectatives del títol. “Hospital Joan March. Història i compromís”.

Bàrbara Suau, investigadora de la revista Es Castellet, va repassar la història de l’Hospital de Caubet des de la primera pedra l’any 1928 fins ara. El projecte inicial data de 1919. No faltaren detalls com que el “lunch” de la festa de col·locació de la primera pedra el serví el Grand Hotel i que la gent utilitzà el tren per arribar a Bunyola i autocars per pujar fins a Caubet. L’Hospital es va concebre com Preventori per a infants malalts infecciosos o fills de tuberculosos. Durant la guerra civil va servir per curar ferits del front nacional i torturar als republicans. El forn, del que es pot veure la xemeneia actualment, es va emprar per cremació de republicans assassinats.

Els primers anys la població bunyolina no volia tenir contacte amb Caubet. Tenien por al contagi. Les treballadores venien d’Andalusia i hi vivien al mateix hospital que era gairebé una petita població amb festes i activitats escolars. Poc a poc l’Hospital va anar essent un element fonamental del municipi.

Bartomeu Togores, Especialista en Medicina Interna, Responsable d'Ortogeriatria de l’Hospital Joan March, fa 28 anys que treballa a l’hospital. Va explicar l’evolució dels serveis sanitaris a l’hospital. Com s’ha adaptat a la realitat social i la importància actual del tracte individualitzat a una població cada vegada més necessitada d’atenció a persones d’edat avançada i a rehabilitació que suposen estades mitges de 20 dies i llits molt més econòmics que els dels hospitals d’aguts (son Llàtzer i Son Espases)

Caterina Garcies, periodista a més de col·laborar amb la investigació de la història especialmnt respecte a la persona de Joan March, va fer la crònica de la reivindicació de l’hospital.Una reivindicació que està viva i és necessària.

L’Hospital és nostre, va ser el clam ahir vespre. El necessitam i s’ha de mantenir obert i actiu: El mateix Joan March es va assessorar per la ubicació idònia de l’Hospital. El va voler amb les màquines i instal·lacions més modernes i va fer donació de l’Hospital a Mallorca.

ARCA tancà ahir aquest cicle “ARCA DEFENSA ELS HOSPITALS. UN PATRIMONI VIU” amb una valoració molt positiva tant de participació com de motivació. Aquí no acaba el nostre treball a favor dels Hospitals. Ara redactarem un document a mode de conclussions del cicle que farem públic pròximament.

A la foto adjunta es veu: Pere Ollers (president d’ARCA), Caterina Garcies, Tomeu Togores, Bàrbara Suau i Àngels Fermoselle. (coordinadora del cicle d’ARCA).

Ses Fontanelles, una equivocació de primer ordre

ARCA havia presentat propostes a l’Ajuntament per no urbanitzar ni construir un centre comercial a Ses Fontanelles ni a les seves immediacions.

Proposàvem una ruta eco-cultural per població d’aquí i turistes posant en valor els usos etnològics i la història de la zona

Pretendre construir un altre centre comercial i d’oci a Mallorca en lloc de potenciar els valors patrimonials i etnològics de la  zona humida, i les antigues salines de Ses Fontanelles amb els usos etnològics de les seves immediacions: pedreres i usos agrícoles, és una equivocació de primera magnitud.

ARCA havia presentat al consorci de Palma i a diversos responsables municipals un projecte de revalorització de la zona de Ses Fontanelles que se conserva sense degradar urbanísticament just a l’entrada de Can Pastilla. (Malgrat estava abandonada en quant a neteja i evitar vessament d’enderrocs des de fa molts anys)

ARCA alça una vegada més la veu per evitar una vulgarització més del nostre entorn i de la nostra oferta cultural i turística.

Els Patrimoni Cultural i el natural han d’anar de la mà  

El nostre Patrimoni Cultura i natural van de la mà.  Destruir-ho amb el fals atractiu de llocs de feina és una greu equivocació.  Els llocs de feina de futur ens ho donarà la conservació i la posada en valor per atreure més visitants que no cerquin tan sols alcohol i sol, si no bellesa i personalitat.

Una sala estibada de gent escoltà la conferència de Gaspar Valero sobre la història de l’Hospital General

El metge Francesc Albertí hi explicà la importància dels serveis que ofereix  l’esmentat hospital

Ahir vespre la sala d'actes d'ARCA quedà petita degut al nombrós públic que s'hi reuní per conèixer la historia de l’Hospital General i la reivindicació per a la seva conservació i la del Joan March. Molts d'assistents hagueren de seguir la xerrada i veure les imatges de la història de l'hospital des del pati exterior de la seu d’ARCA, organitzadora de l’acte.

L’historiador Gaspar Valero explicà l’evolució  històrica de l’Hospital General, un PATRIMONI VIU fundat el 1456 per reial ordre d’Alfons el Magnànim. El centre hospitalari, durant més de cinc cents anys ha anat adaptant les seves funcions a les necessitats de la societat i, tal com digué l'historiador Gaspar Valero, ha generant 'fills': la Inclusa, l'Hospital Psiquiàtric, o La Misericòrdia. L’Hospital General depenia del Gran i General Consell i en un primer moment en què la medicina no estava tan desenvolupada es dedicava més a atencions d’hospitalitat, i de beneficència per a les persones més necessitades i per a nadons expòsits (abandonats).

Valero ressaltà la funció de les DIDES de l'hospital, dones que alletaven els infants i que moltes vegades venien des de pobles. La feina de dides els  permetia contribuir al manteniment de les seves famílies. La caritat i les almoines i foren les fonts econòmiques de l’Hospital durant segles.

El doctor Francesc Albertí, començà la seva intervenció manifestant l’orgull dels professionals de l’Hospital General de ser successors de la història mèdica d'aquesta institució

Explicà l’evolució en l'oferta de serveis de l’Hospital General fins a l'època actual, en què funciona com a centre socio sanitari. El doctor Albertí destacà també  la importància i necessitat actuals  dels hospitals General i Joan March davant l'increment de la població  de gent gran amb necessitats d'atenció mèdica especial. Es referí  al TSUNAMI GERIÀTRIC (terme utilitzat a occident per descriure l'augment progresiu de la franja de  població  de gent gran amb malalties cròniques i  amb necesitats de rebre atenció mèdica geriàtrica) i als de la nova situació sanitària de futur vinculada a l’increment de l’esperança de vida i a l'augment dels pacients amb necessitats geriàtriques i socio sanitàries.

Els hospitals General i Joan March estan previsorament adaptats a aquesta realitat present i futura: atendre la realitat social de l’increment de població d’edat avançada i per tant amb malalties cròniques. Els hospitals d’aguts (Son Espases, Son Llàtzer) no són idònis per atendre persones de malalties cròniques, amb estades de llalrga durada, recuperacions i rehabilitacions d’aquests tipus de malalts. El llit dels hospitals sociosanitaris que defensam costen una tercera part de doblers d'un hopital d'aguts, degut precisament per la seva especialització i atenció.

“La nostra tecnologia són els equips humans pluridisciplinars” va dir el doctor Albertí que ha estat director dels dos Hospitals: el Joan March i el General i ara és director del programa de Pluripatològics del General.

Cridada al sentit comú i esperança

L’acte, després de diverses intervencions del públic, va concloure amb una cridada al sentit comú de qui governa i amb l’esperança de què el tarannà i la gestió de l’actual Conseller tenguin en compte la reivindicació ciutadana, demostrada amb més de 85000 signature, la importància i la necesitat dels dos centres sanitaris   i els actes com el d'ahir, que compten amb l'assitència de nombrós públic que exigeix el manteniment dels dos hospitals.

Dimecres que ve:  la història de l’Hospital Joan March

Recordar que ARCA continúa amb aquest cicle, on la proprera activitat tendrà lloc dimecres 18 de juliol a les 20'15 hores al carrer de la Pau, 1A. Serà una conferència i projecció de fotografies titulada "Hospital Joan March. La història i el compromís", a càrrec de Bàrbara Suau. Revista Es Castellet de Bunyola, Caterina Garcias. Periodista, Bartomeu Togores. Cap de Secció de Medicina Interna. Unitat d’Ortogeriatria. Hospital Joan March. L'acte serà presentat per Pere Ollers, president d'ARCA.

El Patrimoni històric de Palma cada vegada menys històric

ARCA vol presentar l’exemple de Can Savellà, una història malmenada

Can Savellà també conegut com a Can Juny ocupa els numeros 11 i 13 del carrer de Can Savellà i és veïnat del gran casal Can Vivot.

 

Can Savellà és un edifici d’origen medieval, però reformat als segles XVII i XVIII. Com a elements més destacats cal sugerir la seva façana, un magnífic pati i alguns enteixinats conservats a l’interior.

L’antic casal fou reformat a finals dels anys’80 per l’arquitecte José A. Obregón González del Corral, qui transformà l’edifici en diversos apartaments. L’atomització del casal en diferents habitatges ha motivitat que durant els darrers anys, cada morador vulgui modificar o ampliar la seva residència, sense tenir en compte els valors històrics i artístics de l’edifici.

Per aquest motiu ARCA vol denunciar alguns casos que trobem escandalosos, els quals han dut a terme alguns dels veïnats d’aquesta finca, degut a la permissivitat de l’Ajuntament de Palma que a dia d’avui no ha estat capaç de resoldre aquests assumptes.

Tres casos dins un mateix casal del centre històric de Palma

1. Terrassa i aparells d’aire acondicionat: L’any 2006 es construí una terrassa per a oci a la part superior de l’edifici, la qual s’ha recobert amb materials massa moderns, com el vidre i la fusta que podem veure a la imatge. La col·locació dels aparells d’aire acondicionat, també alterà la imatge d’un edifici històric d’aquestes característiques.

2. Claraboia: Un veïnat de can Zavellà 11 ha decidí pujar el cos del seu habitatge, alterant la volumetria de l’edifici, per tal de col·locar un vidre que li permetés obtenir major il·luminació a l’interior del seu habitatge.

3. Reixes de fundició: A un dels patis interiors hi havia dues finestres amb reixes de fundició, llavors un dels propietaris volgué fer una obertura major i conseqüentment va llevar les reixes. Afortunadament, en aquest cas es va obligar al propietari a restaurar les finestres, però les reixes col·locades no són les mateixes. Cal dir, que no va passar per la Comissió Centre Històric.

Maluradament aquest no és un cas aïllat

ARCA pot afirmar que degut a denúncies rebudes, aquest no és un cas aïllat. En altres edificis de Palma, en llocs on no arriba l’ull humà es fan alteracions del paisatge històric urbà, especialment a terrats, teulades, patis interiors,… ARCA veu amb preocupació com no es protegeix prou l’interès històric i artístic d’alguns edificis del centre històric, per aquest motiu desitjaríem una major involucració de l’Ajuntament de Palma, que no permetés casos com els que hem comentat i que fos contundent contra els infractors i els que fan malbé al patrimoni cultural.

ARCA celebra que hagi triomfat el sentit comú i es renunciï a la instal·lació de cabines de WC al centre de Palma

ARCA ha participat a la reunió del Consorci de Turisme de Palma i ha pogut argumentar sobre el perill de banalització de l’espai públic de Palma al que els WC haguessin contribuït.

Fa uns dies havíem suggerit al regidor de Turisme Àlvaro Gijón que la nostra aportació al Consorci per aquest tema i molts altres podia ser important. Per aquest motiu ARCA ha participat a la reunió i esperam ser convocats per d’altres qüestions ja que turisme i Patrimoni han d’anar de la mà.

Palma ha d’apostar per la qualitat dels elements urbans i ha d’evitar la vulgarització. Qui vengui a Palma ha d’apreciar allò que la fa única i els elements com quioscs i la resta d’elements públics han de cercar la qualitat i la personalitat fugint de la homogeneïtzació que es dóna avui.