29 de nov. 2022

ARCA considera que la Plaça de Caimari ha de conservar les seves característiques actuals.

El projecte de rememorar les marjades de la Serra destruint la plaça major existent, ens sembla inassumible

Fer-la més accessible o recuperar l'aljub que hi ha sota ella no ha d' implicar la seva destrucció

La memòria visual vinculada, als espais públics significatius, s'ha de preservar perquè forma part del patrimoni de moltes generacions


L’Ajuntament de Selva ha presentat un projecte de transformació de la Plaça Major de Caimari a una subvenció del Consell de Mallorca.

L’esmentat projecte és, al nostre criteri inacceptable perquè implica la despersonalització del lloc neuràlgic de Caimari. 

ARCA qüestiona que accedir a una subvenció del Consell de Mallorca pugui tenir com a conseqüència pèrdua de caràcter i Patrimoni paisatgístic. Una plaça d’un poble ha de ser producte del consens de la població i no un impuls de novetat per aprofitar una subvenció.

Recuperar un aljub, és ben interessant tot i que són llocs complicats per intervenir. Sembla que aquest, a més es va crear aprofitant el buit que va quedar quan es va treure pedra per a la construcció de l'Església, segons explica el doctor en  Geografia i professor de la UIB Antoni Ordines, que ha recollit gran part de la història de la comarca.

La idea de transformar en marjades la plaça, tal i com recull el projecte,  sembla una visió  urbanita de traslladar el camp a la ciutat i en aquest cas, és especialment absurd des del moment en que Caimari i paisatge de marjades "reals" són indissolubles. 

Una plaça de poble no és un espai enjardinat perquè quedi maco. És on es desenvolupen els actes socials i els privats, el mercat, les reunions amb les amistats... Tot esdeveniments públics i vivències  personals vinculades a unes pedres i a un paisatge. 

Hem perdut massa places emblemàtiques a Mallorca. A Palma gairebé totes i a Selva ja hem patit recentment una despersonalització innecessària. 

Des d'ARCA demanam que, a Caimari, no es torni a caure a la mateixa errada. Que la intervenció a la plaça sigui la mínima necessària per dotar-la d’accessibilitat i recuperar l’aljub, però que es conservi el màxim del que hi ha, ja que està vinculat a la memòria i conforma un conjunt.

Conservar el record del paisatge, és una manera d'unir el passat i el futur.