ARCA vos desitja un Feliç 2020!!!!

Recorregut embARCA't: Visita al betlem de les Caputxines.

Divendres 3 de gener a les 18'00h.

Visita al betlem de les Caputxines, a càrrec de l'historiador Jaume Llabrés.

Punt de sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma)

Preu socis: 5 euros, no socis: 8 euros.

Inscripció prèvia, places limitades

arcainforma@arcapatrimoni.net

ARCA vos desitja un Bon Nadal!!!!

ARCA organitza la segona activitat del programa "Música, turisme i patrimoni".

Joan Antoni Martínez dirigint les seves explicacions davant
el convent de Santa Magdalena.

ARCA va organitzar ahir dimecres 18 de desembre la segona i darrera activitat del programa "Música, turisme i patrimoni", que aquest any ha arribat a la seva tercera edició i que compta amb el suport de l'Associació Hotelera de Palma (ASHPAMA) i la Fundació Guillem de Caixa Colonya i la col·laboració de la Fundació Turisme Palma 365 (Regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Palma).

L'activitat començà amb un itinerari cultural pel centre històric de Palma, dirigit per Joan Antoni Martínez Payeras, la qual comptà amb els següents punts:

- Una primera aturada a l'ECCE HOMO (fornícula) devora la Rambla i la seva llegenda. (donant a conèixer el que va esser l'antic convent del Carme, ja desaparegut després de la desamortització de Mendizábal 1835).

Capella de l'Ecce Homo.

- Una segona aturada al brollador de la Rambla i explicar els fets històrics de la mort de Pere Joan de Quint (interessant i no molt conegut) que es produïren al s. XVII en plena Rambla.

- Una tercera aturada davant al convent de Santa Magdalena amb alguns dels seus prodigis i histories de la Santa mallorquina Sant Catalina Thomàs. A més des de el lateral del convent comentaré un fet històric com de pel·lícula, i recollit al Cronicón Majoricense de l'assalt al convent de Santa Magdalena a la primera meitat del s. XVII.

Església de Sant Francesc.

- Una quarta aturada en ple Born (davant la làpida en commemoració dels tornejos cavallerescos i el seu patró dels cavallers: Sant Jordi i que està a la façana de l'església de Sant Francesc) i l'evolució del Born al llarg dels segles explicat en el mateix passeig.

- Una cinquena aturada a la façana de l'església de Sant Nicolau (que va agradar tant a l'altra ruta del mes de maig) molt adequada ja que molta gent vincula Santa Claus amb Sant Nicolau patró dels nins entre altres. Contarem dues llegendes i el significat del bisbetó una celebració que es duia a terme el 6 i 28 de desembre, ja desaparegut.

 - Una sisena aturada al carrer de Sant Francesc davant de l'Hotel Can Cera on explicaria unes escultures de la façana amb el seu significat conegut amb el nom de "el mal fill de Can Desbac".

- Finalment una setena aturada davant la façana de l'església de Sant Francesc amb l'escultura de Sant Jordi on es va crear la confraria de Sant Jordi dels Cavallers al s.XV i dissolta al s.XVIII per ordre de Carles III. 

Gori Matas i Josep Oliver durant la seva actuació.

Un cop finalitzada la ruta cultural, entrarem a l'Hotel Sant Francesc Singular, on al seu magnífic pati ens esperaven Gori Matas (teclat) i Josep Oliver (trombó), els quals ens oferiren un concert de duo modular de jazz, on repasaren dins diferents de la història d'aquest gènere musical. 

Conferència: El moviment "Art Sacre" i Josep Ferragut, a càrrec de Blanca Castaldo.

Blanca Castaldo impartint la seva conferència.

ARCA va organitzar ahir una conferència titulada El moviment "Art Sacre" i Josep Ferragut dins el cicle en homenatge a l'arquitecte Josep Ferragut.

Blanca Castaldo Suau, professora de l'Escola Superior d'Art i Disseny de les Illes Balears impartí una conferència on destacà el moviment d'Acció Catòlica, on la institució eclesiàstica s'obri exponecialment als nous barris i zones turístiques que s'estaven dissenyant a les dècades dels anys 40 i 50 del segle XX, degut a l'auge de moviments polítics i socials que li estaven guanyant terreny a l'Església, si aquesta no cambiava el seu discurs i ofereria noves propostes.

Josep Ferragut fou un agent important d'aquest canvi social i com resposta tenim la seva contribució en la construcció de vàries esglésies de la periferia de Palma, com fou el cas de Sant Josep Obrer, Sant Alonso Rodríguez o la Porciúncula. Però, també contribuí en la construcció i disseny d'esglésies en els nous barris turístics, on arribà una gran massa obrera de treballadors dedicats a l'hosteleria. Com a exemples tenim les esglésies de Sant llorenç de Palmanova (Calvià), Sant Agustí (Palma), s'Illot (Sant Llorenç des Cardassar), el port d'Alcúdia o Cala Figuera (Santanyí).

X Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià).

Diumenge 22 de desembre a les 11'00 hores “X Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià)”.

Lloc: Plaça Nova (Calvià).

Convoca la Comissió pro-molí des Castellet que demana a l’Ajuntament de Calvià:

- L’accés públic al molí des Castellet.

- La restauració urgent del molí des Castellet.

Conferència: El moviment "Art Sacre" i Josep Ferragut.

Fotografia: Vicenç Mates.

ARCA està organitzant un cicle dedicat a la figura de l'arquitecte Josep Ferragut i Pou (1912-1968).

Conferència

Demà dimarts 17 de desembre a les 20'00h. 

El moviment "Art Sacre" i Josep Ferragut, a càrrec de Blanca Castaldo Suau, professora.

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

L'edifici a protegir del carrer Bisbe Massanet, 22 és obra de Gaspar Reynés i Coll

L'edifici del carrer Bisbe Massanet que ARCA demana es protegeixi incloent-lo al Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Palma, és obra del reconegut mestre d'obres Gaspar Reynés i Coll (1845-1911).

El projecte, és de 1905

ARCA ha obtengut aquesta informnació a través del besnet de Gaspar Reynés, l'arquitecte Guillem Reynés i Muntaner, que és l'autor, entre d'altres,  d'un llibre que recopila part de l'obra del seu besavi, titulat: "L'arquitectura d'un Mestre d'Obres. Gaspar Reynés i Coll".

A l'esmentat llibre hi ha una fotografia dels plànols i dibuix de la façana de l'edifici, essent l'autor Gaspar Reynés i Muntaner, que es va presentar com a projecte l'any 1905. (adjuntam l'esmentada fotografia)

El propietari primer va ser Victorí Rosselló i Hediger. Llavors, aquesta zona, que pertany a l'Eixample a una ubicació molt pròxima al Pont des Tren, es conexia com a Son Sunyeret.

Gaspar Reynés i Coll es llicencià com a mestre d'obres a l'Acadèmia de Belles de Barcelona l'any 1866. Va projectar i dirigir, a més d'habitatges, construccions per activitats religioses, fabrils, ramaderes i agrícoles. Tenia grans coneixements de topografia i dibuix. És un dels mestres d'obra més reconegut de Palma. Una de les seves obres més destacades és l'hostal Cuba, però també signà entre d'altres immobles de Santa Catalina, Son Espanyolet  i algunes obres del Centre Històric. També fou autor d'edificis industrials, cotxeries i magatzems encarregats pels empresaris del moment.

ARCA considera que aquesta és una dada molt important per confirmar la necessitat de conservar l'edifici del Carrer Bisbe Massanet, 22, en un estat el més proper possible a l'original per tal de conservar i recuperar una part de la història de la ciutat.

De fet, aquest edifici ja originalment plurifamiliar i sembla constar de tres habitatges i un espai de magatzem o utilització per a manufactura o industrial.

El valor afegit de ser un edifici històric conservat, també és un factor a considerar com a positiu per part de qualsevol promotor. Ben segur hi ha demanda d'aquests immobles únics que, per desgràcia, moltes vegades cauen víctimes de la piqueta per  la insensibilitat o per una recerca de negoci amb paràmetres equivocats.

ARCA creu que l'edifci de Bisbe Massanet, 22 és un edifici singular d'autor reconegut que forma part de la nostra  història i del nostre paisatge urbà que hem de conservar íntegrament i posar en valor.

ARCA aportarà còpia dels documents que demostren l'autoria de l'immoble tant a l'Ajuntament de Palma com a Patrimoni del Consell de Mallorca per tal que incloguin als seus expedients aquesta important informació.

Recordam que l'Ajuntament de Palma, a petició d'ARCA ha suspés, per tres mesos, la demolició de l'immoble per tal d'estudiar els seus valors patrimonials. Aquesta important dada de l'autoria, no era del nostre coneixement i pendam que és prou important.

ARCA organitza una conferència titulada: Josep Ferragut Pou. Un home del seu temps?

Pere Ollers (president d'ARCA), Joan Josep Matas (conferenciant) i
Blanca Castaldo (coordinadora del projecte).

ARCA va organitzar ahir dimecres 11 de desembre una conferència dins el cicle dedicat a la figura de l'arquitecte Josep Ferragut i Pou (1912-1968), que duia per títol Josep Ferragut Pou. Un home del seu temps?, a càrrec de Joan Josep Matas Pastor, investigador.

L’objectiu de la conferència fou fer un repàs a la trajectòria pública i personal de Josep Ferragut Pou des de que tornà a Mallorca després de cursar els estudis d’arquitectura a Barcelona (1942) fins a la seva tràgica mort el 26 de febrer de 1968. 

Li tocà viure un temps de molts canvis a Mallorca. De les penúries de la immediata postguerra en els anys quaranta, passant per un cicle de certa bonança econòmica en els anys cinquanta culminats pels plans d’estabilització de finals del decenni, fins arribar al boom econòmic del turisme dels anys seixanta que sacsejà les nostres estructures socials i econòmiques, no pas les polítiques.

Voldria fer èmfasi a la seva vessant religiosa i espiritual que el dugué a participar molt activament i en primera línea del moviment associatiu catòlic mallorquí, més concretament en el Consell diocesà dels joves de l’Acció Catòlica del que fou vicepresident (gener-octubre de 1942) i president des de l’octubre de 1942 fins el mes de juliol de 1943. Tampoc podem oblidar el seu paper en la configuració dels Cursets de Cristiandat formant part de l’equip de laics iniciadors del moviment juntament amb Eduardo Bonnín, Jaume Riutort, Joan Mir, Andreu Rullan, Bartomeu Riutort i Guillem Estarellas. Eren tots amics que compartien les seves vivències, projectes i inquietuds.

Sense tenir en compte la seva militància catòlica  i el seu fervor religiós no podem entendre la seva obra religiosa ni crec que tampoc el seu compromís social i ètic de la seva professió.

Per una il·luminació adequada de la Catedral de Palma.

L’Ajuntament vol canviar la il·luminació de la Seu, argumentant que l’actual és obsoleta, gasta molta energia i no s’ajusta a la legalitat.  La seva proposta és una il·luminació intensa amb llums LED, amb la finalitat teòrica de millorar la percepció dels monuments.

La Catedral, l’Almudaina, la plaça de l’Almoina i el Palau episcopal i els edificis de l’entorn són una part molt important del patrimoni de tots els ciutadans i ciutadanes i, per tant, la seva il·luminació ha de comptar amb un ampli consens social. Per dur endavant aquest projecte, l’Ajuntament ha d’invertir 1 milió d’euros de les despeses generals: una inversió prou substanciosa perquè el resultat sigui òptim, que és el que nosaltres cercam.

Les entitats  representades a la Comissió de Patrimoni (UIB, la Societat Arqueològica Lul·liana, ARCA, Col·legi d’Aparelladors i el Bisbat) han votat en contra i els tècnics han votat a favor. Finalment la proposta s’ha aprovat  pel vot de qualitat de la DG de Patrimoni, un càrrec polític.

Les entitats sota signants volem fer  constar que en cap cas ens oposam a la millora de l’eficiència energètica i a la reducció del consum.  No obstant això, els responsables municipals obvien una sèrie d’inconvenients molt greus que han obligat les nostres entitats a intervenir públicament per oposar-mos al projecte municipal aprovat:

1. Els edificis històrics, com la Seu, l’Almudaina, Bellver, la Llotja o altres,  han  de ser coneguts des d’aprop, pel que són i per la seva arquitectura. El protagonista  no ha de ser  la il·luminació,  que en aquest cas ha d’evocar més que mostrar. La il·luminació ha de ser humil i discreta, no mostrar-se a ella mateixa, sinó al monument que pretén il·luminar.

2. La uniformitat lumínica  que causa la tècnica LED,  fa perdre riquesa arquitectònica a l’edifici. La qualitat de reproducció dels colors sol ser deficient. Sovint aquest tipus d’il·luminació provoca ombres a l’inrevés, la qual cosa distorsiona la volumetria, els detalls i les textures, canviant en conseqüència la percepció del monument.

3. La il·luminació intensa sobre aquests edificis crea una contaminació lumínica que afecta en bona part el seu entorn i  influeix  en  la imatge de la ciutat històrica, tot dividint-la  en peces.

4. Considerar la il·luminació de la Catedral  sense tenir en compte el seu entorn monumental és inacceptable. No es pot il·luminar la Catedral obviant el Palau Episcopal, a més de l’Almudaina i tot el seu entorn.

5. Els bàculs de 6 metres d’alçada amb focus prevists tant a la plaça de l’Almoina com davant l’Almudaina,  provoquen una distorsió paisatgística i afecten negativament les façanes, principalment la de l’edifici de l’Almudaina. És  igual que el model de bàcul s’hagi canviat, l’impacte és exactament el mateix perquè l’alçada i les lluminàries seran les mateixes en volum.

6. L’actual il·luminació de l’espai lliure al voltant de la Catedral, el Palau episcopal i l’Almudaina, inclòs el mirador, llocs pel qual es passeja de manera intensa, amb fanals amb vidre translúcid de 4m d’alçada, és prou eficient i càlida. Aquesta il·luminació també seria substituida per altres focus, uns embotits al trespol i altres ubicats a major alçada, a 6 metres,  que molt probablement no donin un resultat adient per l’ús de l’espai.

Per les raons esmentades demanam a l’Ajuntament que paralitzi aquests projectes i obri un temps de reflexió i participació ciutadana, a fi d’establir uns criteris consensuats sobre la il·luminació de la Catedral i el seu entorn, elements vitals de la nostra ciutat.

Signat:

ARCA

JAM- Joves Arquitectes

Grup d’Opinió d’Arquitectes

Palma XXI

AAVV  Districte Centre (AAVV Sa Calatrava, AAVV Santa Clara, AAVV Montision, AAVV Sant Jaume, AAVV Sant Nicolau, AAVV LLotja/Puig de Sant Pere, AAVV Banc de l’Oli/La Mercè)

ARCA salva cautelarment la destrucció de l'immoble del carrer Bisbe Massante, 22.

ARCA demana protegir un edifici de principis del segle XX a Palma.

Consell de Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma ha suspés llicències dutrant tres mesos a aquest indret

ARCA  havia  presentat la petició de catalogació de l'edifici de principis del segle XX ubicat al carrer Bisbe Massanet, 22. El disseny de la façana recorda a l'arquitectura industrial de l'època.

El rastre a la nostra ciutat d'aquest tipus de patrimoni pràcticament s'ha esvaït. Per això és imprescindible conservar aquests testimonis.

Avui la reunió de Consell de Gerència d'Urbanisme ha decidit suspendre llicències a aquest indret, atenent la petició d'ARCA d'estudiar la catalogació i conservació,  per un període de tres mesos ja que es considera que efectivament té valors patrimonials. 

ARCA també ha demanat que  Patrimoni del Consell de Mallorca, procedeixi a la incoació d'expedient de protecció. 

ARCA ja havia demanat amb anterioritat la protecció d'aquest immoble  per ser inclós al Catàleg l'elements protegits de Palma.

ARCA espera que la protecció es materialitzi i som part interesada a l'expedient, ja que és a instància nostra, que s'inicia el tràmit.

Conferència: Josep Ferragut Pou. Un home del seu temps?.

ARCA organitza un cicle dedicat a la figura de l'arquitecte Josep Ferragut i Pou (1912-1968).

Conferència

Dimecres 11 de desembre a les 20'00h.

Josep Ferragut Pou. Un home del seu temps?, a càrrec de Joan Josep Matas Pastor, investigador.

Lloc: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

Visita a la parròquia de Sant Nicolau

Dissabte 7 de desembre a les 10'30h.

“Visita a la parròquia de Sant Nicolau”, a càrrec de Gabriel Barceló.

Punt de trobada: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

Activitat gratuïta.

Organitzem una doble activitat, presentació amb imatges sobre la vida i la iconografia de Sant Nicolau de Bari i posterior visita a la parròquia de Sant Nicolau, una de les més antigues de Palma amb més de 700 anys d'història.

Conferència: Josep Ferragut, modernitat i funcionalisme a Mallorca.

ARCA organitza el proper dijous 5 de desembre a les 20:00h en el marc del cicle dedicat a l'arquitecte Josep Ferragut i Pou una conferència titulada Josep Ferragut, modernitat i funcionalisme a Mallorca, a càrrec d'Antoni Vilanova Omedas, arquitecte especialitzat en patrimoni industrial.

Lloc: Seu d'ARCA, carrer de de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

ARCA inicia el programa "Música, turisme i patrimoni".

Josep Oliver i Gori Matas interpretant el concert modular acústic
a l'hotel Posada Terra Santa.

ARCA va iniciar ahir dilluns 2 de desembre el programa "Música, turisme i patrimoni", el qual compta amb el suport d'ASHPAMA (Associació Hotelera de Palma) i Colonya Fundació Guillem Cifre i amb la col·laboració de la Fundació Turisme Palma 365.

El programa arriba a la seva tercera edició i consisteix en itineraris històrics-culturals i concerts als hotels urbans de Palma.

L'itinerari cultural que es dugué a terme fou damunt els edificis modernistes del centre històric de Palma, moviment cultural que arribà a Mallorca a partir de l'any 1901, amb la construcció del Gran Hotel, projecte de Lluís Domènech i Montaner. També poguerem gaudir de Can Cassassayas i la Pensió Menorquina, projecte de 1910 i 1911 respectivament de l'arquitecte Francesc Roca i Simó. Posteriorment, poguerem gaudir a la plaça del Marquès del Palmer dels edificis l'Àguila, obra de Gaspar Bennazar a 1908 i Can Forteza Rei, obra de Lluís Forteza Rei a 1909. Per finalitzar l'itinerari ens dirigirem fins a la plaça del Quadrado per contemplar Can Barceló, edifici construït per Bartomeu Ferrà a l'any 1904.

Un cop finalitzat l'itinerari ens dirigirem fins a l'hotel Posada Terra Santa on els músics Gori Matas (acordió) i Josep Oliver (trombó de pistons) ens oferiren un concert modular acústic interpretant diferent temes de reconegut prestigi internacional.

Una vetlada molt agradable, on la cultura fou la protagonista en el marc dels hotels urbans de Palma, edificis de gran interès patrimonial recuperats per a l'activitat turística i pel gaudiment de la ciutadania. 

Presentació del projecte "Música, turisme i patrimoni".

Mercè Peñaranda (ASHPAMA), Pere Ollers (ARCA),
Juan José Caldés (Colonya Caixa Pollença) i
Pedro Homar (Fundació Turisme Palma 365).

ARCA ha presentat avui al matí davant els mitjans de comunicació el projecte “Música, turisme i patrimoni”, el qual arriba a la seva tercera edició.

El projecte titulat “Música, turisme i patrimoni” consisteix en la realització de dos itineraris històrics i culturals pel centre històric de Palma acompanyats de dos concerts de música, que es duran a terme en el marc de dos edificis històrics convertits en magnífics hotels urbans, com són el cas de l'Hotel Posada Terra Santa i el Sant Francesc Hotel Singular.

ARCA ha arribat a un acord de patrocini amb l'Associació Hotelera de Palma de Mallorca (ASHPAMA) i també amb Colonya-Fundació Guillem Cifre per tal de dur a terme aquest projecte cultural que combina música i patrimoni històric.

Aquesta iniciativa pretèn fomentar itineraris històrics-culturals i concerts a hotels urbans de Palma, per tal d'oferir una oferta cultural de qualitat variada i potenciar i donar a conéixer la recuperació d'edificis històrics entre la ciutadania i turistes.

La primera proposta es durà a terme el dilluns 2 de desembre amb un recorregut cultural pel centre històric de Palma i un petit concert de música a l'Hotel Posada Terra Santa, on intervendrà un duo modular acústic, a càrrec de Gori Matas (acordió) i Josep Oliver (trombó de pistons).

La segona proposta es durà a terme el dimecres 18 de desembre amb un recorregut cultural pel centre històric de Palma i un petit concert de música al Sant Francesc Hotel Singular, on intervendrà un duo modular de jazz, a càrrec de Gori Matas (teclat) i Josep Oliver (trombó i trompeta).

PLACES EXHAURIDES.

Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365, depenent de la regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Palma.

ARCA visita la Porciúncula en el marc del cicle dedicat a l'arquitecte Josep Ferragut i Pou.

ARCA va organitzar el passat dissabte 30 de novembre una visita a la Porciúncula de la mà d' Spiritual Mallorca, empresa que gestiona aquest espai franciscà i que compta amb una bella església dissenyada per l'arquitecte Josep Ferragut i Pou entre els anys 1965-68 i un museu etnològic, arqueològic i numismàtic amb peces d'un gran interès des del punt de vista històric i cultural.

Aquesta  és la segona activitat del cicle que la nostra entitat dedica a l'arquitecte Josep Ferragut i Pou (1912-1968), el qual compta amb el suport de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma.

La visita comptà amb les explicacions de Joan Avellaneda d'Spiritual Mallorca qui repasà la història i l'evolució d'aquest indret francisca situat a la Platja de Palma.

La propera activitat del cicle es durà a terme dijous 5 de desembre a les 20'00h i serà una conferència titulada Josep Ferragut, modernitat i funcionalisme a Mallorca, a càrrec d'Antoni Vilanova Omedas, arquitecte especialitzat en patrimoni industrial.

Lloc: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).