Presentació del llibre "Pere Garau, un barri amb història" a la Fira del llibre

L'arquitecte municipal Toni Sbert presentà a la Fira del Llibre del Passeig des Born el llibre "Pere Garau, un barri amb història" . 

Des d'ARCA agraïm les seves paraules:

Bones tardes !

 Som en Toni Sbert i n’Àngels Fermoselle, coautora amb na Concha Gallego de la publicació “Pere Garau, un barri amb història”, m’ha demanat que en faci una petita presentació.

 La publicació “Pere Garau, un barri amb història”, d’Àngels Fermoselle i Concha Gallego, promoguda per ARCA, recull i reprodueix íntegrament els plafons de l’exposició divulgativa del mateix nom. Això no desmereix en absolut el disseny de la publicació, que és un producte vertaderament preciós. Dic això perquè el meu primer coneixement d’allò que posteriorment seria aquesta publicació el vaig tenir en visitar l’exposició.

 Vaig anar a veure l’exposició (que aleshores estava a la Plaça de les Columnes i que va ser un èxit de visitants), convidat per n’Àngels, pensant en principi que hi trobaria sobretot una espècie de denúncia, per cert absolutament necessària al meu parer, una cridada d’atenció sobre les agressions que la piqueta, amb ajut de la normativa urbanística, fa d’aquest barri (jo diria que també de gran part de Palma); pensava que hi trobaria alguna informació urbanística i arquitectònica recollida apressadament ateses les circumstàncies d’emergència davant l’abast i la imminència de les agressions.

 

I és ver que hi era la denúncia, i que segurament aquesta necessitat de protestar i exigir va ser el motiu principal d’iniciar la tasca de l’exposició. Però he de dir que el que es va exposar, és a dir, el que es recull a aquest llibret, és molt més que això:

 

Estam davant una publicació, per cert presentada amb una atractiva composició gràfica i gran profusió de fotografies antigues i actuals, que si bé mostra la voluntat d’esser fonamentalment divulgativa i per tant, forçosament limitada en l’abast del seu contingut, incorpora amb rigor una documentada informació sobre la història urbanística, social i cultural del barri, sobre el patrimoni construït, sobre la normativa urbanística de protecció del barri, però també, i per mí això és el més emocionant, sobre les persones que són del barri i que han estat i són el barri. Sobre les seves vivències i els seus records.

 Això ho recalc perquè els arquitectes i urbanistes, com som jo mateix, sovint oblidam que darrere l’arquitectura i l’urbanisme hi ha les persones. I que són les persones, amb el seu ús, la seva feina, els seus records, qui qualifiquen els edificis i els espais urbans, i que aquestes qualificacions donen un vertader valor als edificis i a cada racó dels carrers i de les places. Malauradament aquests valors sovint són ignorats pels que se’n diuen urbanistes (pensem per exemple en un redactor del planejament) i, no obstant, mereixerien la pena d’esser considerats a l’hora de prendre decisions que puguin afectar els barris consolidats. Aquell o aquells edificis o tipologies que un urbanista (fins i tot benintencionat i no al servei dels poderosos) pot menysprear fredament perquè no semblen exponents de les arquitectures més cultes segons els seus coneixements, poden tenir un valor social incalculable, poden ser elements de referència per a la població del barri, o tenir un gran valor històric dins la petita història del barri.

 Bé, en definitiva la publicació ens apropa amenament i ràpidament al barri des del punt de vista històric, social i humà. I dóna a conèixer, i per tant posa en valor, la gran quantitat de patrimoni construït de vertader interès que atresora el barri. I no tan sols aquells edificis de certa singularitat amb valor ja oficialment reconegut i per tant catalogats (com són els racionalistes de la Cros, can Ferrer o ca na Concepció Oliver) o no reconeguts (com és l’Hostal Baleares, per desgràcia amenaçat d’immediata demolició) sinó que també dóna a conèixer, descobrint la seva gran importància, aquelles tipologies més humils i més repetitives, on històricament hi ha viscut el gruix de la població del barri, que encara el qualifiquen, li donen un vertader caràcter.

 Per desgràcia, sembla que la major part d’aquest patrimoni està permanentment en amenaça de desaparèixer. I això és la gran tragèdia no tan sols d’aquest barri, sinó de la major part dels barris tradicionals de Palma. Per què?

 Idò senzillament perquè l’ordenació urbanística de Ciutat ha estat dirigida fonamentalment, almenys des de l’impresentable Pla general de 1960, que va desfigurar Palma de manera pràcticament irredimible, a treure un desmesurat profit econòmic del fet urbanístic. La ciutat s’ha vist més com a camp per fer doblers, i molts, que com a lloc per viure i treballar el més harmoniosament possible. I el planejament urbanístic, controlat pels grups de poder, ha estat l’eina que ha anat legitimant legalment el gran negoci urbanístic. I és ver que el Pla general vigent (estic parlant del conjunt normatiu vigent des de la darrera modificació de 2004) no és tan animal com aquell de 1960, amb el qual es varen permetre les aberrants construccions amb àtic, sobreàtic i recontraàtic, que caracteritzen el paisatge urbà de Palma. Però el Pla general vigent dista molt d’aportar una ordenació urbanística raonable per a la ciutat, almanco per a les seves àrees consolidades, com ho són les de la corona de l’eixample i Pere Garau entre elles.

 Què passa, idò, amb el planejament d’ara, el vigent? I què passa amb el planejament vigent especialment en matèria de protecció del patrimoni construït?

 Idò passa que el Pla general considera una joia el nostre centre històric (i de fet ho és) i l’hiperprotegeix (tal vegada fins a nivells folcloritzants) i considera que la resta dels barris consolidats, per exemple el de Pere Garau, no tenen cap interès globalment i només protegeix algun o altre edifici. I sol determinar una ordenació per aquests barris de cap manera ajustada o semblant a les tipologies existents. Així, trobam que sovint l’ordenació adjudica un molt major aprofitament urbanístic del que tenen les edificacions existents, però també que l’ordenació no té en compte per res altres aspectes tipològics d’aquestes edificacions existents que no tan sols són de gran interès i encara plenament vigents, sinó que estan íntimament lligats a les característiques del disseny original del nostre eixample. Així, els patis o corrals interiors enjardinats desapareixen per poder esser ocupats per comerços. Es permeten uns vols de dimensions brutals sobre les nostres estretes voreres allà on les cases antigues tenien un balconet, o un mirador o cap vol. Aquests irracionals voladissos estrenyen la percepció visual dels nostres ja estrets carrers de l’eixample i impedeixen posar arbres o fan retallar o eliminar els que ja hi havia.

 Són ben il·lustratives les fotografies del barri de Pere Garau que al respecte aporta la publicació de n’Àngels i na Concha: noves edificacions, construïdes o en construcció contrastant d’una manera brutal amb les veïnes antigues. Increïbles voladissos incompatibles amb vells arbres existents etc.

 En definitiva, el planejament vigent no tan sols no valora ni protegeix els barris històrics consolidats fora del centre històric, com el de Pere Garau, sinó que determina una ordenació que en general incentiva extraordinàriament la substitució de les edificacions originals del barri i, per afegitó, determina noves solucions volumètriques sovint en absolut desacord amb les característiques i dimensions de les nostres illetes i espais urbans. El resultat sol esser vertaderament penós. Assistim a una ràpida i deplorable pèrdua de valors històrics, artístics i culturals dels barris de Palma i a la seva imparable despersonalització.

 

Per tant, necessitam canviar el planejament urbanístic ja!

 I com hauria d’esser la nova normativa?

 Evidentment és un tema tan complex que no es pot abordar en un moment, però el que sí es pot dir és que la nova normativa ha de canviar de concepte en allò que respecta a la protecció del patrimoni. Ha de contemplar els barris consolidats amb els mateixos ulls, o no massa diferents, que ho faci amb el centre històric, però sense concessions folcloritzants. Ha de valorar, per concepte, el patrimoni construït, incorporant noves ordenacions amb volumetries i aprofitaments fonamentats bàsicament en les solucions tipològiques originals de cada barriada i ha d’incentivar la seva conservació i penalitzar la seva desaparició.

 El treball de n’Àngels i na Concha, a més d’esser una valuosa aproximació al barri de Pere Garau, és una passa important en la divulgació i presa de consciència dels ciutadans sobre el seu patrimoni construït i els greus problemes que afronta i, a més, una invitació a la seva defensa. I el fet que la iniciativa provengui de ciutadanes particulars absolutament desinteressades i no de l’administració i que hagi tengut un vertader ressò, no tan sols suposa un mèrit més, sinó que renova la meva confiança amb la capacitat de la societat civil per modificar l’estat de coses i participar en el govern del nostre futur.

Moltes gràcies!