Imatge: Joan Pascual i Àngels Fermoselle, d'ARCA, amb Cristòfol-Miquel Sbert, historiador, durant una roda de premsa feta a Can Weyler per donar a conèixer als mitjans de comunicació aquest projecte. El Quarter de Carabiners s’ha de catalogar i destinar a un nou ús. Des d’ARCA donam per salvat l’edifici per dos motius: 1. Perquè el Consell de Mallorca ha elaborat un informe reconeguent els seus valors patrimonials i demanant a l’Ajuntament de ses Salines la seva protecció i 2. Perquè és un delicte destruir elements patrimonials, malgrat no estiguin catalogats.
ARCA proposa que a la negociació del nou conveni amb el Ministeri de Interior, l’Ajuntament de ses Salines passi a ser el propietari de l’immoble.
L’edifici s’ha de rehabilitar amb sensibilitat i es pot dedicar a un equipament públic de interès
ARCA fa questa proposta per demostrar que hi ha un projecte original i capaç de crear il·lusió, de la mateixa manera que podrien haver-hi d’altres.
Museu del contraban. Una proposta útil i viable
El bastiment d’un museu dedicat al contraban en el quarter de carrabiners de sa Colònia de sant Jordi podria ser molt convenient com a:
1) Fet cultural. Es tracta d’una iniciativa capdavantera dins el seu gènere ja que no tenim coneixença de que n’hi hagi d’altre a cap banda. Es tracta de treure els trets històrics i sociològics d’una activitat econòmica que tot i ser il·legal va suposar una important font de supervivència i que degut a la seva clandestinitat pateix d’una gran manca d’informació i estaria condemnada a desaparèixer del tot en un període de temps relativament curt.
2) Reclam turístic. Podria constituir un segon motiu cultural de visita a la zona, juntament amb el Centre d’interpretació del parc nacional de Cabrera, que pocs llocs turístics illencs podrien igualar.
Continguts:
- Estris emprats pels mariners, portadors o perseguidors tals com un llaüt de 16 pams, un pitrall (vestimenta per amagar-hi mercaderia), alguna capçana per transportar-la, o uniformes de carrabiners o de la guàrdia civil.
- Mercaderies importades s’hi podrien ubicar: mostres de tabac de picadura o de pastilla, a la vista o dins bultos, i d’altres tabacs més acuradament empaquetats, articles de vestir com calces de cristall, robes de seda, mantons de Manila;; armes com mosquetons, queviures tipus farina, sucre o cafè, dins /amb els seus sacs, articles d’abillament com barres de pintallavis i d’altres tan heterogenis com capses de penicil·lina, màquines d’escriure , encenedors, transistors, alguna moto BSA o Colomet, totes fetes amb materials d’importació il·legal.
- Algunes filmacions - testimoni com el documental sobre el tema de Tv Mallorca, la pel·lícula mallorquina El secreto de la Pedriza (1925) així com una petita biblioteca amb publicacions sobre el tema.
- Planells marca
nt les rutes dels mallorquins cap al sud o en direcció a Sicília i finalment cap a l’Adriàtic, altres explicant algun tret com les diferències entre contraban i estraperlo,; fotografies de les embarcacions i velamen emprats, dels mariners, fotocòpies de notificacions de captures i multes imposades a contrabandistes. I altres coses que poden anar apareguent .
Es podria separar el material per èpoques que marcarien les canviants diferències entre elc comerç de finals del XIX fins arribar al final, els anys 80 del segle passat.
Han col·laborat en la elaboració de la proposta els historiadors Cristòfol Miquel Sbert, Pere Ferrer i Celso Calviño
Com es veu la idea del bastiment del museu és una activitat d’alló més viable en un termini raonablement curt.
Perquè un museu al Quarter de Carabiners de la Colònia?
L’edifici té la ubicació i característiques apropiades
- El centre serviria com a lloc centralitzador no sols dels estudis sobre l’activitat sinó també de possibles donacions particulars o troballes, tot ubicat en un marc incomparable, el decorat més adient, el lloc des d’on precisament s’intentava controlar, el contraban.
- L’edifici és dels més antics existents al nucli de sa Colònia. Ha estat un edifici públic i una fita o referència urbana. L’edifici fou l’antic quarter de carrabiners i posteriorment de la guàrdia civil i forma part important de la història de la Colònia.
ARCA proposa que a la negociació del nou conveni amb el Ministeri de Interior, l’Ajuntament de ses Salines passi a ser el propietari de l’immoble.
L’edifici s’ha de rehabilitar amb sensibilitat i es pot dedicar a un equipament públic de interès
ARCA fa questa proposta per demostrar que hi ha un projecte original i capaç de crear il·lusió, de la mateixa manera que podrien haver-hi d’altres.
Museu del contraban. Una proposta útil i viable
El bastiment d’un museu dedicat al contraban en el quarter de carrabiners de sa Colònia de sant Jordi podria ser molt convenient com a:
1) Fet cultural. Es tracta d’una iniciativa capdavantera dins el seu gènere ja que no tenim coneixença de que n’hi hagi d’altre a cap banda. Es tracta de treure els trets històrics i sociològics d’una activitat econòmica que tot i ser il·legal va suposar una important font de supervivència i que degut a la seva clandestinitat pateix d’una gran manca d’informació i estaria condemnada a desaparèixer del tot en un període de temps relativament curt.
2) Reclam turístic. Podria constituir un segon motiu cultural de visita a la zona, juntament amb el Centre d’interpretació del parc nacional de Cabrera, que pocs llocs turístics illencs podrien igualar.
Continguts:
- Estris emprats pels mariners, portadors o perseguidors tals com un llaüt de 16 pams, un pitrall (vestimenta per amagar-hi mercaderia), alguna capçana per transportar-la, o uniformes de carrabiners o de la guàrdia civil.
- Mercaderies importades s’hi podrien ubicar: mostres de tabac de picadura o de pastilla, a la vista o dins bultos, i d’altres tabacs més acuradament empaquetats, articles de vestir com calces de cristall, robes de seda, mantons de Manila;; armes com mosquetons, queviures tipus farina, sucre o cafè, dins /amb els seus sacs, articles d’abillament com barres de pintallavis i d’altres tan heterogenis com capses de penicil·lina, màquines d’escriure , encenedors, transistors, alguna moto BSA o Colomet, totes fetes amb materials d’importació il·legal.
- Algunes filmacions - testimoni com el documental sobre el tema de Tv Mallorca, la pel·lícula mallorquina El secreto de la Pedriza (1925) així com una petita biblioteca amb publicacions sobre el tema.
- Planells marca
nt les rutes dels mallorquins cap al sud o en direcció a Sicília i finalment cap a l’Adriàtic, altres explicant algun tret com les diferències entre contraban i estraperlo,; fotografies de les embarcacions i velamen emprats, dels mariners, fotocòpies de notificacions de captures i multes imposades a contrabandistes. I altres coses que poden anar apareguent .Es podria separar el material per èpoques que marcarien les canviants diferències entre elc comerç de finals del XIX fins arribar al final, els anys 80 del segle passat.
Han col·laborat en la elaboració de la proposta els historiadors Cristòfol Miquel Sbert, Pere Ferrer i Celso Calviño
Com es veu la idea del bastiment del museu és una activitat d’alló més viable en un termini raonablement curt.
Perquè un museu al Quarter de Carabiners de la Colònia?
L’edifici té la ubicació i característiques apropiades
- El centre serviria com a lloc centralitzador no sols dels estudis sobre l’activitat sinó també de possibles donacions particulars o troballes, tot ubicat en un marc incomparable, el decorat més adient, el lloc des d’on precisament s’intentava controlar, el contraban.
- L’edifici és dels més antics existents al nucli de sa Colònia. Ha estat un edifici públic i una fita o referència urbana. L’edifici fou l’antic quarter de carrabiners i posteriorment de la guàrdia civil i forma part important de la història de la Colònia.
-L’edifici és un contenidor senzill i sobri, sense cap concessió monumentalista que, tot i essent típic de certes tipologies quartereres, s’aproxima bastant, en la seva imatge exterior, a les tipologies populars d’habitatge mallorquines. Tot i la seva humilitat, s’ha de dir que no es troben molts edificis a sa Colònia que l’igualin en valor arquitectònic i ambiental. La seva estreta amplada i la situació central d’un buit central en el tester fa pensar que està construït amb dos simples murs de càrrega i una coberta amb encavallades de fusta, cosa que afavoriria molt la seva reconversió en molt diversos usos.
- La seva singularitat arquitectònica respecte a la resta d’edificacions de la Colònia, les seves dimensions, la seva condició de fita urbana, probablement també la seva diafanitat interior estructural i la seva situació cèntrica respecte dins la trama urbana de sa Colònia el fan molt indicat per albergar un equipament públic i contribuir a la millora i dinamització del seu entorn
- La seva singularitat arquitectònica respecte a la resta d’edificacions de la Colònia, les seves dimensions, la seva condició de fita urbana, probablement també la seva diafanitat interior estructural i la seva situació cèntrica respecte dins la trama urbana de sa Colònia el fan molt indicat per albergar un equipament públic i contribuir a la millora i dinamització del seu entorn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada