Carrer de la Llimona: No hi ha cap justificació per fer desaparèixer el nom d’un carrer centenari

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que el carrer de la Llimona del barri de Can Capes recuperi el seu nom original.

L’Ajuntament de Palma ha decidit canviar el nom d’aquest carrer centenari pel de carrer Poncir (que és el nom d’un cítric).

Sembla que el motiu del canvi de nom és la similitut amb el d’una plaça creada l’any 1996 a la que s’anomena Plaça de Can Llimona en record del nom de l’hort del mateix nom i la casa que ara queda a la mateixa plaça.

La llei permet conservar els dos noms

La llei de nomenclatura dels carrers prohibeix que hi hagin dues vies amb el mateix nom, però si són per exemple, un carrer i una plaça, com és aquest cas, poden mantenir el seu nom.

Però és que a més no coincideixen en les paraules, perquè una es diu Llimona i l’altre es diu Can Llimona, dos conceptes i sons distints. 

Carrer de la Llimona és el més antic

A més hem pogut saber que a la comissió de toponímia es va assegurar que es conservaria el més antic dels dos i s’ha fet tot el contrari: el carrer Llimona del nucli antic de Can Capes és un dels carrers més antics de Palma fora murades i ja té més de cent anys d’antiguitat. La plaça en canvi tan sols té menys de vint anys.

ARCA i persones veïnes del carrer demanen la rectificació

ARCA lamenta aquesta decisió de l’Ajuntament de Palma i demana la rectificació. El canvi era innecessari i la història de la ciutat i els noms  dels  nostres carrers  s’han de respectar sempre que sigui possible, com és aquest cas. Lamentam la despesa innecessària en les tres plaques ja canviades.

Hi ha casos recuperats fa poc com és en el nom del carrer Sant Francesc malgrat hi hagi la Plaça de Sant Francesc, que conviuen perfectament. Al cas que avui ens ocupa, encara és més evident la diferència dels topònims.

Per últim volem manifestar l’estupor de les persones veïnes que han acudit a ARCA demanant consell, pel nou nom atribuït al carrer: Poncir, el nom d’un cítric sense cap lligam amb la història del barri. Han canviat un cítric per un altre i es senten un tant menyspreats. Demanen tornar al nom original. I es demanen si és correcte haver-se assabentat amb una nota sota la porta quan les plaques ja estaven canviades.

Recorregut embARCA't: Passeig pel patrimoni desaparegut de Palma

El passat dissabte 26 de maig ARCA va organitzar un recorregut titulat El Patrimoni desaparegut de Palma (2ª part) a càrrec de Xavier Terrasa, autor de l’homònim llibre.

De la mà d’aquest llibre, es pogué veure gràcies a les imatges in situ com ha canviat el centre històric de Palma durant els darrers cent anys. El recorregut fou el següent:

1. Porta vella del Moll: Construïda a 1621, fou substituïda a 1836. Incialment es trobava al final de l’avinguda d’Antoni Maura i en l’actualitat es troba a l’entrada dels Jardins del Consolota de la Mar.

2. Porta nova del Moll: Construïda a 1836 i esbucada a 1873 amb les murades. S’ubicava al final de l’avinguda d’Antoni Maura.

3. Quarter de cavalleria: Fou esbucat a l’any 1967, juntamente amb el Teatre Líric i l’hotel Alhambra. S’ubicava on hi ha l’hort del Rei.

4. Baluard d’en Chacón o del Rosari: Construcció del segle XVIII i esbucat a l’any 1931. S’ubicava a l’actual Passeig Sagrera, on es troba l’escultura de Rubén Darío.

5. Plaça Drassanes: Hi havia un mercat Robert amb un porxo, construit a 1845, el qual fou esbucat a 1891.

6. Porta de Santa Catalina: Es construí una porta temporal a l’any 1578, però la definitiva fou de l’any 1644. La porta i la muralla foren derruïdes el 8 de juny de 1914.

7. Illeta entre carrer Catalunya i Murillo: Hi havia unes cases popular de moliners amb dues torres de molins, que foren esbucades a la dècada dels anys setanta.

8. Hort d’en Moranta: Zona agrícola per on pasava la font de la Vila. Aquesta zona fou urbanitzada a partir de l’obertura de l’avinguda de Jaume III.

9. Carrer de Bonaire: El pla Alomar va reformar aquesta zona dels voltants de Jaume III, on es varen perdre interessants elements patrimonials com algunes cases gòtiques del convent de la Concepció, el mur medieval que tancava l’hort de la Concepció o la fàbrica de sa Cotonera, de 1883. Sobre l’any 1967, aquests elements i altres varen desaparèixer.

10. Frontó Balear: Construït a l’any 1934 i esbucat a 1975. S’ubicava al Passeig Mallorca.

11. Baluard des Sitjar: Construït a 1575 i esbucat a principis del segle XX. Mentre que el baluard d’en Moranta fou esbucat cap a 1916. S’ubicaven al Passeig Mallorca.

12. Pont del Tirador: Construït a 1775, a la seva dreta hi havia la casa del Tirador i a la seva esquerra, l’Hornabeque, construït a 1670. Ambdues construccions han desaparegut.

13. Porta de Jesús: Fou esbucada a l’any 1913. Es trobava al carrer Baró de Pinopar, devora el Col·legi de Notaris.

14. Estàtua de Ramon Llull: Incialment es situava al pati del col·legi de Monti-sion, a 1913 fou traslladada davant el nou institut i es situà a l’interior d’una glorieta. Actualment, es troba al pati de l’institut.

 15. Font de la Rambla: Hi havia una font de 1827 dedicada a la Fidelitat, que substituïda per l’actual a finals del segle XIX. Es situava prop de la porta de Jesús.

16. Quarter del Carme: Fins a 1835 hi hagué en aquests terrenys el convent del Carme, després es construí un quarter militar i finalment a 1967, es construí l’Institut Nacional de Previsió.

17. Casa gremial platers: Fins a 1958 hi hagué aquesta antiga casa a la cantonada del carrer de la mIssió amb la costa de Can Muntaner.

18. Carrer Oms: L’any 1934 va desaparèixer un habitatge popular per obrir el carrer Font i Monteros.

19. Porta Pintada: Fou esbucada l’ant 1904 i partir d’aquí es projectà un nou espai urbà, anomenat de diferents, plaça de Joanot Colom, Eusebi Estada o Espanya.

20. Teatre Balear: Construït a 1909 fou reformat a 1948 i esperdé una bella façana d’estil modernista.

21. Església de Sant Antoni de Pàdua: Inicialment era una construcció del segle XIII, però es feu una important reforma a època barroca (1682-1705). Fou esbucada a 1909. Al seu interior hi ha la pintura de Sant Jordi de Pere Nisart, que fou salvada gràcies a la Societat Arqueològica Lul·liana i Bartomeu Ferrà. Es situava al carrer Sindicat, a l’alçada del carrer Maneu.

22. Porta de Sant Antoni: Construïda a 1578 i derruïda entre 1905 i 1908.

Passeig pel Patrimoni desaparegut de Palma

Per als que vulguin explorar de primera mà l’herència perduda de la seva cultura, ARCA i Xavier Terrasa, historiador local i autor de l’exitós llibre El patrimonio desaparecido de Palma organitzaràn aquest dissabte, 26 de maig, el segon recorregut per aquella Palma desapareguda i que queda retractada al seu llibre a través de 200 fotografies antigues. Un passeig que s’iniciarà a la seu d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) i al que podràn assistir tots els interessats en la conservació del patrimoni cultural. Començarà a las 10:30 hores al carrer de la Pau, 1A, efectuant-se el recorregut asenylat al mapa.

L’autor, Xavier Terrasa, recordarà la desaparició de la porta nova del Moll, del baluard d’en Chacón i de la porta de Santa Catalina. Es recordarà com era abans el carrer Bonaire, on s’ubicava el Frontó Balear i com eren les muralles de l’Hornabeque i el pont del Tirador. Repasarem on es situava l’estàtua dedicada a Ramon Llull i com era la font que hi havia a les Rambles, així com el Quarter del Carme. Reviurem la desaparició de la porta Pintada, la porta de Sant Antoni i de l’església de Sant Antoni de Pàdua.

Una altra desafortunada intervenció al quart molí del carrer Indústria

ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres de referit que s’han dut a terme a les parets de la base del quart molí del carrer Indústria de Palma.

Els molins del carrer Indústria s’han de conservar, tal i com són i no necessiten aquests tipus d’entervencions, que el que fan es agreujar l’element orginal. Quan es treballa amb patrimoni històric, s’ha de ser molt respectuós i tenir clar que són uns molins amb història. No és el mateix que un local de nova planta, on es poden fer tot tipus d’intervencions, sense que l’estructura es faci malbé.

Segons la fitxa del Catàleg de protecció  d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma, en el punt 2 referit al Conjunt, diu següent “Les rehabilitacions s’han de fer amb molta cura”. En aquest cas, com podem observar a la imatge, no hi hagut gaire cura en aquesta intervenció.

Intervenció sense llicència

Segons hem pogut comprovar, no s’ha demanat cap tipus de permís o llicència, per tal de dur a terme aquesta intervenció, que al tractar-se d’un element catalogat hauria d’haver passat per la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma.

No és el primer cop que ARCA denuncia intervencions sense llicència en aquest molí. El 19 de març de 2009 denunciarem la instal·lació d’unes barres metàl·liques sense permís municipal, finalment l’Ajuntament obligà a retirar-les.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Palma que investigui aquest cas i que sigui contundent contra aquells que intervenen contra el patrimoni històric catalogat sense demanar cap tipus de permís o llicència municipal, tal i com marca la llei.

Celebrat concert de música clàssica a favor d'ARCA. Quintet de vent Lluis Vives

Dimarts 22 de maig a partir de les 20h, un centenar de persones gaudírem d’un concert meravellós a càrrec del Quintet de Vent Lluís Vives.

Aquesta agrupació musical va regalar a ARCA un concert per tal que l’entitat pogués recaptar fons econòmics per continuar amb la nostra tasca de difusió i defensa del Patrimoni.

Podeu imaginar que la crisi no ens és aliena i més que mai el compromís individual és avui important amb les causes socials. És vital per ARCA fer noves persones associades i disposar d’un fons econòmic estable i amb iniciatives com aquesta eixamplar la nostra xarxa de simpatitzants.

Quintet Lluis Vives

L’origen del quintet el trobem a l’any 2009 dins del nucli de l’Orquestra Simfònica de Ses Illes Balears “Ciutat de Palma”.

El Quintet Lluís Vives segueix els ideals d’aquest pensador valencià: respecte per les cultures, amor a l’art i una pedagogia que faci la cultura més assequible a la gent.

Està format per Maite Abargues (Flauta), Silvia Insa (Clarinet), José Francisco Fortea (Trompa), José Tatay (Fagot) i Carlos Fortea (Oboe)

Recentment el grup ha resultat finalista al 6è Concurs Internacional de quintets de vent “Henri Tomasi” de Marsella (França), única competició en el món dedicada exclusivament a aquest tipus de d’agrupació musical.

Aquest reconeixement converteix al Quintet Lluís Vives en una de les principals i més prestigioses formacions de vent espanyoles.

Les obres interpretades:

Sereneta en Mi mayor. KV 375 de Wolfang Amadeus Mozart

Quintet Opus. 43 de Carl Nielsen.

Ahir varem poder gaudir de la combinació de dos elements patrimonials: la música clàssica i l’edifici que ens va acollir, l’església dels Sagrats Cors, amb una acústica excel·lent.  

L’orquestra simfònica està passant per moments difícils i malgrat tot alguns dels seus membres ens varen demostrar  la seva generositat i altruisme.

Agraïm de tot cor la seva presència desinteressada  i l’ajuda i reconeixement que suposa per ARCA.

ARCA recorda la seva oposició frontal a la recollida neumàtica al centre de Palma des d’abans que s’implantàs

Ara exigim que ens escoltin: al centre, volem recollida com a Oviedo. S’ha demostrat que la despesa i la destrossa no valien la pena.

ARCA va mantenir una actitud de clara oposició a la instal•lació de la recollida neumàtica al centre de Palma.

Els responsables municipals, entre d’altres María Crespo, José Mª Rodríguez i Álvaro Gijón, no varen voler atendre les nostres reflexions.

Palma va patir pèrdues de rastres històrics i materials arqueològics a més de l’absurda despesa econòmica de les obres i del manteniment del servei.

Retirada de les bústies, horroroses

El benefici d’aquest fracàs pot ser la retirada de les bústies, horroroses, que estan col•locades moltes vegades devora monuments històrics (Plaça del Mercat, Plaça de Sant Francesc, un aferrat al darrera de  l’església de Santa Eulàlia....), malmenant la imatge de la nostra ciutat històrica, fent  mal al patrimoni cultural que hem de defensar, conservar i aprofitar com un motor més de l'economia turística en la qual vivim.

Ara s’ha demostrat que la despesa i la destrossa no valien la pena, i això que sembla que encara ho estam pagant.

Seria bo exigir responsabilitats

És el moment de reconèixer les múltiples equivocacions i no tornar-hi a caure. D’altra banda ja és un clam popular exigir responsabilitat als polítics per la gestió mal feta.

A qui podem reclamar els prop de 20 milions d'euros que ha costat el sistema?

ARCA vol ser escoltada, aquesta vegada sí. Recollida com a Oviedo

ARCA demana ser interlocutora per les decisions i aposta clarament per implantar al centre històric de Palma el sistema de recollida que s’utilitza a la històrica i turística ciutat d’Oviedo. A l'hora de tancar les botigues, furgonetes arriben amb abocadors de distints colors que una vegada plens, són retirats passades les tres o quatre hores.

No volem Palma plena d'abocadors a totes hores. No volem al centre un sistema soterrat com s’ha posat a qualque barriada perquè ocasionarà problemes de pèrdues de rastre arqueològic i impacte paisatgístic negatiu tot el dia.

Agricultura, paisatge i patrimoni: vins Jaume Mesquida i Can Parrí (Porreres)

El passat dissabte 19 de maig realitzarem una visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni al municipi de Porreres.

Primer de tot visitarem la finca de Son Porquer, per veure d’aprop les vinyes de Jaume Mesquida. Ens va rebre la seva propietaria, Bàrbara Mesquida qui ens oferirà una magistral explicació del recull de la vinya i l'elaboració del vi en aquesta empresa familiar. Poguerem gaudir d’un espectacular molí, datat a l’any 1850 i que forma part d’aquesta gran finca que fou segregada durant la desamortització del segle XIX.

Posteriorment, pujarem fins al puig de Monti-sion per gaudir de l'històric santuri i de les magnífiques visites del Pla de Mallorca.

La visita va concloure a l’antiga Escrivania de Porreres (segle XIV) i seu de l’empresa Can Parrí, que es dedica a l'elaboració i comercialització d'aubercocs secs. El seu propietari Gabriel Mora ha estat elegit millor empresari jove de Mallorca per saber convinar la tradició amb la modernitat.

Vins Jaume Mesquida

L'empresa es constituí com a societat anònima l'any 1994, tot i que inicialment fou fundada per Jaume Mesquida Barceló el 1945 als carrers de sa Vileta i Pou Florit. Fa deu anys tenia 25 quarterades de vins repartides en 10 finques. El 1975 introduïren ceps de Borgonya i Aquitània. De les seves finques treien el 85% de la verema, la resta la compraven als pagesos.

El 1994 produïren vins fins de qualitat, com negre de criança, blanc varietat i fruital i blanc de criança. Fou la primera empresa de Mallorca que produí cava, 2.000 botelles l'any 1993 i 7.500 botelles l'any 1994. Entre vi i cava, l'any 1994 es produïren 80.000 botelles, de les quals s'exportaren a Alemanya, Bèlgica i Suïssa. En l’actualitat produeixen un total de 210.000 botelles.

Puig de Monti-sion

Al puig de Monti-sion, d’on poguerem gaudir d’unes magnífiques vistes del Pla de Mallorca i de la seva bella arquitectura.

El puig de Monti-sion que acull sobre el seu cim, a uns 250 metres d'altura, el santuari del mateix nom. La primera ermita dedicada a la Mare de Déu de Monti-sion s'edificà en el segle XIV. Posteriorment, a partir del segle XV, es construí l'actual església, el claustre i l'aula de gramàtica llatina on es preparaven els alumnes de Porreres i dels seus voltants per accedir a l'Estudi General. En el segles XVIII i XIX es feren noves reformes i el 14 de gener de 1954 gairebé tot el poble de Porreres treballà per obrir en un sol dia l'actual carretera de tres quilòmetres que permet accedir en vehicle fins el santuari. A banda i banda de la carretera, s'hi troben les set creus construïdes el segle XV que representen els Set Dolors i els Set Goigs de la Mare de Déu, de les quals se'n conserven cinc, i els petits monuments (segle XVIII) del recorregut del Viacrucis que finalitza a l'edifici del santuari.

Can Parrí (Porreres)

Es dedica a l'elaboració artesanal d'albercocs secs amb la particularitat que aquests es venen banyats en xocolata. Aquests és una idea innovadora, per part de Gabriel Mora, millor empresari jove a Mallorca que ha sabut convinar la tradició dels seus padrins amb els nous temps, per tal de comercialitzar un producte típic de Porreres, però que havia anat en detriment.

Fa poc més d’una any, ha recuperat un antic edifici del segle XIV al centre de Porreres, conegut com l’antiga Escrivania, que també fou seu municipal i antiga pressó.

Brutor, animals morts i destrossa de rajoles al pas d’entrada de Can Weyler

ARCA exigeix al Consell de Mallorca l’immediata neteja i correcte manteniment

A dia d’avui hem pogut comprovar que a l’edifici gòtic de Can Weyler, antiga seu de ARCA, ubicat al carrer de la Pau número 5 té romput el plàstic protector de la reixa d’accés i s’acaramullen al pas d’entrada brutors i fins i tot hi ha animals morts (ocells similars a oronelles).  També hi ha una certa destrossa de rajoles.

ARCA demana al Consell de Mallorca, propietari de l’immoble que de manera urgent procedeixi a la neteja del pas d’entrada, pati i demés espais de Can Weyler, edifici declarat BIC.

A més demanam que es designi a qualque membre del funcionariat per a que procedeixi a la visita i manteniment periòdic de l’immoble, que vigili la ventilació i  que mantingui netes les evacuacions d’aigua.

El Consell és l’òrgan competent per a la protecció del Patrimoni a Mallorca. És un precedent lamentable que no cuidi mínimament aquells elements patrimonials que són de la seva propietat.

Un edifici d’aquestes característiques tancat i sense un manteniment mínim pot degradar-se ràpidament i ho considerarem una negligència intolerable.

És molt més econòmic prevenir que després haver de tudar els doblers en reparacions costoses. O el que seria pitjor, arriscar-se a perdre una joia històrica. Per tant ARCA demana que de manera immediata es netegi i mantingui can Weyler.

Hi havia una partida econòmica per a la rehabilitació de Can Weyler. Què passa amb ella?

ARCA ja ha reclamant informació sobre la partida econòmica destinada a la primera fase de rehabilitació de Can Weyler. No hi ha hagut fins ara una resposta concreta. ARCA demana  que d’una vegada s’inverteixi en l’edifici històric els doblers que havien arribat per a la seva rehabilitació inicial. 

Recorregut embARCA't: Intervencions arqueològiques al Centre històric de Palma, El Temple

El passat dia 12 de maig ARCA va dur a organitzar un recorregut embARCA't titulat "Intervencions arqueològies al Centre històric de Palma: El Temple" a càrrec de l'arqueòleg Llorenç Vila, qui treballa per l'empresa Elements que ha gestionat diferents intervencions arqueològiques a Mallorca.

Durant l'any 2009-10, l'equip d'arqueòlegs format per Llorenç Vila i Noemi Prats treballaren en el singular edifici del Temple, construcció amb més de 900 anys d'història. Gràcies a aquesta feina encomanada per l'Ajuntament de Palma durant la passada legislatura s'han pogut conèixer més dades al respecte i saber o interpretar un poc més com era el seu estat original i com ha evolucionat al llarg dels segles.

La recerca arqueològica s'ha transformat en un material divulgatiu, que intenta explicar d'una forma més àmena i lleugera el pas del temps d'aquest històric edifici. Gràcies a les noves tecnologies, han ideat una reconstrucció en 3D, que ens permet viatjar en el temps i comparar les diferents fases constructives amb la base dels estudis arqueològics.

ARCA ha encetat aquest cicle de visites que pretenen donar a la llum les darreres investigacions arqueològiques. Durant els propers mesos realitzarem més visites de aquestes característiques per difondre la feina dels investigadors.

ARCA vol fer costat a les demandes de manteniment dels hospitals Joan March i el General de Palma

Arguments de protecció de Patrimoni material i immaterial

A més dels motius evidents de necessitat sanitària d’hospitals a escala humana com aquests dos, tant per dimensions com per atenció personalitzada i serveis específics, ARCA vol fer palès altres arguments de caire patrimonial material i immaterial.

L’Hospital Joan March: la memòria col·lectiva

L’Hospital Joan March conforma un espai únic a un lloc privilegiat per qui té problemes de salut. Per això i durant molt de temps es va considerar el lloc idoni per la recuperació de malalties respiratòries. L’edifici va ser construït amb l’objectiu de ser destinat a serveis sanitaris i els espais i les dimensions així ho demostren. Mallorca no ha de prescindir d’aquest servei ja que el seu manteniment no tan sols millorarà la xarxa sanitària, si no que ajudarà a conservar la nostra memòria col·lectiva.

L’Hospital General: 500 anys d’història

Les parets de l’Hospital han vist l’evolució d’un edifici vinculat a la medicina i a l’assistència social des de fa més de cinc segles. Les darreres reformes l’han adequat a les necessitats actuals però els usos d’ara també ens recorden els passats. Grans espais i passadissos presidits sempre per un claustre impressionant, han fet i han de continuar fent més agradables les hores d’incertesa, d’espera, d’alegria o de tristesa que envolten la salut i la malaltia.

No és necessari tancar l’Hospital General, al contrari, és necessari mantenir els seus serveis i a més recordar i continuar escrivint la història col·lectiva d’aquest hospital multicentenari.

Avui horabaixa ARCA manté una reunió amb el conseller Rafel Bosch

En representació del President Bauçà per plantejar les qüestions més urgents en quan a conservació del Patrimoni

L’esmentada reunió va ser demanada al president Sr. Bauçà a  principi de legislatura, no obstant aquest ha delegat al conseller  Sr Bosch. Tendrà lloc a les 17,30 a la seu de la Conselleria d'Educació al carrer Alfons el Magnànim.

En representació d’ARCA hi assistiran el president, Pere Ollers i la vocal de la junta directiva, Margalida Pujol

Els temes més urgents plantejats al Govern Balear seran:

Que el  Patrimoni Cultural estigui  a l’agenda política ja que a algunes que estan en marxa ni s’anomena com és el cas del  Projecte de Llei Turística. ARCA considera que el Patrimoni ha de ser motor de l’economia si es tenen criteris conservacionistes i de posada en valor i ha de ser contemplat a  les iniciatives legislatives que estan en marxa: mediambientals, recursos hídrics, llei del sòl, mecenatge, etc

És urgent comptar amb l’accés als edificis públics d’interès històric. Això permetria visites i recorreguts facilitant la participació ciutadana, les activitats d’associacions com ARCA i la revalorització del patrimoni històric, a més, en mans de la Comunitat Autònoma.

Respecte i recuperació de la Toponimia

Reforma de la Llei de Patrimoni Històric. A través de la Junta interinsular de Patrimoni Històric, amb els consells insulars, la Conselleria impulsi una reforma acurada de la Llei de Patrimoni Històric de 1998 d’acord amb les següents directrius:

-         El Patrimoni Històric com a signe d’identitat i motor econòmic

-         Millores tècniques de la Llei d’acord amb els avanços actuals i els textos europeus.

-         La necessitat de preservar el nostre patrimoni menor (sobre tot a escala local) en un tractament específic que no deixi en una zona grisa aquest patrimoni com la que va permetre la destrucció del Quarter Carrabiners de Sa Colònia de Sant Jordi, per exemple

-         La necessitat de normes generals sobre el patrimoni dels barris històrics –avui ja tenen valors d’interès cultural- de les nostres viles i de Ciutat.

-         Concordar més la normativa urbanística i la de patrimoni cultural juntament amb la mediambiental i paisatgística.

-         En una època en que pareix que no hi ha més “llei” que “tot projecte o inversió es pugui dur a terme” cal que el Govern posi en relleu que el PATRIMONI NO ES POT DESTRUIR.

ARCA demana la retirada d’un cartell publicitari a l’edifici protegit Can Forteza-Rei

ARCA vol denunciar  la instal·lació d’un cartell anunciador d’una clínica dental a la façana de l’edifici modernista conegut com a Can Forteza-Rei.

Aquest edifici data de 1908 i té un grau de protecció màxim ja que va ser declarat BIC l’any 1990.

El cartell està col·locat a l’altura del segon pis i la seva estètica romp amb la unitat del conjunt. L’anunci, que mostra la cara d’una dona somrient sobre un fons blau, impacta negativament a l’edifici monumental.

L’edifici Can Forteza-Rei és un dels més admirats i fotografiats per turistes i visitants de Palma. Ubicat al centre de Ciutat a una cantonada de la plaça del Marquès Palmer és valorat com una mostra del modernisme de Mallorca amb clara influència catalana.

La normativa i el grau de protecció com a BIC prohibeix  la instal·lació de cartells o elements que alterin els volums i l'estètica dels immobles.  A més és d’aplicació la normativa de Centre Històric.

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que actuï amb urgència obligant a la retirada de l’esmentat cartell.

Recorregut embARCA't: un passeig pel Terreno

El passat dissabte 28 d’abril ARCA va dur a terme el recorregut embARCA’t titulat “Un passeig pel Terreno”, el qual fou dirigit pels autors de la guia homònima i socis d’ARCA Antonino i Mª Dolores Besné Tejada, els quals han viscut tota la vida en aquesta emblemàtica barriada i per tant coneixen moltes històries personals dels il·lustres moradors que li donaren nom i fama internacional.

                  

Antonino i Mª Dolores Besné Tejada han editat una guia titulada “Un passeig pel Terreno”, la qual recull les cases on varen residir els més il·lustres artistes, escriptors i intel·lectuals del segle XX com Lluís Fabregas, Camilo José Cela, Remigia Caubet, Rubén Darío, Gertrud Stein, Anthony Kerrigan, George Bernanos, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i molts d’altres.

Aquest passeig serví per conéixer una mica més aquesta barriada de gran esplendor artístic i cultural i per presentar aquest treball, molt ben realitzat per dues persones que realment estimen i aprecien el Terreno i que segur que serà un referent, perquè la seva història no sigui mai oblidada i la puguem tenir present.

Gràcies i enhorabona, per oferir-nos aquest treball!!!

Arquitectura perduda

“Unes imatges alliçonadores que expliquen molt bé el sentit de l’existència d’organitzacions com ARCA. Això ha passat a Vigo, però podríem fer-ne un muntatge semblant de tot el Patrimoni perdut a Palma”.

ARCA vol expressar la seva sorpresa pel desmuntatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle

Segons ens han comentat els veïnats i comerciants de la zona fa uns quants dies que s’han desmuntat la ceràmica que formaven la imatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle i que es situa al carrer del Miracle i que es pot veure des del carrer del Sindicat.

Actualment, només queda present el bord que decorava la imatge de la capelleta, la resta de rajoles de ceràmica han estat llevades de la façana i no sabem quin ha estat el motiu d’aquesta actuació.

Cal recordar que l’any 2010, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma va editar un llibre titulat “Guia de capelletes dels carrers de Palma”. Previament s’havia fet una feina d’inventari d’aquestes, on tenim un total de 29 capelletes de carrer localitzades al centre de Palma. L’estudi dut a terme pel cronista de la ciutat compta amb una fitxa històrica de cada una d’elles.

En l’edició d’aquesta guia, podem veure una imatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle, que a continuació adjuntem i on s’observa la imatge de Crist a la creu que es dirigeix al confessor. Als peus de la imatge hi ha un text que diu el següent: “Al carrer on vivia el penitent pel qual intercedi miraculosament el Sant Crist de Santa Eulària, la reverenda comunitat d’aquesta parròquia féu col·locar aquesta imatge el XVII de juny de MCMLXII en sustitució de la primitiva instalada el XVI de gener de MDCCX. Sin nobis protitius et clements”.

Com bé ens diu aquest text, ja hi havia una antiga imatge de 1710, que fou substituïda per aquest plafó ceràmic l’any 1962.

L’Ajuntament de Palma ha de vetllar per les capelletes de carrer com a elements històrics que formen part del paisatge urbà del centre de la ciutat. L’any 1994 ARCA, Sa Nostra i l’Ajunatment de Palma varen dur a terme un programa de recuperació i restauració de les capelletes de carrer. Segons el conveni signat a tres bandes, l’Ajuntament de Palma es comprometia a vetllar pel manteniment d’aquestes. Cal recordar, que en maig de 2009, ARCA va tenir que dur a terme una acció per tal de salvar la imatge del carrer d’Eccehomo, la qual s’havia vist vulnerada pels actes vandàlics.

ARCA demana una desposta per part de l’Ajuntament de Palma i un compromís per mantenir i conservar les 29 capelletes de carrer que es troben inventariades al centre històric de Ciutat.

ARCA es congratula del tancament al trànsit de la calçada medieval del camí de sa Bomba. ARCA ho va demanar fa un mes

ARCA havia demanat fa un més a l’Ajuntament de Marratxí que fes efectives les instruccions de la direcció insular de Patrimoni del Consell de Mallorca datades de fa més de dos anys.

Hem pogut observar que l’Ajuntament ha reaccionat i que fa uns dies s’ha instal·lat un doble tancament al trànsit rodat a motor: una barrera a uns 500 metres de la calçada medieval i un altre just començat aquesta.

Que es redacti un projecte de recuperació, senyalització i usos

Senyalització com via verda i d`interès Patrimonial

Ara ens congratulam de la reacció de l’Ajuntament i demanam que el projecte de recuperació de la via i els usos amb criteris patrimonials sigui redactat i presentat al Consell de Mallorca el més aviat possible.

El projecte hauria de contemplar la recuperació de la calçada i els seus elements Són especialment destacables, a més del propi empedrat, les parets que ho delimiten, els claveguerams i altres conduccions d’aigües.  Hi ha una mina de pedra sota el camí, malmenada per les obres del tren, que s’hauria de recuperar.

Des d’ARCA aprofitam per reiterar la nostra petició d’una  senyalització explicativa, la seva inclusió com a via verda per a ciclistes i passejants per així posar en valor aquest Patrimoni únic.

Donam l'enhorabona per aquesta passa positiva de tancament però demanam una actuació en positiu per a la zona: que no s’eternitzi aquest tancament provisional que estèticament no és el més adient.

El camí de sa Bomba ha perdut gran part del seu paviment medieval per la falta de respecte i de consciència dels valors històrics. No obstant encara  presenta un tram, on es conserva l’antiga la calçada medieval  que unia Palma amb la zona del Raiguer.  Aquest tram té declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), que li atorga un grau màxim de protecció legal. Transcorre entre la via del tren i el torrent i el material empleat per fer-la era, entre d’altres, pedra de torrent.

ARCA: Sí a alliberar la murada més antiga que es conserva de Palma

ARCA aplaudeix l’encert de llevar l’heura i d’altres elements vegetals que podien danyar un fragment de murada medieval de Palma

A la plaça de la Porta des Camp es conserva un fragment de la murada medieval de Palma. Aquest mur conforma ara un dels tancaments del monestir de les Jerònimes.

L’Ajuntament de Palma està procedint a la retirada de la vegetació adossada a la murada i que sense dubte podria danyar la seva estructura. A més, dificultava la visió i la interpretació dels materials i la seva disposició.

També s’està procedint a la retirada dels elements vegetals adossats a la paret de la resta del monestir.

Aquestes restes de la plaça de la Porta des Camp són unes restes històriques de gran importància ja que pertanyen a la murada islàmica-medieval, la més antiga de les que es conserven.

Interacció arbrat i elements vegetals amb els monuments

És un tema de gran interès la interacció de l’arbrat i la resta dels elements vegetals amb els monuments. Hi ha casos d’autèntica simbiosi al llarg del temps com és el cas dels jardins històrics. De vegades ARCA ha hagut de sortir a criticar determinades actuacions municipals precisament per rebassar elements vegetals que el temps havia adaptat harmoniosament al monument. Era el cas per exemple de la placeta central de  la Plaça Cardenal Reig, aniquilada fa poc temps.

Però ara sortim per aplaudir una actuació que era necessària.

ARCA lamenta, una vegada més, la pèrdua d’un edifici del Centre històric de Palma, aquesta vegada ubicat a la Plaça José Mª Quadrado

El Centre Històric de Palma cada vegada és menys històric. Dubtes i preocupació amb  les abundants declaracions de runa.

ARCA assisteix amb desolació, una vegada més, a l’anunci de demolició d’un edifici amb una notable façana ubicat a una de les places amb més encant del centre de Palma, la Plaça d’en Quadrado.
 

ARCA no va poder assistir a la reunió de la Comissió de Centre Històric que va acceptar per unanimitat l’informe de runa de l’esmentat edifici. Ben segur que el vot d’ARCA hagués estat discrepant i crític.

Cap esforç per cercar una solució conservadora. Pèrdua d’autenticitat del nostre paisatge urbà històric. Dubtes i preocupació amb  les abundants declaracions de runa.

No s’ha fet cap esforç per conservar com a mínim una part de l’edifici original. Un edifici ben interessant i de bellesa singular
 

Perquè a més de la pèrdua d’autenticitat al  centre  històric en aquest cas concret, hi ha un problema latent que ens trobarem repetidament si no hi ha una voluntat política i tècnica d’esmenar-ho: la picaresca de determinats propietaris que s’estimen més abandonar el manteniment dels seus edificis i aconseguir amb el temps la declaració de runa. De vegades l’objectiu és poder tomar l’edifici i fer aparcament soterrats per vendre més fàcilment els immobles.
 

Així, ens podem  trobar amb la injustícia de que es premia a qui no ha complit amb les seves obligacions de manteniment en bones condicions de les seves propietats. En resum, es premia a l’infractor, davant la inoperància de qui ha de vetllar perquè aixió no passi, l’administració.

Visita agrícola a Formatges Burguera i a les ruralies de Campos

El passat dissabte 14 d'abril visitarem Formatges Burguera (Campos) dins del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà formatger per part del Govern Balear.

Les instal·lacions compten amb un total d'unes 100 vaques de raça frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un mínim de 8 hores.

Un cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem el nostre recorregut cap a es Salobrar, després visitarem el banys de Sant Joan de la Font Santa, seguirem fins a la Salinera i finalitzarem a l'església de Sant Blai, on gentilment l'associació d'Amics de Sant Blai ens obriren les portes d'aquest oratori medieval de la ruralia de Campos.

ES SALOBRAR

És la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per un gran arenal, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.

Actualment es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm). A l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC degut a l’embat que arriba des de la mar.

Rep aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat l’activitat salinera.

Damunt els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.
Per al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul Bouvy (1845) no es dugué a terme. L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.

L’home ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX es dedicaven a regiu entre 10-20 ha.

Des de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal•là l’empresa Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del total) per extreure sal.

El 1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

(GEM V. 15, pp. 80-1)

SANT JOAN DE LA FONT SANTA

Establiment situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis, artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de 1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien. Abans de 1516, quan es construïren les primeres instal•lacions hi havia dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant Silvestre i Santa Coloma.

El 1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc el 1592.

Entre el 1671-3, els jurats de Campos reedificaren l’església, acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI, la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el marquès del Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears, per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen tractaments termals sota vigilància mèdica.

(GEM V.15, p.358). 

SANT BLAI

Fou la primera parròquia de la vila, documentada a l’any 1248 a la butlla d’Innocenci IV, sota l’advocació de Sant Julià. El 1405, perdé el seu caràcter parroquial, per la construcció d’una nova església al nucli urbà, i es convertí en oratori, dedicat a Sant Blai. De traça gòtica, té la planta rectangular de nau única, amb coberta de volta de creueria, remodelada el segle XVI. Prop de l’església, hi havia un cementiri, transformat l’any 1958 en parc municipal. Fou restaurat l’any 1990.

GEM V.15, p. 277).

Fotografies: Pep Camps.

ARCA s’oposa al canvi de fisonomia i pèrdua de personalitat del carrer Oms

El nou edifici que substituirà el de Llibres Fiol no respecta les característiques tipològiques del carrer.

ARCA va votar en contra a la Comissió de Centre Històric. A més, lamentam la pèrdua d’una llibreria amb bibliografia antiga

A la reunió de la Comissió de Centre Històric celebrada ahir dijous, ARCA va votar en contra de la substitució de l’edifici de Llibres Fiol per un de nova construcció que al seu parer  no respecta les característiques tipológiques dels edificis del Centre Històric.

La Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma acordà ahir dia 12 d’abril substituir l’actual edifici de llibres Fiol per un altre més modern. Les substitucions al Centri Històric de Palma només són permeses si la nova edificació millora el conjunt i l’entorn

El nou edifici presentarà  uns hivernacles correguts que formen un mur pantalla que res té a veure amb les característiques arquitectòniques de la via.

Potser l’edifici actual no té unes característiques destacables, però el que és cert és que  serà substituït per un exemple arquitectònic que no encaixa dins l’ordre urbanístic de les ciutats històriques de la Mediterrània, com és Palma.

Si Palma vol conservar la seva història, i vol ser atractiva per a qui ens visita , no pot deixar edificar nous habitatges que rompin l’estètica d’un centre històric com el nostre, sinó que ha de fer esforços per mantenir i conservar el que tenim. Aquesta és la veritable riquesa de Palma, l’herència dels nostres avantpassats. En cada substitució que feim al Conjunt Històric de  Ciutat, el conjunt passa a esser menys històric....

La pèrdua d’una llibreria amb bibliografia antiga

A més hem de lamentar la desaparició d’un comerç atractiu i amb “solera” de venda de llibres antics que aportava un valor afegit al carrer. Llibres Fiol sembla que ja no tendrà cabuda al “modern edifici”. Tal vegada, les tant reivindicades per ARCA casestes de la  Costa del Teatre,  que són de propietat municipal, serien un bon lloc per poder establir aquest tipus de negoci, que donen caràcter i personalitat a les ciutats històriques, les quals pateixen una sobredossi de bars, alguns d’ells instalats a costa del patrimoni , com per exemple el Born, o d’establiments de  franquicies que es van repetint de manera  inexorable.....