19 d’ag. 2011

Esplendor de la Mediterrània 2011, en honor de la dona y la feminitat






.

Entorn al 15 d'agost des de fa ja 10 anys que la Fundació organitza una actes festius que volen transcendir allò religiós per arribar al significat cultural i artístic. A més del muntatge artístic anual amb un llit de la mare de Deu morta a càrrec d’un artista plàstic, ja inaugurat fa uns dies a l’esglèsia dels Sagrat Cors (Sant Gaietà), cada any s’entreguen uns guardons de reconeixement a distintes dones que són significatives a la nostra societat, la mouen i l’enriqueixen. cada una dins les seves tasques, no sempre suficientment reconegudes.

Les guardonades són:

1. La Sra. Angelines Morales (a tìtol pòstum), per la seva dedicació a promoure la cultura, la música i l’art a Mallorca.

2. La Sra. Carmen Riu, per la seva labor com a empresària turística i difusora de la imatge de les Illes a la resta del món.

3. La Sra. Montserrat Fuster, per la seva trajectòria com a presidenta d’AMADIP ESMENT.

4. La Sra. Carmen Sampol, per la seva trajectòria dins el món empresarial hoteler i industrial amb l’expansió de projectes a altres països.

5. Sor Maria Camps, per una vida de dedicació als infants més desfavorits.

A més, enguany Amics del Patrimoni va lliurar la Medalla d’Or de la Fundació, concedida al Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca, per comptar amb les restauracions d’unes col·leccions d’art sacre de gran valor artístic i patrimonial i per la professionalitat i cura a l’hora de fer aquesta feina tan delicada i meticulosa que fa que les peces restaurades tenguin un gran valor artístic. La medalla la recollirà, en nom del taller, la Sra. Antònia Reig Morro, directora.

A més es va presentar el segon volum del llibre de la Mare de Déu d’Agost, amb les intervencions artístiques contemporànies dels quatre darrers Llits (Amparo Sard, 2007. Eder Santos, 2008. Antoni Miralda, 2009. Euphrosyne Doxiadis, 2010).


Diario de Mallorca 19-8-2011Amics del Patrimoni premia al taller de restauración del obispado

12 d’ag. 2011

Instal·lació contemporània del Llit de la Mare de Deú a càrrec de l'artista Milton Becerra

La Fundació Amics del Patrimoni ha dut a terme la instal·lació contemporània del Llit de la Mare de Deú a càrrec de l'artista Milton Becerra. La imatge procedent de la parròquia de Santa Catalina de Sena, s'exhibeix a l'església dels Sagrats Cors (C/ de Sant Gaietà, 9. Palma) del 11 al 20 d'agost. Els horaris de visita són de 11'00 a 13'00h i 18'00 a 20'00h.


Podeu veure el vídeo de la seva inauguració del passat dia 10 d'agost:

10 d’ag. 2011

Un passeig per Santa Catalina. Una activitat cultural i reivindicativa

Dimarts 9 d'agost ARCA dugué a terme un acte de rebuig contra la destrucció del patrimoni històric. Aquest dia, l'edifici de l'any 1916, situat a la cantonada de l'avinguda de l'Argentina amb el carrer Anibal a Santa Catalina ja està pràcticament esbucat. ARCA manifesta amb una imatge el rebuig que genera entre la ciutadania la pèrdua de la imatge dels barris de Palma.

El passeig per Santa Catalina fou conduït pel membre d'ARCA, Gabriel Barceló.





PASSEJANT PER SANTA CATALINA
Més de 60 persones, la qual cosa obligà a utilitzar un micròfon i equip de sò portàtil, seguiren les explicacions de Biel Barceló al llarg de les 10 aturades del recorregut.
El resum de les seves explicacions, il.lustrat amb fotografies de la passejada, és el següent

Sa Feixina es l’espai entre la Medina (Ciutat) i el Rabat (raval). Es una pena que aquests topònims, que tenen els seus orígens en la Mallorca musulmana, es perdin de manera inexorable.
Un espai que ha canviat molt al llarg dels anys i que sobretot era el camp de batalla entre els joves del puig de Sant Pere que al crit de: “no hi ha collons de puput per entrar dins es Puig” provocaven “els catalineros”, que a la vegada responien amb un: “no hi ha collons de gallina per entrar dins Santa Catalina”.

El topònim pot respondre a dues accepcions del mot. El diccionari Alcover-Moll ens diu en la seva primera accepció: “feix de llenya, i especialment de llenya prima”. L'accepció quarta diu: “terraplè en rampa i protegit amb feixos de branca o sacs d’arena, per a defensa dels soldats a la part exterior d’un fort”.

Un argument a favor de cada una de les opcions. El primer, un document de 12 de setembre de 1401: “ en pena de xx. Sous que null hom degués posar ni descarregar llenya en tota la ribera del moll, sino en lo lloch antiguament apellat fossar dels jueus e ara plassa de Sancta Caterina, e que tots aquells qui al present tenen lenya en la dita ribera dins x. dies la deguen treure”. Per altra banda una noticia del maig del 1770 ens diu: “per temor als rusos comencen a fer la feixina de la porta de santa Catalina i tomen dues cases que estan davant de la porta de dita Santa Caterina extramuros”.

Dos pintors ens documenten com era la roda de Ponent (actual Avinguda Argentina) el segle XIX. El català Salvador Mayol, fugint de la Guerra del Francès viurà a Mallorca i en el quadre titulat: “berenada al camp”, dipositat al museu de Lluc, ens mostra els edificis existents a la Ronda, al Carrer Gran (sant Magí) i els molins del Jonquet i del camí de son Rapinya (actual carrer Industria). Per altre banda en pollencí Llorens Cerdà el 1892 pintarà el quadre: “ la fira de sant Tomàs a Palma”, on a mes dels molins del Jonquet, es destaca l’església de la Inmaculada Concepció (sant Magí).

El modernisme de Santa Catalina es deu en gran part al mestre d’obres Gaspar Reynes ( Alaró 1845-Palma 1911). Titulat a Barcelona, era fill del metge alaroner Guillem Reynes Simonet de “can Rata” i de la seva segona esposa Magdalena Coll. A la vegada fou el pare de l’arquitecte Guillem Reynes Font (1877-1918). L’edifici del cafè Cuba (1904) al carrer Gran, can Pujol (de 1904 i declarada Element Catalogat) Pou 24, l’edifici de pisos de la cantonada del carrer Caro amb el carrer Pou, ca don Pau (ferretería la Central) al carrer Gran, can Palmer al carrer Quetgles cantonada amb Monterrey, son obres que li han estat atribuïdes.

El barrí porta el nom de l’hospital que el 1343 va fundar Ramon Salellas. Era un moment en que Santa Catalina estava de moda ja que era una devoció que els croats havien conegut a Orient i que degut a que el cos de la santa fou portada pels àngels d’Alexandria fins al monestir del Sinaí, el mercaders catalans la tenien com a protectora en els seus viatges fins el punt que el cònsol català a Damasc va encarregar un quadre representant la Santa que regalà a l’esmentat monestir.

De tota manera la Catedràtica de la UNED Amelia Valcarcel ha escrit:
“Tenía esta santa título y palma de mártir y era patrona de los estudiantes, por ejemplo. Es una devoción la suya que llegó a Europa con las Cruzadas. En Oriente era muy venerada y los audaces caballeros de la Edad Media se la trajeron como recuerdo. De hecho, Europa se llenó de santas catalinas y su nombre se empezó a poner popularmente a las jóvenes. Esta gentil doncella, cristiana, había resistido a las tentaciones del malvado emperador Maximiano, que pretendía de ella la abjuración de su fe. Al no conseguirlo, la enfrentó a 50 sabios, los cuales se rindieron ante su elocuencia y pidieron allí mismo el bautismo. Enfadado por el caso, el emperador los hizo ejecutar. A los 50. Tras esto, Catalina convenció a la emperatriz, que siguió el mismo derrotero y también fue condenada a muerte. Y, cuando sólo ella quedaba viva, el pérfido sátrapa hizo que prepararan una rueda de cuchillas afiladas que la descarnara. Así era condenada la sabiduría de la mártir. Cincuenta y con ella más la emperatriz, 52, recibían la corona del martirio. Así la conozco yo, coronada, en un óleo que colgaba en mi colegio mayor cuando era estudiante. Bueno, lo evidente es que Hipatia murió de ese modo, descarnada. Y también parece bastante claro que Catalina no existió. La iglesia oriental mantuvo su culto y un santuario, muy bien visitado y provisto de limosnas, donde, decían, unos ángeles habían trasladado su cuerpo.
Es una hermosa leyenda que nos habla de la compasión y también de la memoria del agravio. Se veneró a una joven sabia en el lugar simbólico que ocupó la sabiduría superviviente de la Antigüedad que Hipatia representaba.

Alejandría no pudo digerir el crimen. Tanto que la ciudad, próxima a perecer, no asimiló la tortura y muerte de la filósofa, de modo que le buscó un trasunto cristiano y celestial. Pagó con el culto a Catalina, la joven, el asesinato de Hipatia, la filósofa, probablemente entrada en años, a la que nadie había salvado. Cuyo cuerpo nadie guardó, porque se hizo trozos que fueron tirados en diversos muladares”.


Aquest hospital va viure molts canvis ja que després de la unificació dels hospitals, es convertirà en convent trinitari. Arribarà la desamortització i seran els carmelitans els que temporalment ocuparan l’espai. Consultant la cartografia del segle XVIII, i la tipologia de les cases dels carrers Botaló i Ancla es possible que aquets habitatges ocupin el claustre del convent.


Text: Gabriel Barceló Català.


Fotografies: Pep Camps i Àngels Fermoselle.

8 d’ag. 2011

L'Assumpció de la Mare de Deú 2011


Podeu accedir a aquest lloc web, on obtindreu tota la informació relacionada sobre aquesta festivitat molt arrelada a Mallorca: www.assumpciodelamarededeu.net

“Un Passeig per Santa Catalina. Una activitat cultural i reivindicativa”

Demà dimarts 9 a les 19,30h, recorregut cultural per Santa Catalina (places limitades a unes 20 persones).

Just a la sortida, acte reivindicatiu davant l’edifici de l’avinguda Argentina 31.

Dins la campanya d’ARCA per aconseguir la conservació de les característiques urbanístiques i la personalitat i el caràcter de Santa Catalina, demà dimarts a les 19,30h hem organitzat un recorregut cultural per la barriada.
El passeig estarà dirigit pel membre de la Junta d’ARCA Gabriel Barceló, estudiós i bon transmissor de la seva sensibilitat pel Patrimoni de l’illa.

El punt de trobada serà a la cantonada del carrer Aníbal amb l'avinguda Argentina i el passeig arribarà des del carrer de Sant Magí fins a la part alta de Santa Catalina que limita amb el carrer de Joan Crespí.

Abans del passeig: Acte simbòlic de rebuig per la destrucció de l’edifici de 1916. Desplegarem una pancarta.
Abans d’iniciar el recorregut guiat desplegarem una pancarta davant l’edifici de l’avinguda Argentina cantonada amb Aníbal, de 1916, per a deixar una vegada més, testimoni de l’aberració que suposa la destrucció del Patrimoni històric en ple Segle XXI.

Aclariment. Volem deixar clar que és un acte limitat en el nombre de persones a unes 20, perquè puguin gaudir de les explicacions. Per tant tot i ser un acte reivindicatiu, no és una manifestació.
Tenim intenció de repetir aquestes sortides culturals al llarg dels propers mesos.

El recorregut és gratuït. Tan sols qui vulgui, podrà aportar un donatiu voluntari per a contribuir amb la campanya d’ARCA “SALVEM SANTA CATALINA”.

1 d’ag. 2011

Agressió estètica al centre històric de Palma

Al carrer de Can Chacón, han col·locat de mala manera una reixeta de respiració que “fa mal als ulls”.

És la façana posterior d’un edifici catalogat, Can Chacón, i seu de l’administració autonòmica.

A un carreró de Palma, el carrer de Can Chacón, a la façana posterior de l’edifici de la Conselleria de Benestar Social devora la Plaça Drassanes, al barri del Puig de sant Pere, han instal·lat una reixeta d’aireació que trenca l’eix de simetria de les finestres i destrueix l’estètica de una façana històrica.

La reixeta, col·locada sense cap cura, romp l’harmonia que el pas de la història havia deixat com empremtes a la dita façana. L’esmentada reixeta s’ha col·locada de mala manera a escassos centímetres d’un arc gòtic. A més l’han aferrada a l’ampit d’una finestra amb persiana i molt a prop d’on hi havia ubicada una capelleta de carrer.

ARCA es demana: Pot col·locar ningú, ja sigui un particular o l’administració unes reixetes de respiració on li vengui en gana o ha de adaptar les seves necessitats a la estètica del carrer?
És de suposar que la normativa de centre històric empara l’interés general d’una ciutat per sobre el mal gust de qualque propietari. Si és confirma que és una actuació a un edifici públic, encara és més vergonyós que això pugui passar.



ARCA demana a l’Ajuntament que actuï d’immediat i faci retirat la dita reixeta del carrer Chacón.

29 de jul. 2011

Intervenció d'ARCA al ple de l'Ajuntament de Palma

Dijous 28, en representació d’ARCA, Begoña Gómez va llegir el següent text davant el Ple ordinari de juliol de 2011 de l’Ajuntament de Palma.

La intervenció va ser possible per una proposta de resolució presentada pel grup municipal PSM-IV-ExM on proposava la conservació de la façana de l’edifici d’Avinguda Argentina 31. El PP va votar en contra i PSOE finalment es va afegir a la proposta del PSM...; la proposta va quedar rebutjada.


Doble intenció de la nostra intervenció:

- Recriminar als responsables polítics actuals i anteriors la falta de voluntat per a la conservació del Patrimoni. No es pot utilitzar la seguretat jurídica com el gran argument perquè hi ha una Llei de Patrimoni que no ha estat tenguda en compte i aquesta llei vetlla per l’interès general.

-Apostar per la conservació del conjunt de Santa Catalina amb canvi de normativa cap a la consideració de Conjunt Històric.






Hi-intervé Begoña Gómez, Sòcia de l’entitat i veïnada de Santa Catalina

Gràcies Sr Batle, gràcies Sres i Srs regidors.

Assistim avui al Ple perquè volem que consti, a l’acta de la sessió, el rebuig de la ciutadania representada per ARCA al consentiment dels responsables polítics actuals i passats amb la destrucció d’un edifici històric de Santa Catalina que va ser construït l’any 1916 i amb valors patrimonials reconeguts: l’ubicat a Avinguda Argentina 31.

Als responsables actuals els recordam que SÍ tenien temps i capacitat per aturar la seva demolició. El que no han tengut és voluntat política.

Si vostès haguessin votat a favor de la catalogació a la comissió de Centre Històric, avui no seríem aquí per recriminar res sinó per alabar-los. És clar que és més fàcil deixar-se dur per les dinàmiques equivocades amb el Patrimoni de la ciutat, com gairebé sempre s’ha fet.

Però nosaltres necessitam polítics i tècnics valents, que canviïn de dinàmiques i que d’una vegada per totes se n’adonin que Palma i el seu Patrimoni és molt més que el Centre Històric. Perquè els barris de Palma, establits des de finals del SXIX: Son Espanyolet, La Vileta, El Terreno, tot l’Eixample i, evidentment, Santa Catalina, són el nostre paisatge, la nostra història i allò que ens fa únics i atractius.


El catàleg d’edificis protegits no és suficient per a considerar blindat el nostre Patrimoni. Sempre quedaran elements fora. El que és important és que el criteri general sigui conservar la personalitat, i l’autenticitat dels barris en la mesura que sigui possible. És vital que la nova edificació no faci malbé el conjunt estètic de les barriades. I que la normativa urbanística no faciliti la substitució dels edificis originals.


No s’excusin en la seguretat jurídica per haver negat la protecció de l’edifici de Santa Catalina. Vostès han ignorat una llei, la Llei de Patrimoni que estableix l’obligació de preservar tots els elements patrimonials malgrat no estiguin protegits per cap figura concreta. El dret a obtenir rendibilitat econòmica no està per sobre del dret col·lectiu a preservar i gaudir del nostre Patrimoni. A la política, necessitam gent que aposti pel futur econòmic de la rehabilitació i del turisme de passeig per les ciutats.

Tècnics en Patrimoni del Consell Insular informaren, i citam textualment: “El barri de Santa Catalina ... posseeix una tipologia urbanística, en general, bastant inalterada.... conjuntament amb els demés eixamples que es construeixen a la ciutat, formen ja part de la ciutat històrica i com a tals mereixen ser protegits” a més referint-se a l’edifici de 1916 diuen: “Els valors de l’edificació que entenem la fan mereixedora de la seva inclusió en el catàleg municipal vigent resideixen entre d’altres en la seva volumetria, la configuració de la seva façana i els seus elements estilístics”


Reconeguin que s’han equivocat, reconeguin que no han mirat pel Patrimoni. Tan sols reconeguent els errors, podem aprendre i avançar.

La pèrdua d’aquest edifici de cantonada Aníbal Avinguda Argentina és irreparable. Però Santa Catalina és una joia que conserva molt d’esplendor. Donem les passes cap a la seva protecció integral des de Joan Crespí fins a Avinguda Argentina, des de Industria fins al Jonquet. El Regidor Valls es va comprometre amb ARCA a treballar seriosament en aquesta qüestió. Volem fets. Volem que es creï una mesa de treball amb col·legi d’arquitectes, ARCA, entitats veïnals, comerciants, i altres col·lectius que vulgui conservar Santa Catalina

La normativa d’edificabilitat és obsoleta i no podem esperar a una modificació de PGOU perquè deixaríem massa cadàvers pel camí. Santa Catalina, i altres barriades, necessita canvis. Però JA. Tan sols així podrem parlar de seguretat jurídica en tots els aspectes, també en els aspectes Patrimonials i d’interès general.

23 de jul. 2011

Destruyen Patrimonio en Santa Catalina

Diario de Mallorca 23-7-2011

ÀNGELS FERMOSELLE PATERNA (*) Al mediodía me armo de valor y me acerco al edificio de Avenida Argentina 31, de reconocido interés patrimonial. Desde ARCA llevamos meses intentando salvarlo, pero hemos chocado contra todas las paredes. Después de un tiempo de suspensión, a primera hora se ha reiniciado la demolición. Cuando lean esto seguramente ya no quedará nada.
"Mañana traen las cigüeñas", me dice un encargado de las obras. Se emplean metáforas casi dolorosas para nombrar las máquinas que acabarán con las fachadas.
Me he acercado a hablar con él para intentar que conservara la placa de metal de la antigua aseguradora de la finca y el rótulo orlado e histórico de la calle.
Su actitud es amable. Yo esperaba que estuviera a la defensiva. Le he dicho que me daba mucha pena que lo destruyeran. Que hubiera sido un excelente hotelito de ciudad, con solera y que lo nuevo que hicieran acabaría con el encanto del conjunto. Él no me dice lo contrario, más bien asiente con un poco de resignación, como la de quien está entre dos fuegos sin comerlo ni beberlo.
"Hemos hecho lo que hemos podido para salvarlo, pero no ha servido", le digo mientras una máquina pequeña arrastra escombros desde uno de los locales a otro. En este último estuvo el bar Itake durante años. Ahí siguen las lámparas que colgaban sobre las mesitas. Se ve un arco grande que más parece impostura que elemento estructural.
"¿La escalera sigue en pie? ¿Harías una foto con mi máquina?" le pregunto al hombre. Desde la calle, a través del portal se ve que el hueco de la escalera es pequeño y la barandilla con su pasamanos sigue intacta. El frontal de los escalones tiene baldosas hidráulicas decoradas. ¡Qué pena me entra! Ya no podemos hacer nada más.
Me despido de los obreros. Antes les he ayudado a levantar las vallas de plástico que una fuerte racha de viento ha tirado al suelo. El corazón me late a toda velocidad. "Nunca más" ronda por mi cabeza. No sé si me guardarán una baldosa decorada que les he pedido. Ni siquiera sé qué sentido tendría. Pero han sido amables y ellos no tienen la culpa.

La culpa la tienen muchas y muchos otros. La ambición y especulación de algunos promotores insensibles; la falta del suficiente respeto hacia el Patrimonio de la inmensa mayoría de la gente que gobierna y que ha gobernado; una ley de alquiler que aún permite unas rentas antiguas que son la gran excusa para que los propietarios eviten los arreglos y que de manera pícara favorezcan la ruina del edificio y por último una falta de responsabilidad general.

La política para mí es el deber de hacer posible aquello que es justo, por muy difícil que sea y por mucho trabajo que suponga. No se está en política para hacer cosas fáciles y continuar con dinámicas enfermizas. Con este edificio ningún político, ni mujer ni hombre, ha dado la talla.
¿Cuántas más pérdidas patrimoniales tendremos? A este paso y con las actitudes demostradas a lo largo de los años, lo podemos perder casi todo. Nuestra economía se va a pique y destrucciones como la del edificio de 1916 esquina Aníbal con Avenida Argentina del barrio de Santa Catalina, quizás son una muestra del porqué nos hundimos.

(*) Membre de la junta directiva de l´Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA)

22 de jul. 2011

Que es lliuri a l’Ajuntament el rètol històric d’avinguda Argentina

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que recuperi el rètol orlat d’avinguda Argentina que ahir va ser arrabassat de l’edifici de Santa Catalina.

Estava a la façana de l’edifici per la conservació del qual ARCA, altres persones i entitats ha estat lluitant.

Demanam que es traslladi a qualque museu públic de ciutat o es cerqui altre solució per a que estigui a la vista de la ciutadania.

Ahir va ser arrabassat de la façana el rètol de quan es va posar al carrer el nom de Avinguda de la Argentina. Persones d’ARCA havien advertit als treballadors que era important que no es destruís.

Era un rètol commemoratiu del canvi de nom del carrer.

L’avinguda abans era coneguda com a Ronda de Ponent i va passar a dir-se Avinguda Argentina en reconeixement a l’ajuda en aliments que va enviar Argentina a Espanya durant la postguerra.

Una prova més de la importància de l’edifici.
Precisament es va triar aquest edifici per ubicar la placa commemorativa per ser, junt a l’Hostal Cuba, el més important del carrer.

Que s’exhibeixi la placa a qualque museu de Palma o es cerqui altre solució per a que estigui a la vista de la ciutadania.
Aquesta placa històrica és propietat de l’Ajuntament i des d’ARCA traslladam als responsables municipals la petició de que li requereixin a la constructora propietària de l’immoble la devolució d’aquest bé públic.

Demanam la seva integració a qualque museu de la ciutat, ja sigui al Museu de la Ciutat al Castell de Bellver o d’altre. Amb les dates de col·locació i retirada a ple segle XXI per demolició d’un edifici històric de reconeguts valors patrimonials.

21 de jul. 2011

ARCA demana la retirada dels abocadors de paper i vidre de davant l’Església de Santa Eulàlia

Una altra recollida selectiva al centre i retirada de tots els abocadors.

S’han instal.lat dos abocadors de paper i un de vidre a la plaça de Santa Eulàlia al costat de l’Església de Santa Eulàlia. ARCA demana la seva retirada immediata.

Resulta incomprensible que s’inverteixin doblers públics en rehabilitar l’Església i es vetlli tan poc pel seu entorn estètic.

Encara resulta més incongruent quan estam xerrant del segon temple en importància de tota la ciutat.

A Sant Miquel i Sindicat altre sistema.
A dues passes de Santa Eulàlia, als carrers Sindicat i Sant Miquel es fa una recollida de paper i cartró passades les 8 del vespre, hora en que els comerços treuen a la porta aquests materials, evitant la presència dels aparatossos contenidors.

Recollida neumàtica plena d’inconvenients.
A la plaça de Santa Eulàlia ja es pateix la presència de les terribles boques de la recollida neumàtica. (dues aferrades a la façana posterior de l’església). Aquesta recollida s’ha demostrat mal gestada, incompleta i molesta per motius estètics, de renous i perquè increïblement no va preveure la recollida selectiva.

A la Llotja i a Drassanes davant el Consolat de Mar el problema és el mateix.
Afegim aquesta denúncia a la manifestada en nombroses ocasions sobre els terribles abocadors de davant la Llotja.
Per remediar tanta incompetència, els nostres tressors arquitectònics com a Santa Eulàlia o la Llotja apareixen envoltats d'antiestètics abocadors. Però els carrers de Sindicat o Sant Miquel no. Des d’ARCA exigim un altre tipus de recollida selectiva a l’estil de la del carrer Sindicat i que es retirin de manera immediata els abocadors de Santa Eulàlia i de la Llotja.

L'edifici d'Avinguda Argentina 31

Última Hora 21-07-2011

19 de jul. 2011

La demolició de l’edifici històric de Santa Catalina ha començat



ARCA indignada pel menyspreu pel Patrimoni a ple segle XXI


ARCA ha pogut observar que s’ha començat la demolició dels interiors de l’edifici de l’avinguda Argentina cantonada Aníbal malgrat la suspensió de llicències, en principi, era fins al 10 d’agost.


Santa Catalina perdrà un dels seus edificis més emblemàtics i més visibles, ja que està ubicat a un dels accessos principals al barri.


Serà substituït per un altre que destruirà el conjunt harmònic actual.


L’Ajuntament no ha volgut fer cap esforç ni tan sols per salvar la façana. Ni l’Ajuntament actual, ni el que l’ha precedit.


Al segle XXI, es destrueix el Patrimoni i la història paisatgística de la nostra ciutat davant els ulls impassibles de qui governa


ARCA continuarà treballant dins la seva campanya Salvem Santa Catalina.


ARCA edita la Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor – Artà

ARCA presenta la Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor – Artà que s’ha editat gràcies al recolzament de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern Balear. L’autor d’aquest treball ha estat l’historiador Xavier Terrasa i s’ha il·lustrat amb fotografies de Benet Bohigas.

La guia pretén apropar el patrimoni històric que podem trobar des de Manacor fins a Artà amb la utilització del futur tram tren que unirà aquestes poblacions de llevant, passant per Sant Llorenç, Son Carrió i Son Servera.

La guia s’estructura de la següent forma:

1. Introducció del ferrocarril a Mallorca: Des de que s’obrí la primera línea, l’any 1875, passant per l’època de major auge a principis del segle XX, continuant amb la seva decadència als anys’60-70 del segle XX i la recuperació de les antigues línees durant els darrers anys.

2. Línea de Manacor a Artà: Aquest eix ferroviari fou contruït entre 1916-21 i ha proporcionat tot un seguit de patrimoni ferroviàri que esmentem a la guia, com serien estacions, un viaducte, ponts, passos a nivell i casetes o garites. Sense cap dubte, és la línea estilísticament més ben dissenyada de tota Mallorca.

3. Disseny d’onze itineraris històrics i culturals: Hi ha dues possibilitats de realitzar-los, a peu o en bicicleta. Des de cada una de les estacions de tren, podem anar a peu i recorrer els centres històrics i patrimonials de Manacor, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera i Artà. L’altra possibilitat és anar amb bicicleta fins a punts patrimonials que es troben al voltant d’aquests nuclis de població i gaudir de la seva bellesa històrica.

Aquest treball pretén sensibilitzar i donar a conèixer els valors històrics i culturals que es poden trobar a la comarca de llevant. I amb un doble sentit, també volem promocionar l’ús del transport públic, en aquest cas el tren que amb combinació amb l’ús de la bicicleta o anar a peu, serem més respectuossos amb el medi ambient a l’hora de gaudir d’una etapa turisticocultural.

La guia s'ha distribuït als següents indrets:

- Conselleria de Medi Ambient.
- Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).
- Consorci de Transports de Mallorca.
- Ajuntament de Manacor.
- Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.
- Ajuntament de Son Servera.
- Ajuntament d'Artà.
- Ajuntament de Capdepera.



Fotografies: Benet Bohigas Moreno.




Veure notícia a: Diari de Balears

16 de jul. 2011

Crònica de la innauguració de la placeta d'Encarna Viñas

L’acte d’innauguració de la placeta d'Encarna Viñas (dia 14 juliol 2011, 19h) va comptar amb la participació de nombroses persones de dins i fora la barriada de Pere Garau que celebraren l’aparició d’un nou espai de trobada pel barri i que volgueren retre homenatge a una dona estimada i valorada: n’Encarna Viñas. Àngels Fermoselle, en nom d’ARCA, va conduir l’acte donant paraula a Cèlia Riba, Miquel Sbert, el regidor de Cultura Fernando Gilet i el regidor d’Infraestructures Sebastià Sansó.

Cèlia Riba, neboda de n’Encarna, va resaltar l’humilitat de la pedagoga, la seva passió per inculcar l’amor per la cultura i el seu feminisme. “N’Encarna primer diria que no es mereix tenir una escultura en homenatge, però nosaltres sabem que sí s’ho mereix”

Miquel Sbert va parlar en nom dels alumnes de magisteri i del rastre de recuperació d’obres de teatre que va deixar n’Encarna. També resaltà la importància de sentir la transcendència de la lliteratura catalana com a pròpia i part de la cultura universal.

El regidor de Cultura Fernando Gilet va agrair la feina d’ARCA , va ressaltar la figura de n’Encarna per la seva senzillesa i va felicitar la barriada per aquesta petita conquesta ciutadana. També va agraïr la feina a la seva predecessora al càrrec, Nanda Ramón i a l’escultor, Jeroni Bosch.

El regidor d’Infraestructures Sebastià Sansó va alabar la proposta d’ARCA i la feina de la Directora General de l’Àrea d’infraestructures a l’anterior legislatura, Virginia Abraham. També va facilitar les dades tècniques de la placeta i va agraïr la feina de l’arquitecte, Federic Climent i de totes les àrees d’Infraestructures que havien participat a la creació de la placeta: arbrat, enllumenament, neteja, manteniment....

Globalment va ser un acte que podriem qualificar de rodó. Rodó també era el cercle que formà tota la gent present entre les quals: Joan Lacomba, Pere Pavía i Xisca Moll, Xesc Moll, Aina Pascual, Miquel López Crespí, Pere Morey... a més de representants del món educatiu i grups municipals del PP, PSOE, PSM-Verds-Entesa. No mancaren el president d’ARCA, Pere Ollers, socis i membres de la junta, entre els quals Concha Gallego, que junt a n’Àngels han estat les encarregades de coordinar aquesta iniciativa d’ARCA.

Aquest és el text amb el que n’Àngels Fermoselle en nom d’ARCA obria l’acte
Ara ens agrada molt passar per aquí i veure n’Encarna amb el seu llibre. Perquè vivia aquí, a dues passes i és un alè de cultura, que falta fa.

Ara ens agrada molt passar per aquí i veure gent asseguda als bancs, parlant o llegint. Ara ens agrada que juguin per aquí nines i nins amb cotxets i tricicles, perquè donen vida al barri i abans no podien.

No ens agradava abans passar per aquí, un lloc estret que trobàvem sempre brut de deixalles i encerclat de cotxes.Aquesta placeta en memòria d’Encarna Viñas ha estat impulsada per ARCA, però s’ha aconseguida amb la feina de tothom. La gent veinada que recollí signatures, l’Ajuntament que ens escoltà, l’arquitecte, Federic Climent que ha fet una feina excel·lent a un lloc petit i una mica difícil, l’escultor Jeroni Bosch que va captar l’esperit de la nostra demanda... una suma de bona gent que avui és aquí i amb la que ho hem de celebrar.Gràcies a qui governa ara l’Ajuntament per esser aquí i gràcies a qui va governar fins fa poc per atendre la nostra petició.Aquesta és una iniciativa democràtica de veritat.

Ara, l’hem de conservar. I això depén de tohom, de nosaltres i de l’Ajuntament. Però en gran part de nosaltres.

Diu n’Encarna Viñas:“És l’esforç i l’ànim i no l’èxit, que al capdavall depèn de la fortuna, allò que realment ens valoritza”. (frase gravada sota l’escultura)Aquest pensament ve que ni pintat per a ARCA. L’esforç i l’ànim és allò que no falta mai, malgrat les pèrdues patrimonials que cauen com a lloses sobre el nostre ànim sense esvair-ho. Perquè l’èxit no és sempre per qui té la raó. Però avui celebram un èxit, un èxit de la ciutat de Palma. Celebram un recó agradable a un barri que es mereix aquest i un grapat més: la barriada de Pere Garau.

13 de jul. 2011

Inauguració de la placeta en homentge a Encarna Viñas


Dijous 14 de juliol a les 19'00h.

L’Ajuntament de Palma i ARCA inauguren la placeta en homenatge a Encarna Viñas. L’arquitecte municipal Federic Climent ha redactat el projecte i dirigit la reforma. L’escultor Jeroni Bosch és l’autor de l’escultura que presideix l’espai.

ARCA va fer aquesta proposta en reconeixement a una dona culta, mestra de mestres, professora de literatura i amant del teatre, que va viure des de nina fins a la seva mort a pocs metres de la placeta.

Lloc: Carrer Luca de Tena confluència amb carrer Antillón. (Barriada Pere Garau)

Hi intervindran: Sr. Sebastià Sansó (Regidor Infraestructures); Cèlia Riba (neboda de n’Encarna Viñas) i Àngels Fermoselle ( ARCA )

12 de jul. 2011

Innauguració de la placeta Encarna Viñas ubicada al carrer Luca de Tena confluència amb Antillón. Dijous 14 a les 19h

Organitzen l’acte l’Ajuntament de Palma i ARCA.




ARCA després de fer la tasca de recerca i posada en valor dels elements patrimonials de Pere Garau, que es va materialitzar en una exposició al carrer i la publicació d’un llibre, proposà eixamplar i millorar la placeta preexistent al carrer Luca de Tena cantonada Antillón. La proposta es va fer per dos motius:

1. Per aconseguir un petit espai d’estada i trobada per qui habita o visita el barri, ja que no en gaudeix de gaires. I a més, que aquest espai fos de qualitat. Ara hi ha paviment de pedra, arbrat, bancs i una pastera que encercla una escultura. La regidoria d’Infraestructures ha duït endavant el projecte.
2. Per dedicar un record i un homenatge a una persona culta que des de nina i fins a la seva mort, va viure sempre a la barriada: Encarna Viñas. La casa on ella va viure, primer amb els pares i germanes i després amb el seu espòs, Josep Mª Llompart, es pot veure a pocs metres de la placeta.

Encarna es mereixia un record col·lectiu perquè era una dona admirable, moderna, compromesa i valenta. Mestra de mestres, professora de lliteratura, enamorada del teatre, va viure activa i generosa fins a la seva mort l’any 2004.

L’escultura de Jeroni Bosch.
L’escultura que presideix la placeta és obra de l’escultor Jeroni Bosch (Manacor, 1975), que va rebre l’encàrrec de la regidoria de Cultura. ARCA havia sol·licitat a la regidora la col·locació d’una escultura significativa. L’artista va entendre molt bé la nostra petició i el resultat és d’una gran qualitat. L’escultura, en ferro, fa 1,50 d’alta per 0,50 d’ample i representa una dona amb un llibre a la mà. Una dona que es nota activa i que està disposada a transmetre coneixements. El títol de l’escultura és “Encarna Viñas”.
Davant l’escultura hi ha una gran placa de pedra que té gravada una frase d’Encarna “És l’esforç i l’ànim i no l’èxit, que al capdavall depén de la fortuna, allò que realment ens valoritza”.

Cóm serà l’acte?
L’acte serà molt senzill, a la mateixa placeta, amb intervencions breus dels responsables municipals d’Infraestructures i de Cultura (aquest darrer pendent de confirmació). També intervindrà ARCA i la neboda de n’Encarna, Cèlia Riba. Estan convidades les persones responsables de l’anterior mandat, ja que varen ser qui dugueren endavant aquest projecte.
Assistiran l’escultor Jeroni Bosch i molt probablement antigues i antics alumnes.
No mancaran persones de la barriada que a més de reconèixer n’Encarna Viñas gaudeixen ja d’un petit lloc de trobada i comunicació.
Animam a assistir a la inauguració totes aquelles persones que puguin estar interessades.

8 de jul. 2011

ARCA demana rectificacions al projecte de reforma de la placeta de l'Església (Algaida)

ARCA ha pogut tenir constància de les obres que s’han dut a terme a la placeta de l’Església d’Algaida. Segons el proposit del projecte era el d’embelliment de la zona, però el resultat final no agrada ni a veïnats, ni als membres de la nostra entitat.

A les fotografies que adjuntem, es pot apreciar com han pavimentat els voltants de l’entrada de l’Església d’Algaida. L’empedrat antic ha quedat envoltat de lloses modernes i ha tapat un escaló inferior que hi havia a uns 15 cm per sota l’estructura antiga, la qual ha quedat a la vista.

Creim que aquestes intervencions una mica agressives, desvirtuen l’originalitat del nostre llegat cultural i provoquen danys irreversibles. En aquest sentit, tenim dubtes de la legalitat d’aquesta obra que ha fet malbé a un detall patrimonial, que a la llarga afectarà a la imatge de tot el conjunt.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament d’Algaida i al Consell de Mallorca:

1. Que es revisi aquest projecte i es comprovi que s’han dut a terme els procediments pertinents, avalats per informes tècnics i patrimonials que autoritzassin fer aquesta intervenció.

2. Que es recuperi l’escalonada antiga i que la nova actuació alleugeri l’impacte agressiu que provoca sobre l’estructura antiga.

5 de jul. 2011

"Salvem Santa Catalina" als mitjans de comunicació.

Els mitjans de comunicació se'n fan ressó de la nostra campanya "Salvem Santa Catalina". Menció especial mereix a l'extens reportatge d'Urco Urbieta al diari Ultima Hora de diumenge 3 de juliol amb magnífiques fotos de Pere Bota.