ARCA molt preocupada per l’actitud del Consell de Mallorca respecte al Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi

Avui la proposta d’incoació d’expedient com Bé Catalogat del Quarter, s’ha retirat de l’ordre del dia de la Comissió Insular d’Urbanisme, Ordenació del Territori i Patrimoni Històric.

El motiu argumentat per a la seva retirada és que hi ha el dubte de si el Consell té capacitat legal per a protegir un element patrimonial en el cas que aquest sigui propietat de l’Estat.

Segons ARCA, i els juristes que col·laboren amb l’entitat, sigui qui sigui el propietari d’un element susceptible de ser catalogat, ja sigui un particular, una institució autonòmica, institució municipal, o l’Estat, el Consell sí que té la capacitat i l’obligació de protegir de la possible destrucció o alteració el be esmentat.

Per tant, sigui de qui sigui la titularitat de l’immoble del Quarter de Carabiners, a criteri d’ARCA no hi ha dubte de que el Consell és competent per a catalogar.

En qualsevol cas, segueix vigent la prohibició de demolició del Quarter de sa Colònia de Sant Jordi, per un marge de temps de tres mesos des de la signatura del decret, fa unes setmanes.

ARCA durà a terme en el transcurs de les properes setmanes quantes iniciatives consideri per tal de defensar la capacitat de decidir per part del Consell sobre tots els elements patrimonial de Mallorca.

Ara ja no es tracta tan sols de salvar el Quarter de Carabiners, que també, si no d’evitar que amb aquesta estratègia del Consell, es posin en perill molts d’altres elements amb possibilitats de ser catalogats i que estat adscrits a serveis estatals.

Des d’ARCA ens dirigim a conselleres i consellers representants a la Comissió d’Urbanisme i Patrimoni del Consell de Mallorca

Com sabem, a la Ponència Tècnica de Patrimoni celebrada el dia 20 d’octubre es va aprovar iniciar la tramitació de l’expedient per a la catalogació com a Bé Catalogat del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi. També es va acordar la restitució de l’immoble amb la recuperació de teulades, entramat de llenyam i parets. En resum, es va acordar la preservació d’un element patrimonial singular que és el Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi.

La passa definitiva per a la seva catalogació s’ha de produir a la propera reunió de la Comissió d’Urbanime i Patrimoni del Consell de Mallorca, que es durà a terme el proper divendres dia 30 d’octubre.

Des d’ARCA creim que Mallorca ha d’estar orgullosa de conservar un quarter de carabiners a un lloc especial, just davant Cabrera per a que les futures generacions comprenguin quina era la història del contraban i el seu control.

Esperam el seu vot positiu a la conservació i a la recuperació del Quarter de Carabiners, tal com indicà la Ponència Tècnica. A més des d’ARCA desitjam que la proposta surti per unanimitat.

Tancarem així en positiu, un episodi que mai hauria d’haver passat, si realment s’atenguéssim les recomanacions de les entitats ciutadanes que treballam per a la conservació del Patrimoni de Mallorca, des del més humil fins al més ric.

ARCA denúncia abocaments sobre unes restes arqueològiques a la Colònia Sant Jordi

La nostra entitat ha pogut tenir coneixement personal dels abocaments que s’estan duent a terme darrerament al turó de sa Llonja, punta situada al costat del port pesquer de la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines). L’entrada que dóna accés a aquest turó es situa al final del passeig marítim i està davant de l’illot de na Guardis.

El fet que aquesta punta es situi enfront de na Guardis i puguem trobar una sèrie de dipòsits excavats a la roca, ens evidencien la importància històrica d’aquest indret, que pogué tenir una relació directa amb aquesta factoria fenicia.

Es tracta d’una zona amb una densitat arqueològica important, per la gran quantitat de dipòsits i ceràmica superficial que hi trobem, però malauradament als últims temps ha estat greument atacada per l’abocament de formigó i enderrocs que han cobert alguns dels dipòsits assenyalats.

A les imatges s’evidencia el mal que s’ha fet als elements històrics i amb la imatge aèria es poden localitzar els diferents abocaments.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca el següent:

1. Que un tècnic del Consell de Mallorca es desplaci al lloc per avaluar els danys que han sofert els elements històrics en qüestió.

2. Que hi hagi una coordinació amb la policia de ses Salines o el servei de SEPRONA de la Guàrdia Civil, per tal que la zona estigui vigilada i s’evitin més abocaments.

3. Iniciar un expedient, perquè aquesta zona amb una gran densitat arqueòlogica pugui ser declarada com a bé catalogat.

VIIª visita als vins Jaume Mesquida (Porreres)

El passat dissabte 24 d'octubre tingué lloc la setena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquest cop visitarem la localitat de Porreres i en primer terme ens varen rebre a l'empresa Can Parrí, que es dedica a l'elaboració artesanal d'albercocs secs amb la particularitat que aquests es venen banyats en xocolata. Aquests és una idea innovadora d'un jove empresari que ha sabut convinar la tradició dels seus padrins amb els nous temps, per tal de comercialitzar un producte típic de Porreres, però que havia anat en detriment.
Un cop finalitzada aquesta visita, ens dirigirem als vins Jaume Mesquida, on ens va rebre també una jove empresaria, Bàrbara Mesquida, quarta generació d'aquesta famíla vinatera que porta més de 60 anys elaborant vins. L'empresa guarda la tradicio de quan el re-padrí dels actuals propietaris començà a produir vi amb les modernitats d'una empresa d'avui en dia.

La visita va concluir al santuari de Monti-sion, lloc de culte per als habitants de Porreres i d'altres de pla de Mallorca, on segons la tradició es construí en un sols dia la carretera que puja fins aquí (14 de gener de 1958). Des d'aquest indret es domina gran part de l'interior de l'illa i poguerem contemplar les vinyes d'on s'estreu la matèria prima de les bodegues visitades.

VINS JAUME MESQUIDA

L'empresa es constituí com a societat anònima l'any 1994, tot i que inicialment fou fundada per Jaume Mesquida Barceló el 1945 als carrers de sa Vileta i Pou Florit. Fa deu anys tenia 25 quarterades de vins repartides en 10 finques. El 1975 introduïren ceps de Borgonya i Aquitània. De les seves finques treien el 85% de la verema, la resta la compraven als pagesos.

El 1994 produïren vins fins de qualitat, com negre de criança, blanc varietat i fruital i blanc de criança. Fou la primera empresa de Mallorca que produí cava, 2.000 botelles l'any 1993 i 7.500 botelles l'any 1994. Entre vi i cava, l'any 1994 es produïren 80.000 botelles, de les quals s'exportaren a Alemanya, Bèlgica i Suïssa. En l’actualitat produeixen un total de 210.000 botelles.

(GEM V.13, p.350)

HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI DE PORRERES

El seu nucli principal es documenta el 1260, el qual sorgí al voltant de l'alqueria de Porreres. Segons Lluís de Vilafranca, Nuno Sanç cedí a Guillem de Porreres una sèrie d'alqueries i rafals que passaren a dir-se Porreres. Probablement aquest Guillem fos de Porrera (Priorat) o Porreres (Garrotxa).

Les evidències arqueològiques ja ens demostren una activitat agrícola i ramadera durant la prehistòria. A època romana es cultivà la vinya i cereals i també es practicà la ramaderia. A època islàmica es desenvolupà l'horticultura, actualment resta la presència d'un qanat a la possessió de Sant Jordi.

Després de la conquesta predominà el cultiu de: blat, ordi, llegums, cànem i lli, a més de vinyes, figueres i arbres fruiters. Els ramats predominants eren l’oví, boví i porquí.

Tot i que el blat era el cultiu més destacat, una mala anyada provocà que el 1344, els jurats compressin al mercader Pere Guitard 200 quarteres de blat. El 1438 s'hagué d'importar blat de Tortosa (150 quarteres) i Sicília (100 quarteres). El 1489 es tornaren a importar 600 quarteres i l'any 1495, 329 quarteres.

La Revolta Forana provocà una disminució de la producció del camp i la concentració de les propietats en mans de ciutadans. Al segle XV un producte que es pogué comercialitzar fou la llana.

Al segle XVI destaca la producció de cereals i vinya, a més de cànem i lli. El 1514 el lloctinent general ordenà que aquests productes s’haguessin de remullar a llocs exclusius i l'activitat es dugué a terme a les tanques de Miquel Feliu, Miquel Oliver i Joan Sitjar. Als Estims Generals de 1576, Porreres era el 18è municipi amb més valor patrimonial. Els ciutadans tenien el 14'81% del valor dels béns. Joan Binimelis documenta a 1593 que hi havia 89 possessions on predominava la producció de blat, ordi i civada, a part de llegum i vinya. El 1585 el virrei Lluís Vic i Manrique comptà que hi havia 6.359 ovelles, a més de cabres, bous, vaques, muls, porcs, ases i egües.

El segle XVII tingué pitjors anyades que l'anterior i es cercaren cultius alternatius als cereals. Els cultius que predominaren aquest segle foren els cereals, llegums, hortalisses, cànem i lli. A part hi havia conreu de safrà, vinya, figuera, magraner i olivera. El 1693 aquestes eren les possessions més importants:

1. Pagos: Propietat de mossèn Francesc Villalonga Mir valorada en 12.000 lliures.
2. Son Oms: Propietat de mossèn Berenguer d'Oms valorada en 9.000 lliures.
3. Son Nebot: Propietat del capità Bernat Nebot valorada en 9.000 lliures.
4. Son Romeguera: Propietat de Francesca Dusai Mesquida valorada en 8.600 lliures.
5. Son Artigues: Propietat de Joana Aina Oliver valorada en 8.200 lliures.
6. Sa Torre: Propietat de Clara Contestí valorada en 8.000 lliures.
7. Son Cervera: Propietat de Miquel Llompart valorada en 6.000 lliures.
8. Sa Bastida: Propietat de mossèn Jaume Sunyer valorada en 6.000 lliures.
9. Son Roig: Propietat de Miquel Sitjar valorada en 4.800 lliures.
10. Es Monjos: Propietat de Jaume Sitjar valorada en 4.500 lliures.

El bestiar es concentrava a les grans possessions i predominava l'oví. En un cadastre de 1693 apareixen documentats 16 molins de vent.

Al segle XVIII augmentà el conreu de la vinya per l'estancament dels cereals. També destacà la producció d'aiguardent, on Porreres fou capdavantera junt amb Felanitx. El 1784 tenim com a principals productes: vi, blat, ordi, civada, llegums, cànem i lli. Jeroni de Berard destaca que a 1789 era el lloc de Mallorca on es produïa més safrà. Sabem que hi havia 19 molins: 18 de vent i 1 d'aigua. En quant al ramat havia 4.140 caps d'oví, a part de cabrum i boví.

Tenim dades de 1846 on destacava principalment: blat, llegums, ametlles, garroves, safrà, vi i figues seques. El 99'57% (5.464 ha) del conreu era de secà i es distribuïa de la següent forma:

- Cereals i llegums (66'50%).
- Vinyes (21'69%).
- Figuerals (5'25%).
- Ametllerars (4'37%).
- Garroverars (1'33%).
- Oliverars (0'37%).

Mentre que el regiu tan sols eren 23 hectàrees.

El 1863 les 10 possessions més grans suposaven un 19% de l'extensió del terme:

1. Son Lluís: 284 hectàrees.
2. Sa Bastida: 220 "
3. Es Tast: 185 "
4. Son Romeguera: 177 "
5. Son Cervera: 157 "
6. Son Jordi: 155 "
7. Es Monjos: 144 "
8. Es Pagos: 142 "
9. Sa Torre: 135 "
10. Son Oms: 128 "

El 1865 tenim una dada històrica, on per primer el ramat oví deixa de ser el més nombrós, tan sols hi haurà 1.870 caps, pels 2.396 caps del ramat porquí. La vinya augmentà entre 1860 i 1875, passant de 1.191 ha a 1.429 ha, però quan arribà la fil·loxera a Mallorca (1891) aquesta es veié substituïda pels ametllers. El 1846 hi havia 20 molins fariners i 13 fàbriques d'aiguardent, però a l'any 1896 tan sols quedaven 2 molins en funcionament.

A principis del segle XX s'establiren algunes grans possessions com Son Lluís, es Tast o sa Bastida, així molts de jornalers pogueren accedir a una propietat. El 1910 destaquen els cereals, raïm i hortalisses.

El 1960 el 99'11% (5.782 ha) era secà i 51 ha de regiu. La distribució de les terres secà era el següent:

- Cereals i llegums (52,17%).
- Ametllerars (27'75%).
- Garroverars (7'12%).
- Fruiters (6,52%).
- Vinya (5'56%).

El 1957 es fundà la Cooperativa Agrícola i la Caixa Rural de Porreres. Primer comercialitzaven porcs i als anys'60 comercialitzaven albercocs. El 1994 hi havia 200 socis i es dedicava a la compra d'horti-frutícoles i a la venda de fertilitzants, pinsos, insecticides,... El 1988 es constituí la Societat Agrària
de Transformació (SAT). El 1994 tenia 260 socis i comercialitzava albercocs secs. El 1989 es fundà la SAT Amics del Camp que venia i exportava ametlles i garroves amb 174 socis. El 1993 el poble de Porreres comercialitzava els següents productes: garroves, albercocs, ametlles, tomàtigues i melons.

(GEM V. 13, pp. 343-7)

Un missatge als partits polítics des d'ARCA: La recuperació del Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi ara és el realment improtant

ARCA assisteix a la disputa actual entre Bloc, PSOE i PP sobre les actuacions polítiques amb el patrimoni representat pel Quarter de Carabiners de Sa Colònia i volem traslladar a l’opinió pública un missatge per a cada una de les formacions.

Al Partit Popular

Benvinguts a la defensa del Quarter ara, però volem recordar que han tengut des del més de febrer passat un total de vuit mesos per a que els seus regidors aixequessin la seva veu dins i fora del Ajuntament per defensar un bé patrimonial del qual ARCA, departament de Patrimoni, i diversos historiadors han explicat i publicat els seus valors en nombroses ocasions. Rectificar, però, és de savis.

Què li demanam al PP?

1-Que voti a favor de la ratificació de la incoació de expedient com Bé Catalogat pel CIM del Quarter de Carabiners a la propera reunió de la Comissió Insular de Patrimoni a celebrar el dia 30 de octubre.

2- Que col·labori amb una renegociació del conveni amb el Ministeri de Interior de manera que el Quarter sigui reconstruït i passi a albergar qualque equipament d’interès públic.

Al BLOC.

El Bloc té un regidor a Ses Salines que no ha fet res per salvar el Quarter, al contrari, forma part de l’equip de govern de l’Ajuntament. En canvi des de Patrimoni del Consell han estat els únics que han anat atenent les peticions d’ARCA. Ara la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell ha aprovat la seva Catalogació com Be Catalogat CIM i la seva reconstrucció.

Què li demanam al BLOC?

1- Que dugui la ratificació de la protecció del Quarter a la propera reunió de la Comissió Insular de Patrimoni que es celebrarà el dia 30 d’octubre i que, per suposat, voti a favor.

AL PSOE

El Batle de Ses Salines i el responsable polític de l’equip de Govern a Sa Colònia són del PSOE. La seva actuació ha estat de menyspreu cap al patrimoni, de menyspreu al Consell i de menyspreu a ARCA. El PSOE té l’obligació cap a la societat de demostrar el seu compromís amb el patrimoni per sobre la temptació d’emparar uns companys que ha actuat de manera molt poc adient.

Que li demanam al PSOE?

1- Que per si vol ser creïble en la defensa del patrimoni no doni suport a actuacions a totes llums imperdonables com la de l’equip de govern de Ses Salines

2- Que voti a favor de la ratificació de la incoació de expedient com Be catalogat pel CIM del Quarter de Carabiners a la propera reunió de la Comissió Insular de Patrimoni a celebrar el dia 30 de octubre.

A UM

El futur batle de Ses Salines, si no hi ha novetat ha de ser un representant de UM, amb el qual ARCA ha tengut una reunió i ha estat perfectament informat de la necessitat d’evitar un destrucció de un bé de primer ordre per Ses Salines i per tota Mallorca ja que era l’únic quarter que restava a la illa. No ha evitat la destrucció.

Què li demanam a UM?

1- Que voti a favor de la ratificació de la incoació de expedient com Bé catalogat pel CIM del Quarter de Carabiners.

En resum, la destrucció parcial del Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi se podia i s’havia d’haver evitat.

Ara, d’aquí a uns dies tos els partits polítics tenen la oportunitat i la obligació de esmenar una trajectòria no patrimonial votant a favor per unanimitat de la catalogació i restitució del Quarter.

ARCA confia en què així sigui. Així es tornarà a Sa Colònia de Sant Jordi una peça patrimonial que té unes possibilitats extraordinàries per a transformar-se en fer un centre de activitat cultural o d’equipaments d’interès general.

III JORNADA DE PATRIMONI CULTURAL

Ahir dia 22 d’octubre tingué lloc a l’edifici de Son Lledó (UIB) la III Jornada de patrimoni cultural, aquesta edición tengué com a títol Qüestions d’actualitat de l’arqueologia i comptà amb l’assistència de prop de 100 persones. La jornada fou organitzada per ARCA, amb el patrocini de la direcció insular de patrimoni històric del Consell de Mallorca i amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears.

Per aquesta edició foren convidats en un primer torn el Dr. David Barreiro Martínez, membre del Laboratorio de Patrimonio (LaPa) al CSIC de Santiago de Compostela, qui en parlà sobre “La Arqueología del Paisaje”. I en un segon torn intervengué el Dr. Albert López Mullor, cap de la Unitat d'Investigació Històrica de la Diputació de Barcelona i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui ens parlà sobre "Intervencions arqueològiques al patrimoni edificat de Catalunya".

Un cop acabades les dues ponències s’obri un interessant debat, on participaren els dos conferenciants, el Dr. Manel Calvo, arquèoleg i cap del departament de prehistòria de la UIB i la Sra. Helena Inglada, arqueòloga i tècnic del Consell de Mallorca. S’encarregà de moderar el debat, el Sr. David Javaloyas, arquèoleg i membre del departament de prehistòria de la UIB.
El debat també comptà amb l’opinió de diferents tècnics i arqueòlegs que assistiren a la jornada, i que parlaren sobre temes actuals, com és el cas de Son Espases i la seva polèmica decisió de trasllat. També es tracta de com la ciència arqueològica pot arribar més a la gent i que s’hauria de fer per millorar aquest aspecte. I finalment, el debat es centrà i es demanà una major fluidesa i agilitat per part de l’administració pública alhora de generar i gestionar projectes de caire cultural i patrimonial.

Aprovada per la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca la incoacció de Bé Catalogat del Quarter de Carabiners de sa Colònia

ARCA havia demanat aquesta catalogació i la proposta ha sortit endavant a la reunió d'avui.

ARCA espera que això sigui un punt d'inflexió i d'una vegada per totes un bé patrimonial de primer ordre com és el Quarter de Carabiners, el qual quedi protegit per conservar la memòria col·lectiva d’aquesta illa.

Els representants d'ARCA, Societat Arqueològica Lul.liana, Col.legi d’Arqueòlegs, Col·legi d’Arquitectes, Col·legi d’Arquitectes Tècnics, UIB, i tècnics del Consell han votat favorablement i han tret endavant la proposta.

L’edifici ha de ser restituït

La proposta inclou una sèrie de prescripcions que garanteixen la conservació i restitució de totes les façanes , teulada i sistema estructural del continent, incloent l’especial entramat de llenyam.

III JORNADA DE PATRIMONI CULTURAL

III JORNADA de PATRIMONI CULTURAL: Qüestions d’actualitat de l’arqueologia.

Dia: Dijous, 22 d’octubre de 2009.
Lloc: Saló d’actes de l’edifici Son Lledó (UIB).

16,30 h: Inscripció i lliurament de materials.
16,45 h: Presentació de la Jornada.

17,00 h: “La Arqueología del Paisaje”.
Dr. David Barreiro Martínez, membre del Laboratorio de Patrimonio (LaPa) al CSIC de Santiago de Compostela.

18,15 h: Pausa-cafè.

18,30 h: "Intervencions arqueològiques al patrimoni edificat de Catalunya".
Dr. Albert López Mullor, cap de la Unitat d'Investigació Històrica de la Diputació de Barcelona i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

19,30 h: Debat sobre els dos temes exposats. Participaran: a més del Dr. Barreiro i el Dr. López, el Dr. Manel Calvo Trias, arqueòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Sra. Helena Inglada, arqueòloga i tècnic del Consell de Mallorca.

Secretaria de la Jornada: ARCA: Carrer de la Pau, 5.
arcainforma@arcaptrimoni.net; 971719531.

ARCA continua lluitant per la catalogació del quarter de Carabiners de la Colònia de Sant Jordi

ARCA confia en que demà la Ponència tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca aprovi la PROTECCIÓ i RECUPERACIÓ del Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sanat Jordi

ARCA demana que a la Ponència tècnica del Consell de Mallorca del dia 20 d’octubre,s’aprovi la catalogaciódel Quarter de Carabiners i l’adopció de mesures de intervenció per a la seva restitució.

ARCA rebutja fermament la política de fets consumats que pretenia dur endavant l’equip de Govern de l’Ajuntament de Ses Salines

El Consell ja havia emés un informe reconeguent els valors patrimonials de l’immoble i demanant a l’Ajuntament la seva catalogació com bé d’interès local. L’Ajuntament no tan sols va ignorar expressament aquesta petició sinó que va ordenar la seva demolició. Per dues vegades el Consell Insular va enviar inspectors a aturar la destrucció.

En aquests moments queden gran part de les façanes i és factible la seva restitució. A més, els valors principals pels quals aquest quarter tenia interès eren els valors històrics i de ubicació estratègica, just davant la mar amb Cabrera al front i aquests romanen intactes. La desaparició del quarter se’n duria aquests valors per sempre.

El Consell ha d’evitar un precedent inacceptable. La figura de Be Catalogat pel Consell de Mallorca s’adapta perfectament a les característiques de un element com el quarter.

Ha quedat demostrat el menyspreu de l’equip de govern de Ses Salines pels valors patrimonials que té la obligació de protegir, per tant el Consell té la obligació de actuar.

La figura de Be Catalogat pel Consell de Mallorca s’adapta perfectament a les característiques de un element com el quarter. No ha servit de res l’informe instant a la catalogació municipal, per tant el Consell ha de evitar aquest buit pel qual hi ha el risc e perdre gran part del patrimoni encara no catalogat de Mallorca i ha de actuar, sempre en favor de la seva protecció.

Diada de l'ONCE

ARCA participà, com a tercer any consecutiu, a la Diada de l'Organització Nacional de Cecs celebrada a la plaça d'Espanya de Palma. Presentà material gràfic de difusió del patrimoni, així com diverses publicacions, a més de l'exposició "Pere Garau, un barri amb història".

La nostra entitat cercà altres col·laboradors que volguessin participar en aquest event, així que la Plataforma Calvià per la Llengua dugué una mostra d'elements etnològics, els quals ja foren presentats durant el passat estiu a l'exposició etnològica que es dugué a terme amb el nom "Calvià d'un temps". També compartirem espai amb l'asssociació 4 pedres, que són un grup de joves arqueòlegs del departament de prehistòria de la UIB, els quals realitzaren un taller d'arqueologia, per tal d'atrcar aquesta ciència al públic assistent.

Fou una jornada lúdica i entretinguda amb gran nombre d'assistents que pogueren conèixer un poc millor la nostra història i patrimoni cultural.

Reconeixement públic d’ARCA al treball de la Policia Nacional en la recuperació de Patrimoni

La societat mallorquina està d’enhorabona per la recuperació dels elements d’art religiós per part de la Policia Nacional
Volem traslladar les nostres felicitacions al cos Nacional de la Policia i a les persones expertes en investigar les sostraccions d’obres d’art que han participat.

És molt bona notícia la recuperació sembla que en bon estat del material robat de l’Església de Montesión aquest estiu i de l’església de Gènova, fa tan sols uns dies.

ARCA ha dirigit una carta als responsables policials per manifestar la nostra congratulació.

És lamentable que persones sense escrúpols dificultin encara més poder gaudir de les esglésies i l’art que alberguen ja que si normalment romanen molt de temps tancades al públic, els robatoris encara fan que les portes s’obrin menys temps.

diariodemallorca 16-10-2009
Detienen a ladrones de objetos religiosos

VIª agrorruta a la Mostra de la Llampuga de Cala Rajada

El passat, diumenge 11 d'octubre va tenir lloc la VIIIª Mostra de la Llampuga a la localitat de Cala Rajada (Capdepera). Abans de començar el nostre itinerari, reberem la salutació de la consellera d'Agricultura i Pesca, la Sra, Mercè Amer, qui venia acompanyada per la directora general de Pesca del Govern Balear, la Sra. Patricia Arbona.

L'activitat estava emmarcada dins del projecte Agricultura, paisatge i patrimoni, i aquesta era la sisena visita i la primera dedicada al sector pesquer de Mallorca. El programa de visita fou el següent, en un principi passejarem fins a Cala Gat, on poguerem comentar la història de Can March i els seu jardins, un dels millors que hi havia a Mallorca, abans que tot el conjunt d'escultures es duguessin fins al Palau March de Palma. Posteriorment, ens anarem fins a es Recó de ses Graneres, on projectarem un documental editat per Agustí Torres, sobre la pesca de la llamapuga, duta a terme pels pescadors de Cala Rajada. Acabada la projecció era hora de dinar i ens anarem fins a la mostra de la llampuga per a gaudir de la fira gastronòmica que havia organitzat la Confraria de Pescadors de Cala Rajada. Allà poguerem tastar una gran varietat d'excel·lents plats de llampuga elaborats per la mateixa confraria i altres restauradors de la zona. Després de dinar, continuà el nostre recorregut fins a la contrada de la platja de Son Moll i finalment ens atrecarem amb autocar fins a Cala Agulla, per tal de donar com a finalitzada aquesta activitat i tornar fins a Ciutat.

FESTA DE LA LLAMPUGA

Organitzada per la Confraria de Pescadors Verge del Carme de Cala Rajada. La present edició ha estat a punt de no dur-se a terme, per la manca d’enteniment entre la Confraria de pescadors i l’Ajuntament de Capdepera, però finalment la direcció general de Pesca i el Servei de Millora Agrària (Semilla) del Govern Balear s’han fet càrrec de les despeses d’aquesta tradicional festa.

Aquest any es destinaran per aquesta festa un total de 3.500 kg de llampuga, que els diferents restauradors de Cala Rajada utilitzaran per elaborar 30.000 racions que ofereix aquest saborós peix.

La seva pesca és estacionària i localitzada. La temporada comença al mes de setembre i finalitza a mitjans novembre, com a màxim dura dos mesos, motiu que el converteix en un menjar desitjat. Al ser un peix que cerca aigües més càlides, abandona Mallorca i se’n va fins a costes argelines. La seva localització es presenta en alguns focus de la Mediterrània, com Malta, Sicília o Mallorca, única illa de les Balears on es pesca aquesta espècie. A Mallorca tan sols 50 embarcacions es dediquen a aquesta pesca, on destaquen els ports de Cala Rajada i Sóller que abasteixen la llotja de Palma d’aquest producte.

A Cala Rajada tan sols set pescadors tenen permís per a pescar llampuga, llavors la confraria de pescadors marca unes franges des de terra fins a mar endins, anomenades andanes, que és allà on podran tenir dret a pescar la llampuga. Normalment, durant l’estiu preparen els capcers, estris formats de suro i fusta, i on s’enganxa matoll. Aquests es comencen a repartir per l’andana i serveix com a instrument que crida l’atenció dels peixos. Normalment s’escampen un total de 50 capcers, que no poden superar la dimensió de 1’20 x 1’50 metres. Aquests es distribueixen per l’andana en tres zones, a prop de la costa, a mitja mar i a alta mar, d’aqueta forma durant els primers dies que la mar està calmada, els pescadors van fins a alta mar i durant el mes de novembre o dies on la mar està moguda, decideixen treballar als capcers propers a la costa.

LLAMPUGA

El seu nom científic és Coryphaema hippurus, 1758, tot i que també rep el nom de daurat. És un peix de la família dels corifènids i de l’ordre dels perciformes. Presenta un cos allargat i comprimit lateralment, amb la pell llisa. El seu cap ens ofereix un diformisme sexual mot clar, en els mascles vells creix en altària gràcies a una espècia de cresta. Presenta una única aleta dorsal molt allargada i bastant ampla. L’anal és molt més curta i la caudal molt escotada. Les pectorals són falciformes i les ventrals s’aferren al cos quan aquest està en repòs. La part dorsal és blau verdós, més o menys obscura i amb reflexos metàl·lics. Els costats, amb punts obscurs i taques daurades, són brillants, amb reflexos daurats i argentats. És una forma depredadora clupeïformes i altres pelàgics. Es reuneixen en moles sota objectes flotants. Espècia d’alta mar, es pesca al final de l’estiu amb llampugueres[1] i a la fluixa. La seva distribució geogràfica comprèn totes les mars càlides i tèbies. És molt valorat gastronòmicament.

(GEM V.7, pp.302-3).

[1] La seva dimensió s’aproxima als 180 metres de longitud i 16 d’altària.

HISTÒRIA DE CALA RAJADA

La seva ocupació s’inicia al decenni de 1860, on s’establiren pescadors de Capdepera i també de Valldemossa. Les primeres cases que es construïren foren: ca Madó Francina, cas Mussi, can Pasteles, can Tafona i can Paneta. El 1861 es construí el far de Capdepera, situat a la punta més oriental de Mallorca.
En aquella època els pescadors es dedicaven a treure esponja i corall, però com a complement es dedicaven a l’elaboració de palma, al camp i a la construcció.

A partir de l’any 1927, augmentà l’activitat pesquera gràcies a la introducció de les barques de bou i llavors els pescadors es dedicaren més a la captura de llagosta. Un complement a la pesca, fou el contraban, que proliferà gràcies a la innovació tècnica de la navegació.

El 1930 es construí el port i provocà una lleugera activitat comercial, on es començaren a exportar troncs de pi, carbó i palma, mentre que s’importaven queviures. L’escullera del port fou construïda a l’any 1951.
La Confraria de pescadors Verge del Carme fou fundada l’any 1931 amb 80 afiliats. Als anys’70 trobem que hi havia 12 barques de bou al port de Cala Rajada, mentre que a l’any 1998 només hi havia 4, les quals havien estat substituïdes pels llaüts, embarcacions de menor mesura. El 1990 hi havia 33 embarcacions de pesca que capturaren 274.658 kg. repartits de la següent forma:

- Peix: 209.065 kg.
- Mol·lusc: 30.772 kg.
- Crustaci: 34.821 kg.

El primer edifici eclesiàstic que es feu a Cala Rajada fou la capella de Sant Roc (1887), que fou enderrocada cap a 1929, quan es feu l’hotel cas Bombu. El 1924 s’edificà l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, situada al carrer Elionor Servera, però mossèn Bartomeu Gomila decidí enderrocar-la el 1949 pel seu mal estat de conservació. El 1950, l’arquitecte Gabriel Alomar finalitzà l’actual església, situada al carrer Isaac Peral, la qual es convertí en parròquia l’any 1954.

En quant a l’activitat turística, cal dir que el primer establiment hoteler fou el Castellet (1906). El turisme es consolidà a la dècada del 1930, però s’aturà amb la Guerra Civil. A partir dels anys’60, tornà a agafar força, convertint-se a dia d’avui en el nucli amb més població del municipi de Capdepera.

(GEM V.14, PP.166-7).

embARCA't :Visita a la Seu

Recorregut embARCA't, visita a la Seu de Mallorca .La professora de la UIB Mercè Gambús ens parlà de “Dos anys d’obres a la Seu i futus projectes de restauració”.

Consumada la imperdonable destrucció del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi

La nostra indignació és extrema.

ARCA exigirà la depuració de responsabilitats

Avui a les 8 el matí hem rebut la notícia de que l’Ajuntament de Ses Salines continuava la demolició de l’emblemàtic i històric edifici del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi, tot i que el Consell de Mallorca havia ordenat la paralització de l’enderrocament la setmana passada.
L’ajuntament de Ses Salines és qui per Llei té l’obligació de protegir el nostre Patrimoni. El menyspreu pel diàleg, pel patrimoni i per les institucions per part del Sr Sebastià Burguera ha superat tots els límits.

Demanarem conseqüències penals i actuarem davant els tribunals amb totes les nostres forces.
Exigirem la depuració de totes les responsabilitats d’aquelles persones que hagin tengut part de culpabilitat en aquest despropòsit.

Per la història quedarà la incultura i el depreci demostrat per aquest equip de govern de Ses Salines del PSOE, UM i PSM i també de la oposició de Independents i PP, que mai va obrir boca per defensar un element emblemàtic i únic de la història de Mallorca.

Respecte a les restes de l’edifi i el seu futur, ARCA farà una proposta en els propers dies que primer hem de treballar.