El passat, diumenge 11 d'octubre va tenir lloc la VIIIª Mostra de la Llampuga a la localitat de Cala Rajada (Capdepera). Abans de començar el nostre itinerari, reberem la salutació de la consellera d'Agricultura i Pesca, la Sra, Mercè Amer, qui venia acompanyada per la directora general de Pesca del Govern Balear, la Sra. Patricia Arbona.L'activitat estava emmarcada dins del projecte Agricultura, paisatge i patrimoni, i aquesta era la sisena visita i la primera dedicada al sector pesquer de Mallorca. El programa de visita fou el següent, en un principi passejarem fins a Cala Gat, on poguerem comentar la història de Can March i els seu jardins, un dels millors que hi havia a Mallorca, abans que tot el conjunt d'escultures es duguessin fins al Palau March de Palma. Posteriorment, ens anarem fins a es Recó de ses Graneres, on projectarem un documental editat per Agustí Torres, sobre la pesca de la llamapuga, duta a terme pels pescadors de Cala Rajada. Acabada la projecció era hora de dinar i ens anarem fins a la mostra de la llampuga per a gaudir de la fira gastronòmica que havia organitzat la Confraria de Pescadors de Cala Rajada. Allà poguerem tastar una gra
n varietat d'excel·lents plats de llampuga elaborats per la mateixa confraria i altres restauradors de la zona. Després de dinar, continuà el nostre recorregut fins a la contrada de la platja de Son Moll i finalment ens atrecarem amb autocar fins a Cala Agulla, per tal de donar com a finalitzada aquesta activitat i tornar fins a Ciutat.
n varietat d'excel·lents plats de llampuga elaborats per la mateixa confraria i altres restauradors de la zona. Després de dinar, continuà el nostre recorregut fins a la contrada de la platja de Son Moll i finalment ens atrecarem amb autocar fins a Cala Agulla, per tal de donar com a finalitzada aquesta activitat i tornar fins a Ciutat. FESTA DE LA LLAMPUGA
Organitzada per la Confraria de Pescadors Verge del Carme de Cala Rajada. La present edició ha estat a punt de no dur-se a terme, per la manca d’enteniment entre la Confraria de pescadors i l’Ajuntament de Capdepera, però finalment la direcció general de Pesca i el Servei de Millora Agrària (Semilla) del Govern Balear s’han fet càrrec de les despeses d’aquesta tradicional festa.
Aquest any es destinaran per aquesta festa un total de 3.500 kg de llampuga, que els diferents restauradors de Cala Rajada utilitzaran per elaborar 30.000 racions que ofereix aquest saborós peix.
La seva pesca és estacionària i localitzada. La temporada comença al mes de setembre i finalitza a mitjans novembre, com a màxim dura dos mesos, motiu que el converteix en un menjar desitjat. Al ser un peix que cerca aigües més càlides, abandona Mallorca i se’n va fins a costes argelines. La seva localització es presenta en alguns focus de la Mediterrània, com Malta, Sicília o Mallorca, única illa de les Balears on es pesca aquesta espècie. A Mallorca tan sols 50 embarcacions es dediquen a aquesta pesca, on destaquen els ports de Cala Rajada i Sóller que abasteixen la llotja de Palma d’aquest producte.
A Cala Rajada tan sols set pescadors tenen permís per a pescar llampuga, llavors la confraria de pescadors marca unes franges des de terra fins a mar endins, anomenades andanes, que és allà on podran tenir dret a pescar la llampuga. Normalment, durant l’estiu preparen els capcers, estris formats de suro i fusta, i on s’enganxa matoll. Aquests es comencen a repartir per l’andana i serveix com a instrument que crida l’atenció dels peixos. Normalment s’escampen un total de 50 capcers, que no poden superar la dimensió de 1’20 x 1’50 metres. Aquests es distribueixen per l’andana en tres zones, a prop de la costa, a mitja mar i a alta mar, d’aqueta forma durant els primers dies que la mar està calmada, els pescadors van fins a alta mar i durant el mes de novembre o dies on la mar està moguda, decideixen treballar als capcers propers a la costa.
LLAMPUGA
El seu nom científic és Coryphaema hippurus, 1758, tot i que també rep el nom de daurat. És un peix de la família dels corifènids i de l’ordre dels percifor
mes. Presenta un cos allargat i comprimit lateralment, amb la pell llisa. El seu cap ens ofereix un diformisme sexual mot clar, en els mascles vells creix en altària gràcies a una espècia de cresta. Presenta una única aleta dorsal molt allargada i bastant ampla. L’anal és molt més curta i la caudal molt escotada. Les pectorals són falciformes i les ventrals s’aferren al cos quan aquest està en repòs. La part dorsal és blau verdós, més o menys obscura i amb reflexos metàl·lics. Els costats, amb punts obscurs i taques daurades, són brillants, amb reflexos daurats i argentats. És una forma depredadora clupeïformes i altres pelàgics. Es reuneixen en moles sota objectes flotants. Espècia d’alta mar, es pesca al final de l’estiu amb llampugueres[1] i a la fluixa. La seva distribució geogràfica comprèn totes les mars càlides i tèbies. És molt valorat gastronòmicament.
(GEM V.7, pp.302-3).
Aquest any es destinaran per aquesta festa un total de 3.500 kg de llampuga, que els diferents restauradors de Cala Rajada utilitzaran per elaborar 30.000 racions que ofereix aquest saborós peix.
La seva pesca és estacionària i localitzada. La temporada comença al mes de setembre i finalitza a mitjans novembre, com a màxim dura dos mesos, motiu que el converteix en un menjar desitjat. Al ser un peix que cerca aigües més càlides, abandona Mallorca i se’n va fins a costes argelines. La seva localització es presenta en alguns focus de la Mediterrània, com Malta, Sicília o Mallorca, única illa de les Balears on es pesca aquesta espècie. A Mallorca tan sols 50 embarcacions es dediquen a aquesta pesca, on destaquen els ports de Cala Rajada i Sóller que abasteixen la llotja de Palma d’aquest producte.
A Cala Rajada tan sols set pescadors tenen permís per a pescar llampuga, llavors la confraria de pescadors marca unes franges des de terra fins a mar endins, anomenades andanes, que és allà on podran tenir dret a pescar la llampuga. Normalment, durant l’estiu preparen els capcers, estris formats de suro i fusta, i on s’enganxa matoll. Aquests es comencen a repartir per l’andana i serveix com a instrument que crida l’atenció dels peixos. Normalment s’escampen un total de 50 capcers, que no poden superar la dimensió de 1’20 x 1’50 metres. Aquests es distribueixen per l’andana en tres zones, a prop de la costa, a mitja mar i a alta mar, d’aqueta forma durant els primers dies que la mar està calmada, els pescadors van fins a alta mar i durant el mes de novembre o dies on la mar està moguda, decideixen treballar als capcers propers a la costa.
LLAMPUGA
El seu nom científic és Coryphaema hippurus, 1758, tot i que també rep el nom de daurat. És un peix de la família dels corifènids i de l’ordre dels percifor
mes. Presenta un cos allargat i comprimit lateralment, amb la pell llisa. El seu cap ens ofereix un diformisme sexual mot clar, en els mascles vells creix en altària gràcies a una espècia de cresta. Presenta una única aleta dorsal molt allargada i bastant ampla. L’anal és molt més curta i la caudal molt escotada. Les pectorals són falciformes i les ventrals s’aferren al cos quan aquest està en repòs. La part dorsal és blau verdós, més o menys obscura i amb reflexos metàl·lics. Els costats, amb punts obscurs i taques daurades, són brillants, amb reflexos daurats i argentats. És una forma depredadora clupeïformes i altres pelàgics. Es reuneixen en moles sota objectes flotants. Espècia d’alta mar, es pesca al final de l’estiu amb llampugueres[1] i a la fluixa. La seva distribució geogràfica comprèn totes les mars càlides i tèbies. És molt valorat gastronòmicament.(GEM V.7, pp.302-3).
[1] La seva dimensió s’aproxima als 180 metres de longitud i 16 d’altària.
HISTÒRIA DE CALA RAJADA
La seva ocupació s’inicia al decenni de 1860, on s’establiren pescadors de Capdepera i també de Valldemossa. Les primeres cases que es construïren foren: ca Madó Francina, cas Mussi, can Pasteles, can Tafona i can Paneta. El 1861 es construí el far de Capdepera, situat a la punta més oriental de Mallorca.
En aquella època els pescadors es dedicaven a treure esponja i corall, però com a complement es dedicaven a l’elaboració de palma, al camp i a la construcció.
A partir de l’any 1927, augmentà l’activitat pesquera gràcies a la introducció de les barques de bou i llavors els pescadors es dedicaren més a la captura de llagosta. Un complement a la pesca, fou el contraban, que proliferà gràcies a la innovació tècnica de la navegació.
El 1930 es construí el port i provocà una lleugera activitat comercial, on es començaren a exportar troncs de pi, carbó i palma, mentre que s’importaven queviures. L’escullera del port fou construïda a l’any 1951.
La Confraria de pescadors Verge del Carme fou fundada l’any 1931 amb 80 afiliats. Als anys’70 trobem que hi havia 12 barques de bou al port de Cala Rajada, mentre que a l’any 1998 només hi havia 4, les quals havien estat substituïdes pels llaüts, embarcacions de menor mesura. El 1990 hi havia 33 embarcacions de pesca que capturaren 274.658 kg. repartits de la següent forma:
- Peix: 209.065 kg.
- Mol·lusc: 30.772 kg.
- Crustaci: 34.821 kg.
El primer edifici eclesiàstic que es feu a Cala Rajada fou la capella de Sant Roc (1887), que fou enderrocada cap a 1929, quan es feu l’hotel cas Bombu. El 1924 s’edificà l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, situada al carrer Elionor Servera, però mossèn Bartomeu Gomila decidí enderrocar-la el 1949 pel seu mal estat de conservació. El 1950, l’arquitecte Gabriel Alomar finalitzà l’actual església, situada al carrer Isaac Peral, la qual es convertí en parròquia l’any 1954.
En quant a l’activitat turística, cal dir que el primer establiment hoteler fou el Castellet (1906). El turisme es consolidà a la dècada del 1930, però s’aturà amb la Guerra Civil. A partir dels anys’60, tornà a agafar força, convertint-se a dia d’avui en el nucli amb més població del municipi de Capdepera.
(GEM V.14, PP.166-7).
La seva ocupació s’inicia al decenni de 1860, on s’establiren pescadors de Capdepera i també de Valldemossa. Les primeres cases que es construïren foren: ca Madó Francina, cas Mussi, can Pasteles, can Tafona i can Paneta. El 1861 es construí el far de Capdepera, situat a la punta més oriental de Mallorca.
En aquella època els pescadors es dedicaven a treure esponja i corall, però com a complement es dedicaven a l’elaboració de palma, al camp i a la construcció.
A partir de l’any 1927, augmentà l’activitat pesquera gràcies a la introducció de les barques de bou i llavors els pescadors es dedicaren més a la captura de llagosta. Un complement a la pesca, fou el contraban, que proliferà gràcies a la innovació tècnica de la navegació.
El 1930 es construí el port i provocà una lleugera activitat comercial, on es començaren a exportar troncs de pi, carbó i palma, mentre que s’importaven queviures. L’escullera del port fou construïda a l’any 1951.
La Confraria de pescadors Verge del Carme fou fundada l’any 1931 amb 80 afiliats. Als anys’70 trobem que hi havia 12 barques de bou al port de Cala Rajada, mentre que a l’any 1998 només hi havia 4, les quals havien estat substituïdes pels llaüts, embarcacions de menor mesura. El 1990 hi havia 33 embarcacions de pesca que capturaren 274.658 kg. repartits de la següent forma:
- Peix: 209.065 kg.
- Mol·lusc: 30.772 kg.
- Crustaci: 34.821 kg.
El primer edifici eclesiàstic que es feu a Cala Rajada fou la capella de Sant Roc (1887), que fou enderrocada cap a 1929, quan es feu l’hotel cas Bombu. El 1924 s’edificà l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, situada al carrer Elionor Servera, però mossèn Bartomeu Gomila decidí enderrocar-la el 1949 pel seu mal estat de conservació. El 1950, l’arquitecte Gabriel Alomar finalitzà l’actual església, situada al carrer Isaac Peral, la qual es convertí en parròquia l’any 1954.
En quant a l’activitat turística, cal dir que el primer establiment hoteler fou el Castellet (1906). El turisme es consolidà a la dècada del 1930, però s’aturà amb la Guerra Civil. A partir dels anys’60, tornà a agafar força, convertint-se a dia d’avui en el nucli amb més població del municipi de Capdepera.
(GEM V.14, PP.166-7).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada