5 de maig 2009

Viatge a Itàlia: Els espais dels Borja


"Els espais romans dels Borja" i Crònica del viatge a Itàlia" organitzat per viatges Tramuntana i dirigit per Biel Barceló el passat mes d'abril.
Texts: Biel Barceló

ELS ESPAIS ROMANS DELS BORJA
El 31 de desembre de 1378 neix a Canal Alfons de Borja. Es el mateix any en que els dissidents del papa de Roma Urbà VI elegeixen papa a Robert de Gènova amb el nom de Climent VII que estableix la seva cort a Avinyó. Aquesta família no es del tot clar que tingui els seus orígens al poble aragonès de Borja. Seguint les investigacions del pare Batllori si que es pot assegurar que les distintes branques de la família poc després de la conquesta son presents al nou Regne de Valencia i les seves ocupacions son ben diverses, fins i tot un d’ells era l’encarregat del bordell.
Dos dels partidaris mes destacats del papa d’Avinyò seran el dominic Vicens Ferrer i Pedro Martinez de Luna, que amb el temps esdevindrà anti-papa (segons Roma), adoptant el nom de Benet XIII.
Durant una de les visites de Vicens Ferrer a Xàtiva coneixerà Alfons, aleshores un infant, al qual anunciarà: “tu seràs papa i em faràs sant”.
El 1394 Pedro Martinez de Luna es anomenat papa i Alfons estudia a Lleida on obtindrà la titulació de: ”doctor en ambdós drets”. Son anys difícils per a la jerarquia catòlica, ja que ames de dos papes hi ha moviments dissidents de molta volada tant a Anglaterra com al centre d’Europa on els husites prenen molta força.
El 1409 el concili de Pisa destitueix al papa de Roma (Gregori XII) i el d’Avinyò (Benet XIII), i elegirà un nou papa el que farà encara mes complicada la solució perquè cap dels tres està disposat a renunciar. Benet XIII es veu obligat a traslladar la seva cort primer al Palau del reis de Mallorca a Perpinyà i posteriorment al palau reial de Barcelona, on tindrà un paper molt rellevant a l’hora del compromís de Casp on també hi esmerçarà molts esforços tant Vicens Ferrer com Alfons de Borgia per aconseguir el nomenament de Ferran d’Antequera (Trastàmara) el 1412.
Arribat el 1415 Joan XXIII (papa de Pisa) i Gregori XII (papa de Roma) abdiquen i s’intenta que també ho faci Benet XIII. El conegut com a papa Lluna es retirarà amb quatre cardenals que segueixen essent-li fidels a Peníscola. Però mor Ferran d’Antequera i el seu fill Alfons el Magnànim retira la obediència al papa Benet.
El 1417 s’elegeix a Marti V com a papa de Roma i Vicens Ferrer s’exiliarà a Bretanya on morirà el 1419. Per la seva part Alfons Borja esdevé conseller del Magnànim quan a mes de la canongia de Lleida ja era beneficiat de la parròquia d’Inca (benefici que per altre banda conservarà tota la vida), allunyant-se de l’obediència al papa de Peníscola.
El papa Lluna no cedeix, a pesar dels seus molts anys, el 1422 nomenà quatre nous cardenals a Peníscola però mor l’any següent als noranta-cinc anys. A la sala del conclave del castell valencià es elegit papa Gil Sanchez Muñoz amb el nom de Climent VIII.
Alfons el Magnànim viu obsedit per coronar-se rei de Nàpols i jugarà a dues cartes per a aconseguir-ho, es declararà tan aviat obedient a Roma com a Peníscola.
La reina Maria, l’esposa del Magnànim, confiscarà els bens que te a Aragó el nou papa Climent VIII, el rei anul·larà les disposicions de la seva dona i aquesta en resposta ordenarà l’assassinat de Margarita de Hijar, aleshores amant del rei. Els Borja faran costat a la reina. El 1420 Jofre de Borja, el futur pare de Roderic, juntament amb el seu cunyat Bartomeu Serra, havien assassinat el síndic d’Ontinyent Folc de Montferrer. Condemnats a mort en absència, s’havien escapat a Castella, seran perdonats per la reina i podran retornar a Valencia.
El rei havia partit a la conquesta de Nàpols on ha d’enfrontar-se amb Marti V, papa de Roma, que preferia els Anjou al tron partenopeu. Però el Magnànim fracassa i després de la derrota de l’Aquila (1424) perd tot interès en seguir essent fidel a Climent VIII. Son els anys en que el bisbe de Mallorca es Lluis de Prades, que havia estat cambrer del papa Lluna, i en que Alfons el Magnànim nomena administrador intemporàbilis de la catedral de Mallorca a Alfons de Borja mentre duri l’exili del bisbe titular de Mallorca (1424-1429). Possiblement es l’amistat de Lluis de Prades amb el papa de Peníscola el que fa que el rei el privi del govern temporal de l’església i el doni a Alfons de Borja. Per altra part son els anys en que Antoni Cerdà i Lloscos es ministre provincial dels trinitaris d’Aragó.
Climent VIII es farà coronar papa el 1426 i el rei enviarà a Peníscola Alfons de Borja per tal d’aconseguir la seva abdicació. Les negociacions s’allargaran fins el 26 de juliol de 1429. Dues setmanes després Gil Sanchez Muñoz rebrà el nomenament de bisbe de Mallorca i el 20 d’agost Alfons de Borja, que aleshores tenia cinquanta anys, esdevindrà bisbe de la rica diòcesi de Valencia. Es la recompensa pels serveis prestats al papa de Roma (Marti V).
El dia 1 de gener de 1432 neix Roderic de Borja, el nebot d’Alfons. El que aleshores era bisbe de Valencia era qui fou possible el casament de la seva germana Elisabet amb el seu parent, i membre de la branca rica dels Borja, Jofre i al qual ens hem referit abans. La dotà esplèndidament per tal que el matrimoni es realitses.
El 1442 el Magnànim ha aconseguit el tron de Nàpols i Alfons de Borja es al seu costat. Serà qui portarà les negociacions per tal de que el rei reconegui com a papa legítim a Eugeni IV , al qual havien destituït al concili de Basilea. La contrapartida es que el papa reconegui com a rei de Nàpols a Alfons d’Aragó.
Aquestes gestions el faran cardenal amb el títol dels Quatre Sants Coronats. Te seixanta sis anys i s’instal·larà a Roma a la basílica del seu títol al turó del Celio devora sant Joan del Laterà i davant el Coliseu. Es el moment en que encarrega el retaule de santa Aina a Pere Reixach per la col·legiata de Xàtiva i on apareix als peus de san Ildefons vestit de cardenal.
Son els anys en que el lul·lista Nicolau del Cusa, a qui rememorarem durant el viatge que férem a Venècia, intentava una profunda reforma eclesiàstica. Nicolau V projectava la modificació de sant Pere del Vaticà i Alfons el Magnànim a mes del preceptor dels seus fills tenia com a secretari i com a bibliotecari dos mallorquins: Joan Valero i Jaume Olesa.
El 1453 cau Constantinoble en mans dels turcs cosa que provocarà un gran ensurt en als regnes cristians i es en aquestes circumstancies que començarà el conclave de 1455. Dels vint cardenals electors quinze son presents a Roma i degut a les lluites entre famílies romanes sortirà elegit un papa de compromís, te setanta-set anys i no es italià. El 8 d’abril de 1455 Alfons de Borja es converteix en Calixte III.
Durant la seva coronació a sant Joan del Laterà, es produïren greus enfrontaments entre els Angüilara i els Orsini. Mentre a la plaça Monte Giordano els jueus li presenten la Torà, que han tret de la sinagoga, es reprodueixen els aldarulls ja que els presents a la festa volen robar els rics ornaments amb els que els jueus cobrien el seu llibre sagrat.
Una vegada instal·lat a Roma cridarà els seus nebots Lluis Joan del Milà i Pere fills de la seva germana Catalina i també Roderic i Pere Luis els fills mascles de la seva germana Elisabet. Alfons compartí la formació dels fills del Magnànim i Giraldona Carlino amb el margalidà Antoni Cerdà i Lloscos. El cardenal mallorquí amb el títol de sant Crisògon escriurà pels prínceps napolitans el: “De educatione principum” i serà posteriorment qui assistirà al primer papa Borja en el moment de la seva mort. Durant el seu pontificat, Calixte III, nomenà Cerdà bisbe de Ravenna.
Una de les primeres disposicions de Calixte III, fou la canonització de Vicens Ferrer. El 29 de juny s’acomplia la profecia que el seu dia havia fet aquell valencià protagonista d’un bon grapat de les rondalles mallorquines.
Començarà la fulgurant carrera del Borja(ara Borgia) a Roma. Roderic es notari apostòlic ja el 10 de maig i el seu cosí Lluis Joan del Milà serà governador de Bolonya a partir del tretze de juny. El 20 de febrer de 1456 son nomenats cardenals i reben el capel el 17 de novembre. Lluis Joan heretarà el títol dels Quatre Sants Coronats del seu oncle, ara papa. Per la seva banda Roderic prendrà el títol de Sant Nicolau in Carcere.
Pere Lluis de Borja el germà de Roderic serà governador del Castell sant Angelo i també de Terni, Narni, Todi, Orvietto, Espoleto, Foligno, Nocera, Asis, Amelia, Civitta Castellana i Nepi. L’altre dels nebots del papa s’havia casat amb una noble romana Jacobella Dolce amb la qual tindrà una filla Adriana que, com veurem deprés, donarà molt de joc en temps del segon dels papes de la família.
Es l’any en que Eneas Silvio Piccolomini es nomenat cardenal, amb el temps serà el successor de Calixte III. Es el personatge que ens trobarem en el quadres pintats pel Pinturricchio a la biblioteca Piccolomini de Siena i en un dels quals es veu Calixte III entregant el capel de cardenal a Eneas.
El 1457, Roderic es nomenat vicecanceller de l’església, càrrec que ja no abandonà fins en el moment en que serà nomenat papa. Aquest mateix any aprofitant l’enemistat entre els Orsini i els Colonna els Borja es posaren al costat d’aquets darrers i per tant els Orsini hauran de sortir de Roma. Pere Lluis de Borja es nomenat prefecte de la ciutat (la màxima autoritat civil). Comença l’imperi dels “catalans”. L’octubre serà rebuda a Roma amb tots els honors la nova amant del rei Alfons de Nàpols la joveneta Lucrecia d’Alagno que tant de joc va donar als xafarders de l’època i també als poetes com es el cas del falconer del rei: Ausiàs March. La gestió que pretenia la jove napolitana era que el papa anul·lés el matrimoni del Magnànim amb la seva dona la reina Maria.
La mort emperò del rei farà que el papa prepari la invasió del regne de Nàpols per tal d’impedir que el fill Il·legítim del monarca, Ferrante, en sigui el nou rei. La mort sobtada de Calixte III trastocarà els plans i els seus nebots hauran de sortir de forma precipitada de Roma juntament amb el venecià Pietro Barbo, que amb el temps esdevindrà papa i portarà el nom de Pau II. Els Borja sempre jugant a guanyador i mes quan Eneas Silvio Piccolomini es elegit papa amb el nom de Pius II.
El nou papa mantindrà com a secretari Francesc Ferrer a qui enviarà com a ambaixador a la cort de Joan II, l’hereu del regne d’Aragó a la mort dels seu germà Alfons. Posteriorment en temps de Pau II, aquest aragonès serà bisbe de Mallorca (1467) i serà qui començarà la gran remodelació del palau episcopal, per això les seves armes i les de Joan II es poden veure a l’edifici esmentat. Es el prelat que prohibeix als clergues portar armes i qui farà la recepció fastuosa a Roderic de Borja quan el juny de 1472 passi per Mallorca.
Roderic de Borja el 1489 es nomenat administrador de la mitra de Mallorca i en pren possessió mitjançant procurador el 29 de març de 1490. El supliren vicaris generals i n’ostentava el càrrec quan fou elegit papa amb el nom d’Alexandre VI.
Tonant enrere en el temps, el 1471 Roderic havia rebut els drets de l’abadia de Subiaco del papa Sixte IV. El fet comporta que s’ha d’ordenar sacerdot i per tant es veu obligat a fer vot de castedat. No es degué sentir molt vinculat pel jurament ja que es coneixen vuit fills d’aquest papa encara que els mes coneguts son els quatre que tingué amb la rica hostalera Vanozza Cattanei. Seran: Joan, César, Lucrecia i Jofre.
Vanozza i Roderic pareix que es conegueren als voltants de 1470, i possiblement a l’hostal de la vaca al barri del Gall, que ella gestionava. De pares procedents de Mantova i enriquida dirigint algunes fondes, era l’amant del cardenal Giuliano della Rovere,(el futur Juli II) quan conegué Roderic de Borja. De tota manera s’havien de guardar les aparences i Vanozza s’havia de casar. Ho farà el 1474 quan ja tenia 32 anys amb Domenico Giannozzo di Rignano, aviat es quedarà vídua i la tornen a casar aquesta vegada amb Antonio da Brescia. Neixen primer Joan i després César però en menys de dos anys veu morir dos marits. Ara la casen amb Giorgio della Croce un lletraferit originari de Milà, que esdevé a instancies de Roderic de Borja secretari apostòlic del papa Sixte IV.
El seu tercer marit era el propietari de la magnifica residencia del costat de san Pietro in Vincoli i que actualment es coneix com a Palau Borja. El 1479 està altre vegada embarassada però es retira al castell dels Borja a Subiaco on naixerà Lucrecia el 18 d’abril de 1480, l’any següent neix Jofre en el moment en que les relacions amb Roderic s’estan refredant. Arribats a aquest punt hem d’esmentar que Vanozza tindrà un fill del seu espòs a qui batiaran com a Octavià. Els problemes no s’han acabat i el 1486 moriran tan el seu marit Giorgio com el seu fill petit Octavià en pocs dies de diferencia. Vídua i ja de quaranta-quatre anys la casaran el 8 de juny del mateix anys de la mort del fill i el marit (1486) amb Carlo Canale un humanista de Mantova que iniciarà Lucrecia a l’estudi del llatí, el grec i la poesia.
El dia 11 d’agost de 1492 Roderic es nomenat papa i a la seva presa de possessió estaran a primera fila Vanozza i la seva cosina Adriana del Milà, casada amb Luis Orsini i mare de Orsino Orsini del Milà casat amb la jove Giulia Farnese. Serà Adriana del Milà, ja l’hem esmentada abans, la mes interessada que la seva nora “l’Hermosa Julia” acabi al llit del papa. Julia Farnese sera coneguda com a concubina papae o sponsa christi. La gent del seu temps considerava Laura Orsini la filla de Julia com a filla del papa.
Retornant als fills de Vanozza ens trobarem que Joan serà el duc de Gandia i es casarà amb una cosina de Ferran el Catòlic, Maria Enriquez, matrimoni que tindrà una filla, Elisabet, i un fill, Joan, que serà el continuador del ducat de Gandia i pare del futur sant Jesuïta, sant Francesc de Borja.
El petit Jofre contraurà matrimoni amb la filla de Ferran II de Nàpols i la seva amant Troggia Gazela, Sansa d’Aragó. Sansa era uns anys mes gran que Jofre que es casarà el 1493 quan tenia tretze anys i que la nit de noces haurà de quedar com un home, ja que la consumació del matrimoni es feia davant testimonis.
El 1496 aniran a viure a Roma i Sansa ames d’amiga de Lucrecia acabarà enllitada amb els seus cunyats Joan i César. Lucrecia es casarà, en segones núpcies amb un germà de Sansa, per tant també il·legítim, Alfons d’Aragó. La filla del papa havia vist anul·lat el seu primer matrimoni amb Giovanni Sforza i tingut un fill il·legítim amb un servidor de la família, Perotto. Aquest infant serà conegut a la documentació com Infans romanus.
El 1500, Cesar Borja assassinarà el seu cunyat Alfons, per discrepàncies amb la cort de Nàpols, fet que pareix que contà amb el consentiment de la germana de l’assassinat, Sansa. Ella no en sortirà de tota manera molt ben parada ja que es tancada al Castell Sant Angelo, acusada d’espionatge. Sansa no perdrà el temps i durant la seva retenció es fa amant del cardenal Hipolit d’Este, que aleshores era cunyat de Lucrecia Borja, ja que la filla del papa s’havia casat per tercera vegada amb Alfons d’Este, duc de Ferrara. Sança es obligada a tornar a Nàpols i ho fa de la ma del condottiero Prosper Colonna del qual naturalment n’esdevé amant. Aquest mercenari posteriorment es posarà al servei de Gonzalo Fernandez de Cordoba (el Gran Capità). Aquest home d’armes castellà es el que retornarà el Regne de Napols al rei Ferran el Católic i es l’encarregat de la detenció de César Borja per ordre del nou papa Juli II (Giuliano della Rovere) enemic dels Borja. Naturalment Sansa d’Aragó, la dona de Jofre Borja, es colgarà amb el Gran Capità, encara que hem d’esmentar que fins a la seva mort tingué cura de Roderic el fill de Lucrecia i del seu germà Alfons. Morta Sansa el 1506 Jofre es tornarà a casar amb la seva parenta Maria del Milà i el seu fill Francesc serà qui continuarà la línea de prínceps de Squillache, casant-se amb Isabela Piccolomini.
Quan morí el segon papa Borja, Giuliano della Rovere volgué convèncer César Borja de que en realitat era fill seu. César serà l’únic dels tretze cardenals de la família que renunciarà per dedicar-se a la milícia, fins que la mort del seu pare acabarà amb la seva carrera. Deportat a Espanya i escapat de la presó, morirà defensant el drets de la seva dona Carlota d’Albret al regne de Navarra. Tingueren una filla en comú Lluïsa i fills de César i mare desconeguda son Camila i Jeroni.
Lucrecia i Alfons d’Este tingueren tres fills que arribaren a edat adulta Hèrcules que continua la línea del ducs de Ferrara, Hipòlit el cardenal promotor i propietari de Villa d’Este a Tivoli, i Elionor monja.
L’arribada de Lucrecia a Ferrara amb les seves dames Jerònima i Àngela Borgia van esvalotar els mascles de la família Este, sobre tot Angela que havia estat esposa de Francesc della Rovere, el matrimoni fou emperò anul·lat. Els cunyats de Lucrecia: Juli i Hipòlit el cardenal que havia passat pel llit de Sansa d’Aragó, s’encapritxaren amb Angela. Aquesta feu el desafortunat comentari que els ulls del seu estimat valien mes que tot el cardenal. Hipòlit esperarà el seu germà amb els seus homes i no aconseguirà treure-li els ulls però sí el deixarà borni. Juli tramarà venjar-se i demanarà ajuda al seu altre germà Ferran, seran descoberts i empresonats. Juli sortirà de la presó cinquanta-tres anys mes tard, quan ja en tenia 81.
La relació de la família Borja no s’acaba aquí ja que Miquel de Gurrea, el cunyat de sant Francesc de Borja, serà el repressor dels agermanats mallorquins del 1520-23.
Baltasar de Borja i Velasco, besnét de sant Francesc serà bisbe de la nostra illa entre 1625 i 1630.
Roderic de Borja-Llançol de Romaní, lloctinent de Mallorca (1663-1667) i responsable de la gran repressió dels bandejats de 1666.


CRÒNICA DEL VIATGE
Arribats a Roma la primera visita la férem a l’església de Santa María de la Victoria, a la capella Cornaro on es troba una de les obres mes impressionants de Bernini, l’èxtasi de santa Teresa, obra que George Bataille defineix com a “erotisme sacre”.Als balcons de la capella es troben els membres de la família Cornaro contemplant l’absoluta entrega de la santa en presencia de l’àngel. Son els descendents d’aquella veneciana, reina de Xipre, a la quals els catalans segrestaren el seu fill acabat de néixer després de la mort del seu espòs, rei d’aquella illa. Una vegada retornada a Venècia serà la promotora del Palau venecià conegut com a ca Córner della Regina, edifici que coneguérem al viatge que férem el passat mes de desembre. La bellesa de la peça es tan gran que Pietro Mascagni compongué la partitura “contemplant la santa Teresa de Bernini”. Per altre banda Blas de Otero quedà meravellat pels “angeles con alas de cadenas” que tanquen l’altar major. Per donar un cert equilibri a l’edifici davant la capella Cornaro s’aixecà la capella dedicada a la visió de sant Josep de Domenico Guidi.


A continuació, ens dirigirem a Santa Maria la Major per contemplar l’enteixinat de la Basílica on la presencia del toro dels Borja, s’alterna amb les armes del Borja-Oms. El sostre d’aquesta església, construïda en el perímetre marcat per la nevada del mes d’agost, i per tant coneguda igualment per Santa Maria de les Neus, fou realitzat en temps d’Alexandre VI, el segon dels papes Borja. La tradició vol que les despeses d’aquesta reforma fossin pagades amb el primer or portat d’Amèrica. La basílica te un trespol d’estil cosmatesc i a mes de l’estàtua de Felip IV, a l’atri, conserva com a gran relíquia les restes de la menjadora on nasqué Jesús. De gran interès son les decoracions de l’arc de triomf, del absis i de la nau obra de Torriti però amb restes dels mosaics del segle V


El segon dia es el de la visita als museus vaticans i per tant a les estances dels Borja. El toro borgià, la corona flamejant i els escuts del Borja-Oms omplen tot un seguit d’estances on Pinturrichio immortalitzà la figura d’Alexandre VI agenollat als peus del Ressuscitat i els seus fills Joan, Cèsar i Lucrecia al quadre de la disputa de santa Catalina. A la capella Sixtina trobarem el retrat de Roderic de Borja, aleshores cardenal, al costat de l’autoretrat de Botticelli en el fresc on es representa Moisès davant l’arc de Constantí. A la pinacoteca vaticana es conserva un dels retrats mes coneguts d’Alexandre VI.



Dins la Basílica de sant Pere ens aturarem a la Pietat de Miquel Angel on es creu que l’artista representa els rostre idealitzat de Vanosssa Cattanei, la mare d’ almanco quatre dels fills d’Alexandre VI, com a Maria. El rostre de Crist voldria ser un retrat de Joan Borja, assassinat a instancies del seu germà Cèsar. La visita següent serà la tomba de Pau III, el papa Farnese, una obra de della Porta on la figura de la justícia te com a model la figura de Julia Farnese la germana del papa i que el seu dia fou la joveníssima amant de Roderic de Borja (el segon dels papes d’aquesta família).


Començàrem el tercer dia a la Basílica de santa Prassede. Santa ben vinculada a la historia de Mallorca ja que les seves relíquies es conserven a la capella de santa Aina del palau de l’Almudaina i a mes encara avui es la patrona de Petra. De gran bellesa la capella de sant Zenó i els mosaics de la capçalera del temple a mes del terra i la cripta amb un frontal d’altar del mateix estil cosmatesc que ja hem comentat. Sarcòfags del primer cristianisme amb una figura adoptada d’antigues religions com es el bon pastor.

Per via Merulana cap a sant Joan el Laterà per rememorar la llegenda de l’embaràs de Neró i de la curació de la lepra de Constantí. A la nau lateral es conserva la part d’un fresc atribuït al Giotto on es representa Bonifaci VIII, el papa que després del tractat d’Anagni, retorna el regne de Mallorca a Jaume II. A la nau central les estàtues dels dotze apòstols realitzats a partir d’un disseny de Carlo Maratta, el mestre de Guillem Mesquida i autor del quadre de la verge del Gonfanó de l’església de santa Eulalia de Palma.

Aquesta Basílica, seu del bisbe de Roma es on es coronaren papes tant Calixte III, amb els aldarulls de la família Orsini el mateix dia de la coronació, com Alexandre VI. Molt proper a l’edifici principal es troba l’escala Santa, segons la tradició Jesús hi pujà per presentar-se davant Pilats i també l’edifici del baptisteri on es troba enterrat algun dels membres italians de la família Borja.

El monestir de les monges de clausura agustines ocupen el lloc de Quattro Santi Coronatti que donava el títol cardenalici a Alfons de Borja i en el moment en que es nomenat papa, el títol passà al seu nebot Lluis Joan de Milà. El nou destí serà la visita a san Pietro in Víncoli on està enterrat Juli II (della Rovere) el gran enemic dels Borja i que provocà l’empresonament de César. El seu sepulcre es una de les mes grans obres de l’art universal i conte el Moisès de Miquel Angel.

Coronant el monument es troba el roure símbol de la família Rovere que igualment es present a les claus de volta de l’edifici. Recordarem que les mateixes marques heràldiques les vérem a les restes del claustre gòtic del monestir de Montserrat on Guiliano della Rovere fou abat comendatari. Continuarem i farem la baixada de la Salita Borgia, lloc encantador on una gran enfiladissa cobreix la façana de la casa on visqué Lucrecia amb el magnífic balcó.

Després de dinar i a través del call Jueu arribarem a l’església de San Nicola in Carcere que era el títol de Roderic de Borja com a cardenal. Passant per la font de les tortugues i pel palau Mattei amb la seva extraordinària col·lecció de relleus i estàtues a l’aire lliure arribarem a campo dei Fiori al centre del qual es troba el monument dedicat a Giordano Bruno, cremat el 1600 a aquest indret davant els que foren cases dels senyors Orsini. Recordarem que Julia Farnese era casada amb un Orsini fill de la cosina del papa. Aquesta dama fou la mes interessada en que la seva nora acabes al llit d’Alexandre VI. A tocar del campo (plaça) es troba el vícolo (carreró) del Gallo i just a la cantonada la loccanda della vacca on encara figura un curiós escut on figuren les armes dels Borja, dels Cattanei (l’amant del papa i propietària de la fonda) i també les dels Canale (quart marit de Vanozza ). Al final del carrer es troba el magnífic palau Farnese aixecat per Alexandre Farnese, nomenat cardenal per Roderic de Borja en el temps que aquest tenia com a amant Julia Farnese la germana del cardenal. Amb el temps Alexandre Farnese serà el papa Pau III. A via Monserrato, l’església de Santa Maria de Montserrat on estan enterrats els dols papes valencians.

Passant pel pasquino, una de les estàtues on els romans pengen les seves queixes i el palau on visqué el cardenal del Monte el protector de Caravaggio, arribarem a la plaça Navona i l’extraordinària font de Bernini dedicada als rius. A la via Coronari una de les cases de Fiammetta l’amant de Cèsar Borja, l’altra casa a la Piazza Fiammetta possiblement l’únic espai públic en el mon dedicat a una cortesana. Encara arribarem a Sant Lluis dels francesos, sant Ignasi de Loyola i al Mausoleu d’Agripa. Era el moment de dividir el grup: uns anaren al Gesu, on uns quants aviem estat la tarda anterior i els altres encara tinguérem ànims per arribar a Fontana de Trevi i Plaça d’Espanya amb la corresponent pujada a Santa Trinitá dei Monti.

Era el dia quart el dedicat als jardins de Tívoli, vil·la Adriana i vil·la d’Este. Aquesta darrera vila aixecada pel cardenal Hipòlit d’Este el fill de Lucrecia Borja mentre la primera es la vila que l’emperador Adrià aixecà en memòria d’Antinous, el seu jove amant grec mort als vint anys. El mausoleu d’Adrià avui es conegut com a castell Sant Angelo ja que Alexandre VI el convertí en fortalesa i residencia familiar. La tarda la dedicarem a la ciutat d’Anagni ciutat on es signà el tractat que porta el seu nom i pel qual el papa Bonifaci VIII obligà el retorn del regne de Mallorca a Jaume II. A cripta de la catedral es troba la capella de Sant Magno una de les joies mes preuades del romànic del centre d’Itàlia. La capella te un accés limitat tant en temps com en nombre de persones per tal de no perjudicar un conjunt pictòric d’extraordinari valor. Anàrem a veure el Palau on Sciarra Colonna i Guillem de Nogaret agrediren el papa Bonifaci VIII, en una acció que provocarà la mort del clergue i l’adveniment d’un papa francès que certificarà juntament amb Felip el Bell de França la fi dels Templers. Finalment i a traves de corso Cavour arribarem fins a la casa coneguda com a Barnekow, on el seu dia feu estada Dante.


El dia que feia cinc el dedicarem als Etruscos amb les visites a les tombes i el museu de Tarquínia i a la tarda al museu de Viterbo. El museu està dins la Rocca (castell) Albornoz. Aquest cardenal fundador del col·legi espanyol de Bolonya, amic de Sanç de Mallorca i defensor dels interessos italians dels papes dona nom a tot un seguit de castells del centre d’Itàlia. Acabarem les visites del dia als jardins de Bomarzo, immortalitzats per Múgica Lainez i que son d’una bellesa inquietant. Aixecats per Pier Francesco Orsini, els dedicarà a la seva dona: Julia Farnese, neboda-neta d’aquella Julia amant d’Alexandre VI. L’hotel situat a Perusa es diu Etruscan Chocotel i està dedicat a la xocolata.

El penúltim dia es el dia dedicat a la visita d’Assis on visitarem els convents de santa Clara i sant Francesc , basíliques superior i inferior, a mes de fer una passada pel temple dedicat a Minerva al que Giotto dedicà una de les escenes del temple superior de sant Francesc. Els dos sants tingueren una molt primerenca devoció a Mallorca, on la dinastia privativa afavorí el seu culte i la difusió de l’orde entre els propis membres de la família reial. Es molt estimable l’obra de Giotto, però no es pot menysprear la remarcable capella dedicada a sant Marti de l’edifici inferior i obra de Simone Martini. Els sants amb mes assiduïtat representats, a mes de sant Francesc i santa Clara son Elisabet d’Hongria, la cunyada de Jaume el Conqueridor i sant Luis de Tolosa, el cunyat de la reina Sança de Mallorca (reina de Nàpols) i també del rei Sanç casat amb la germana del sant, Maria d’Anjou. La visita a Perusa tenia com a objecte conèixer la Rocca (castell) Paolina, aixecada fossilitzant part de la ciutat medieval, per Pau III. Aquest papa com ja sabem es l’Alexandre Farnese germà de Julia, la darrera de les amants d’Alexandre VI.

De tornada i abans d’agafar el vol a Madrid tinguérem temps per fer una aturada a Orvietto per tal de conèixer la seva catedral dedicada a la verge Maria. La ciutat compta com no al la Rocca Albornoz i el magnífic edifici del Capitano dal Popolo.


Per finalitzar agrair a Esther, la nostra guia acompanyant, la gran feina feta amb la direcció d’un grup que en tot moment es va sentir involucrat en la bona marxa del viatge. El colofó serà aquesta tardor quan de la mà de la mateixa guia, especialista dels Borja al regne de Valencia, visitarem els indrets mes vinculats a la família que donà dos papes, un sant (Francesc de Borja) i tot un seguit de personatges estretament vinculats a l’historia de Mallorca.


Cap comentari: