El passat dissabte, dia 16 de maig va començar el programa Agricultura, paisatge i patrimoni, organitzat per ARCA i amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.El primer punt d’aquest projecte fou visitar l’empresa familiar Embotits Matas, situada a la localitat de Maria de la Salut, on des de fa més de 50 anys es dediquen a l’elaboració de sobrassades, butifarrons i camaiots. El Sr. Joan Carbonell, un dels tres germans titulars d’aquest negoci familiar ens feu la visita per les seves instal·lacions, mostrant-nos el procés de producció i el resultat final, on les sobrassades penjen dins una habitació, on es curen durant dies o mesos, depenent del seu tamany.
Aquest programa pretèn revitalitzar el sector agrari i ramader de
Mallorca, que no passa pel seu millor moment, però mereix ser reconegut i difòs perquè els ciutadans que visitin cada una de les explotacions que veurem durant aquests deu agrorrutes que hem dissenyat, puguin conèixer millor i al cap i a la fi, valoraran els nostres productes agrícoles i ramaders, els quals presenten una gran qualitat i riquessa.Un cop finalitzada la nostra visita a Embotits Matas, ens dirigirem al poble de Maria de la Salut, per tal de conèixer un poc millor el seu patrimoni i gaudir del paisatge rural que l’envolta, vertader patrimoni d’aquesta contrada.
La ruta dins la localitat de Maria de la Salut fou a cal Metge Monjo, antic habitatge del metge del poble de principis del segle XX i a dia d’avui transformat en restaurant. El següent punt fou la visita a l’interior de l’antiga casa de la família Fontiroig, documentada al segle XIV i anomenada Son Roig i explotada actualment com a hotel. Seguidament puguerem veure l’església i alguns exemples de patrimoni popular molt destacables, que són els quals li donen vertadera personalitat a aquesta localitat. Per finalitzar, puguerem gaudir de la magnífica rehabilitació que s’ha dut a terme al molí d’en Cotó, un dels sis molins fariners que hi havia al municipi.
HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI A MARIA DE LA SALUT
Apareix documentat com a Maria al LLibre del rapartiment, segons Joan Coromines i Mascaró Passarius deriva d’un mot d’arrel àrab, que volia dir veure o mirar. A
l 1916 li afegiren de la Salut per a diferenciar-lo d’altres localitats de l’estat espanyol.Té una superfície de 30’30 Km2. El seu únic nucli de població es situa a 94 metres sobre el nivell de la mar. El seu moment de màxima expansió demogràfica fou l’any 1930 amb 2.454 pesones o mariers. Entre 1950-60 va perdre un 14’81% de la població degut a la crisi de l’activitat agraria i ramadera. L’any 1991 trobem una població de 1.784 habitants i al darrer cens de població (2004) es recullen 2.173 habitants.
Des del segle XVIII presenta enllaços viaris amb Santa Margalida, Sineu i Petra, i ja al segle XX s’unirà amb Muro i Llubí.
Hi ha documentats més d’una v
intena de jaciments arqueològics, el que ens evidencia que en aquesta contrada hi havia una activitat agrícola i ramadera productiva durant la prehistòria. Molts d’aquests jaciments es troben mal conservats degut a l’explotació d’aquestes terres per convertir-les en rotes i terres de conreu.A l’època romana hi ha una consolidació de la ramaderia i del conreu de vinya i cereals.
A l’època islàmica es desenvolupa l’horticultura a les alqueries i rafals.
Després de la conquesta sabem que es produïa al terme: cerelas, vi figues i hortalisses. El 1234 l’alqueria de Roqueta, situada a l’oest produïa vinya, figues i productes de la terra, mentre que el 1275 el rafal de Deulosal, situat a l’est produïa cereals, lli, oliveres i vinya.
Al segle XV predominen els cereals, la vinya i les figueres. En quant al ramat hi havia de tipus vaquí, porquí i o
ví, d’on proveïen carn a altres indrets de la zona. Degut a aquesta importància, sabem que feien guardes cooperatives per a estalviar-se el sou d’uun guardià. En aquest segle s’hagué d’importar blat.El 1578, quatre senyors naturals de Palma, tenien 2/3 parts de la superfície del municipi, valorades en 46.500 lliures. El total del municipi feia un valor de 70.553 lliures i es repartien entre 75 propietaris.
En aquest segle segueixen predominant els cereals, la vinya i el figuerals. El ramat es concentrava principalment a les grans possessions: Delosal, Montblanc, Roqueta, Son Perot i Son Roig, on destacaven ovelles, cabres, vaques i porcs.
El segle XVII s’introdeixen llegums i altres cereals com a nous conreus, tot i que continuarà la vinya i la figuera. En aquesta època s’implantaran diversos cellers a les possessions de Son Niells, Roqueta, sa Toreta, Son Perot i Son Roig.
Hi haurà un augment d’activitats menestrals que s’exercia principalment en els períodes de pausa de l’activitat agrícola. Trobarem ferrers, fusters, picapedrers, teixidors de lli que abastien al consum local.
El segle XVIII tenim la següent estructura social:
- Jornalers: Vivien d’un sou
- Petits propietaris: Durant una temporada havien d’anar a jornal.
- Famílies benestants.
El 1818 el 81% del terme pertanyia a sis famílies residents a Palma. Un augment demogràfic feu que entre 1843-63 s’establissin 447 ha de les possessions del comte de Santa Maria de Formiguera (Deulosal, Rafal Roig, ...) i entre 1880-1904, hi hagués una segona fase de parcel·lacions, on s’establiren 462 ha de la família Villalonga (Roqueta,...).
El 1863 el 64% del terme pertanyia a 6 propietaris de Palma qui tenien 1.886 ha. El sòl es repartia de la següent forma:
- Cereals: 59’38%
- Bosc: 30’77%
- Fruiters: 7’9”
Predominaven el cultiu de secà, amb un 99’8% de la superfície conreada, on destacaven blat, ordi, civada, llegums, vi i figues.
Entre 1860-91 augmentà el conreu de vinya de 70 a 158 ha, com a conseqüència de la fil·loxera a França, es demandà vi mallorquí. Però el 1891 la malaltia arribà a Maria i s’hagué de susbstituir per ametllers.
El roters s’encarregaven de conrear llegums i civada en terres amb rendiments molt baixos.
El segle XX ve marcant pel següent:
- Establiment de les grans possessions.
- Introducció de l’ametller.
- Transformació de productes agrícoles. Sabem que hi havia 6 molins fariners i una teulera.
Durant el primer ¼ del segle XX l’ametller substituirà a la vinya i a partir dels anys’50 la figa també baixarà, pel seu encariment com a producte i la pérdua com a aliment de consum.
En aquest segle l’activitat agrícola anirà derivant en altres activitats del sector secundari, com la farinera de Can Gual (1921), la cimentera des Pujolet (1943), la gravera del Puig o la farinera de Can Masset (1949).
1974 la possessió de Montblanc tenia 975 ha, que eren un 32,18% del total del municipi.
El 1992 el 69’24% de la superfície municipal era conreat, on destaca el secà (cereals, ametllers i farratges) amb un 75’52%.
El terreny forestal d’un 24’31%, mentre que el conreu de regadiu era d’un 4’8%, on destacavenles hortalisses (meló, patata i tomàtiga).
Als terrenys argilosos i plans s’ha conreat, situats a l’est i oest s’han conreat: alls, creeals, melons i tomàtigues de ramallet.
A les terres de call vermell, terres de color rossa, s’han conreat: ametllers, fruites, hortalisses i farratges.
Veure també a: Diario de Mallorca
Veure també a: TV Mallorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada