ARCA demana la recuperació del conjunt hidràulic de l'hort de les Ànimes

ARCA vol que es posi en valor i es recuperi l’impressionant conjunt hidràulic de L’HORT DE LES ÀNIMES, el qual compta amb tres sínies, dos safareigs i un molí aigüer. Es tracta, en definitiva, d’un espectacular sistema d’extracció i aprofitament de l’aigua del subsòl. Representa un dels pocs exemples que queda a la denominada horta d’Avall i al terme municipal de Palma.

L’antic hort de les Ànimes se situa entre la carretera de Manacor i l’autopista de Llucmajor, vora la central tèrmica de Cal Tresorer, entre els rafals desapareguts de Son Malferit, Son Siurell, el camp de Déu i Son Sastre.

Tot i que el seu grau de conservació no és el més adient, encara és un conjunt que pot recuperar-se, si s’actua el més aviat possible. La restauració d’aquest conjunt és important des de punt de vista patrimonial, perquè no podem deixar que un bé d’aquestes característiques es deteriori amb el pas del temps. També és important des del punt de vista històric, perquè representa la important activitat agrícola que es duia a terme en aquestes terres, llavors la seva recuperació i integració dins aquesta nova àrea de serveis, servirà per entendre millor la importància d’aquests sistemes d’extracció d’aigua per al regadiu del cultiu.

ARCA creu que és important que les administracions locals negociïn amb la propietat perquè el municipi de Palma pugui recuperar i preservar un element hidràulic de vital importància per als nostres avantpassats.

MEMÒRIA HISTÒRICA

La documentació que tenim sobre l’hort de les Ànimes és escassa, però ens permet saber que, entre els segles XVIII i XIX, pertanyé a la família Gomila, tot i que la propietat apareix molt fragmentada en diverses peces de terra.

El 1773, pertanyia a Onofre Gomila. La tenia en arrendament l’amo en Pere Duran, per ànnua mercè de 200 lliures, segons dades aportades per Josep Juan Vidal. El rafal formava part del districte parroquial de Santa Eulàlia (Juan, 1978: 417).

El 1817, Bernat Gomila era propietari d’una porció de quatre quarterades de l’hort de les Ànimes, valorada en 1.666 lliures, segons dades procedents del Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma. Magdalena Gomila tenia una altra peça de terra de dues quarterades de les mateixes pertinences, valorada en 1.000 lliures. Esteve Colubí, propietari del rafal veïnat de Son Molines, de set quarterades, era propietari d’una porció de dues quarterades de l’hort de les Ànimes, valorada en 1.000 lliures. Finalment, Francesc Oleo, propietari d’un molí d’aigua dit Can Font, tenia una porció de cinc quarterades de l’hort de les Ànimes, valorada en 1.000 lliures. Així doncs, segons aquest document, l’hort de les Ànimes tenia un total de 13 quarterades, tot i que, com hem vist, es trobava dividit en diverses porcions (ARM, D-1525: f. 12v, 28v, f. 42).

Segons l’Apeo de 1818, Magdalena Gomila Dusevil tenia dues quarterades de l’hort de les Ànimes, valorades en 1.000 lliures. D’altra banda, Bernat Gomila era propietari, segons sembla, del nucli antic del rafal, amb les cases i un quartó de camp de primera qualitat, valorat en total en 300 lliures. Magdalena Gomila Colubí era propietària de dues quarterades de l’hort de les Ànimes de segona qualitat, valorades en 1.000 lliures. Isabel Gomila posseïa dues quarterades de camp de segona qualitat de l’hort de les Ànimes, valorades en 1.000 lliures, i Damiana Gomila, tres quarterades d’hort de segona qualitat de les mateixes pertinences, valorades en 1.500 lliures. En total, doncs, parlam d’una superfície total de nou quarterades i un quartó, amb cases (ARM, D-1530: f. 108, 109v, 127v).

L’hort de les Ànimes apareix documentat al Padrón general del vecindario del término de la ciudad de Palma, de 1830, segons el qual pertanyia a la parròquia de Santa Eulàlia i era situat entre Cal Tresorer, Son Talió, Son Sastre, la torre d’en Roca i Can Siurell (AMP, 300).
La porció de Bernat Gomila apareix documentada a la comptadoria d’hipoteques de l’any 1850 (ARM, CH-665, f. 61).

L’escriptor Miquel Forteza Pinya, a les seves memòries, parla de l’hort de les Ànimes i d’altres finques veïnades, com Son Sastre, de la qual diu que n’era propietari l’amo en Toni de s’Hort, casat amb Maria Salamanca, la madona.

Recerca històrica: Roberto Fernández