ARCA manifesta la seva satisfacció per l'anunci de la compra de Can Weyler, seu de la nostra entitat

L’anunci fet ahir per la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, és una noticia desitjada per la nostra entitat, des de fa molt de temps i per la que hem treballat fermament des de fa varis anys.

Han estat nombroses les reunions que hem mantingut amb representants polítics per tal que un casal gòtic singular a Mallorca, com és Can Weyler, sortís del mercat immobiliari i passés a mans púbiques.

ARCA ha col·laborat en donar idees de futur per treure a tot l’edifici el partit que es mereix i a l’hora sigui com ha estat fins ara un casal obert a qualsevol iniciativa cultura dels ciutadans.

ARCA pot mantenir la seu a Can Weyler com ho ha fet des de fa ja 21 anys, amb un projecte compatible amb els futurs usos, però si és necessari canviar de domicili, ho farem sense cap problema, ja que l’objectiu prioritari és que Can Weyler sigui de la gent de Mallorca i ho gaudeixin també les persones visitants.

Tota Mallorca estam d’enhorabona. Ara es tracta de consolidar aquest projecte i fer-lo realitat en un moment molt concret de l’economia mundial, perquè serveixi com a referent.




CAN WEYLER
Casal gòtic primitiu del s. XIV. Des de 1989 és la seu d'ARCA qui poc a poc l'ha anat adreçant i descobrint elements. Fou declarada BIC (Bé d'Interès Cultural) l'any 1993, i figura dins el pla de rehabilitació de façanes. Tot i que els mitjans no han permès més que el simple manteniment, el Casal s’ha convertit en un referent cultural independent dins el sempre condicionat món cultural mallorquí.

HISTÒRIA
Tot i que els primers documents que ens parlen d'aquesta casa, són del segle XVI, segons Marcel Durliat, el seus orígens vendrien de la primera meitat del segle XIV.
L'edifici ha passat per diferents propietaris al llarg de la seva història, i aquest fet ha condicionat diferents empremtes d'identitat. Al segle XVI trobem com a propietari a mossèn Felip Puig, un segle posterior, al XVII, passa a mans de la família Desmur i també de Torrella. Al 1677 fou adquirida pel canonge Don Pere-Joan Belloto, germà de Don Domingo Belloto, també canonge, qui era en aquell temps propietari de la casa parial, al carrer de Sant Feliu. Al segle XVIII l'edifici fou adquirit per Joan Ballester i Camps, d'una coneguda família de corsaris.

Una altra etapa important de la casa, s'obrirà a partir del segle XIX, quan l'immoble serà propietat de Valerià Weyler i Nicolau (1838-1930), així ho recorda la làpida situada a la façana del edifici des de 1955. La casa fou comprada pel seu pare, Don Ferran Weyler i Laviña (1808-1879), qui va estar un temps com arrendatari, però al 1866 va decidir comprar-la. Don Ferran Weyler era d'origen prussià i militar de professió, fou destinat a Palma per exercir com cap del Hospital Militar. Va casar-se amb una mallorquina, Maria Nicolau i Bordoy, d'aquesta unió va néixer Valerià, qui va seguir la carrera militar, al igual que el seu progenitor. Ràpidament va rebre reconeixements i fou anomenat capità general de Mallorca (1883-1886), de Filipines i de Catalunya. Va rebre el títol de marqués de Tenerife (1887) i duc de Rubí (1920), i a Mallorca es va convertir en un personatge molt popular i influent.
El 7 de octubre de 1911 va vendre la casa a Dª Margalida Caimari, presidenta i fundadora de la institució benèfica denominada Casa Cuna del Niño Jesús, fundació que segueix administrant-la avui dia.

Tot i algunes modificacions i afegiments, és del tot sorprenent i ens permet conèixer l'estructura i els elements d'aquest edifici que fou tan comú fins ben entrats al segle XVI. A la planta noble destaquem la gran sala amb dos arcs apuntats i un enteixinat de bigues originals, que es recolzen damunt unes ménsulas medievals. Hi ha també una alcova decorada al gust barroc que es pot datar de la segona meitat del segle XVIII, el que ens confirma que la casa ha patit vàries reformes al llarg de la seva història que han anat deixant les seves empremtes, com observem també a l'arrancada de la escala, a l'arc poden veure's les armes dels Belloto, que la habitaren i reformaren en l'últim terç del segle XVII. A la façana destaquem set finestres coronelles, de triple arc, amb uns capitells de gran qualitat. Quatre d'elles es troben al segon pis i tres al primer.