Després
d'una reunió que el president d'ARCA va mantenir el passat 25 de
setembre amb el Departament d'Urbanisme i Territori del Consell de
Mallorca varem decidir presentar al·legacions aquesta setmana
reglament de desenvolupament d´ordenació i ús del sòl que afecta
a l'àmbit territorial de Mallorca.
ARCA ha
argumentat en les seves al·legacions els següents punts:
1.
Cal remarcar i
deixar constància de la importància de l'article 10 LOUS (Llei
Orgànica de l'Ús del Sòl) quan preveu la prevalença de la
protecció del patrimoni històric i cultural i del medi ambient.
2.
Connexió amb la normativa autonòmica “para-urbanística” o
“paral·lela a l'ordenació territorial”.
En
aquest sentit s'ha de reivindicar el Pla Territorial de Mallorca com
a norma territorial vinculant a tot el territori insular, amb les
adaptacions que calgui fer d'acord amb la LOUS.
Seguidament
proposam una sèrie de modificacions en determinats preceptes
redactats en el Projecte aprovat inicialment. Després de cada
proposta aportam l'argumentació que estimam més adient, sempre en
el sentit d'afavorir la millor conservació i gaudi del patrimoni
cultural en la part que podríem dir immoble, en el qual hi té
incidència directa el Reglament projectat.
3.
A l'article 15.
Paisatge i patrimoni
cultural
A
l' apartat 2 d'aquest article cal afegir: “patrimoni cultural,
estigui o no declarat”.
A
l' apartat 3 d'aquest article cal substituir: “han d'afavorir, en
primer lloc, la conservació dels immobles” per ”estratègies de
conservació, restauració i rehabilitació, per aquest ordre”.
La
normativa urbanística no pot “substituir” la normativa de
patrimoni cultural però és important que es mostri una coordinació
més estreta.
4.
A l'article 45. Règim urbanístic del subsòl
ARCA
pensa que cal afegir: “En qualsevol cas no es deriva cap obligació
d'indemnitzar o de compensació a per l'Administració urbanística
competent quan, d'acord amb la legislació de patrimoni històric,
s'ordenin intervencions arqueològiques, bé per trobar-se dins zona
arqueològica o conjunt històric, bé per troballes casuals que
s'han de comunicar a l'Administració”
El
règim del patrimoni arqueològic de la LPHIB queda així respectat
adequadament (recordem cas STSJIB Bastió de Berard).
5.
A l'article 59. Regulació dels usos
Proposam
la supressió a l'apartat 2 sobre ús turístic i 2.2. ús
d'allotjament turístic tota referència àmplia a tipus
d'allotjament que no tenen les característiques turístiques, és a
dir, que no tenen serveis connexos o complementaris (neteja,
alimentació, etc). Aquest configuració de l'ús turístic i de l'ús
d'allotjament turístic, indirectament o directa, atempta contra els
propietaris i contra el deure/dret de conservació dels immobles.
6.
Subsecció 2a. Determinacions dels plans generals; Article 65
Determinacions del pla general
Proposam
afegir un punt o apartat en aquest o un article adient:
“El
Pla General ha de preveure expressament les línies mestres
d'ordenació urbanística coordinada amb les declaracions de conjunts
històrics, zones arqueològiques, jardins històrics, llocs
històrics, llocs d'interès etnològic o zones paleontològiques del
municipi. A tal efecte ha de preveure el Pla Especial de Protecció
adient o, excepcionalment i de forma motivada, les normes
urbanístiques que l'han de substituir o n'han d'avançar la
regulació”.
S'ha
de coordinar adequadament la protecció patrimonial amb l'urbanística
i aquesta és tasca dels municipis (en tant tramiten i de vegades
aproven planejament) i del Consel de Mallorca (que també pot
tramitar i aprovar planejament).
7.
A l'article 115. Zona de serveis portuaris
En
els casos de zones de serveis portuàries, necessàriament imbricades
en la trama urbana o en els terrenys urbans, urbanitzables o no
urbanitzables (no guanyats a la mar), l'Autoritat urbanística, sigui
el municipi, sigui el Consell de Mallorca, ha de dur a terme una
anàlisi d'impacte paisatgístic específic tenint en compte
l'ocupació de costa, de servituds, de mar i, si n'és el cas, la
preexistència de nuclis antics
8.
A l'article 109. Determinacions específiques dels plans especials
d’ordenació d’elements o conjunts protegits per la legislació
sobre patrimoni històric
En
aquest o altres preceptes destinats a plans especials de protecció
s'han de preveure:
la
denominació correcta: Pla Especial de Protecció
l'exigència d'aquestes
característiques sempre que hi hagi connexió amb la legislació
de patrimoni (conjunts històrics, jardins històric, llocs
històrics, llocs d'interès etnològic, zones arqueològiques,
zones paleontològiques)
l'obligació
de formar -inseparablement al PEP- un Catàleg d'acord amb els
articles 36 i 39 de la LPHIB.
Les
determinacions d'aquest PEP han d'incorporar necessàriament:
Estudi
tipològic
memòria
d'elaboració del catàleg i fitxes detallades per elements amb
característiques que permetin la descripció i intervenció
d'aquests elements.
En
casos excepcionals, justificació expressa de cada substitució
d¡'immobles que contribueixi a la conservació del conjunt o
agrupació d'immobles (art. 39.3 LPHIB)
Recordatori
exprés de que es considera zona arqueològica qualsevol espai de
subsòl suceptible d'estudi arqueològic en casos de: monuments,
conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics i llocs
d'interès etnològic.
9.
A l'article 187 (Capítol V de normes d'aplicació directa).
Afegir
“tots els projectes d'instal·lacions, construccions i
edificacions, s'han d'adaptar, en allò bàsic, a l'espai físic, el
paisatge i el medi ambient en que se situïn”.
10.
A l'article 188. Normes d’aplicació directa en els llocs o grup
d’edificis històrics o tradicionals
El
text actual prescriu:
“Les
construccions en llocs immediats o que formin part d’un grup
d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic típic o
tradicional, siguin o no objecte de protecció o catalogació
específica per la legislació sectorial de protecció de béns de
valor cultural,...”
Proposam
substituir allo marcat per “siguin o no objecte de declaració o
catalogació per l'administració municipal o per la insular o en el
ámbit de la legislació sectorial de protecció de béns culturals
....”
11.
A l'article 190. Vinculació de les normes d'aplicació directa al
planejament i als actes d'intervenció.
Proposam
substiuir al títol:”Vinculació del planejament i els actes
d'intervenció a les normes d'aplicació directa d'adaptació
ambiental, paisatgística, tipològica i visual”.
Nou
apartat 4 de l'art. 190: “Qualsevol tècnic projectista i qualsevol
autoritat urbanística pot demanar -abans de presentar o aprovar el
projecte- el parer d'un òrgan especialitzat en matèria de patrimoni
cultural o paisatgístic o visual. Si aquest òrgan no existeix al
municipi pot acudir a la Comissió Insular de Patrimoni Històric”.
Nou
apartat 5 de l'art. 190: “Qualsevol tècnic projectista o tècnic
que emeti informe sobre una llicència o autorització sota la seva
responsabilitat professional ha de tenir en compte aquestes normes
d'aplicació directa i ha de constar en la Memòria urbanística o en
la Fitxa urbanística una menció expressa a aquests articles. En cas
que consideri que no té els elements suficients per emetre el seu
judici professional ho ha de fer constar i ha de demanar que es
suspengui el procediment per aplicar l'apartat anterior”.
Aquestes
normes constitueixen una tradició de l'urbanisme espanyol que els
tribunals ha ratificat, sempre que hi hagi informació tècnica
adequada. Són d'aplicació directa, o és, independent del
planejament. Aquesta proposta pretén reafirmar aquesta importància
i constituir un toc d'atenció als professionals que subscriguin
projectes -primers responsables- o emetin informes. És una garantia
més de la protecció paisatgística i patrimonial que no depèn de
formalismes.
12.
A l'article 339. Deures legals d'ús, conservació i rehabilitació.
Proposam
suprimir aquí el terme “rehabilitació” i si de cas substituir
per “restauració”. Conservar i restaurar són operacions
admissibles en general amb béns culturals, sota el control
pertinent. La rehabilitació implica un ventall d'intervencions massa
ampli i divers, admissible només en casos concrets i sota la
premissa de la màxima conservació possible.
13.
Articles 348 a 352. Sobre la ruïna dels edificis.
La
ruïna ha estat una figura tradicionalment “odiosa” en
l'urbanisme espanyol i balear. Normalment emprada com a un subrefugi
per desnonar llogaters incòmodes o antieconòmics o com un medi
facilitador d'altres operacions de demolició o destrucció.
En
aquest sentit la ruïna pot ser provocada i constiuir un delicte o
una conducta greument antisocial i contrària al patrimoni cultural.
En
primer lloc avui en dia no hi ha ruïna tècnica sinó ruïna
econòmica.
El
Reglament projectat és poc decidit en aquest camp. No preveu cap
cautela contra la declaració de ruïna contra els posseïdors,
llogaters o persones interessades. Tradicionalment s'ha dit que la
ruïna és un concepte fàctic i reglat. Això no obstant
l'Administració no pot continuar inerme als canvis socials.
Per
una altra part les cauteles en casos de ruïna que afecta a béns
culturals han d'ampliar-se a:
-
Béns integrants del patrimoni històric (en el sentit que ja preveu
la LPHIB, articles 1, 23 i 24).
-
Béns declarats o catalogats localment o municipalment (en un Catàleg
d'Elements de PH, per exemple).
Això
almenys oferiria una petita salvaguarda a aquests casos en els que
també s'afecta patrimoni cultural “no declarat” però INTEGRANT
DEL PATRIMONI HISTÒRIC balear o local.
Per
altra part la declaració de ruïna no ha de paralitzar en cap cas
les ordres d'execució de conservació prèvies (no hauria
d'incoar-se expedient de ruina si hih a ordres de conservació
prèvies) ni tampos els expedients sancionadors o de disciplina
urbanística.
El Patrimoni
és un sector estratègic
ret.jpg)
-page-001.jpg)
