2 d’oct. 2014

ARCA ha presentat al·legacions al reglament de desenvolupament d´ordenació i ús del sòl que afecta a Mallorca

Després d'una reunió que el president d'ARCA va mantenir el passat 25 de setembre amb el Departament d'Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca varem decidir presentar al·legacions aquesta setmana reglament de desenvolupament d´ordenació i ús del sòl que afecta a l'àmbit territorial de Mallorca.

ARCA ha argumentat en les seves al·legacions els següents punts:

1. Cal remarcar i deixar constància de la importància de l'article 10 LOUS (Llei Orgànica de l'Ús del Sòl) quan preveu la prevalença de la protecció del patrimoni històric i cultural i del medi ambient.

2. Connexió amb la normativa autonòmica “para-urbanística” o “paral·lela a l'ordenació territorial”.

En aquest sentit s'ha de reivindicar el Pla Territorial de Mallorca com a norma territorial vinculant a tot el territori insular, amb les adaptacions que calgui fer d'acord amb la LOUS.

Seguidament proposam una sèrie de modificacions en determinats preceptes redactats en el Projecte aprovat inicialment. Després de cada proposta aportam l'argumentació que estimam més adient, sempre en el sentit d'afavorir la millor conservació i gaudi del patrimoni cultural en la part que podríem dir immoble, en el qual hi té incidència directa el Reglament projectat.

3. A l'article 15. Paisatge i patrimoni cultural

A l' apartat 2 d'aquest article cal afegir: “patrimoni cultural, estigui o no declarat”.
A l' apartat 3 d'aquest article cal substituir: “han d'afavorir, en primer lloc, la conservació dels immobles” per ”estratègies de conservació, restauració i rehabilitació, per aquest ordre”.

La normativa urbanística no pot “substituir” la normativa de patrimoni cultural però és important que es mostri una coordinació més estreta.

4. A l'article 45. Règim urbanístic del subsòl

ARCA pensa que cal afegir: “En qualsevol cas no es deriva cap obligació d'indemnitzar o de compensació a per l'Administració urbanística competent quan, d'acord amb la legislació de patrimoni històric, s'ordenin intervencions arqueològiques, bé per trobar-se dins zona arqueològica o conjunt històric, bé per troballes casuals que s'han de comunicar a l'Administració”

El règim del patrimoni arqueològic de la LPHIB queda així respectat adequadament (recordem cas STSJIB Bastió de Berard).


5. A l'article 59. Regulació dels usos

Proposam la supressió a l'apartat 2 sobre ús turístic i 2.2. ús d'allotjament turístic tota referència àmplia a tipus d'allotjament que no tenen les característiques turístiques, és a dir, que no tenen serveis connexos o complementaris (neteja, alimentació, etc). Aquest configuració de l'ús turístic i de l'ús d'allotjament turístic, indirectament o directa, atempta contra els propietaris i contra el deure/dret de conservació dels immobles.

6. Subsecció 2a. Determinacions dels plans generals; Article 65 Determinacions del pla general

Proposam afegir un punt o apartat en aquest o un article adient:

El Pla General ha de preveure expressament les línies mestres d'ordenació urbanística coordinada amb les declaracions de conjunts històrics, zones arqueològiques, jardins històrics, llocs històrics, llocs d'interès etnològic o zones paleontològiques del municipi. A tal efecte ha de preveure el Pla Especial de Protecció adient o, excepcionalment i de forma motivada, les normes urbanístiques que l'han de substituir o n'han d'avançar la regulació”.

S'ha de coordinar adequadament la protecció patrimonial amb l'urbanística i aquesta és tasca dels municipis (en tant tramiten i de vegades aproven planejament) i del Consel de Mallorca (que també pot tramitar i aprovar planejament).

7. A l'article 115. Zona de serveis portuaris

En els casos de zones de serveis portuàries, necessàriament imbricades en la trama urbana o en els terrenys urbans, urbanitzables o no urbanitzables (no guanyats a la mar), l'Autoritat urbanística, sigui el municipi, sigui el Consell de Mallorca, ha de dur a terme una anàlisi d'impacte paisatgístic específic tenint en compte l'ocupació de costa, de servituds, de mar i, si n'és el cas, la preexistència de nuclis antics

8. A l'article 109. Determinacions específiques dels plans especials d’ordenació d’elements o conjunts protegits per la legislació sobre patrimoni històric

En aquest o altres preceptes destinats a plans especials de protecció s'han de preveure:
  • la denominació correcta: Pla Especial de Protecció
  • l'exigència d'aquestes característiques sempre que hi hagi connexió amb la legislació de patrimoni (conjunts històrics, jardins històric, llocs històrics, llocs d'interès etnològic, zones arqueològiques, zones paleontològiques)
  • l'obligació de formar -inseparablement al PEP- un Catàleg d'acord amb els articles 36 i 39 de la LPHIB.
Les determinacions d'aquest PEP han d'incorporar necessàriament:
  • un diagnòstic de la situació de partida, amb descripció dels béns immobles declarats
Estudi tipològic
memòria d'elaboració del catàleg i fitxes detallades per elements amb característiques que permetin la descripció i intervenció d'aquests elements.
En casos excepcionals, justificació expressa de cada substitució d¡'immobles que contribueixi a la conservació del conjunt o agrupació d'immobles (art. 39.3 LPHIB)
Recordatori exprés de que es considera zona arqueològica qualsevol espai de subsòl suceptible d'estudi arqueològic en casos de: monuments, conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics i llocs d'interès etnològic.

9. A l'article 187 (Capítol V de normes d'aplicació directa).

Afegir “tots els projectes d'instal·lacions, construccions i edificacions, s'han d'adaptar, en allò bàsic, a l'espai físic, el paisatge i el medi ambient en que se situïn”.

10. A l'article 188. Normes d’aplicació directa en els llocs o grup d’edificis històrics o tradicionals

El text actual prescriu:
Les construccions en llocs immediats o que formin part d’un grup d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic típic o tradicional, siguin o no objecte de protecció o catalogació específica per la legislació sectorial de protecció de béns de valor cultural,...”

Proposam substituir allo marcat per “siguin o no objecte de declaració o catalogació per l'administració municipal o per la insular o en el ámbit de la legislació sectorial de protecció de béns culturals ....”

11. A l'article 190. Vinculació de les normes d'aplicació directa al planejament i als actes d'intervenció.

Proposam substiuir al títol:”Vinculació del planejament i els actes d'intervenció a les normes d'aplicació directa d'adaptació ambiental, paisatgística, tipològica i visual”.

Nou apartat 4 de l'art. 190: “Qualsevol tècnic projectista i qualsevol autoritat urbanística pot demanar -abans de presentar o aprovar el projecte- el parer d'un òrgan especialitzat en matèria de patrimoni cultural o paisatgístic o visual. Si aquest òrgan no existeix al municipi pot acudir a la Comissió Insular de Patrimoni Històric”.

Nou apartat 5 de l'art. 190: “Qualsevol tècnic projectista o tècnic que emeti informe sobre una llicència o autorització sota la seva responsabilitat professional ha de tenir en compte aquestes normes d'aplicació directa i ha de constar en la Memòria urbanística o en la Fitxa urbanística una menció expressa a aquests articles. En cas que consideri que no té els elements suficients per emetre el seu judici professional ho ha de fer constar i ha de demanar que es suspengui el procediment per aplicar l'apartat anterior”.

Aquestes normes constitueixen una tradició de l'urbanisme espanyol que els tribunals ha ratificat, sempre que hi hagi informació tècnica adequada. Són d'aplicació directa, o és, independent del planejament. Aquesta proposta pretén reafirmar aquesta importància i constituir un toc d'atenció als professionals que subscriguin projectes -primers responsables- o emetin informes. És una garantia més de la protecció paisatgística i patrimonial que no depèn de formalismes.

12. A l'article 339. Deures legals d'ús, conservació i rehabilitació.

Proposam suprimir aquí el terme “rehabilitació” i si de cas substituir per “restauració”. Conservar i restaurar són operacions admissibles en general amb béns culturals, sota el control pertinent. La rehabilitació implica un ventall d'intervencions massa ampli i divers, admissible només en casos concrets i sota la premissa de la màxima conservació possible.

13. Articles 348 a 352. Sobre la ruïna dels edificis.

La ruïna ha estat una figura tradicionalment “odiosa” en l'urbanisme espanyol i balear. Normalment emprada com a un subrefugi per desnonar llogaters incòmodes o antieconòmics o com un medi facilitador d'altres operacions de demolició o destrucció.
En aquest sentit la ruïna pot ser provocada i constiuir un delicte o una conducta greument antisocial i contrària al patrimoni cultural.
En primer lloc avui en dia no hi ha ruïna tècnica sinó ruïna econòmica.

El Reglament projectat és poc decidit en aquest camp. No preveu cap cautela contra la declaració de ruïna contra els posseïdors, llogaters o persones interessades. Tradicionalment s'ha dit que la ruïna és un concepte fàctic i reglat. Això no obstant l'Administració no pot continuar inerme als canvis socials.

Per una altra part les cauteles en casos de ruïna que afecta a béns culturals han d'ampliar-se a:

- Béns integrants del patrimoni històric (en el sentit que ja preveu la LPHIB, articles 1, 23 i 24).
- Béns declarats o catalogats localment o municipalment (en un Catàleg d'Elements de PH, per exemple).

Això almenys oferiria una petita salvaguarda a aquests casos en els que també s'afecta patrimoni cultural “no declarat” però INTEGRANT DEL PATRIMONI HISTÒRIC balear o local.

Per altra part la declaració de ruïna no ha de paralitzar en cap cas les ordres d'execució de conservació prèvies (no hauria d'incoar-se expedient de ruina si hih a ordres de conservació prèvies) ni tampos els expedients sancionadors o de disciplina urbanística.



Cap comentari: