 |
| Can Olesa. Foto: Arxiu: Jeroni Juan Tous. |
ARCA
I CAN OLESA.
ARCA
al llarg d’aquests darrers anys ha mantingut contactes amb les
diferents administracions per a intentar la compra del Can Olesa, un
dels darrers exemples de gran casal ciutadà que conservava gran part
del seu mobiliari i sens dubte un gran actiu de nostre patrimoni
cultural i turístic.
Lamentablement
les Administracions no s’han decantat per la compra i el fet de que
s’hagi renunciat al retracte per un preu més que raonable (aprox.
3 milions d’euros), és un exemple més de la falta de previsió
dels nostres governants per intentar crear un patrimoni històric
públic que pugui ser a la vegada dinamitzador de la nostra economia…
Una vegada més estam davant una oportunitat perduda… però és el
fruit d’una manca de política estructural de preservació del
patrimoni. Una vegada més s’actua o no s’actua en el darrers
minuts i sobre fets quasi consumats. Possiblement la instauració
d’una taxa turística, com hi ha a la majoria de les ciutats –
Barcelona, Amsterdam, Roma, etc-, seria una bona manera de crear un
fons per a la conservació del Patrimoni i de poder gaudir de
polítiques estructurals i a mig i llarg termini per a la preservació
del patrimoni.
 |
| Dormitori de Can Olesa. Arxiu: Jeroni Juan Tous. |
Però
a hores d’ara el futur de Can Olesa resta doncs en mans privades i
creim que cal cercar el punt d’equilibri que permeti la seva
conservació i a la vegada el seu ús respectuós amb el Patrimoni.
El fet que l’administració se’n renti les mans respecte de la
seva adquisició, però que a la vegada demani al particular
pràcticament “la musealització” dels seus interiors no sembla
coherent, com tampoc permetre que, al contrari, Can Olesa perdi
completament la seva identitat com ha passat a altres grans casals de
ciutat.
El
punt d’aquest equilibri creim que rau en conservar el pati i les
sales nobles amb els mobles més importants que les caracteritzen
(Quadres, avantsales, alcova o la pròpia cuina) i permetre un ús
d’habitatge a la resta conservant la lectura dels espais i evitant
actuacions irreversibles. D’aquesta manera es podria fins i tot
preveure una possible visita (obligatòria essent un BIC) a la part
noble de Can Olesa compatible amb el seu ús privat.
Creim
que cal que l’Administració i la propietat treballin conjuntament
amb aquest objectiu, pel bé del casal i pel bé del patrimoni de la
nostra ciutat que no es pot permetre perdre un casal que per la seva
arquitectura i interiors és un dels més importants de la nostra
ciutat. Una ciutat que fins fa 20 anys tenia una gran mostra de
casals, que ara pràcticament s’ha vist reduïda a una tercera
part.. i possiblement encara minvarà més...
Josep
Masot i Tejedor
Vice-president
d'ARCA
16
setembre 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada