“Visita al cadirat del cor de la Seu”.

Foto: Jaume Gual.

No et perdis aquesta setmana l'oportunitat única de veure d'aprop i sentir les explicacions del procés de restauració del Cadirat del Cor de la Seu.

Dissabte 31 de gener a les 10'30h

“Visita al cadirat del cor de la Seu”.

dirigida per la restauradora Kika Coll.

sortida: Seu d’ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 Baixos.

preu: socis 5 euros

         no socis 8 euros

*Inscripció prèvia, places limitades.

971 71 95 31 o arcainforma@arcapatrimoni.net

Exitosa participació a la Vª edició del programa "Patrimoni i gastronomia a Santa Catalina".

Notícia de Diario de Mallorca, 25-1-15

Presentació del llibre "Son Sardina: Història i patrimoni", a càrrec de Gaspar Valero.

Gaspar Valero en el moment de la seva presentació

Ahir 22 de gener va tenir lloc a la seu d'ARCA la presentació del nou treball de l'historiador Gaspar Valero i Martí, titulat "Son Sardina: història i patrimoni".

L'historiador realitzà una conferència amb imatges per presentar aquest llibre sobre Son Sardina, on fa un repàs per la seva història i proposa uns itineraris per la localitat i els seus voltants.

Una de les informacions més interessants i novedoses que presenta el llibre, és l'explicació documental del topònim de Son Sardina, el qual prové del segle XV, nom de l'antiga possessió que es començà a establir a partir del segle XVII i que ja al segle XVIII era un nucli de població amb oratori.

L'any 1457, Francesc Reixach, àlies Sardina, era propietari d'un rafal amb aquest nom, d'aquí vendria el nom d'aquest poble de Palma.

ARCA organitza aquest dissabte la Vª edició del programa “Patrimoni i gastronomia a Santa Catalina”.

El proper dissabte 24 de gener ARCA i Diana Ferreira oferiran un itinerari per la històrica barrida de Santa Catalina, per conéixer una mica més el patrimoni històric que presenta. La visita es completarà amb una demostració gastronòmica de plats tradicionals de la cuina mallorquina, que tingué lloc al mercat de Santa Catalina.

El patrimoni i la gastronomia són dos exemples de la tradició cultural de Mallorca i que ARCA mitjançant els recorreguts culturals vol impulsar, per donar a conéixer als ciutadans i ciutadanes de Mallorca.

L’itinerari històric serà dirigit per Xavier Terrasa i comptarà amb els següents punts de visita:

1.Montepío de Previsión del Arrabal de Santa Catalina. C/ Fàbrica. Exemple de moviment associatiu, fundat a 1894. 

2.Can Palmer. C/ Quetglas, 5. Exemple de Modernisme popular de l’any 1910. 

3.Església de la Immaculada Concepció. Construida a 1910. C/ Sant Magí. 

4.Teatre Mar i Terra. Construït el 1898. C/ Sant Magí. 

5.Es Jonquet. Barri tradicional mariner amb conjunt de molins fariners. 

6.Rentadors municipals. Infraestructura pública de finals del segle XIX. Av. Argentina. 

7.Hostal Cuba. Edifici colonial de 1904. Av. Argentina amb C/ Sant Magí. 

8.Edifici la Central. Edifici modernista de 1908. C/ Sant Magí. 

9.Can Pujol. Edifici modernista de 1903. C/ Pou, 24.

La degustació gastronòmica anirà a càrrec de Diana Ferreira:

La idea d'aquesta activitat es divulgar el receptari de les Illes Baleares, recuperar receptes, i en congruència amb el recorregut organitzat per ARCA. El receptari dels plats escollits per a aquest projecte són els següents:

Recepció:

Ponxe “Rei En Jaume” 

Dada històrica: és una beguda del segle XVIII, possiblement una invenció de la cuina de l'aristocràcia.

Font: “Tapes i Broquetes” de Javier Soriano

Aperitiu:

Ous de codorniu en “budellets”.

(Inspirada en una recepta de finals del segle XIX).

Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll. 

Principal:

Bunyols de Carxofas. 

(una recepta, de la que parla l'arxiduc Lluis Salvador, tal i com ho explica Sebastià Trias Mercant a un llibre que li dedica).

Font:  “La cuina de Mallorca” receptes de cuina tradicional mediterrània de Jaume Fàbrega

Postres:

 “Menjar Blanc”.

El “menjar blanc” era, en un altre temps, el plat típic de les Balears en general,  amb motiu de les festes populars i sobre tot de les denominades “festes del carrer”. A Palma no podia faltar aquest plat on les families de la barriada obsequiaban a les seves amistats conegudes.

Font: “Sa cuina de Toby Molenaar”, cuina tradicional Mallorquina

Conferència amb imatges i presentació del llibre: "Son Sardina. Història i patrimoni".

Dijous 22 de gener a les 19:30h.

Conferència amb imatges i presentació del llibre: "Son Sardina. Història i patrimoni".

A càrrec de Gaspar Valero i Martí, historiador i autor del llibre.

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 Baixos.

ARCA demana la conservació d'unes ceràmiques de la Roqueta al barri del Camp d'en Serralta

A la part superior dreta d'aquest immoble del carrer
Femenies, es troba el detall ceràmic de la Roqueta

ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i preservació del patrimoni cultural de Palma ha pogut tenir coneixement de la troballa d'uns detalls ceràmics originals de l'antiga fàbrica de la Roqueta, els quals es trobarien al carrer Femenies, 6, del barri del Camp d'en Serralta (Palma).

La troballa en qüestió es tractaria de cinc rajoles decorades, que en el seu conjunt formarien un dibuix ceràmic, signat a la part inferior amb el nom de Cetre,sobrenom de Pere Joan Aguiló Foteza, propietari de la Roqueta.

Aquest detall ceràmic és la única resta que es conserva d'una decoració més amplia que hi havia a la dreta d'aquest senzill habitatge (carrer Femenies, 6) i que avui s'ha convertit en un solar buit.

ARCA ha pogut saber que una important entitat bancària és la propietària d'aquest immoble, el qual ja fa una sèrie d'anys, fou amençat per l'enderrocament. Ara pensem, que és l'hora de reflexionar i pensar amb més cura i sensibilitat cap al nostre passat i els elements que formen part de la nostra cultura.

Llavors, volem alertar que abans de dur a terme passes errades que formen part del passat, poguem trobar entre totes les parts implicades una solució raonable per a la conservació i preservació d'aquests detalls que provenen de l'excel·lent i magnífica fàbrica de la Roqueta, un referent del modernisme de Mallorca i amb influències cap a l'exterior de l'illa.

ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Palma perquè pugui donar una solució raonable

Ceràmica de la Roqueta

ARCA ha demanat a l'Ajuntament de Palma que activi els mecanismes de protecció cap al Patrimoni Històric, segons les competències en aquesta matèria, perquès les restes ceràmiques de l'antiga fàbrica de la Roqueta situades al carrer Femenies, 6, de Palma siguin protegides.

També li ha demanat que inicïi unes converses amb la famosa entitat bancària, propietària d'aquest immoble per poder trobar una solució real i raonable cap a la protecció d'aquest element.

La Roqueta: fàbrica d'una vital importància per al desenvolupament del modernisme a Mallorca

Fàbrica de ceràmica (1897-1918) modernista aplicada a l’arquitectura. Situada al raval de Son Espanyolet i Santa Catalina. Un cop finalitzà el negoci, es dedicà a l’elaboració de vins i sabons. 

El seu fundador fou Pere Joan Aguiló Forteza “Cetre”, i baix les seves ordres treballà l’artista Vicenç Llorens. El senyor Cetre tenia contactes amb altres centres ceràmics de València, Alacant i Barcelona. 

Els primers anys foren els de major proliferació artística, i contribuïren materialment a decorar: la Casa Barceló, el Gran Hotel i la Can Rei. També trobem produccions seves al mur de l’absis central la Seu i als botons ceràmics de la façana i a una torre de la Casa Batlló de Barcelona.

ARCA denúncia el desvergonyiment dels empresaris del carrer Fàbrica pretenent que sigui declarada zona no residencial

Fotografia: Pep Camps.

ARCA ja va advertir fa més de quatre anys que la creació de l'eix cívic de Santa Catalina podria crear molts de problemes a les persones residents si no s'actuava preventivament en ordenació comercial i urbanística.

De fet organitzàrem un debat a la nostra seu al qual assistí la llavors regidora d'urbanisme, Yolanda Garví.

Com que no es va actuar preventivament, ni el govern anterior ni aquest,  els problemes que advertirem s'han consumat. I no hi ha un respecte suficient cap a les persones residents per part dels negocis de restaurants i copes.

Un barri viu, de gran valor patrimonial i on la gent ha de viure amb qualitat i pau. La gran densitat de restaurants impossibilita la convivència

ARCA ja va presentar al.legacions en aquest sentit, al Pla especial ARE que se està tramitant.

Ara volem manifestar la nostra indignació amb les pretensions d'un grup d'empresaris que pretenen que determinades zones de Santa Catalina i sa Llonja siguin declarades  zona no residencial

De veritat tenen un mínim de sentit comú aquestes persones? Precisament el seu èxit comercial és gràcies a que els propietaris dels habitatges s'han mantingut al barri, han rehabilitat i han conservat el caràcter. Actualment l'Ajuntament de Palma, escoltant les peticions d'ARCA està tramitant un Pla d'especial protecció a Santa Catalina. I és tot això el que fa Santa Catalina un atractiu.

El que aquests empresaris pretenen amb aquesta actitud és colonitzar, destrossar la qualitat del barri i després quan ja no puguin treure més suc, partir cap a un altra barriada.

La intel·ligència dels gestors municipals i d'altres empresaris dignes, que segur n'hi ha, hauria d'evitar, no ja que se surtin amb la seva, que per descomptat no aconseguiran les seves pretensions, si no que mai més s'atreveixin a proposar coses tan absurdes.

Aprofitam per anunciar que dissabte 24 de gener ARCA durà a terme un recorregut cultural i gastronòmic precisament per Santa Catalina.

Vª edició del programa "Patrimoni i gastronomia a Santa Catalina"

Dissabte 24 de gener a les 10'00h.

“Patrimoni i gastronomía a Santa Catalina”*.

dirigit per l’historiador Xavier Terrasa i la cuinera Diana Ferreira.

sortida: Seu d’ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 Baixos.

preu: 10 euros.

*Inscripció prèvia, places limitades.

La proposta consisteix en un itinerari per la històrica barrida de Santa Catalina, per conéixer una mica més el patrimoni històric que presenta.

La visita es complementa amb una demostració gastronòmica de plats tradicionals de la cuina mallorquina, que tendrà lloc al mercat de Santa Catalina.

El patrimoni i la gastronomia són dos exemples de la tradició cultural de Mallorca i que ARCA mitjançant els recorreguts culturals vol impulsar, per donar a conéixer entre els seus residents.

ARCA vos convida a visitar l'exposició “Gaspar Bennazar, el llegat de s'Arquitecte”.

ARCA vos convida a visitar l'exposició “Gaspar Bennazar, el llegat de s'Arquitecte”.

Gaspar Bennàzar Moner (Palma, 18 d'agost de 1869 – Barcelona, 15 de gener de 1933) fou un arquitecte i urbanista, que va tenir un paper decisiu per a l'aplicació a la ciutat de Palma del Pla Calvet d'eixample. Popularment era conegut com s'Arquietcte. 

ARCA vol recordar que tot i la importància de la seva obra, no tot el seu llegat cultural està protegit. Una prova fou la demolició del Pont des Tren a l'any 2005, gràcies al treball de Plataforma del Parc de les Vies amb la col·laboració d'ARCA, s'aconseguí la reconstrucció d'aquest element demolit. En aquests moments una altra obra seva, com Can Bibiloni, també perilla.

L'exposició es podrà visitar a la seu d'ARCA, de dilluns a divendres de 8'30 a 13'30h i dijous i divendres de 17'00 a 19'00h

Patrocina:

ARCA demana la retirada de la barrera que dóna accés al molí des Castellet (Calvià)

ARCA ha denunciat davant l'Ajuntament de Calvià un fets molts greus ocorreguts el passat 21 de desembre de 2014, durant el transcurs de la “V Pujada reivindicativa al Molí des Castellet”, organitzada per la Comissió pro-molí des Castellet, on la nostra entitat forma part i que es compon de diferents entitats culturals que demanen la restauració i conservació d’aquest bé cultural i etnològic i que el accés públic al bé catalogat sigui pacífic, continuat i immemorial.

Una marxa reivindicativa que comptava amb tots els permisos fou condicionada pel tancament de la barrera

La marxa reivindicativa comptava amb tots els permisos, i així ho avala un escrit de la Delegació del Govern de les Illes Balears que autoritzava l’acte com a tal, al tractar-se d’un lliure exercici democràtic i de llibertat d’expressió per part de la ciutadania.

Un cop les persones que formaven part de la marxa reivindicativa arribaren al punt on es situa la barrera que dóna accés al molí des Castellet, aquesta es trobava oberta, i així ho poden acreditar els cossos i forces de la Guàrdia Civil, que ens acompanyaren fins a aquest punt. La sorpresa fou, quan el grup de persones que formaven part de la marxa pacífica, decidiren tornar a les seves llars, llavors varen veure la seva llibertat condicionada, al no poder sortir del camí, perquè la barrera havia estat tancada amb un pany. Les persones assistents varen tenir que esperar que la Guàrdia Civil obrís el pas i es pogués tornar lliurement a casa. La Guàrdia Civil i la Policia Local de Calvià prengueren acta i s'elaborà un informe sobre aquest incident.

L'Ajuntament de Calvià ja va decretar a l'any 2010 que aquesta barrera és il·legal

Cal recordar que la nostra entitat ve denunciant des de l’any 2010, el tancament del camí d’accés al molí des Castellet, el qual, segons referències cadastrals es considerat com a ús públic i serveix com a camí de servitud a altres finques del voltant. En un expedient d’infracció urbanística de l’Ajuntament de Calvià (Exp. 49/10-DU) amb número d’Acta 4. 194/10 diu el següent “Instalación de barrera para cerrar el camino careciendo de licencia municipal, que de acuerdo, con los datos catastrales se corresponden con uso agrario (Via de comunicación de dominio público) titularidad: Ayuntamiento de Calvià Poligono 1 Parcela 9147”.

Queda clar que aquesta barrera que dóna accés al molí des Castellet és il·legal, perquè es va posar sense permís municipal i perquè impedeix l’accés a altres propietaris de la zona.

ARCA demana una vegada més a l'Ajuntament de Calvià que la barrera il·legal que dóna accés al molí des Castellet sigui oberta i retirada immediatament, perquè no torni succeir un cas com el del passat dia 21 de desembre, on diferents ciutadans d’aquesta localitat varen veure limitada i condicionada la seva llibertat i mobilitat durant un espai de temps.

Recorregut embARCA't: "Visita a l'Espai Campins-Gaudí al Museu Diocesà"

El grup d'ARCA davant el Museu Diocesà

ARCA organitzà un recorregut embARCA't el passat dissabte 3 de gener titulat “Visita a l'Espai Campins-Gaudí al Museu Diocesà”, dirigit per Gabriel Barceló Català.

La visita començà a la seu d'ARCA, on Gabriel Barceló feu una introducció de la figura d'Antoni Gaudí i els seus treballs a la Seu de Mallorca per ordre del bisbe Pere Joan Campins.

Posteriorment, ens dirigirem fins al Museu Diocesà, on poguerem veure d'aprop el recent espai inaugurat pel Bisbat de Mallorca que recorda el projecte conjunt del bisbe Campins i l'arquitecte Gaudí.

Finalment, entrarem a la Seu i poguerem contemplar d'aprop els treballs de Gaudí i del seu equip a la Capella Reial.

Recorregut embARCA't: Visita als Betlems de Palma

Betlem de Santa Magdalena. Foto: Pep Camps.

ARCA realititzà un recorregut embARCA't el passat dissabte 27 de desembre titulat "Visita als Betlems de Palma”, el qual fou dirigit per Gabriel Barceló Català.

Visitarem els betlems de la Sang, la Concepció i Santa Magdalena.

Presentació a ARCA del llibre "Menorca: camins i pedres"

Ahir fou presentat a la seu d'ARCA el llibre-guia geològica de Menorca: MENORCA: CAMINS I PEDRES. Descoberta geològica i geomorfològica de Francesc X. Roig Munar (Doctor en Geografia) i Robert Mata Lleonard (Geòleg).

La V Pujada reivindicativa al molí des Castellet finalitza amb un incident

La V Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià) va acabar amb un incident, la barrera il·legal del camí que dóna accés al bé catalogat, fou tancada amb un pany a la baixada dels participants. Els organitzadors, entre els quals hi figurava ARCA comptaven amb el permís de la Delegació del Govern per a dur a terme aquesta marxa reivindicativa i pacífica. 

ARCA demanarà una vegada més a l'Ajuntament de Calvià que retiri la barrera il·legal que dóna accés al camí de pujada al Molí des Castellet.

Durant la visita d'ahir als voltants del molí des Castellet poguerem comprovar les obres realitzades al cintell del bé catalogat, les quals no s'adapten al projecte i s'han fet sense cap criteri i respecte al bé cultural. També poguerem comprovar, com encara no s'han iniciat les obres de restauració a l'interior del molí.

V Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià).

La Comissió pro-molí des Castellet composta per diferents entitats proteccionistes, entres les que figuren ARCA, Associació Pere Josep Canyelles, OCB Calvià, SOS Can Veiret, GOB, Plataforma pro-camins públics i oberts, GADMA, Amics de la Vall de Coa Negra i Amics del Patrimoni Cultural i Arqueològic d'Esporles han convocat per diumenge 21 de desembre a les 11'00h a la plaça Nova (Calvià) per a la V Pujada reivindicativa al molí des Castellet.

Després de l’èxit de participació de les passades edicions, la Comissió torna a convocar una altra marxa reivindicativa per demanar a l’Ajuntament de Calvià un pas públic fins al bé etnològic de forma pacífica, continuada i immemorial, degut a que els ciutadans de Calvià hi tenen un arrelament històric, simbòlic i referencial.

ARCA ha denunciat darrerament les obres del cintell i un informe tècnic avala les nostres denúncies

El passat mes d'octubre ARCA va realitzar una denúncia pels treballs realitzats al cintell de molí des Castellet, on feiem dues consideracions al respecte:

1.L’empedrat del cintell s’hauria d'haver fet en sec i no amb morter per a travar les pedres.

2. El trèspol anterior portava rost cap l’exterior (és el més adequat per facilitar l’evacuació de les aigües pluvials), però en aquest cas veiem que han suprimit aquest lleuger desnivell, i per tant les pedres del trèspol descansen sobre l’encadenat de la paret que conforma el cintell.

Un informe tècnic de l'Ajuntament de Calvià confirma les nostres denúncies i conclou dient que “l'acabat del cintell distint de l'original que genera cert grau de distorsió, fruit de la utilització d'un conjunt de decisions tècniques distintes a les originals”.

El molí corre el perill d’esbucar-se

L’estructura del molí presenta deficiències i corre el perill que aquesta pugui venir-se a baix. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Calvià com a autoritat més propera i competent en temes de patrimoni històric ha d’actuar amb responsabilitat i eficàcia, perquè Calvià no pot perdre un element tant singular.

Creiem que és important que l’Ajuntament de Calvià negociï amb el propietari del molí des Castellet, per tal d’arribar a un acord de col·laboració i que es pugui restaurar l’element.

Presentació Exposició “El llegat de s’Arquitecte Gaspar Bennazar”

Exposició organitzada per ARCA i amb el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya per posar en valor l’enorme llegar de qui va ser l'arquitecte municipal al moment més important del trànsit de la ciutat de Palma cap a la modernitat.

L'exposició ha estat coordinada per Concha Gallego i Àngels Fermoselle, membres de la Junta de Govern d'ARCA.

Component reivindicatiu de l’exposició

Tot Bennazar mereix ser conservat. Ja al panell d’inici es recorda que en aquest moment hi ha un edifici de Bennazar condemnat a mort: Can Bibiloni. ARCA està lluitant per la seva conservació, igual que per la conservació del Velòdrom i el monument a Antoni Maura al seu lloc original.

Hi ha una vitrina amb fotografies d’alguns elements de Bennazar ja desapareguts: Olis Batlle (Can Segura); disseny de la Plaça d’Espanya, Pont des Tren (Restituït gràcies a la pressió de ARCA i la Plataforma pel Parc de les Vies); Hotel Alhambra; Xalet del Passeig Marítim,...

70 fotografies de Benet Bohigas

El fotògraf Benet Bohigas ha cedit les seves fotografies que conformen el gruix de l’exposició

Tres panells informatius

L’exposició la completen tres panells informatius amb la biografia professional de Gaspar Bennazar i un auca amb anècdotes de la seva personalitat.

Col.labioració de la neta de Bennazar: Maribel Bennazar

Hem d’agrair especialment la col.laboració constant de la neta del protagonista de la exposició. Maribel ha facilitat dades, fotografies i plànols amb gran generositat.

La ciutat de Palma té pendent posar en valor a s’Arquitecte

La ciutat recorda s’Arquitecte amb una fonteta a la seva casa natal. Sense dubte es mereix qualque cosa més i tota la ciutat en trauria profit. ARCA ferà una proposta concreta que es podria materialitzar en una escultura que recordi el seu deambular per ciutat amb aquella silueta tan característica: amb el seu capell, el seu volum, el seu cigar i sempre de negre des de la mort del seu fill.

És espectacular veure com la emprenta d’en Bennazar és a tota arreu de Ciutat.

Convidam  tothom  a venir a veure la exposició que serà a la seu de ARCA fins finals de febrer.

ARCA torna a reclamar que tot el patrimoni de Sa Nostra quedi a les Illes

Esperant els nuvis. Oli sobre tela 205 x 153cm
de Pilar Montaner. Propietat Sa Nostra

Un objectiu immediat de la Fundacio hauria de ser evitar la disgregació i comprovar que tot el Patrimoni roman al nostre territori

Demanem una vegada més al Consell de Mallorca que s'activin els procediments administratius perquè el Patrimoni de Sa Nostra sigui catalogat

En octubre de 2012 ARCA ja va demanar al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca la catalogació i declaració de BIC dels béns culturals de de l'entitat Caixa de d'Estalvis de Balears (Sa Nostra).

La transformació en Fundació de l'esmentada entitat financera, hauria d’evitar com un dels seus objectius immediats que el patrimoni cultural de titularitat d'aquella entitat financera no sigui disgregat, traslladat o finalment liquidat.

L'11 d'octubre de 2012, per tal de defensar i conservar el Patrimoni de l'entitat, ARCA torna a demanar la protecció de l'Autoritat de Patrimoni del Consell de Mallorca atès que consta que l'entitat “Sa Nostra” té prop de 5.000 peces, 2.000 d'aquestes de valor cultural essencial. Entre aquestes peces podíem destacar les següents:

- Una col·lecció pictòrica importantíssima en la qual hi ha obres de Miquel Barceló (“Piedra blanca sobre piedra negra” per exemple), Antoni Tàpies, Mompó, Pilar Montaner, Ricard Anckerman, Francis Bacon, Miquel Bestard, Jose M Sicilia, Broto, Gordillo, Hernández Pijuan o Hans Hartung.

- Una col·lecció de ventalls.

- Una col·lecció de numismàtica.

- Una col·lecció de ceràmica de la Roqueta.

- Una col·lecció de peces de vidre romà i altres restes arqueològiques.

- Una col·lecció de fotografia.

Aquest patrimoni implica la història de les Illes Balears i de la Caixa de Balears, entitat nascuda en 1882, per tant amb una acumulació de patrimoni de més de 125 anys d'existència i de funcionament i s'ha format amb els estalvis i les accions financeres bàsicament de ciutadans de Balears.

Entre béns immobles que formen (o formaven) part d'aquest patrimoni hi trobam:

- El Centre de Cultura (C/ Concepció) fou seu provissional del Museu de Mallorca. Feu una reducció de personal, amb més de 30 persones acomiadades.

- Les oficines fundacionals del Carrer Ramon Llull, 2 de Palma, són obra de l'arquitecte Gaspar Bennàssar.

- Les oficines i el casal de la Fundació, Can Tàpara, estan situades en un entorn paisatgístic singular.

- Sa Canova és una finca d'experimentació agrària i ha estat venuda a un empresari alemany.

- S’han tancat gairebé totes les sales de cultura repartides per la geografia balear.

ARCA no ha rebut cap resposta oficial per part del Consell de Mallorca en 2 anys

La Verema (Lligant els pámpols) Oli sobre tela 125x150cm.
Pilar Montaner. Propietat Sa Nostra

Desconeixem quin és l'estat d'aquests i altres actius, principalment, pel que aquí ens interessa, obres d’art (pictòriques i escultòriques) i mobiliari, patrimoni arxivístic o documental o bibliogràfic.

Aquesta petició per a la iniciació d'ofici de la declaració de béns culturals situats a Mallorca roman encara sense contestar cosa inadmissible i que no pot trobar justificació en la normativa vigent, sent a més a més que pot haver-hi béns (mobles) canviats de lloc o amb les seves condicions alterades.

Passats dos anys de les primeres accions esmentades, independentment del retard, ens trobam ara amb la notícia de l'extinció ja anunciada de l'entitat financera i la creació d'una Fundació (suposam que nova) amb nou Patronat amb una nova dotació fundacional d'un milió d'euros aproximat.

Hi ha un compromís públic de col·laboració entre el Consell de Mallorca i Sa Nostra

Atès que el Vicepresident Rotger es va comprometre a dur a terme aquest expedient (tot admetent la seva complexitat) i va manifestar la col·laboració entre el Consell de Mallorca i Sa Nostra (entenem que la Fundació) consideram que s'han de materialitzar les actuacions administratives per incoar l'expedient de declaració de béns culturals de tots els béns que ho mereixen del patrimoni de l'extigida entitat financera “Caixa de Balears Sa Nostra” requerint la col·laboració institucional de la Conselleria competent del Govern de les Illes Balears pel registrei protectorat de la nova Fundació.

Retrat de Don M. de Unamuno.
Oli sobre tela. 118x84cm
de Pilar Montaner. Propietat de Sa Nostra.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca passes concretes i efectives

ARCA s'ha adreçat per escrit al Consell de Mallorca i l'hi ha demanat l'activació de les actuacions

adminstratives perquè el béns del patrimoni de l'extinta entitat financera Caixa de Balears, Sa Nostra, siguin objecte d'un o més EXPEDIENTS DE DECLARACIÓ DE BÉ CATALOGAT a l'empara de la Llei de Patrimoni.

També li ha sol·licitat que el Consell de Mallorca es coordini amb els departaments corresponents del Govern Balear: Registre de Fundacions i Protectorat, pel que fa a la creació de la nova Fundació (o nous Estatuts) de Sa Nostra i el control sobre els béns (dotacionals o no) d'aquesta fundació i els béns culturals que puguin quedar fora del seu control i que presentin un valor cultural significatiu.

Per últim, ARCA ha demant que el béns culturals esmentats, una vegada catalogats, siguin convenientment exposats al públic i a la societat balear.  

ARCA demana s'arreglin els desperfectes provocats per unes obres veïnades a un edifici modernista del centre de Palma

Imatge del vestíbul de Can Cetre, decorat
amb ceràmica de la Roqueta

ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres que s'estan duent a terme a un local comercial del carrer de la Bosseria, que han afectat al vestíbul d'entrada de l'immoble situat al carrer de la Bosseria, 3 (Palma).

Les obres del local comercial annexe, han provocat el desprediment d'una rajola del vestíbul, obra de la il·lustre fàbrica de la Roqueta (1897-1918).

Edifici catalogat i rellevant exemple modernista

Aquest immoble se'l coneix amb el nom de Can Cetre o Can Forteza i està inclòs al Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès, històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma.

Segons la fitxa del catàleg, quan parla de la protecció i directrius d'intervenció a l'interior d'aquest immoble, textualment diu el següent: “Preservar elements decoratius de l'època”.

Can Cetre o Can Forteza fou construït a l'any 1904 i està adscrit a l'estil modernista. És un exemple arquitectònic present i estudiat per tota la bibliografia que parla d'aquest període a Palma.

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que es restitueixi la rajola afectada

ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Palma i li ha demanat que inspeccioni les obres que s'estan duent a terme al local comercial annexe al carrer de la Bosseria, 3.

També li ha demanat, que restituexi la rajola caiguda al vestíbul del carrer de la Bosseria, 3 i que es vagi amb molt de compte a l'hora d'intervenir amb la paret veïnada.

ARCA aporta arguments jurídics per considerar que l’ampliació del Port del Molinar seria una il·legalitat

Muntatge visual de com seria la perspectiva des de
 el passeig elevat d'aixugador de xarxes si
 construissin el dic de 235 metres.

La normativa estatal de ports obliga a que qualsevol ampliació substancial d’un port estigui contemplada al Pla director d’Infraestructures i això no es dóna.

La legislació i les sentències judicials ens duen a recordar que per realitzar una ampliació d’un port que suposi una modificació significativa dels seus límits exteriors al costat de la mar, hi hauria d’haver prèviament un Pla Director de Infraestructures del Port que contempli aquesta ampliació.

És evident que la desproporcionada ampliació proposada pel Club Marítim Molinar de Llevant, que en realitat és un nou club nàutic, multiplicant per més de quatre les dimensions de mar i espai ocupat i fent sortir un dic fins a 235 metres de la costa, és una alteració tan substancial que de cap manera es pot considerar ni una reforma ni una millora, sino una ampliació enorme i un nou port, fet que no quedaria cobert legalment.

El PORT DE PALMA no compta amb Plà Estratègic, Director de Infraestructures, Especial d’Ordenació ni Delimitació d’Espais i Usos Portuaris actualitzats i PER TANT UN NOU PROJECTE D’AQUESTES DIMENSIONS, HA DE REBUTJAR-SE DIRECTAMENT

A més, posam en dubte de legalitat que les competències sobre aquest port siguin estatals.

És evident que el Port del Molinar, no és un port d’interès general per transport de mercaderies ni per trànsit marítim, per tant el fet que administrativament estigui assignat a l’Estat és un fet anacrònic i injustificat. Per tant les competències sobre el port ha de recaure a l’administració autonòmica i local.

A més el PUEP de 2005 (Pla d’Usos d’Espais Portuaris) no preveu l'ampliació del Port del Molinar i per tant tampoc no dóna cobertura al projecte pretès i que desfiguraria tot El Molinar.

La única alternativa: atendre el seny de la ciutadania i els col·lectius socials que reivindicam una explotació intel·ligent d’aquest espai perfectament integrat, ara dins el Molinar. Conservar les dimensions i rehabilitar l'edifici i el port. Amb la implicació de les administracions locals i autonòmiques i atenent l’interès general per sobre dels particulars. 

Visita al barri de Pere Garau dins el programa "EmbARCA't al Krekovic"

Joan Roca dirigint la visita per Pere Garau

El passat dissabte 29 de novembre ARCA va dur a terme el segon itinerari cultural dins el programa "EmbARCA't al Krekovic", on es visità el barri de Pere Garau de la mà de Joan Roca, professor i gran coneixedor de la barriada.

L'itinerari començà des de la plaça Francesc Garcia i Orell, més coneguda com de les Columnes, on poguerem parlar del seu entorn.

Altres indrets que es visitaren foren diferents béns catalogats del barri, com ara l'edifici la Fertilitzadora i alguns altres estil racionalista. També, anarem a la plaça Pere Garau, que dóna nom al barri i nucli neuràlgic de la zona, sobretot els dies de mercat. 

Les 100 cases

Poguerem visitar el conjunt de les 100 cases, edificades per una cooperatica als anys'20 del segle passat i que encara es conserven originalment i donen una dimensió de barri a aquesta zona.

Finalment, visitarem la casa on varen viure Josep Maria Llompart i Encarna Viñas, on molt aprop ARCA dedicà una placeta a la figura d'Encarna. També poguerem visitar l'antiga Clínica Valdés. Un cop aquí, ens dirigirem fins al Museu Krekovic per a visitar l'exposició "Pere Garau, un barri amb història" que romandrà allà tot el mes de desembre.