Dirigit per
Roberto Fernández Legido. 27 d'octubre de 2007
SON ROSSINYOLNotes històriquesDocumentat el segle XV, l’antic rafal de Son Rossinyol era situat al camí de Sóller, entre Son Pacs i el torrent de na Bàrbara.
Te
nia dret d’aigua de la síquia de la Ciutat, que rebia a raó de 24 hores cada 20 dies (GEM, XIV, 400), i dret d’un canó d’aigua, segons conta Lluís Ignasi Gomila a la seva obra Derechos sobre el agua de la fuente de la Villa en la Huerta de Palma.
El 1440, el prevere Julià Colomer el donà a la seva tia Magdalena. El 1449, el senyor Julià Safortesa el capbrevà a nom de la seva dona.
El 1450, el senyor Pere Joan Albertí n’era propietari. El rafal prengué el nom d’aquest senyor i passà a denominar-se rafal de n’Albertí (Gomila, 2000).
El 1506, era del senyor Pere Joan Albertí.
El 1532, n’era propietària la senyora Joana Sala i Albertí, casada amb el senyor Andreu Rossinyol de Defla.
El 1553, passà al seu fill, el senyor Antoni Rossinyol de Defla i Sala, de qui prengué la denominació actual de Son Rossinyol. Era propietari del rafal i dels dos canons d’aigua.
El 1578, encara n’era propietari, com consta als estims (ARM, D-1251, f. 144) d’aquell any.
El 1581, fou heretat pel seu fill, el senyor Andreu Rossinyol de Defla (Gomila, 2000).
El 1601, pertanyia al senyor Jaume Rossinyol per compra en subhasta pública al senyor Andreu Rossinyol de Defla (Gomila, 2000).
El 1611, conclogué la construcció de part de les cases actuals de Son Rossinyol.
El 1638, n’era propietari el senyor Domingo Belloto. El mateix any, passà al seu fill, el senyor Joan Baptista Belloto.
El 1643, finalitzà el que podria esser una nova ampliació de les cases, impulsada pel senyor Domenico Belloto o el seu fill Joan Baptista.
El 1647, encara era del senyor Joan Baptista Belloto. El 1665, passà al seu fill, el senyor Joan Baptista Belloto.
El 1685, era del senyor Domingo Belloto (ARM, D-1253, f. 191v).
El 1721, passà a Eliseu Belloto Morell. El 1733, aquest senyor en segregà 12 quarterades, que passaren a Clara Belloto, la qual també heretà el rafal veïnat de Son Hug (GEM, VII, 66). El rafal tenia l’any 1760 un dels horts més importants de Palma (GEM, XIV, 401).
El 1773, era propietat de D. Eliseo Benloto [sic, per Belloto] (Juan, 1978: 416).
El 1791, era de Joan Belloto i, el 1798, passà a la seva germana, la senyora Maria Eliseua Belloto. El 1808, passà de Maria Eliseua Belloto a Dionísia Rossinyol de Defla i de Comelles, casada amb Charles Joseph Henri d’Espagnac (GEM, XIV, 401). No obstant això, l’Apeo de 1818 (ARM, D-1530, f. 234) la inventaria a nom de «Dª M. Elisea Berloto» [sic, per Belloto].
El 1836, fou heretat pel fill dels anteriors, el senyor Josep d’Espanya Rossinyol de Defla i de Couserans.
El 2007, n’era propietària la senyora Francesca d’Espanya Morell.
Des de novembre de 2004, les cases són ocupades pel Centre d’Arqueologia i Restauració de Son Rossinyol.
Descripció 
La façana s’orienta a ponent i s’aixeca davant una carrera empedrada, a la qual s’arriba per un camí perpendicular flanquejat per espesses fileres de xiprers. Es divideix en tres cossos: el central i dos laterals. El central té tres plantes d’alçat, amb portal forà d’arc rodó adovellat. Sengles pedrissos emmarquen el portal. El primer pis presenta tres finestres balconeres, mentre que les tres obertures del porxo són finestres apaïsades. A la dreta, un altre bloc té dues plantes d’alçat, la segona de les quals mostra pilarets de secció octogonal. A la dreta de la façana, un portell apareix amb els brancals ornamentats amb sengles relleus dels escuts dels Rossinyol, sobre pedra viva, amb la inscripció any el de l’esquerra i 1611 el de la dreta. A l’esquerra hi ha un bloc d’una planta d’alçat coronada amb merlets, amb dues portasses d’arc de mig punt; en sobresurt una gàrgola que treu l’aigua del terrat superior.
El vestíbul mostra dos trams amb coberta de bigues, separat
per un arc rebaixat. Un altre arc rebaixat, amb els laterals ornamentats amb l’escut dels Rossinyol, permet l’accés a la
clastra. Aquesta és de planta rectangular, amb sòl empedrat i amb un coll de cisterna de secció octogonal amb la data de 1914. A la dreta, una
escala exterior puja al primer pis i, a la seva esquerra, un portal de llinda comunica amb estances d’ús agrícola, com les antigues vaqueries. Corona aquesta ala un campanar de cadireta, rematat per una creu. Al fons de l’ala de l’esquerra es conserva l’estança que acollia la tafona.
BUNYOLÍPanoràmica de les cases. Foto: Toni Bosch Notes històriques
L’actual possessió de Bunyolí era el centre de la baronia del mateix nom, que comprenia territoris a Esporles, Superna, Bunyola i Marratxí. La baronia es fundà el 1232, tres anys després de la conquesta. Ramon Saclusa, un noble català, cavaller del rei Jaume I, en fou el
primer senyor.
El 1381, el senyor feudal de Bunyolí era Humbert Desfonollar, amb jurisdicció civil i criminal. El 1450, la possessió i la cavalleria eren de Gabriel de Lloscos.
Tres anys més tard, comprà la possessió en subhasta Miquel de Pacs.
El 1578, n’era propietari el senyor Pere de Pacs i era valorada en 36.000 lliures (ARM, D-1251, 151v).
El 1600, la possessió era del senyor Pere de Pacs, procurador reial de Mallorca. El 1633, l’arquitecte i escultor Jaume Blanquer aixecà un detallat plànol de la finca (ARM, Plànol de Bunyolí).
El 1638, n’era propietària la senyora Isabel de Boixadors i de Rocabertí, comtessa de Savellà.
El 1642, era del noble Bernat de Boixadors i de Pacs, comte de Savellà (GEM, XII, 133).
El 1685, n’era propietari el senyor Joan de Boixadors i de Rocabertí, comte de Savellà, qui endemés posseïa la cavalleria de Bunyolí (ARM, D-1254, f. 1265v).
El 1696, Joan Tomàs construí unes noves cases per a la senyora Teresa de Boixadors i de Pinós; el contracte estipulava que el treball seria a escarada i per un import de 640 lliures. Quan a finals del segle XVII començà a sorgir el nucli d’Establiments, al voltant del Rutló, s’utilitzava la capella de Bunyolí com a oratori per als habitants de nou establit. El 1706, era del senyor Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, abans de Pacs (GEM, II, 176).
El 1757, n’era propietari el senyor Ferran Felip B. de Boixadors (ARM, ECR-0574, f. 62).
El 1773, l’arrendatari o amo pagès de Bunyolí era Gabriel Sancho i la collita fou de 322 quarteres de blat, 55 quarteres d’ordi i 92 quarteres de civada. La possessió formava part de la vila d’Esporles (Establiments) (Juan, 1978: 399).
El 1854, la possessió era de la senyora Aina de Pacs-Boixadors, marquesa viuda de Vivot. Segons dades de 1865, aportades per l’Arxiduc Lluís Salvador, Bunyolí era del marquès de Bellpuig i, amb 376 hectàrees, era la segona en extensió de l’aleshores existent terme municipal d’Establiments (Habsburg-Lorena, 1991: vol. V, 42).
El 1875, n’era propietari el senyor Francesc Xavier de Rocabertí-Dameto i de Boixadors (1803-1875), vuitè marquès de Bellpuig (GEM, XIV, 335).
A la següent generació, la possessió passà successivament a mans dels germans Antoni Rocabertí de Dameto i Verí (mort el 1887), Tomàs (mort el 1898) i Joana-Adelaida, esposa de Ramon Despuig i Fortuny.
Quan aquesta morí, el 1899, la finca passà als marquesos de la Torre.
L’any 1917, la possessió fou comprada per Antoni Ques. El 2007, la possessió estava escripturada a nom d’una societat limitada —Bunyolí SA—, de la qual era accionista majoritària la senyora Antònia Ques Cardell. De les feines del camp, se n’encarregava l’amo en Guillem Moragues.
DescripcióLes cases de Bunyolí conformen un gran casal, amb capella i tafona.
El portal forà és d’arc rodó adovellat, rematat per merlets que coronen el mur que tanca la clastra exempta.
La clastra s’obre a migjorn, i constitueix una ampla miranda; té un brollador italianitzant, de planta octogonal, més a prop de la façana i un coll de cisterna de secció octogonal, més a migjorn; mostra un ferro coronat per la tau de sant Antoni.
La
façana de les cases dels senyors, a la dreta de la clastra, des del portal forà, té un
impressionant alçat de cinc plantes, amb un portal d’arc rebaixat coronat per un escut.
L’escut, amb una bella cartel·la barroca, mostra els quarters corresponents a Boixadors, Rocabertí, Burgues i Pacs, amb el vincle o fideïcomís de Pinós en el centre. Remata l’escut la corona comtal. En la part inferior, hi consta la data de 1698.
El portal de la façana s’obre a un vestíbul amb una escala que condueix al primer pis, amb entrada per un portal de llinda.
Als laterals de la façana, s’hi obren sengles portasses d’arc escarser. Damunt el por
tal i l’escut, hi ha un balcó. A la part superior, el porxo se situa damunt una línia d’imposta i mostra cinc finestrons apaïsats.
Davant el portal forà, un portal de llinda amb la data de 1734 comunica amb la tafona; és una estança de grans dimensions, ja que conserva encara les quatre premses de biga; les dues de l’esquerra es troben davall una cotxeria de construcció més recent.
Al fons de la tafona, hi ha dos graners, amb arc de mig punt. A ponent de la tafona, una interessant síquia condueix l’aigua al trull de la tafona, que era mogut per energia hidràulica.
La casa dels amos es troba a l’esquerra de la clastra, amb entrada per un gran portal de llinda. Rere les cases es troba el jardí, on s’aixeca la capella, amb accés des del jardí per un portal d’arc de mig punt, amb guardapols o motllura també de mig punt. Fou reformada a la dècada de 1920 per l’arquitecte Guillem Forteza, que també reformà la casa dels senyors (AMP, CPE PGOU 1985). La capella té el portal major orientat a ponent, amb accés des del camí exterior; és de llinda, amb un rosetó al capdamunt i coronament amb campanar de cadireta. L’interior mostra coberta de quatre trams de volta d’aresta; les claus de volta mostren dues vegades la lluna dels Pacs i una els anagrames de Jesús i de Maria; el presbiteri ocupa el quart d’aquests trams, alçat amb quatre graons sobre el sòl de la nau; el retaule és de tradició manierista, amb tres carrers; el del centre mostra una pintura de la Mare de Déu, mentre que el de l’esquerra té un llenç de sant Pere i el de la dreta, de sant Pau.
Bibliografia bàsica: Fernández, R. i G. Valero. 2007. Possessions de Palma. Història i arquitectura del terme de la ciutat. Palma: José J. de Olañeta. [vol. I]
Cal consultar la bibliografia d’aquest llibre per conèixer la procedència dels diversos documents.
Amb el suport de Memòria del Carrer i d’Arca Llegat Jueu, l’escriptora mexicana Isabel Turrent ha presentat a Mallorca la seva novel·la "La aguja de luz" editada a Mèxic .
L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) ha celebrat avui la seva Diada a la Plaça d'Espanya.
NOTA DE PREMSA
L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha presentat aquesta setmana dues denuncies davant l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.
