ARCA
ha presentat a l'Ajuntament de Sóller, a petició del consistori, un
informe des del punt de vista patrimonial sobre el"Monumento
a los Caidos", de l'arquitecte Gabriel Alomar,
situat a la plaça d'Espanya de Sóller.
La
nostra opinió no ha segut tenguda en compte
ARCA
confiava que l'opinio emessa en el següent informe seria tenguda en
compte i havíem demanat ser part interessada de qualsevol resolució
adoptada pel consistori solleric i a l'igual que desitjavem formar
part del debat públic que es pogués generar al respecte. Llavors,
d'aquí hem d'expressar la nostra decepció amb el nou equip de
govern solleric, perquè no han tengut en compte la nostra opinió
que a continuació detallem.
Informe
sobre el "Monumento a los Caídos".
L'arquitecte
La "Cruz
de los caídos de Sóller" (1939), és probablement una
de les primeres feines del jove arquitecte, Gabriel Alomar.
Alomar,
va consagrar bona part de la seva vida a reivindicar la importància
de l'arquitectura com a suport per la transmissió de la cultura en
el temps, en un moment en que a Mallorca no ho feia ningú i es
tomaven els vells edificis per construir-ne de nous sense tenir en
compte que eren el suport de la nostra història, amb tot el que ens
conten per activa o per passiva.
Descripció
del Monument
A
"Los caidos", el jove Alomar, plantejà un monument
de pedra, amb els aires de la façana d'un temple grec: magníficament
treballat sobre una escalinata de la que s'aixequen unes columnes
quadrades que suporten un dentell amb una inscripció. La part
central l'ocupa una gran creu que creix sempre simètrica. A una cara
del dentell(PRESENTES POR LA PATRIA), la font de la vida, amb
una magnífica pica de pedra, on la gent pot anar a beure, i dues
jardineres amb ramells a cada costat, rara vegada amb flors. L'escut
de Sóller és casi l'únic excés ornamental i "alegre"
que es permet. Per contra, a l'altra cara (CAIDOS POR DIOS), i
sempre a sota de la creu, hi trobam l'escut de l'àguila i les
fletxes, d'aquells qui feren la comanda. Les jardineres son
substituïdes per dos grans safareigs on les aigues estancades o
mortes reflectia simbòlicament dos cels, similars i diferents a
l'hora. L'únic element que rompia tanta simetria i que aportava
certa poesia al rigor formal, abans de que els omplissin de terra i
hi sembressin flors de color amb sendes oliveres, enterrant així el
seu sentit original.
Època
del Monument
És
natural i fins i tot bo que els Sollerics no s'hi hagin trobat mai
molt còmodes amb aquest monument. Després de l'alegria i
frondositat del tant reivindicat modernisme. L'austeritat del
moviment racionalista els havia de provocar un cert síndrome
d'abstinència.
A
Sóller també hi va haver afusellats, treballs forçats, i famílies
senceres que assenyalades patiren 40 anys d'humiliacions i que
certament mereixen un reconeixement i memòria pel seus (patiments),
i no un monument reconvertit.
Monument
com a símbol de futur
Tomar
el retrat que els va fer Alomar, treure el rètol, la creu o l'escut,
és com eximir-los total o parcialment de la seva responsabilitat als
nostres ulls i davant la història.
Les
futures generacions, probablement sabran de la repressió i la
falsedat franquista per monuments com aquests, els documents, els
llibres, les pel•licules, etc.
L'autocrítica,
i no tancar els ulls, és l'únic que pot evitar que fets com els
succeïts es repeteixin. Per això mateix, i no per reivindicar el
que hi passà, el camp de concentració d'Auschwitz fou
declarat Patrimoni
de la Humanitat per
la UNESCO.
ARCA
a favor de la conservació de Monument
I
per això mateix, ARCA no és partidària de la demolició del
monument- fins i tot creim que es tendrien que recuperar els
safaretjos, pero si de contextualitzar (llevar
lemes i símbols franquistes) i fer pedagogia amb ell, en
el marc legal de la Llei de la Memòria histórica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada