5 d’oct. 2015

ARCA presenta a l'Ajuntament de Sóller un informe patrimonial sobre el "Monumento a los Caidos".

ARCA ha presentat a l'Ajuntament de Sóller, a petició del consistori, un informe des del punt de vista patrimonial sobre el"Monumento a los Caidos", de l'arquitecte Gabriel Alomar, situat a la plaça d'Espanya de Sóller.

La nostra opinió no ha segut tenguda en compte

ARCA confiava que l'opinio emessa en el següent informe seria tenguda en compte i havíem demanat ser part interessada de qualsevol resolució adoptada pel consistori solleric i a l'igual que desitjavem formar part del debat públic que es pogués generar al respecte. Llavors, d'aquí hem d'expressar la nostra decepció amb el nou equip de govern solleric, perquè no han tengut en compte la nostra opinió que a continuació detallem.

Informe sobre el "Monumento a los Caídos".

L'arquitecte

La "Cruz de los caídos de Sóller" (1939), és probablement una de les primeres feines del jove arquitecte, Gabriel Alomar.

Alomar, va consagrar bona part de la seva vida a reivindicar la importància de l'arquitectura com a suport per la transmissió de la cultura en el temps, en un moment en que a Mallorca no ho feia ningú i es tomaven els vells edificis per construir-ne de nous sense tenir en compte que eren el suport de la nostra història, amb tot el que ens conten per activa o per passiva.

Descripció del Monument
A "Los caidos", el jove Alomar, plantejà un monument de pedra, amb els aires de la façana d'un temple grec: magníficament treballat sobre una escalinata de la que s'aixequen unes columnes quadrades que suporten un dentell amb una inscripció. La part central l'ocupa una gran creu que creix sempre simètrica. A una cara del dentell(PRESENTES POR LA PATRIA), la font de la vida, amb una magnífica pica de pedra, on la gent pot anar a beure, i dues jardineres amb ramells a cada costat, rara vegada amb flors. L'escut de Sóller és casi l'únic excés ornamental i "alegre" que es permet. Per contra, a l'altra cara (CAIDOS POR DIOS), i sempre a sota de la creu, hi trobam l'escut de l'àguila i les fletxes, d'aquells qui feren la comanda. Les jardineres son substituïdes per dos grans safareigs on les aigues estancades o mortes reflectia simbòlicament dos cels, similars i diferents a l'hora. L'únic element que rompia tanta simetria i que aportava certa poesia al rigor formal, abans de que els omplissin de terra i hi sembressin flors de color amb sendes oliveres, enterrant així el seu sentit original.

Època del Monument

És natural i fins i tot bo que els Sollerics no s'hi hagin trobat mai molt còmodes amb aquest monument. Després de l'alegria i frondositat del tant reivindicat modernisme. L'austeritat del moviment racionalista els havia de provocar un cert síndrome d'abstinència.

A Sóller també hi va haver afusellats, treballs forçats, i famílies senceres que assenyalades patiren 40 anys d'humiliacions i que certament mereixen un reconeixement i memòria pel seus (patiments), i no un monument reconvertit.

Monument com a símbol de futur

Tomar el retrat que els va fer Alomar, treure el rètol, la creu o l'escut, és com eximir-los total o parcialment de la seva responsabilitat als nostres ulls i davant la història.
Les futures generacions, probablement sabran de la repressió i la falsedat franquista per monuments com aquests, els documents, els llibres, les pel•licules, etc.

L'autocrítica, i no tancar els ulls, és l'únic que pot evitar que fets com els succeïts es repeteixin. Per això mateix, i no per reivindicar el que hi passà, el camp de concentració d'Auschwitz fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

ARCA a favor de la conservació de Monument

I per això mateix, ARCA no és partidària de la demolició del monument- fins i tot creim que es tendrien que recuperar els safaretjos, pero si  de  contextualitzar (llevar lemes i símbols franquistes)  i fer pedagogia amb ell, en el marc legal de la Llei de la Memòria histórica.