11 de maig 2008

embARCA't: "Jaume I: arriba una nova cultura"

Malgrat la pluja, hem fet el recorregut embARCA't "Jaume I: arriba una nova cultura", dirigit pel professor de la UIB Biel Ensenyat.


Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.


1. Monastir de la Real. Sembla que fou per l'entorn on acampà el rei durant el setge. Segons la tradició el nom del lloc vendria donat per aquest fet, però això no correspon a la realitat,
ja que es tracta de bell nou de la catalanització del topònim àrab ("ar-Riad", l'hort, el verger). D'allà parteix l'anomenat Camí del Rei, que arriba fins al coll de la batalla, però molts trams antics ja no es conserven o han estat aprofitats per bastir les noves vies de comunicació.
2. Plaça d'Espanya. Al centre hi ha el monument dedicat a Jaume I, obra d'Enric Clarasó, de bronze. Es tracta d'un conjunt, amb estàtua eqüestre del rei i un almogàver a peu. Va ésser inaugurat el 25 de gener de 1929.
3. Porta de la conquesta, ja a Palma, a la confluència entre el carrer de Sant Miquel i les Avingudes ( en concret, el carrer de marie Curie) hi havia la porta de la murada musulmana (anomenada porta de Bab al-Kofol o Bab al-Kahl) per on entraren les tropes catalanes dins la madina, designada a partir d'aleshores con la porta de la Conquesta, o de Santa Margalida, o de l'Esvaïdor o Porta Pintada. Segons el relat del Llibre dels fets, en el combat hi hauria participat un cavaller amb el seu cavall blanc identificat com sant Jordi, llegenda que se sol repetir molt en els enfrontaments entre cristians i musulmans. Aquesta porta, amb escenes relatives a la conquesta es pot observar al famós retaule gòtic de Pere Niçard. Després de la conquesta la porta fou refeta, i va ésser enderrocada una nit de febrer de l'any 1912, alguns anys que ho fos la murada, tot i tractar-se d'un monument protegit. La causa de la protecció tenia a veure, entre altres motius, amb interessos especulatius i els fets romagueren impunes. De la seva existència, només en resta una làpida col.locada a la façana de la propera Farmàcia Militar.
4. Esglèsia de Sant Miquel. Fou allà on, segons el que sempre s´ha dit, tengué lloc la primera misa dita a l'interior de la ciutat tot just conquerida. Es tractava d'una mesquita musulmana, que va esser "purificada" per a l'ocasio i més tard reconvertida en esglèsia. A la capella de la Mare de Déu de la Salut ( al lateral dret- Epístola-, vers la meitat del tram de la nau) destaca la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Es tracta d'una talla de marbre que, segons la tradició, acompanyà el rei Jaume I durant l'expedició. Sengles pintures situades a les parets laterals de la capella fan referència a la qüestió. L'estil gòtic de la imatge fa que l'hagim de considerar posterior a la conquesta. D'altra banda, una de les cases del carreró de la Volta d'En Riber sembla que va servir d'amagatall del walí Abu Yahya després de l'entrada de les tropes de Jaume I, fins que va esser descobert i entregat al rei.
5. Castell de l'Almudaina. Fou l'indret on tengué lloc el darrer episodi de resistència a l'interior de la ciutat. A partir de la conquesta es convertí en residència reial i fou totalment refet els primers anys del segle XIV, en temps de Jaume II.
6. Porta de l'Almudí o de la Gabella de la Sal. Feia part del recinte islàmic i n'és un dels pocs vestigis (refet) que queden de la murada islàmica, sotmesa al setge cristià. Consta de dos arcs rebaixats que sostenen una volta, també rebaixada, i un tercer arc apuntat que mira al carrer de la Mar.
Text: Biel Ensenyat