12 de maig 2008

Conferència: "Dos-cents anys de Francesc Aragó a Mallorca"

Amb el suport del GEM i ARCA, s'ha celebrat a la nostra seu la conferència de l’historiador Gaspar Valero :“Dos-cents anys de Francesc Aragó a Mallorca” . L’acte ret homenatge a la figura d’aquest matemàtic, físic i astrònom francès que arribà al mes de maig de l’any 1808 i es situà a sobre de la mola de s’Esclop, on dugué a terme el mesurament de l’arc meridià terrestre.

Gaspar Valero ens feu una dissertació estructurada en quatre blocs, en el primer d’ells ens va xerrar de la gestació i naixement del sistema mètric, a finals del segle XVIII, en ple auge de la Revolució Francesa, quan es decideix rompre amb el sistema de l’Antic Règim i s’incorporen nous sistemes, que modernitzin el dia a dia dels seus habitants.

Al segon bloc ens parlà, dels antecessors d’Aragó, que treballaren en el mesurament del meridià entre Dunkerke i Barcelona, passant per Paris. L’home a destacar fou Mechain, qui no conformant-se amb l’assolit, seguí cap al sud de Barcelona, fins a València i les Balears. Mechain morí treballant, el 8 de setembre de 1804 afectat per una epidèmia a Castelló.

Al tercer bloc ens contà com Aragó fou enviat pel Bureau de Longitude, juntament amb Biot, per seguir amb la tasca que deixà inacabada Mechain, qui havia fet cinc de les 17 triangulacions previstes entre els Pirineus i Formentera. En un primer terme, treballaren al desert de les Palmes (Castelló) durant 1806, però a 1807 donaren el seu salt cap a les Balears, i més concretament a Eivissa, sobre la muntanya de Campvei. Posteriorment, feren el mateix fins a la Mola de Formentera, on conten que tingueren problemes amb els formenterencs. Al gener de 1808, Biot tornà a Paris, per portar la informació de les setze triangulacions realitzades fins al moment, però Aragó quedà a les Balears, amb la intenció de traslladar-se fins a Mallorca, per fer un darrer mesurament entre Mallorca i Eivissa.

Al quart bloc ens narrà les vivences d’Aragó a Mallorca. Aquest arribà en maig de 1808 (just ara fa 200 anys). El dia 4 de maig s’instal·là a dalt de la mola de s’Esclop, on hi havia una barraca, que el seu ajudant Rodríguez havia enviat a fer per ell. Els dies que ell treballava allà, arribaren les primeres notícies de l’aixecament del poble de Madrid contra els francesos, però la situació a Mallorca romania amb tranquil·litat, fins que un oficial francès, Berthemei, vingué amb ordres expresses de traslladar l’esquadra de Maó fins a Toló, aquest caigué malament i l’oficial francès fou empresonat i els seus compatriotes foren considerats sospitosos. Llavors recordaren que hi havia un francès que feia fogueres a dalt de s’Esclop, llavors un grup armat des de Ciutat, es dirigí per donar-li caça.Afortunadament Aragó fou recolzat pel capità Damià, qui arribà abans que el grup armat, el vestí amb una indumentària de pagès i quan es dirigien cap a Ciutat trobaren aquest contingent. El propi Aragó, segons relata ell mateix a les seves memòries, en perfecte mallorquí encoratjà a que anessin a per aquell francès que es trobava a la mola de s’Esclop (cal dir que Aragó era natural del Rosselló, on es parla català). Després d’aquesta aventura arribà a Ciutat, on volgué anar-se’n fins a Barcelona amb el místic, vaixell amb el qual havien viatjat per tota Espanya, però el capità Vacaro es negà, perquè tenia altres ordres al respecte. Tement el pitjor, Aragó demanà al Capità General Vives ingressar al Castell de Bellver, lloc on estaria segur. Durant els temps que estigué a Bellver, Rodríguez fou la única persona que el vingué a visitar, llavors un dia que aquest li dugué la premsa, llegí a un diari de València, on es deia que ell i Berthemei havien estat assassinats. Aquest moment, fou quan ell decidí que havia de sortir d’allà, llavors gràcies al recolzament de Rodríguez, el capità general Vives el deixà en llibertat a ell i Berthemei, el dia 28 de juliol. Qui els ajudà a sortir fou el capità Damià amb un llaüt, on primer feren escala a Cabrera i d’allà fins a les costes d’Alger, on arribaren dia 3 d’agost.

Des d’Àfrica intentà sortir fins a França, però fou atacat i trigà quasi un any en arribar a França, on es convertí en un personatge molt important, el 1830 fou elegit director de l’Observatori de Paris i els 1848 fou designat com a ministre d’Interior i Marina del govern de la IIª República. Morí a Paris l’any 1853 a l’edat de 67 anys.

Cap comentari: