5 de febr. 2020

ARCA demana la rehabilitació i obertura al públic del refugi antiaeri del carrer Confraria de Sant Miquel.

A petició d'ARCA, ahir es va orgsanitzar una visita amb el regidor Ramón Perpinyà i tècnics d'EMAYA

Volem agrair la disposició oberta d'EMAYA que ens ha donat totes les facilitats per poder realitzar aquesta visita


ARCA havia demanat aquesta visita perquè teniem informació de que el refugi estava en bones condicions i és, potser, un dels refugis públics de Palma més espectaculars, ja que uneix la ciutat alta amb la ciutat baixa. 
L'expert Ricard Terrades ens havia informat i també acompanyat el dia d'ahir.
ARCA fa molts anys que reivindica el valor Patrimonial, històric i educatiu del refugis i per tant sempre ha instat a la seva recuperació.
La visita no va defraudar a ningú. És un refugi al qual potser arribaren a resguardar-se dels bombardejos durant la guerra civil unes 300 persones al mateix temps.

A partir de l'any 1936 i fins el 1938, es construïren a Palma tots els refugis sota un pla de protecció de la població. 
Aquest refugi que aconseguírem visitar ahir, té les característiques comuns a tots els altres de Palma tot i que aquest, a més, té qualque singularitat que el fa especial.
ARCA demana la seva rehabilitació el més ràpidament possible i fer possible les visites
Aquests vestigis de la Guerra Civil tenen un valor històric i educatiu molt important. Palma ha viscut d'esquena a aquests elements que ARCA du molts d'anys reivindicant.
Ara EMAYA ha demostrat interès i sensibilitat i esperam que dugui a bon port aquesta visita.

Característiques del refugi de la Confraria de Sant Miquel
1. Era un refugi públic, podia accedir la població que es trobava al seu entorn quan sonaven les sirenes d'alarma per risc de bombardejos.
2. Tenia tres accessos distints el primer al carrer Confraria de Sant Miquel, el segon al carrer de la Missió i el tercer al final de la Rambla quan convergeix amb la Costa de sa Pols.
3. 
Per tant és un refugi que comença a la Ciutat alta i acaba a la Ciutat baixa.
4. Té un desnivell considerable, aproximadament d'uns 15 metres.
Amb una longitud total aproximada de 180 metres contant el recorregut de les bifurcacions.5. El mètode d'execució era excavat directament al terra i encofrat lateralment. El sostre és fet amb volta de mig punt. L'encofrat és amb ciment mallorquí i balastre i l'acabat superficial de ciment mallorquí. A més estava emblanquinat amb calç. A qualque indret es percep reforç amb maresos.6. Hi ha dos trams d'escales a cada una de les tres sortides o entrades. Els esglaons estan acabats amb pedra viva tipus pedra de Binissalem. Els dos trams de cada escala formen un angle recte, un respecte a l'altre. També hi ha vestigis de baranes o bé de ferro o bé de fusta a les tres escales.
7. Hi ha tres espais excavats a la paret per fer servei de vàter. I a un d'ells es conserva el grifó i la tuberia de plom que abastiria d'aigua per netejar-lo.
8. També es veu el vestigi de la instal·lació de llum a la volta al llarg de tots els túnels.
9. Dispersos pels túnels hi ha una sèrie de predissos d'obra que feien el servei de bancs per seure. Estan enrajolats amb una ceràmica blava fosca que es conserva gairebé tota però desferrada.
L'estat de conservació consideram que és molt bo i seria fàcil recuperar-lo
L'estat de conservació consideram que és molt bo i que la recuperació per poder ser visitat no implicaria molta inversió.
La sortida que dona a la Rambla, està tapiada i seria necessari recuperar la seva obertura per tal de possibilitar la visita al públic en un futur amb garanties de seguretat. L'entrada des de Confraria de Sant Miquel va ser la que nosaltres vàrem utilitzar. La tercera, la que dona al carrer Missió és difícil de recuperar.
Tenint en compte que ha estat tancat durant tants d'anys, no hi ha gairebé filtracions d'aigua i de fet, té qualque sistema d'evacuació d'aquestes aigües que ha anat funcionant sense manteniment.
S'haurien de retirar runes d'obra pública que han anat vessant sobre les escales de les entrades.
L'obra interior al nostre criteri hauria de ser mínima, tan sols netejar, col·locar la il·luminació mínima i revisar alguna esquerda o desperfecte. Recuperar la ceràmica sobre els bancs

La visita aconseguí despertar la il·lusió de tothom per recuperar-ho
És emocionant intentar imaginar el sentiment d'una població que acudia al refugi amb por i preocupació. Probablement la població estava allà llarg temps amb infants i gent gran.


Una visita a un refugi antiaeri és una gran lliçó de pacifisme.
Esperam que l'Ajuntament de Palma aprofiti aquesta possibilitat i que aquest sigui el primer refugi obert al públic. I que després d'aquest, venguin molts més.

Cap comentari: