Recorregut embARCA't: Visita al poblat talaiòtic des Castellot i la possessió de Filicomis (Lloseta).

Grup d'ARCA, davant el poblat talaiòtic de Filicomís.

El passat dissabte 26 de maig organitzarem un recorregut embARCA't titulat “Visita al poblat talaiòtic des Castellot i la possessió de Filicomís (Lloseta)”, dirigit pel guia cultural i de muntanya i també soci d'honor d'ARCA de l'any 2009, Vicenç Sastre.

La visita pretenia donar a conèixer els darrers treballs de neteja que s’han dut a terme a un dels poblats talaiòtics més importants del centre de l’illa i conèixer una contrada de gran valor ecològic i patrimonial, on poguerem veure d'aprop la possessió de s'Estorell Nou o Filicomís, on el seu propietari Joan Riera, molt amablement ens obrí les portes de ca seva, que actualment funciona com a allotjament rural.

FIDEÏCOMIS O FILICOMÍS

Cova de Can Patos.

Institució de dret successori anomenada també substitució fideïcomissària. Consisteix a nomenar successivament dos o més hereus de manera que el fet que l’hereu nomenat en segon lloc (fideïcomissari) adquireixi l’herència depèn que es compleixi una condició o que s’arribi a un terme disposat pel testador (fideïcomitent), mentre que el primer hereu (fiduciari) ha de mantenir i conservar els béns compresos a l’herència disposada així. El fideïcomís aparegué a Roma amb la finalitat d’obviar les dificultats que plantejava la institució del llegat, tot i que tal com es coneix actualment és obra de Justinià, a l’època del qual obtengué una gran difusió ja s’utilitzà per evitar que el patrimoni sortís de la família. Per aquesta mateixa raó, assolí la seva màxima esplendor a partir de la baixa Edat Mitjana, fins a finals del segle XVIII.

A Mallorca, els primers fideïcomís es troben documentats a partir del segle XIV, seguint el model romà justinianeu. A diferència del mayorazgo, cal dir que aquest no era perpetu i també cal considerar que no era exclusiu de la noblesa, sinó també emprat per la pagesia. Aquest sistema ha permès la conservació d’un patrimoni cultural, que hagués estat difícil degut als repartiments hereditaris.

Vicenç Sastre a l'interior de la cova de Can Patos.

A la fraseologia popular, s’utilitza la variant formal filicomís: és més llarg que un filicomís per expressar que una cosa és molt llarga; tenir més memòria que un filicomís per dir que se’n té molta o que es poden recordar coses molt llargues de contar.  En quant a la toponímia tenim la possessió des Fideïcomís o la cova des Fideïcomís.

(GEM V.5, pàg. 302)

S’ESTORELL

Possessió del terme municipal de Lloseta, fou una alqueria islàmica I dividida després del Repartiment.

Els segle XIII-XV, hi tengueren terres els Orenor, Lledó, Cília, Medàlia, Albertí, Tarí, Tagamanent, Garau, Burgues, Fuster, Safortesa i altres. El 1440, el ciutadà Joan Fuster n’adquirí la part de Francesc Burgues i esdevingué titular de tota la possessió.

El 1557, fou fideïcomissada, amb la posada de s’Estorell (Carrer Morei 11 de Palma) per Felip de Pacs Fuster i, parcialment, denominada es Fideïcomís.

Cases del Filicomís o s'Estorell Nou.

El 1585, tenia cases, tafona, dos cellers i molí d’aigua al torrent d’Almadrà. Estava dedicada a olivar, vinya, conreus de cereals i lleguminoses. Tenia hort de reguiu amb producció d’alfals i hortalisses. El segle XVI, a la capella hi havia un retaule de Nostra Senyora del Roser, que, més endavant fou dedicada a Nostra Senyora de les Neus (1646).

El 1688, era valorada en 55.000 lliures. Els Fusters de s’Estorell hi foren succeïts (1652) per Pere Ramon Safortesa Fuster, II comte de Santa Maria de Formiguera, dit el Comte Mal. El 1694, en morir sense successió, deixà els seus béns com a obra pia i la possessió passà a l’administració del capítol de la Seu de Mallorca.

Després d’un llarguíssim plet, fou adjudicada (1818) a Josep Togores Sanglada, comte d’Aiamans. A mitjan segle XIX, s’hi bastí un oratori, centre de culte de les possessions i els rafals dels voltants, fins que fou abandonat el segle XX. El 1863, amb una extensió de 732 quarterades, era la més gran del terme.

Cases de s'Estorell Vell.

Al principi del segle XX, fou dividida i venuda a diferents propietaris:

-    Joan March Ordines: S’Estorell Gran o vell.

-    Melcior Jaume Julià: S’Estorell Nou o es Fideïcomís.

-    Joan Mateu Coll: Es Cocó.

Les cases antigues estaven en un estat de ruïna total, però se n’inicià (1989) una acurada restauració . Té les fonts dites Nova, des Trenc i des Vidre. S’hi troben el pla de ses Figueretes i l’hort Gran. El torrent d’Almadrà hi rep la denominació de s’Estorell.

(GEM V.5, pàg. 136-7)