6 de febr. 2019

ARCA inaugura l'exposició “Ferragut. Arquitecte, dissenyador i artista” amb un èxit d'assitència.

Miquel Ensenyat (president del Consell de Mallorca, Pere Ollers (president
d'ARCA), Blanca Castaldo (comissària de l'exposició) i Juan José Caldés
(representant de Colonya Caixa de Pollença)
ARCA ha inaugurat l'exposició titulada “Ferragut. Arquitecte, dissenyador i artista”, la qual compta amb el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya Caixa de Pollença.

L'exposició ha estat comissariada per Blanca Castaldo Suau, professora de l'Escolar d'Art i Superior de Dissenys de les Illes Balears.

A continuació vos deixem el texte que va llegir la comissària de l'exposició durant el transcurs de la inauguració d'hir, que comptà amb un gran nombre de persones assistents:

A l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears on treball, un grup de professors hem constituït un grup d'investigació dedicat a l'expressió gràfica i noves tecnologies, que són el futur; però també amb un ull mirant al passat: al nostre patrimoni __ que com Ferragut veureu a l’obra de Ferragut __ és el punt de partida per la innovació.

Fa temps que ARCA s'havia plantejat dedicar una exposició a l'Obra de Josep Ferragut: Un arquitecte compromès amb el patrimoni, el paisatge i la modernitat, i tanmateix tan mal tractat per les nostres institucions, que l'anomenen fill predilecte mentre es consent que la seva obra es faci malbé a poc a poc.

  • La seu social de GESA és un exemple del que dic
  • Amb Melilla, som l'única comunitat que no ha aprofitat els avantatges que ens ofereix l'Estat per conservar el patrimoni industrial. El pla Nacional de Patrimoni Industrial fa anys que sol·licita a la nostra comunitat la protecció d'alguns edificis entre els quals cita la Central Tèrmica i el seu poblat al Port d'Alcúdia, que com podeu veure te uns espais meravellosos i fàcilment aprofitables sigui per un ús públic o privat. Tendrem aviat el mateix problema amb la Fàbrica de Maó, quan es dugui a terme la reconversió cap a les energies renovables.
  • A l'església del port d'Alcúdia els veïnats quasi poden tocar la creu del campanar amb la mà, i la de Palmanova és com un bolet en un bosc de gratacels, per la pressió urbanística.
  • Dels treballs per l'hostaleria visitats ja no en resta pràcticament ni la fesomia.
  • per últim s'han iniciat la reforma d'alguns edificis del centre de Palma, com Jaume III...i la transformació dels portals i les entrades.

Miquel Ensenyat i Mercè Truyols (ex-presidenta d'ARCA)
Per tant, quan ARCA em va proposar fer aquesta exposició, vaig pensar que no sols no em podía negar sinó que era un deute que teníem amb la seva obra.

El llibre que havia editat el seu nebot, Josep Ferragut Canals, ha estat lògicament el millor punt de partida. Durant aproximadament un any, amb l'ajut de Vicenç Mates, Benet Bohigas, J S Morell i na Biging hem visitat aquests edificis, els hem fotografiat i si ha estat possible, hem parlat amb els que els habiten. També he comptat amb la inestimable ajuda de Miquel Marin director del Fondo Histórico de Endesa, que ens ha proporcionat documentació i algunes de les imatges històriques dels edificis que dissenyà per GESA. I l’ajut de joves estudiant de disseny que han col.laborat en el muntage.

Alguns dels actuals propietaris els mos han mostrat orgullosos. Expressant la seva profunda admiració per l'obra de l'arquitecte i el seu colaborador David Torres que dirigí i coordinà fidedignement la finalització de les obres a la seva mort. Bàsicament l'obra feta per esglésies i escoles vinculades a aquesta i algun particular. Però en la majoria de casos els edificis han estat venuts i revenuts i els nous propietaris que, aparentment desconeixen el seu valor patrimonial, més enllà del seu valor urbanitzable i/o especulatiu.

Els arquitectes Juan González de Chaves i Josep Ferragut
Canals, nebot de Josep Ferragut i Pou.
Ferragut, s'inicià a l'arquitectura amb el classicisme imperant durant el règim franquista. Persona culta i refinada evolucionà cap a una arquitectura caracteritzada per la funcionalitat, la reivindicació de l'austeritat formal, i combinant l'ús de nous materials com l'acer, el vidre i el formigó armat: L'edifici de GESA i la Porciúncula són potser els més coneguts, tot i que en té altres de magnífics.

En projectar un nou edifici, incloïa també cada detall d'aquest: portes, il·luminació. Un mobiliari de formes austeres, modernes i funcionals, realitzats amb una combinació exquisida de materials tradicionals i amb altres poc habituals fins aleshores com l'acer, la fusta contraxapada, el plàstic... dissenys moderns, funcional i amb un cost ajustat.
Desgraciadament, sigui per la seva mort prematura, o perquè no tingué com els dissenyadors coetanis americans, alemanys, suecs o italians una indústria darrera que els produís, son dissenys únics o n'hi ha molt poques mostres.


Si Josep Ferragut hagués nascut a un altre lloc, estarien catalogats, i es mostrarien a museus, lluny de patir la degradació, o fins i tot desaparèixer com passa aquí. Serien reivindicats a joies per les empreses, escoles, o hotels pels quals foren creats, perquè a més de complir amb la seva funció de taula, de làmpada, de banc. etc., formen part de la seva/nostra història com a pioners de l'hostaleria, l'educació, la indústria... A l'era de la globalització, i dins l'homogeneïtat imperant, són elements diferenciadors i que atorguen identitat pròpia als llocs que els han sabut conservar. Tot plegat parla de com han assumit el "progrés i la modernitat" cada un dels propietaris i també la societat mallorquina.

Art i arquitectura sempre han anat de la mà. En els seu catàleg, recollit en un llibre per Tomàs Vibot podem veure l'Interès de l'arquitecte pel patrimoni. És sorprenent la integració i la interpretació que en fa dins l'arquitectura moderna. Tot i assumir el precepte d'austeritat formal de l'arquitectura moderna, sempre introduïa __com feren també mestres com Aalto, Mies, Le Corbusier etc. __ algún element artístic en forma d'escultura, mural, vitrall, etc. Perquè l'excés d'ornament podia ser, _com deia Loos_ un "delicte", però no l'art pel qual Ferragut professava un gran respecte i admiració. Els joves artistes restaren orfes a la seva mort, fins al punt que algún, com Abert Garcia-Álvarez, de qui ens han deixat l'esbós pel mural de l'Església de la central d'Alcúdia, va emigrar per no tornar mai més. Avui és un artista prestigiós a Nova Zelanda i Estats Units.

El ceramista Lluís Castaldo i l'aparellador David Torres,
qui treballaren amb Ferragut.
A Mallorca hem construït molt, i no sempre bé, però si hi ha hagut edificis pioners, que en el seu moment foren innovadors en el seu plantejament, el disseny, i construcció. Entre tots, empresaris institucions, centres investigadors hem de fer un esforç per destriar quins són, conèixer-los, reivindicar-los i disfrutar-los.

En aquest sentit hem de donar també l’enhorabona a l'església de Mallorca, i també a les escoles de Sant Josep Obrer i Sant Francesc per l’afecte amb que conserven el llegat de Ferragut.

En fii, esperam que disfruteu de la mostra.


Cap comentari: