12 de nov. 2018

ARCA organitza la setena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Oli Solivellas.

Sebastià Solivellas dirigeix les seves explicacions a les
persones assistents a la visita.
El passat dissabte 10 de novembre ARCA va organitzar la setena visita del programa Agricultura paisatge i patrimoni a la finca on es produeix la marca Oli Solivellas (Alcúdia) i posteriorment es feu una excursió al puig de Maria (Pollença).

Oli Solivellas



És una petita empresa familiar que produeix oli d’oliva extra verge. La marca té reconeguda la Denominació d’Origen (DO), com a oli propi de Mallorca amb les seves varietats habituals. La finca es Guinyent es troba a uns dos quilometres de la badia d’Alcúdia, molt a prop de la mar. Aquest fet proporciona un microclima molt apropiat pel cultiu de l’olivera, perquè durant els calorosos dies d’estiu, propicia que durant la nit refresqui i airegi els arbres.


Fins fa vint-i-dos anys, aquest finca havia estat una explotació tradicional de cereals, però a partir d’aquest moment, les noves generacions de la família Solivellas decidiren canviar el blat per l’oliva i el resultat a dia d’avui és d’una producció anual de 50.000 litres d’oli de molt bona qualitat. La distribució és reparteix en un 50% de vendes a Mallorca i l’altra meitat a l’estranger (Alemanya, Suïssa, Àustria, Japó,...).

Olivar de la finca es Guinyent (Oli Solivellas).
En el moment que férem la visita, s’estava recollint l’oliva dels arbres. Aquest any la temporada de recollida ve un poc endarrerida, degut a la sequedat i les escasses pluges d’aquest any. Les oliveres acostumen a dur uns quaranta quilograms d’olives, si duen més quantitat, la qualitat d’oli minvarà. El procés de recollida dura unes tres setmanes, on un grup d’unes deu persones treballa intensament, perquè cada dia milers de quilos d’oliva surtin cap a les tafones de la Cooperativa de Sóller o Son Catiu (únics llocs a Mallorca on es pot elaborar oli amb la denominació d’origen) per ésser transformats en litres d’oli.




Puig de Maria

Un cop finalitzada la visita a la finca des Guinyent ens traslladarem fins al municipi veïnat, Pollença, per iniciar una de les excursions més singulars i significatives que té Mallorca, el Puig de Maria. Situat al sud-est de la localitat de Pollença, s’alça a una altura de 333 metres i des de la seva part superior proporciona unes vistes fantàstiques de les badies de Pollença i Alcúdia. La pujada fins al santuari és un referent per a molts de pollencins i pollencines, però també per a altres residents de l’illa, que uns 40 minuts a peu poden accedir fins a la cimera.

Església del puig de Maria, segle XV.
La construcció d’una capella coincideix amb els anys de la pesta negra, quan a 1348 el bisbe Berenguer Batle autoritzà la seva edificació. La llegenda ens parla que a 1362 s’hi establiren tres ermitanes, les tres dones de Can Sales (Flor Ricomana, la priora, Simona Alzina, la filla i Dolça Blanch) i fou quan es trobà la imatge de la Mare de Déu. A partir d’aquest moment la devoció anà amb augment i el santuari anà creixent (nova capella, biblioteca i col•legi de la noblesa mallorquina) i es formà la Congregació de monges de Canongesses Regulars de Sant Agustí.

Torre de defensa del segle XIV.
Però el Concili de Trento truncà aquest congregació i les monges hagueren d’abandonar el monestir a l’any 1564, el que provocà que el santuari entrés en decadència. L’any 1917 s’instal·laren els ermitans de la Congregació diocesana de sant Pau i Sant Antoni, els quals foren substituïts a 1968 per les germanes missioneres dels Sagrats Cors, fins que deixaren el santuari a 1998. Actualment, l’Obreria del Puig és qui s’encarrega del funcionament del santuari i les seves dependències d’hospedatgeria.

El nostre itinerari va transcórrer per un camí encimentat i cobert d’alzines. Un cop s’obrí el camí, començarem a transitar pel camí vell, fet de pedra seca, documentat al segle XVII i restaurat pel Consell de Mallorca als anys 1993 i 1994. Abans d’arribar a l’entrada del santuari, agafarem un caminoi a l’esquerra, anomenat el camí dels ermitans, que es dissenyà per anar a cercar llenya als voltants del santuari. El caminoi permet donar la volta al santuari i veure dos elements interessants:

- El Clot de la Mare de Déu, perforació càrstica, on presumiblement es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

- Restes d’un molí de vent, documentat a 1683 i des d’on hi ha unes vistes privilegiades.

Sala Refectori del segle XV.
Deixarem aquest indret i entrarem al recinte del santuari, on cal destacar la seva torre, construïda a finals del segle XIV i les murades, de finals del segle XV. L’església és d’estil gòtic i fou construïda al segle XV, tot i que al segle XVII sofrí una greu restauració barroca. La façana actual és una ampliació neogòtica de l’any 1858.

A l’interior cal destacar el petit museu, amb uns interessants exvots i altres peces d’interès i el refectori, sala d’estil gòtic amb arcs apuntats i sotil de fusta.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 71-84.



Cap comentari: