ARCA presenta les candidatures als Premis Conservació i Destrucció del PAtrimoni

Avui a la nit en un sopar anual que es celebrarà a l'hotel Portitxol els socis i simpatitzants d'ARCA eligiran els premiats a les Candidatures als Premis Conservació i Destrucció del Patrimoni Històric de l'any 2016.

ARCA ha proposat com a candidatures al Premi Conservació del Patrimoni

ANY MOYÀ / BINISSALEM 2016. COMISSÀRIA MARIA COLL I BORRÀS

Llorenç Moyà Gilabert (1916-1981), escriptor, poeta, misser, binissalemer, etc. compromès amb la cultura, co-creador de la Festa des Vermar, impulsor de la declaració de Binissalem com a Conjunt Historicoartístic.

Dia 31 d’octubre de 2015, dia de l’aniversari de la mort del poeta,  l’Ajuntament de Binissalem, en un Ple Extraordinari, declarà el 2016 ANY MOYÀ a Binissalem de forma unànime.

S’anomenà a Maria Coll i Borràs comissària d’aquest esdeveniment. Ella, binissalemera, és llicenciada en Història de l’Art i es dedica a la difusió del patrimoni historicoartístic a Binissalem, però també arreu de l’illa.

Des d’aquest comissariat s’han anat articulant més d’una trentena d’actes per donar a conèixer tots els vessants del poeta: conferències, concerts, lectures poètiques, tast de vins, festes, espectacles de dances populars, obres de teatre, itineraris, lectures, exposicions, elaboració d’un documental, visites guiades, tertúlies literàries i taules rodones.

Gabriel Janer Manila, Miquel Àngel Vidal, Antoni Pol Marcús, Aina Pascual, Jaume Llabrés, el grup teatre de Xamo-Xamo, Bernat Pujol, les composicions de Baltasar Bibiloni...i un llarg etcètera de professionals i voluntaris hi han participat.

L’Adoració dels tres Reis d’Orient, La Posada de la Núvia, Flos Santorum, l’obra de Pau Fornés, Polifem, etcètera

Des dels carrers, des de Can Gelabert de la Portella, des de Can Marc, des de la possessió de Morneta, des de la plaça de la vila, des dels parcs, des de l’església, des dels cellers,  des de les escoles i els Instituts, des de tants de llocs s’ha posat en valor a l’amfitrió de Binissalem aquest 2016!

El protagonista ha estat Llorenç Moyà i la treballadora incansable que ens ha ajudat a reconeixer-lo ha estat la nostra Maria Coll.

Votin per favor l’Any Moyà i la seva comissària Maria Coll pel  PREMI ARCA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.

ARQUIDIAL

Ferràn i Joan Pereyra són cosins. Ferràn és creatiu, difusor cultural i engrescà a Joan, arquitecte tècnic, a participar a un programa de ràdio que el primer tenia a IB3. Parlarien d’arquitectura, urbanisme, patrimoni...Perquè l’arquitectura és art i és técnica i el seu llenguatge de vegades és difícil d’entendre.

Ells volien parlar per a tothom, amb un llenguatge senzill i didàctic. I ho aconseguíren. La crisi i el canvi polític llevà d’una bufada el programa d'IB3 i el temps els situà Primer a ONA Mediterrània i més tard a a Última Hora Ràdio, dial pel qual ara s’emet ARQUIDIAL cada dimarts a la nit de 22 a 23h i cada dissabte de 13 a 14h. Ja han gravat el programa número 122 i és molt meritori aconseguir col.laboracions altruistes durant tres anys, gairebé tan altruistes com ells. Ferràn i Joan Pereyra fan un programa plural, fugen del sectarisme i la prensa groga. Volen mostrar totes les postures davant els temes polèmics i ells es banyen quan és necessari. Tan necessari com que hi hagi gent com ells i programes com el seu.

ARQUIDIAL L’Arquitectura a la Ràdio, programa únic a tot l’estat espanyol.

Arquidial mereix guanyar el premi PROTECCIÓ DEL PATRIMONI D’ARCA

GRUP D'ESTUDIS DE FORTIFICACIONS DE BALEARS (GEFB)

El Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears (GEFB) ha desenvolupat durant els darrers anys una important tasca d'investigació i recerca de les antigues fortificacions de Mallorca, un Patrimoni Cultural molt important que serví durant molts de segles per a la defensa de les nostres illes.

Gràcies als seus estudis d'investigació han sortit a la llum nombrossos descobriments, que han contribuit al coneixment de la nostra història i que han servit perquè poguem valorar més i millor les nostres fortaleses, murades, torres de defensa i atalaies, etc. Totes elles formen part d'un ric llegat cultural, que els nostres avantpassats varen contruir per a la defensa de les Illes Balears i que actualment són una part important del nostre Patrimoni Històric i és funció de totes i tots conservar-ho.

Per aquest motiu, ARCA vol premiar amb la Candidatura al Premi Conservació del Patrimoni 2016 al Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears (GEFB), encapcelat per Àngel Aparicio i Pasqual per la seva feina d'estudi i divulgació del patrimoni defensiu de les Balears durant molts d'anys i per la seva feina de recuperació d'elements patrimonials de vital importància.

Mai podrem agraïr del tot, el bagatge i feina d'investigació i coneixement que ens han aportat a la nostra societat i d'una forma quasi desinteressada. Llavors, no ens queda més remei que donar-lis un fort i emotiu reconeixement a la seva tasca d'estudi.

ES MEREIX QUE EL VOTIN PEL PREMI PROTECCIÖ DEL PATRIMONI

ARCA ha proposat com a candidatures al Premi destrucció del Patrimoni

LA DESTRUCCIÓ DE LA CASA DE FALLA

Can Mulet de baix, a Gènova, ara també coneguda com la casa de Falla és una de les greus pèrdues patrimonials de la que ens penedirem per sempre.

Manuel de Falla, el gran compositor gadità, el més reconegut i universal dels compositors espanyols contemporanis, va estar onze mesos vivint a la casa de Gènova, una casa de pedra senzilla, sobria i bella. Tan sóbria com el seu inquilí i tan bella com les seves composicions.

La fortuna del darrer minut va permetre que quan la demolició ja es cernia sobre la casa i ARCA havia clamat en contra, en un primer moment únicamemt per motius estètics, urbanístics, etnològics i de paisatge urbà, un notable de la nostra Comunitat, Joan Moll, músic, ens va advertir de que era la casa on Falla havia habitat i compost fogint dels ambients exaltats previs a la guerra civil.

El també músic Joan Maria Thomàs va ser el seu contacte i amic i ho va escriure a un llibre meravellòs publicat desprès de la mort de Falla des de l’enyorança i el record. Un llibre entranyable que els aconsell.

Tot ho fèrem saber al Consell de Mallorca, a Urbanisme, al batle de Palma... en Joan Moll també… però res no feren per conservar una petita troballa, una joia d'un valor cultural i històric molt superior a l’arquitectònic i etnològic. Una vegada més miraren a un altre costat. És més fàcil deixar-se dur per la dinàmica de la pressa i la fàcilitat, que cercar alternatives. Perquè preservar aquest indret de la història s’ho valia.

Per a ARCA va ser una galtada i per la gent sensible i culta de Mallorca i de fora, també. Palma sortí als diaris de Granada i Càdis per la seva insensibilitat. I per la història queda.

Gènova s’ha convertit en la barriada on més grues trobam per metre quadrat i més construcció poc respectuosa amb les característiques del barri podem trobar actualment.

Tant a la resta de l’Estat Espanyol com a l’Argentina, les cases on va residir Manuel de Falla s’han convertit en museus o estan protegides. Aquí al patrimoni de Falla se li ha donat l'esquena i les màquines l’han destruit amb el beneplàcit de tècnics i polítics de l’Ajuntamemt de Palma i del Consell de Mallorca .

ES MEREIX QUE EL VOTIN PER PREMI ARCA DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI

L’INCIVISME DELS GRAFITERS-SIGNADORS

El grafits sempre han format part de la cultura de l’ésser humà, els trobem a tots els monuments antics i ens aporten molta informació.

Volem deixar clar que aquesta candidatura no es refereix al grafit o dibuix, correctament executat i al lloc o paret adeqüada, que potser motiu decoratiu i realçar i millorar l’espai en alguns casos.

Aquest premi negatiu es refereix a la brutor escampada a les parets dels nostres pobles per una sèrie de gent incívica, i sense cap motiu justificat. Volen deixar la seva emprempta i causen d'aquesta forma un agravi per a la resta de la ciutadania.

Tenim la sensació de que el descontrol és absolut i creiem que les administracions no posen tots els medis que són necessaris per controlar tan incívica plaga.

Sembla que no hi hagi cap recó, paret, porta, banc, paperera, semàfor o arbres, que es salvi de la costum de pintar i firmar per tot. Una deplorable actitud que malmena l’estètica de Ciutat i dels pobles. Però més greu i reprobable és encara quan aquesta acció es duu a terme sobre béns històrics i patrimonials que s’han mantingut ben conservats durant segles i que ara perilla la integritat de la peça en intentar llevar les pintades.

És la mostra palpable dels gran incivisme que estan patint les grans ciutats i les no tan grans. Perquè l’incivisme ho trobam en moltes altres actituds i activitats ciutadanes: pixades humanes i de cans, escopinades, renous, bregues, etc.

Proposam als incívics grafiters-firmadors al premi destrucció del Patrimoni, però també proposam que es prenguin mesures serioses i contundents per acabar amb aquesta moda perversa de fer malbé el mobiliari i parets de tothom, que s’està, o ja s’ha convertit en una autèntica lacra. Copïin a la ciutat de París on les pintades no duren ni deu minuts perquè les esborren: ordres dels responsables de les administracions. Ens han dit que al parc de les Estacions, el SFM està fent el mateix i li dóna bon resultat. Copïin i actuin, i persegueixin i multin. Mentre votarem per pemi destrucció del Patrimoni l’incivisme dels Grafiters signadors.

CABLEJAT A LES FAÇANES

Gran invent el de la televisió per cable! No teníem prou amb els fils de l'electricitat i amb els dels telèfons d'una companyia i una altra, que ara arriba la banda ampla, la compra en casa, el fútbol i les pel·lícules. TOT PER CABLE! I on es posen els cables? I on es posen els conectors i els transformadors i absolutament tot el que les companyies privades volen? A les nostres façanes.

Tanta sort que la imatge de la ciutat i dels pobles són actius econòmics de primera magnitud, que si no.

La lentitud de les administracions és proverbial, però és que en aquest cas és molt més que lentitud, és arribar tard és no preveure i no escoltar. NO escoltar a ARCA per exemple que fa anys que pregona que el cablejat a la façana ni un més i poc a poc llevar els que hi ha.

La manca de control i el mirar cap a un altre costat dels responsables polítics i tècnics no du en lloc.

Els avenços i les comoditats són compatibles amb la cura de la bellesa de l’entorn i si les companyies telefòniques o elèctriques o multimèdies que tenen guanys molt elevats han de reduir-los una mica perquè han de soterrar el cablejat, que ho facin i que els obliguem a fer-ho.