24 de nov. 2014

Visita al barri de la Soledat dins el programa "EmbARCA't al Krekovic"

Xavier Terrasa i Mateu Carbonell,
presentant l'activitat.
Foto: Roberto Fernández.
El passat dissabte 22 de novembre ARCA i el Museu Krekovic varen organitzar una visita guiada al barri de la Soledta dins del programa "EmbARCA't al Krekovic". La visita guiada fou dirigida per Xavier Terrasa i Mateu Carbonell, director de la revista la Soledat.

El barri de la Soledat ens proporciona escassos testimonis que facin referència als seus orígens Era una zona on hi havia abundància d’aigua, característica d’una àrea de prat i aiguamolls, fet que va permetre des de temps antics, poder pràcticar una agricultura de reguiu i l’existència d’horts, alguns dels quals es troben ja documentats al final de l’edat mitjana, com per exemple l'hort de la Soledato l'hort del camí de la Soledat, etc.

Tota aquesta contrada era la vertadera horta de Palma, lloc d’on procedien bona part de les verdures i hortalisses consumides per la població ciutadana, però a mesura que el creixement urbà de la ciutat fou ocupant els espais exteriors de la murada, aquesta àrea fou progressivament desplaçada.

Al final del segle XVI s'establiren en aquest lloc els frares de l’orde de Sant Francesc de Paula (Mínims). Aquest orde havia arribat a Mallorca l'any 1582 i el primer lloc que ocuparen fou l’església de Sant Nicolau de Portopí. Però, aquest emplaçament era un àmbit insegur i exposat aleshores, a les freqüents incursions pirates. Llavors, els frares demanaren a Jordi Sitges, propietari que tenia una casa amb un petit oratori a les afores de la ciutat, a la zona de Can Blau, on s’unien els camins de Sineu i Manacor. Allà s'allotjaren els religiosos a l'any 1582 i dedicaren l’església a la Mare de Déu de la Soledat.

Escola pública de la Soledat.
Foto: Roberto Fernández.
Degut a la salubritat de la zona, els frares tingueren continues malalties i hagueren d'abandonar aquest lloc l'any 1586. Deu anys més tard, hi tornaren amb noves esperances, i varen romandre fins a l'any 1665, quan abandonaren el lloc definitivament i s'instal·laren devora de la porta de Sant Antoni. Aquell mateix any el convent començà a ésser enderrocat i la capella passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia. Les darreres restes de l'oratori foren enderrocades l'any 1881. Al cadastre de 1685 apareix el topònim de la Soledat Vella, que designava el quarter o divisió territorial amb les propietats situades entre els camins de de Manacor i de Sineu fins a Xorrigo i el terme d'Algaida. Durant el segle XVIII hi ha poques dades, sabem que en aquesta contrada es practicava l’agricultura i que hi havia un petit nucli de població, tal com ens apareix al mapa del cardenal Despuig (1784).

El 1851 tingueren lloc dos fets cabdals per a la futura evolució del barri: la parcel·lació de l’hort del Ca i la instal·lació de la fàbrica de teixits de Can Ribes.

A la parcel·lació de l’hort del Ca en 1851, hi succeí la de l’hort del Colomeret i en darrer terme l’hort de l’Hostalot. El projecte d’urbanització fou aprovat per l’Ajuntament el 1883 i es consolidà durant el decenni de 1890 arran de l’augment demogràfic de Palma i de la necessitat d’habitatges populars, propers a les fàbriques.

La fàbrica de flassades de Can Ribes fou fundada per Vicenç Juan Rosselló i arribà a tenir 400 empleats. Exportava flassades a Filipines, Cuba, Puerto Rico, als Estats Units i la Península. El seu apogeu fou entre finals del segle XIX i principis del XX i al decenni de 1950 entrà en crisi al ser incapaç de competir amb fàbriques d’altres països més avançades tecnològicament i tancà a 1960.

El fet que arribi la industrialització a la barriada es déu a que el nucli antic de Palma es trobava completament saturat; moltes empreses hagueren de sortir de la ciutat per establir-se a la perifèria amb l’afegitó que suposaven les ordenances de l’exèrcit que limitaven l’edificació en una distància inferior a 1.250 metres.
Xavier Terrasa explicant a la plaça dels Mínims.
Foto: Roberto Fernández..


El 1880 s’instal·là a la barriada la fàbrica de mistos Roca, propietat dels germans Eduard i Ricard Roca, posteriorment es traslladà als Hostalets. També en aquests anys s’obriren algunes gerreries i una fàbrica de paper d’estraça. La Soledat, juntament amb Santa Catalina es converteix en una de les principals barriades obreres de la Palma de finals del segle XIX i principis del XX. No és estrany en aquest context la presència d’una societat republicana (1899), un casino i algunes tavernes per a gent obrera. Paral·lelament a aquest creixement poblacional i econòmic, la presència de l’església es fa més evident. El mes d’abril de 1884 es col·locà la primera pedra de la nova església de Nostra Senyora de la Soledat construïda gràcies a la iniciativa del rector de Santa Eulàlia Bartomeu Castell. El projecte fou obra de Pere d’Alcàntara Penya i la seva arquitectura respon a una clara tendència neogòtica. El 1894 fou declarada vicaria in capite. En aquests anys cal esmentar també la instal·lació al barri de les monges de la Caritat que ben aviat es dedicaren a l’educació dels infants i al servei de la parròquia.

Al principi del segle XX (1905) hi havia a la Soledat 264 cases i 1.240 persones. No obstant això, entre 1920 i 1930, es donà un gran creixement al barri. El decenni de 1920, la Caixa d’Estalvis de Balears hi edificà 35 habitatges per a obrers. En aquesta època també, hi hagué una producció de cordelers que treballaren als horts de la contrada, però l’activitat fou minvant als decennis següents.

Interior església parroquial de la Soledat.
Foto: Roberto Fernández.
L’activitat econòmica contribuí sens dubte a aquest fet: Can Ribes durant la Primera Guerra Mundial funcionà a ple rendiment i proveïa diversos països europeus; a la vegada que al 1922, els germans Joaquim i Francesc Janer i Janer crearen la fàbrica Maquinària Agrícola Janer especialitzada en la fabricació d’arades, sembradores i maquinària per a molins d’aigua. L’empresa desaparegué l’any 1983. L’antic nucli de la Soledat no era suficient per allotjar una població creixent i s’urbanitzaren nous espais dedicats encara a l’agricultura. Les velles cases de camp immerses dins el nou teixit urbà així ho demostren. Aquest creixement exigí també noves infraestructures i serveis. Així, el 1922 s’inaugurà la línea de tramvia Palma-la Soledat, que funcionà fins al 1958, i el 1933, essent batle Emili Darder, es col·locà la primera pedra de l’Escola Pública de la Soledat.

Acabada la Guerra Civil s’instal·laren noves fàbriques a la barriada, com la Fundició Mallorquina, al carrer de Manacor, la de Sabates Salom que produí intensament entre els anys 50 i 60. No obstant foren aquests alguns dels darrers casos d’instal·lació industrial, ja que hi hagué una tendència de les indústries d’abandonar el nucli urbà en favor de la creació de polígons industrials. A partir dels anys 60 la Soledat, com la resta de barris de Palma, quedà immersa en els profunds canvis que el creixement econòmic duia implícit. Progressivament, els solars que ocuparen les fàbriques es convertiren en nous habitatges per la pressió urbanística i la continuada immigració. Els primers immigrants ocuparen inicialment les antigues cases obreres del nucli antic del barri, posteriorment, i a mesura que la seva integració econòmica i social era més efectiva passaren a residir a les zones més modernes de la Soledat. Aleshores es produí un canvi en la fisonomia i la personalitat del barri.

Les petites plantes baixes amb corral o hortet al darrera tan característiques foren canviades per grans blocs de pisos i nombrosos veïns. Aquest creixement en la densitat d’edificació i població malauradament no anà associat al desenvolupament de les infraestructures necessàries, com zones verdes, aparcaments o transports que han estat objecte de contínues reivindicacions per part dels veïns. En els darrers anys han sorgit també greus problemes a la zona derivats d’un alt índex de delinqüència associada a la venda i consum de drogues, especialment evident a la Soledat vella. En aquest sentit, la tasca empresa pels serveis socials de l’Ajuntament de Palma i la mobilització dels veïns pretenen donar solucions a aquestes i altres qüestions que actualment es plantegen al barri.

PATRIMONI. UN BARRI OBRER I POPULAR

La barriada de la Soledat és una de les més antigues de les generades al voltant de la ciutat de Palma a partir de la segona meitat del segle XIX. Era un barri ocupat per classes populars i obreres que construïen els seus habitatges prop dels centres fabrils que començaven a florir als afores de la ciutat.

L’ocupació primerenca d’aquests terrenys té, però, uns orígens molt anteriors. Fou al voltant de l’any 1582
Grup de més de 50 persones que seguí la visita.
Foto: Roberto Fernández.
quan l’orde dels Mínims decidí instal·lar-se a aquesta zona dels afores de Palma, on bastí un convent, que dedicaren a la Verge de la Soledat, que va esser qui donà nom, molt posteriorment, a la barriada. Al poc temps, i a causa de la falta de salubritat de la zona, que era molt pantanosa, els mínims abandonaren el convent, que es convertí en oratori. Dissortadament, avui no queda cap resta de les antigues edificacions que l’orde va aixecar, bé que el seu record es conserva viu i, així, la plaça principal de la barriada, just al costat de la nova església parroquial, es dedicada a aquest orde religiós.

Va esser devers la meitat dels segle XIX, després de la dessecació del prat i gràcies a la ubicació a la zona del complex fabril de Can Ribes a l’àrea coneguda per l’Hort del Ca, quan començà la paulatina parcel·lació i urbanització d’aquesta part de la perifèria ciutadana que, a poc a poc,va veure com s’hi anaven instal·lant altres indústries, les més conegudes de les quals foren Can Roca, la Maquinària Agrícola, la Fundició Mallorquina, Calçats Salom (Gorila), etc. Ara no queden més que restes molt degradades d’aquestes antigues instal·lacions.

Malgrat que la barriada ha sofert fortes transformacions a les darreres dècades, podem veure encara com es conserven les restes de l’urbanisme popular i obrer del barri, especialment a la part més antiga, que és situada al costat dret de la carretera de Manacor. Sorprèn abandonar l’àmplia avinguda i, només travessant un carrer, veure com es transforma el paisatge urbà, de grans edificis de pisos, en un de cases petites i modestes, quasi rurals.

Bona part dels habitatges d’aquesta part del barri responen als models típics de les cases populars illenques, la major part són de planta baixa i un sol pis al damunt, amb façanes que presenten balcons o finestres grans, amb persianes mallorquines i coberta de teula àrab. Altres són plantes baixes amb teula coberta de teula i dos aiguavessos o de terrat pla amb balustrada de gelosies, que majoritàriament disposen d’un petit corral o hort a la part del darrera.

Ressenyables són també algunes construccions de tipus xalet o vil·la, que en el seu temps devien pertànyer a gent més acomodada, però que ara es troben quasi totes en estat ruïnós.
Dissortadament no s’ha inclòs en el nou catàleg municipal cap element d’aquesta barriada, potser qualcun és mereixedor de figurar-hi, especialment l’església parroquial, l’escola pública i els habitatges coneguts com les cases del Montepío.

Antiga fàbrica de Can Ribas.
Foto: Roberto Fernández.
L’església parroquial de la Soledat fou beneïda el 27 de setembre de 1885, i respon a un projecte de l’arquitecte Pere d’Alcàntara Penya. Formalment pertany al model historicista neogòtic propi de l’època, i està especialment inspirada en la parròquia ciutadana de Santa Eulàlia. El temple és de grans dimensions (850 m2) i és format per tres naus, les dues laterals més petites i la central de majors proporcions. Destaca a l’interior la volta de creuria suportada per deu columnes. En el temple hi ha un total d’onze capelles laterals, sis a l’esquerra i cinc a la dreta, i un baptisteri.

A l’exterior cal destacar la presència dels elements neogòtics, com els contraforts i els aguts pinacles, però el més ressenyable és l’alt campanar de planta quadrangular, dividit en cinc pisos per línies d’imposta, i que remata amb un altre cos superior sobre el qual hi ha una coberta piramidal molt aguda. Els dos darrers trams presenten arcs ogivals a cada costat.

Un altre element important del barri és l’escola pública, també coneguda com l’escola nova de la Soledat, que va esser aixecada sobre l’any 1933 i que fou projectada pel prolífic arquitecte Guillem Fortesa Pinya en un estil que es podria definir com neobarroc. Ja per acabar, cal esmentar la conservació de la major part de les cases conegudes com del Montepío, que es troben situades a l’acabament del carrer de Manacor i que foren construïdes entre els anys 1925-6. Per la seva tipologia suposen un bon i escàs exemple dels habitatges de les classes obreres de la nostra ciutat.

VIDA SOCIAL

El 1899 neix la societat la Republicana i el 1921 es constituí un grup socialista. També hi havia Casino i tavernes per a gent obrera segons Pere d’Alcàntara Penya.

A part de la Parròquia, a 1897 s’instal·laren les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul i s’allotjaren inicialment a la casa del carrer d’Amer, on educaven als infants de les famílies del barri. Posteriorment, es traslladaren fins a el carrer de Cabrera, hi construïren un convent i col·legi. La manca d’espai les obligà a traslladar-se al carrer de les Ànimes.

Als anys 20 hi hagué la Sala Colonial on es projectaven pel·lícules de Cinema i una dècada després es varen popularitzar La Sala i La Clastra i a l’any 1943 s’inaugurà el cinema Hispània, per part dels germans Sans.
A finals dels anys 20 es fundà el Club Esportiu Soledat i sembla que més antic fou el Ràpid de la Soledat. En temps de la República hi hagué el Club Esportiu Republicà i a la dècada dels 40 sorgiren l’Acer i l’Atlante. 
El 1960 s’inaugurà l’Estadi Balear, on té la seu l’Atlètic Balears, que abans jugava a Son Canals.

També tingué tradició el patinatge artístic, quan a 1957 s’inaugurà una pista de patinatge a la plaça de Sant Francesc Xavier. Destaquen dos equips: el Club Patinatge la Soledat i el Club les Estrelles, que han guanyat diversos campionats nacionals.

La barriada celebra les festes per la Mare de Déu de la Soledat, durant el mes de setembre. Hi destaquen el poeta Rafel Jaume Mulet, el polític Francesc Obrador i l’arbitre de fútbol Antoni Borràs del Barrio.

Cal destacar a Josep Amengual (pesca submarina), els germans Cristòfol i Antoni Salom (motociclisme) i Guillem Pont i Bartomeu Salas (futbol) com a destacats esportistes originaris de la barriada.

Fotografies: Roberto Fernández.

Fonts:
- GEM: V. 16, pp.345-348.
- AA. VV. Els barris de Palma, pp. 537-542

Cap comentari: