8 de jul. 2013

Presentat el llibre "Dibuixant sobre el Terreno"

El passat dijous dia 4 de juliol ARCA va presentar el llibre "Dibuixant sobre el Terreno" de Feliu Renom i coordinat per Mariona Ràfols.

A continuació oferim el text de Mariona Ràfols, llegit el dia de la presentació:

Per què fa tanta il·lusió publicar un llibre?

Crec que la resposta, en el meu cas particular com a coordinadora d’aquesta petita joia que ha resultat ser Dibuixant sobre el Terreno, és perquè malgrat els actuals i preeminents temps “virtuals” -que ens  han arribat per no marxar- veure una feina publicada en un llibre “dels de tota la vida” segueix essent un motiu de satisfacció.

I ho és, sobretot, per als encara fidels seguidors de la “galàxia Gutenberg”, aquells que apreciem el gust de tocar el paper imprès, l’amable solidesa del llibre, el seu olor inconfusible, la còmplice mirada que adrecem al llom ben arrenglerat, allà on pertoca de la prestatgeria i, sobretot, el goig del testimoni palpable d’una feina que roman ben visible i individualitzada, i no perduda entre arxius, carpetes i documents infinits i immaterials, circulant entre niguls.

Si, a més, el llibre és testimoni de la feina magnífica d’un artista i amic que t’ha permès compartir i sentir molts moments del seu procés creatiu i t’ha fet veure amb una altra mirada un entorn magnífic, que coneix pam a pam i que estima, aleshores, l’alegria s’afegeix a la satisfacció.

És ben cert que per arribar a poder tenir un llibre a les mans abans s’ha de fer un munt de feina... i aquí vull esmentar i agrair l’esplèndida tasca dels prologuistes i amics Miguel Dalmau i Pepe Pardo i l’excel·lent i encertada col·laboració d’ARCA, l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics, que avui ens acull a la seva seu.
Així doncs, com deia, el projecte de l’edició d’un llibre demana feina i, alhora, també provoca dubtes constants... molts dubtes sobre la idoneïtat del producte final, sobretot quan, com és el cas, és un llibre amb material gràfic, i, encara més, com succeeix actualment, quan ens trobem amb les dificultats afegides per a la publicació de qualsevol text en aquests temps en què el suport a la cultura es troba sota mínims.
Però, sortosament, com sempre passa, el resultat tangible fa oblidar, enrabiades i disgusts. Amb el llibre ja al carrer els mals moments esdevenen anècdotes, feliçment tamisades per la satisfacció i l’alegria de tothom: autors, col·laboradors, amics i coneguts, veïns del barri  i tutti quanti

I això és el que ha passat amb aquesta publicació que avui us presentem. Ha estat un projecte engrescador que ha emocionat molt, a molta gent. No només als més propers a Feliu Renom - perquè hem vist, finalment, els seus dibuixos editats-, sinó també a molts veïns del Terreno que han redescobert el seu barri magníficament representat i reivindicat en els dibuixos d’un dels seus residents.

El llibre també ha emocionat moltíssims ciutadans que no viuen al Terreno, però que  ens han comentat una i altra vegada records i anècdotes, d’ells o d’amistats que hi tenen alguna relació... Sembla com si tothom tingués algun lligam amb el Terreno...
Potser aquesta és la força d’aquest barri emblemàtic!.

Tots coneixem, més o menys, els orígens i la crònica dels temps gloriosos de cosmopolitisme i glamur del barri, de les darreries del segle XIX fins als anys 30 del segle XX.  També, qui més qui manco, coneix les vicissituds urbanístiques del Terreno causades per la balearització: el fatídic model  de desenvolupament  territorial  basat en la construcció desmesurada a la  primera línia de mar, que, malauradament, deu el seu nom als desastres urbanístics que es van fer a les Illes, i, en especial, a Mallorca, les dècades dels 60 i 70 del segle passat. De tots és ben conegut que el barri passà de ser un paradís recòndit i harmoniós,  envoltat de verd i amb magnífiques vistes a la badia de Palma, a esdevenir un  atemptat urbanístic que desdibuixà i destruí el que podria haver estat un dels indrets més emblemàtics no només de Palma, sinó també de Mallorca i de tota la Mediterrània.

En fi!... Ja és tard per plànyer-nos del que podria haver estat. Allò que ara ens cal fer és conservar el que ens queda, gaudir-ne, i, alhora, organitzar-nos per mirar d’evitar que es facin més disbarats urbanístics.

I, ja que som avui aquí, un bon exemple d’aquesta actitud de defensa i cura del que resta del patrimoni de la barriada, és la feinada que feren els d’ARCA, juntament amb l’Associació de Veïns del Terreno,  per aconseguir la restauració del pont del torrent del Mal Pas a l’antic camí de la Bonanova.... aquesta fita la trobareu explicada pels d’ARCA al llibre que avui us presentem, on també hi trobareu aquestes encoratjadores paraules seves:

El que unes persones varen aixecar i altres varen menysprear, unes altres, avui, amb el seu esforç, ho poden cuidar, dignificar i revitalitzar.

Hem parlat del barri... ara farem uns breus comentaris sobre l’artista, l’autor del llibre Dibuixant sobre el Terreno.
Ell és en Feliu Renom: metge, especialista en  pneumologia,  i terrenero des de fa molts anys.

És un enamorat del seu barri, i com que també és un dibuixant excel·lent i un cronista agut i observador, hem tingut la sort que amb aquest llibre ens ha deixat un magnífic testimoni del Terreno actual a través dels seus dibuixos i comentaris.

A més a més -i aquesta vessant l’haurem d’aprofitar també algun dia- ja des de fa anys en Feliu recopila fotografies, llibres, postals, articles de diari o de revistes, entrevistes, informes, plànols, mapes, tesis i comentaris, estampes, calendaris, programes de festes...
...qualsevol informació, en qualsevol suport i de qualsevol mitjà, que tracti sobre el Terreno és consultada, recollida i arxivada.

Aquesta dèria documentalista s’ha accentuat enormement al llarg de la redacció del llibre, quan, a part d’estudis socials i plans urbanístics sobre el barri, també investigàrem personatges, sobretot artistes, que visqueren al Terreno. A part dels més coneguts (Rusiñol, Mir, Bernareggi, Cook...) en Feliu ha descobert i compilat testimonis d’altres artistes que en altres temps recorregueren i dibuixaren, a vegades des del mateix angle, el mateix racó i el mateix espai,  els carrers que ell ara trepitja...
Tot seguit us en oferirà un petit tast.


Moltes gràcies.

Mariona Ràfols

Cap comentari: