ARCA vol control tècnic Patrimonial sobre les obres de Can Casassayas del Terreno

Sabem que hi ha obres de rehabilitació autoritzades però ARCA ha sol·licitat a l’Ajuntament un control per comprovar que les obres que es realitzen s’ajusten als paràmetres marcats per la Comissió de Centre Històric i Catàlogació

ARCA ha presentat una instància a l’Ajuntament de Palma en el sentit explicat anteriorment.

Can Casassayas

Edifici modernista de 1905 ubicat a la part alta del Terreno. És un dels edificis més emblemàtics del barri. Està inclòs al Catàleg d’elements Patrimonials de Palma i gaudeix d’un nivell de protecció alt. La seva particularitat arquitectònica està a la composició de

les façanes, obertes a l’exterior amb galeries d’arcs. Té ornaments modernistes.

Font: Feliu Renom, del llibre "Dibuixant sobre el Terreno"

L’edifici necessitava una rehabilitació per a consolidar la seva estructura però la magnitud de les obres que s’observen a les fotografies que adjuntam aconsellen, a criteri d’ARCA, un control per part de responsables de Patrimoni de l’Ajuntament de Palma. 

ARCA i la Plataforma Salvem Es Jonquet volem manifestar la nostra preocupació per l’afirmació que un tècnic vinculat a ACCIONA pot haver participat a la redacció del Pla de Protecció des Jonquet

Sempre hem considerat el PEP presentat inicialment molt poc protector. Semblava que qui havia redactat el Pla tenia molt poca consideració cap a la declaració del Bé d’Interès Cultural (BIC).

Des d’ARCA i la Plataforma confiam en que aquest fet s’aclari perquè l’interès general i patrimonial ha d’estar per sobre dels interessos particulars de qualsevol empresa.

Que s’abandoni definitivament la idea de construir blocs aliens a la fisonomia de la barriada

A la parcel·la d’ACCIONA a l’interior des Jonquet de cap manera s’ha de permetre la construcció dels blocs que es pretenen encara ara. No tenen res que veure amb la fisonomia de la barriada.

Tampoc es pot consentir foradar el talús per poder accedir-hi a la parcel.la esmentada des del Passeig Marítim ni fer una zona comercial. L’accès ha de ser des del carrer de Montsenyor Palmer. Foradar el talús és incompatible amb la declaració de BIC.

ARCA i SALVEM ES JONQUET DEMANAM ACORD UNÀNIM PELS DETALLS DEL PEP

Totes les al.legacions al PEP presentades per les entitats que subscriuen aquest comunicat han de ser tingudes en compte i així arribarem a tenir un consens absolut per a la protecció real des Jonquet.

El consens entre totes les forces polítiques i la societat seria la major garantia de netedat i defensa dels interessos generals i Patrimonials.

Reunió amb el conseller Maurició Rovira

ARCA i l’Associació d’Amics dels Ferrocarrils de Balears (AAFIB) han plantejat al Conseller Mauricio Rovira una alternativa de conservació pel pont del ferrocarril sobre el Torrent Gros afectat per la ampliació d’aquest.

L’alternativa presentada per les dues entitats, defensores del nostre Patrimoni Històric, és mantenir el pont aquí on és i construir a continuació del mateix una passarel·la lleugera apta per al trànsit de vianants i bicicletes per així unir les dues noves voreres després de l’ampliació. (Està previst triplicar l’amplària actual del torrent). Aquesta solució faria transitable el Pont Ferroviari per al passeig a peu o en bici.

Mauricio Rovira veu amb bons ulls la idea però el seu departament ha de consultar amb recursos hídrics

ARCA i AAFIB ha recordat al Conseller la transversalitat de la necessitat de protecció del Patrimoni, la necessitat de que tots els departaments amb responsabilitat de govern pensin en clau Patrimonial. Tècnicament, si es vol, la solució existeix i en aquest cas no implica més despesa econòmica.

Obstacle tolerable dins el Torrent

Tècnics enginyers consultats per ARCA i AAFIB consideren que mantenir el pont al seu lloc no implica un obstacle intolerable dins el llit del torrent, amb la nova amplària.

És important mantenir els ponts al seu lloc per conservar la memòria històrica

La proposta de traslladar el Pont ferroviari a un altre indret de la illa no satisfà ni a l’Associació d’Amics del Ferrocarril ni a ARCA. Si llevam la petjada de la història de aquí on s’ha fet, el record, s’esborra i al terme de Palma ja s’ha esborrat pràcticament totes les empremtes de la línia Palma-Santanyí.

Creim que la nostra proposta és creativa i contribuiria a donar un ús i regeneració a un espai fins ara abandonat.

La creació d’aquesta passarel·la permetria comunicació i nous usos per a un espai ara oblidat.

Econòmicament possible:

Al projecte d’ampliació del torrent estaven pressupostats 175.000 € per a la remoció del pont ferroviari. Nosaltres proposam destinar aquest doblers a la construcció de les passarel·les. Probablement la partida econòmica podria ser suficient.

El segon pont que podia estar afectat, queda fora del nou trajecte.

Una modificació del trajecte actual del Torrent Gros a partir de l’autopista cap a la costa, deixa fora del llit l’altre pont que podia estar afectat per les obres. El Conseller s’ha compromès a estudiar l’integració d’aquest segon pont d’interès patrimonial paisatgísticament amb l’entorn del torrent.

Reunió agradable i creim que profitosa.

La reunió amb el Conseller Mauricio Rovira, la secretària tècnica Catalina Terrasa i el tècnic Pep Morey ha estat, al nostre judici, agradable i profitosa. Ara s’han de donar les passes efectives per a la conservació i posada en valor dels dos ponts. En nom d’Amics dels Ferrocarrils ha assistit a la reunió Miquel Àngel Riera i en nom de ARCA, Àngels Fermoselle.

ARCA manifesta la seva preocupació pel destí de dos ponts de principis del S.XX sobre el torrent Gros

Un dels ponts és ferroviari, de l’antiga línia del tren a Santanyí

L’altre és un pont d’un camí que travessa el torrent

Tots dos són de gran interès patrimonial

ARCA vol plantejar una alternativa per poder conservar-los.

Aquests interessants rastres de la nostra història s’han de conservar per mantenir els records del passat.

Ara hi ha un projecte d’ampliació del torrent Gros que multiplicarà la seva amplària i afecta aquests dos ponts de principis de S. XX.

Pont 1. Pont Ferroviari

És un pont de bella factura, de volta de marés i façanes folrades de pedra, resistent i un rastre important del passat ferroviari de la zona.

ARCA no està satisfeta amb la solució plantejada pel departament de Carreteres del Consell de Mallorca, el seu desmuntatge i trasllat a un altre indret farà oblidar aviat que per allà, un temps passava el tren.

Pont 2. Pont de marès part d’un camí sobre el torrent gros.

Aquest segon pont és tot ell de marès i ARCA no coneix quin és el destí que té planificat el Consell de Mallorca.

Donada l’importància patrimonial d’aquests dos ponts i per plantetjar l’alternativa d’ARCA per a la seva conservació, demà dimarts  mantindrem una reunió amb el conseller Mauricio Rovira. A l’esmentada reunió ARCA assistirà junt al president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril.

Es conservaran al seu lloc les restes d'una tafona a Deià.

El Consell de Mallorca no autoritza la retirada de les restes d’una tafona a Deià

ARCA satisfeta amb la decisió.

L’antiga possessió de Son Moragues actualment convertida en l’hotel La Residència (Son Canals s/n. Deià), presenta al seu interior un restaurant conegut com El Olivo. El menjador d’aquest restaurant és l’antic espai que ocupava la tafona de la possessió de Son Moragues. Des de la seva reconversió en allotjament turístic, només es conserva el trull, element que molia l’oliva, una pica de pedra viva i els dèpostits on s’emmagatzemava l’oliva.

ARCA va advertir tant al Consell de Mallorca com a l’Ajuntament de Deià de les intencions previstes per l’empresa Son Moragues SA de retirar els elements de la tafona que formaven part d’aquesta antiga possessió i que ara estan integrades al restaurant de l’Hotel.

Pensem que un allotjament turístic d’aquesta categoria guanya personalitat si respecta elements d’aquesta tipologia, que formen part del nostre passat i que li donen una identifiació i un sentit especial a l’establiment.

ARCA va alertar  a les administracions competents

Les administracions competents en matèria de patrimoni històric han decidit no autoritzar el trasllat dels únics elements que queden de la tafona. I ARCA ho celebra.

Des de la nostra entitat varem demanar que no es consentís que un espai com aquest perdi més signes d’identitat cultural. El trull i la pica de l’antiga tafona recorden el que fou aquest indret en un temps, llavors no es podia  permetre la seva retirada.

ARCA va demanar a  l’Ajuntament de Deià i al Consell de Mallorca la protecció i catalogació dels antics i únics elements que formaven part de la tafona de Son Moragues, actual hotel La Residencia.

Informes tècnics desfavorables al seu trasllat

L’Ajuntament de Deià ha informat formalment a ARCA que qualsevol intervenció que es vulgui fer al respecte haurà de passar per la Comissió Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca al ser elements d’interès etnogràfic.

Mentre que el Consell de Mallorca ha emès un informe tècnic que “desaconsella totalment el trasllat a l’exterior de les peces que resten de la tafona ja que això significaria el desmantellament total de la maquinària de la tafona”.

Deià, un paratge de la serra de Tramuntana, que el Consell de Mallorca té que protegir

Cal recordar, que Deià es troba immers dins el privilegiat paratge de la serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la seva riquesa cultural, llavors es feina i obligació del Consell de Mallorca no consentir aquest agreujament, que aniria en detriment de la imatge del poble i del conjunt de la Serra.

ARCA presenta les al.legacions a l'ARE de Santa Catalina. Satisfacció i discrepància

ARCA ha presentat al·legacions a la modificació puntual del PGOU de Santa Catalina

Valoració positiva de la feina tècnica i de la voluntat de l’equip de govern

Discrepància important amb el plantejament de l’aprofitament (alçada construïble), però pensam que es solucionarà

ARCA ha presentat fins a un total de 22 al·legacions a la modificació puntual del PGOU de Santa Catalina per establir la delimitació de l'ARE. L’objectiu és aconseguir la conservació d’un barri singular.

ARCA fa molt d’anys que treballa per aconseguir-ho i durant aquesta legislatura s’ho havia plantejat com una finalitat primordial.

Valoració positiva global

Valoram molt positivament les afirmacions incloses als texts que argumenten la declaració d'ARE com per exemple la següent:” ... s’inicien els tràmits per modificació PGOU per Santa Catalina perquè S’ha propiciat una contínua substitució dels immobles, transformant i empitjorant les característiques i qualitats arquitectòniques i ambientals d’aquest barri”.

També un altre apartat on s’argumenta que Santa Catalina es mereix un tractament de “Centre Històric”, fet que coincidiria amb la reivindicació històrica que ARCA ha fet de declaració de Conjunt Històric per Santa Catalina

Discrepància important que s’ha de corregir

No obstant hi ha una discrepància molt important amb una de les condicions per a la redacció del Pla de Protecció ja que diu que:“Valorarà la possibilitat de mantenir els aprofitaments del PGOU del planejament vigent tot i que s’hauran de substituir les plantes àtic”.

Si així fos, entraria en flagrant contradicció amb l’esperit de la modificació.

El barri ha de ser considerat com a una unitat i evitar permetre per norma més alçades als carrers més amples i menys als més estrets. Aquest fet ha estat el gran responsable de les substitucions a Santa Catalina concentrades als carrers on es podien construir més alçades: Caro, Avinguda Argentina i Comte de Barcelona.

Estudi tipològic

L’estudi tipològic que sense dubte s’ha de fer (considerant el barri abans de ser alterat), marcarà quin és el tipus constructiu tant en alçades com en dimensió de parcel.la, etc.

Altres propostes d’ARCA

No juntar parcel·les, garantir la conservació i la recuperació de les cantonades arrodonides, evitar la desfiguració de les façanes per la transformació de baixos en comerços especialment de restauració, limitar el nombre d’aquests darrers per evitar el desplaçament de la gent que hi viu...

També hem fet propostes sobre la necessitat de seguretat per les bicicletes circulant a un plànol distint que les persones vianants, ja que no poden entrar en conflicte com passa a Blanquerna o plaça d’Espanya, on no pots amollar un infant de la mà per por a ser arrollat per una bicicleta.

També reivindicam la retirada de la benzinera de la plaça del Progrès per eixamplar la zona verda i optar per un sistema de recollida de fems que no repeteixi els errors dels actuals.

ARCA ha de figurar als antecedents de la protecció

Per últim, ARCA ha demanat figurar com a una de les entitats impulsores de la protecció del barri. Els documents escrits marquen la història i per fer justícia amb la realitat, la nostra entitat ha de figurar com a impulsora, des de fa molts anys de la protecció d’un barri excepcional: Santa Catalina

Tenim la confiança de que s’atenguin les al·legacions i la protecció serà real

ARCA té la confiança  de que l’equip de govern atendrà les nostres al·legacions i caminarem cap a una protecció real. Continuarem fent feina i vigilants per aconseguir-ho 

A Pollença el Patrimoni triomfa 22 anys més tard

ARCA va intervenir ja fa més de 20 anys donant suport a la denúncia d’un particular, ja que la seva demanda era d’interès general.

ARCA veu amb satisfacció l’imminent compliment d’una sentència ferma del Tribunal Suprem que ordena la demolició d’una edificació del Calvari de Pollença que atemptava contra el patrimoni paisatgístic de la zona.

La construcció denunciada l’any 1991 obstruïa la panoràmica d’un mirador del Calvari de Pollença des d’on es podien observar Pollença, el port de Pollença, Betlem i les muntanyes d’Artà.  La construcció denunciada  s’elevava més de 3 metres i ocupava 20 d’amplària.

Hem d’alabar la constància i interès d’un misser, el Sr. Bartomeu Amorós i els seus arguments de Dret Patrimonial que durant 22 anys ha mantingut una lluita per restablir la legalitat i la preservació del patrimoni.

Hem de criticar des d’ARCA l’actitud imprudent de l’Ajuntament de Pollença que va atorgar una llicència que s’ha demostrat estava fora de la legalitat i durant 21 anys ha continuat defensant un fet reprovable.

El Suprem ja havia donat la raó per tres vegades a Bartomeu Amorós i en conseqüència a ARCA.

Sentència molt interessant pels drets Patrimonials. Arguments, Lleis i Normatives poc utilitzades i molt útils.

ARCA vol ressaltar la línia de Dret Patrimonial utilitzada per Amorós

L’argumentació està basada en l’article 73 de la Llei del Sòl i el 98 del reglament de planejament urbanistic que desenvolupa dita Llei. Els articles diuen que als indrets dels Centres Històrics des d’on es puguin observar panoràmiques singulars, no es pot instal·lar res. Són normes d’aplicació directa i s’apliquen diguin el que diguin les normes subsidiàries municipals. Es coneixem com a Normes d’Aplicació Directa.

Aquests articles protegeixen entre d’altres: les perspectives, els camps visuals i en concret l’harmonia dels paisatges evitant les interferències privacions o danys que puguin produir altres edificis per la seva situació, massa o altura.

Quatre sentències favorables a la demolició

En total hi ha quatre sentències al llarg d’aquests 21 anys que obliguen a la demolició. Una de la Sala de lo contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Palma i tres del Tribunal Suprem. Ja la primera afirmava que la construcció al mirador del Calvari no podia superar el nivell de la voravia.

ARCA demana a l’Ajuntament de Pollença que actuï d’immediat i comenci la demolició.

ARCA valora positivament la notícia apareguda a qualque mitjà de comunicació en el sentit que l’Ajuntament ja ha habilitat una partida econòmica per a tal finalitat.  Però ara és necessari actuar i ressaltar l’efecte exemplar d’aquesta sentència.

ARCA amb la Simfònica

ARCA dóna suport a la Simfònica i anima a assistir al concert reivindicatiu del Born

Com sabeu ARCA dóna suport a les reivindicacions de l’Orquestra que de manera creativa, culta i intel·ligent lluita per mantenir un Patrimoni de valor incalculable: la Orquestra Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma.

ARCA ha instat a les institucions a activar les partides econòmiques necessàries per solucionar de immediat el problema actual. Ha de ser una prioritat.

L’Orquestra és un actiu per a la promoció de la nostra imatge

A més també hem instat, i ho continuarem fent, als responsables polítics a considerar la Simfònica com un actiu de promoció de la nostra imatge i el nostre nivell cultural, per tant una gran ambaixadora de Balears, de Mallorca i de Palma. La inversió econòmica és necessària. Amb criteri, amb mesura, però amb la idea clara de que la qualitat de la nostra Orquestra s’ha de mantenir i potenciar.

No a la reducció de categoria

ARCA veu amb preocupació determinades informacions sobre el risc de reducció de categoria de la nostra orquestra. De cap manera es pot consentir. Això seria un fracàs intolerable.

Artistes de la Simfònica han col·laborat amb ARCA

A la foto de la part superior podeu veure una orquestra de Càmera integrada per membres de la Simfònica que actuà gratuïtament l’any 2012 per recaptar fons en defensa del Patrimoni.

Per tot això vos animam a donar suport a la nostra Orquestra Simfònica i  animam a assistir al concert reivindicatiu de la Simfònica el proper dissabte dia 13 de juliol a les 12'00 hores al Passeig des Born a Palma

Presentat el llibre "Dibuixant sobre el Terreno"

El passat dijous dia 4 de juliol ARCA va presentar el llibre "Dibuixant sobre el Terreno" de Feliu Renom i coordinat per Mariona Ràfols.

A continuació oferim el text de Mariona Ràfols, llegit el dia de la presentació:

Per què fa tanta il·lusió publicar un llibre?

Crec que la resposta, en el meu cas particular com a coordinadora d’aquesta petita joia que ha resultat ser Dibuixant sobre el Terreno, és perquè malgrat els actuals i preeminents temps “virtuals” -que ens  han arribat per no marxar- veure una feina publicada en un llibre “dels de tota la vida” segueix essent un motiu de satisfacció.

I ho és, sobretot, per als encara fidels seguidors de la “galàxia Gutenberg”, aquells que apreciem el gust de tocar el paper imprès, l’amable solidesa del llibre, el seu olor inconfusible, la còmplice mirada que adrecem al llom ben arrenglerat, allà on pertoca de la prestatgeria i, sobretot, el goig del testimoni palpable d’una feina que roman ben visible i individualitzada, i no perduda entre arxius, carpetes i documents infinits i immaterials, circulant entre niguls.

Si, a més, el llibre és testimoni de la feina magnífica d’un artista i amic que t’ha permès compartir i sentir molts moments del seu procés creatiu i t’ha fet veure amb una altra mirada un entorn magnífic, que coneix pam a pam i que estima, aleshores, l’alegria s’afegeix a la satisfacció.

És ben cert que per arribar a poder tenir un llibre a les mans abans s’ha de fer un munt de feina... i aquí vull esmentar i agrair l’esplèndida tasca dels prologuistes i amics Miguel Dalmau i Pepe Pardo i l’excel·lent i encertada col·laboració d’ARCA, l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics, que avui ens acull a la seva seu.

Així doncs, com deia, el projecte de l’edició d’un llibre demana feina i, alhora, també provoca dubtes constants... molts dubtes sobre la idoneïtat del producte final, sobretot quan, com és el cas, és un llibre amb material gràfic, i, encara més, com succeeix actualment, quan ens trobem amb les dificultats afegides per a la publicació de qualsevol text en aquests temps en què el suport a la cultura es troba sota mínims.

Però, sortosament, com sempre passa, el resultat tangible fa oblidar, enrabiades i disgusts. Amb el llibre ja al carrer els mals moments esdevenen anècdotes, feliçment tamisades per la satisfacció i l’alegria de tothom: autors, col·laboradors, amics i coneguts, veïns del barri  i tutti quanti

I això és el que ha passat amb aquesta publicació que avui us presentem. Ha estat un projecte engrescador que ha emocionat molt, a molta gent. No només als més propers a Feliu Renom - perquè hem vist, finalment, els seus dibuixos editats-, sinó també a molts veïns del Terreno que han redescobert el seu barri magníficament representat i reivindicat en els dibuixos d’un dels seus residents.

El llibre també ha emocionat moltíssims ciutadans que no viuen al Terreno, però que  ens han comentat una i altra vegada records i anècdotes, d’ells o d’amistats que hi tenen alguna relació... Sembla com si tothom tingués algun lligam amb el Terreno...

Potser aquesta és la força d’aquest barri emblemàtic!.

Tots coneixem, més o menys, els orígens i la crònica dels temps gloriosos de cosmopolitisme i glamur del barri, de les darreries del segle XIX fins als anys 30 del segle XX.  També, qui més qui manco, coneix les vicissituds urbanístiques del Terreno causades per la balearització: el fatídic model  de desenvolupament  territorial  basat en la construcció desmesurada a la  primera línia de mar, que, malauradament, deu el seu nom als desastres urbanístics que es van fer a les Illes, i, en especial, a Mallorca, les dècades dels 60 i 70 del segle passat. De tots és ben conegut que el barri passà de ser un paradís recòndit i harmoniós,  envoltat de verd i amb magnífiques vistes a la badia de Palma, a esdevenir un  atemptat urbanístic que desdibuixà i destruí el que podria haver estat un dels indrets més emblemàtics no només de Palma, sinó també de Mallorca i de tota la Mediterrània.

En fi!... Ja és tard per plànyer-nos del que podria haver estat. Allò que ara ens cal fer és conservar el que ens queda, gaudir-ne, i, alhora, organitzar-nos per mirar d’evitar que es facin més disbarats urbanístics.

I, ja que som avui aquí, un bon exemple d’aquesta actitud de defensa i cura del que resta del patrimoni de la barriada, és la feinada que feren els d’ARCA, juntament amb l’Associació de Veïns del Terreno,  per aconseguir la restauració del pont del torrent del Mal Pas a l’antic camí de la Bonanova.... aquesta fita la trobareu explicada pels d’ARCA al llibre que avui us presentem, on també hi trobareu aquestes encoratjadores paraules seves:

El que unes persones varen aixecar i altres varen menysprear, unes altres, avui, amb el seu esforç, ho poden cuidar, dignificar i revitalitzar.

Hem parlat del barri... ara farem uns breus comentaris sobre l’artista, l’autor del llibre Dibuixant sobre el Terreno.

Ell és en Feliu Renom: metge, especialista en  pneumologia,  i terrenero des de fa molts anys.

És un enamorat del seu barri, i com que també és un dibuixant excel·lent i un cronista agut i observador, hem tingut la sort que amb aquest llibre ens ha deixat un magnífic testimoni del Terreno actual a través dels seus dibuixos i comentaris.

A més a més -i aquesta vessant l’haurem d’aprofitar també algun dia- ja des de fa anys en Feliu recopila fotografies, llibres, postals, articles de diari o de revistes, entrevistes, informes, plànols, mapes, tesis i comentaris, estampes, calendaris, programes de festes...

...qualsevol informació, en qualsevol suport i de qualsevol mitjà, que tracti sobre el Terreno és consultada, recollida i arxivada.

Aquesta dèria documentalista s’ha accentuat enormement al llarg de la redacció del llibre, quan, a part d’estudis socials i plans urbanístics sobre el barri, també investigàrem personatges, sobretot artistes, que visqueren al Terreno. A part dels més coneguts (Rusiñol, Mir, Bernareggi, Cook...) en Feliu ha descobert i compilat testimonis d’altres artistes que en altres temps recorregueren i dibuixaren, a vegades des del mateix angle, el mateix racó i el mateix espai,  els carrers que ell ara trepitja...

Tot seguit us en oferirà un petit tast.

Moltes gràcies.

Mariona Ràfols

ARCA crítica la senyalització viària sense criteri Patrimonial

ARCA demana que s’estudïi amb criteri Patrimonial tota la senyalització viària a utilitzar al Centre Històric de Ciutat

Amb criteri patrimonial no es pintaria amb ratlles grogues tot el Centre Històric de Palma

La vulgarització del Centre Històric amb aquestes ratlles grogues de senyalització viària és un lamentable cas a afegir a molts d’altres que trobam al centre de Palma i que perjudiquen la nostra imatge.

Els carrers i les places del centre de Palma han de tenir un tractament estètic de senyalització el menys impactant possible. La normativa al respecte s’hauria d’adaptar a aquest criteri patrimonial que ARCA sempre reivindica.

ARCA es vol sumar a les denúncies públiques fetes sobre aquest tema i recomana totes les decisions que afecten a la imatge de Palma siguin coordinades per un responsable municipal.

No és respectuós amb el Patrimoni senyalitzar amb les mateixes i antiestètiques  ratlles grogues que ens podem trobar a una carretera en obres o a un carrer de circulació massiva.

Coordinació a Centre Històric. Cada departament no pot actuar amb independència dels altres.

ARCA ja va demanar fa unes setmanes  al responsable de Centre Històric de l’equip de govern, el regidor Joan Pau Reus, que hi hagués una persona responsable de coordinació de totes les decisions que afecten al centre històric de Ciutat.

Si cada àrea municipal actua sobre el Centre Històric amb el seu criteri particular i no es dóna una coordinació efectiva amb un criteri Patrimonial de defensa de la història i la imatge, les equivocacions i les pèrdues seran contínues.

Ratlles grogues davant Santa Eulàlia. Un dels més importants monuments de Ciutat

Podem veure les mateixes i cridaneres ratlles grogues pintades al terra a un càrrega i descàrrega davant l’Esglèsia Santa Eulàlia. Tot el dia hi ha camions que descarreguen. I quan no hi són, tenim el paisatge de la senyalització vertical i horitzontal davant l’esglèsia. Qui ho ha decidit això? Qui ho hagi fet no en tenia de criteri Patrimonial. Aquest és un de tants exemples a corregir.

Presentació del llibre "Dibuixant sobre El Terreno"

Presentat audio-visual "Patis i claustres de Palma"

Xavier Terrasa, Beni Aguiló i Pep Ramis

El passat divendres 28 es va projectar a la seu d'ARCA un audio-visual de Patis i claustres de Palma, treball del fotògraf Pep Ramis, qui ens mostrà un recull dels patis i claustres més significatius del centre històric de Ciutat.

La introducció fou a càrrec de Beni Aguiló Grau, tècnica en patrimoni històric i coordinadora del programa de visites als patis de Palma.

El treball de Pep Ramis s’ha dut a terme durant dos anys i presenta un total de 161 patis i 10 claustres. Més de 300 imatges confeccionen aquest treball audio-visual que el fotògraf presentà per primera vegada a Palma.