 |
Pere
Galiana durant les seves explicacions.
|
Recorregut embARCA't:
Així era es Coll d'en Rabassa
El passat 20 d'octubre
es va dur a terme el recorregut embARCA't titulat Així era es Coll d'en
Rabassa, dirigit per l'historiador Pere Galiana Veiret. Veí de
la barriada, gran amant de la seva zona i estudiós rigorós dels aspectes
històrics, Pere Galiana, segurament és la persona que millor coneix la història
del Coll d'en Rabassa.
Va ser un passeig molt agradable pels carrers i la zona costanera d'aquesta
interessant barriada de Palma, antigament un poble de trencadors. El seu
topònim es remunta a l'edat mitjana quan en el Repartiment va correspondre a
Berenguer Rabassa, mentre que el nucli urbà es va consolidar el 1874 en
establir-se les terres de Son Manuel i tot seguit les de Son Moix, la seva
formació va ser incentivada per dues grans obres: l’església i la bateria de
Torre d’en Pau.
 |
Església del
Coll d’en Rabassa, el campanar i el baix relleu
de la Verge del Carme de Tomàs
Vila.
|
 |
Església del
Coll d’en Rabassa, el campanar i el baix relleu
de la Verge del Carme de Tomàs
Vila.
|
 |
L’entrada a la
bateria de Torre d’en Pau. El fossat,
la porta de la poterna i la caponera de ponent.
|
Camí de Torre en Pau vérem la interessant xemeneia d’un forn de guix de
finals del segle XIX, té quinze metres d’altura i està construïda amb peces de
marès del Coll i, els vestigis d’antics hostals on s’aturaven els carros camí
de Ciutat. Parlàrem de la formació dels carrers, d’antigues pedreres, de la zona
polèmica i altres temes.
 |
Una rampa de baixada al polvorí i
l’emplaçament del canó
de migjorn amb el seu “repuesto”.
|
 |
Una cuneta per a la recollida d’aigua, un
“repuesto”
amb les seves entrades i al fons, l’entrada al túnel
de la caponera
de migjorn.
|
Visitàrem l’altra gran
obra del Coll, la bateria de Torre d’en Pau, una interessant mostra de
l’arquitectura militar del segle XIX, construïda entre els anys 1892 i 1897;
vérem el fossat que la circumda, la poterna, el mur espitllerat per a fuselleria
a la banda de terra i la trinxera carlista a la part de la mar i als flancs.
Pel pont corredís passàrem a l’interior de la fortificació, on hi havia les
sales d’oficials, de suboficials, el cos de guàrdia i el calabós, les cunetes
per a la conducció de l’aigua d’escorrentia a la cisterna i aljub, els
emplaçaments de les peces d’artilleria amb els seus “repuestos” i parapets; les
entrades als túnels de les caponeres i les rampes de baixada a les dependències
subterrànies. En el primer recinte subterrani hi havia els túnels d’accés a les
caponeres, les sales a prova de bomba, els dormitoris de la tropa i la casa del
capità, els menjadors, la cuina, els rentadors, l’oficina, els escusats,
etc. L’altre recinte subterrani tenia un
pati central per a l’expansió de gasos en cas d’explosió, magatzems de
projectils i d’armes a l’esquerra i, a la dreta, el polvorí amb el magatzem de
pólvora, taller de càrrega de projectils i dipòsit de distribució; i a l’altra
banda, la rampa per transportar els projectils als canons. A la part superior
de la fortificació hi ha un passeig perimetral, on hi havia un camí de ronda
pels flancs i pel front de la mar, aquest unia els emplaçaments dels canons i
dels dos antiaeris que es posaren durant la guerra civil. La dècada dels seixanta
la bateria va ser desafectada d’activitat militar i posada en venda; l’any 1975
la va comprar l’Ajuntament i la va condicionar com a Parc Municipal, el qual va
inaugurar el 1991.
 |
L’antiga Torre d’en Pau del segle XVII.
Dibuix d’Ignasi Galiana Juan.
|
Continuàrem el passeig per la banda de la mar i entre la punta de la Torre,
antigament punta Romanina o es cap Romaní (actualment conegut per El Peñón)
i Les Roques, vérem el redòs de Sa
Balandra, on a una banda hi havia la caseta per desvestir-se els oficials i
a l’altra, l’escar del bot de la bateria. A uns deu metres de la mar vérem el lloc on Miquel Roig l’any 1666, segons constava a la làpida,
hi va construir l’antiga torre de guaita i defensa de Sant Albert. Aquesta
torre havia substituït una torre del segle XIV manada fer pel Rei de Mallorca
Jaume III; des del segle XVII - XVIII va ser coneguda com a Torre d’en Pau, nom
que li va donar el seu torrer Pau Roig, avantpassat de la l’antiga família del
Coll que conserva el malnom d’els Torrers.
Aquesta torre estava revoltada per un fossat amb pont que havia estat llevadís
i tenia dues bateries per a cinc canons cada una i en podia bastir dos més a la
torre. L’any 1830 va entrar en decadència i el 1904 va ser enderrocada, però el
seu nom va passar a la nova bateria i actualment es conserva per denominar el
parc municipal.
.jpg) |
Es caló de sa Barca Guixera, on durant
part de la segona
meitat del segle XIX hi atracava el llaüt guixer per
descarregar la pedra per al forn de
|
A la vorera de la mar i cobertes per l’aigua vérem unes antiquíssimes
pedreres, es Caló de Sa Barca Guixera, on el llaüt guixer descarregava la pedra
per fer guix al forn, la xemeneia del qual havíem vist abans. L’antic camí que
feien els carros per transportar-la avui és el carrer Arapiles i part de la
plaça de l’Església.
De tornada passarem
entre el fossat de la bateria i Cala Gamba per on des del 1880 o abans, fins al
1937 hi va haver el camp de tir de Torre d’en Pau, vérem la casa i la primera
escola del Coll, del mestre coix don
Bartomeu Brunet, i la Saboneria, la segona indústria del Coll, propietat de la
família Villalonga, la qual va tenir activitat durant part de la darrera meitat
del segle XIX.
Així, afortunadament sense que es materialitzés la pluja que estava
anunciada, acabàrem la nostra passejada amb en Pere Galiana per explicar-nos
com era es Coll d’en Rabassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada