Un restaurant alteraria l’estètica i l’harmonia del Fortí de Cala Llonga (Cala d’Or, Santanyí)

ARCA ha tengut coneixement de les intencions d’obrir un negoci de bar-restaurant al fortí de Cala Llonga, situat a la punta de Cala Llonga (Cala d’Or, Santanyí). Hem manifestat el nostre desacord amb aquesta iniciativa. Les necessitats d’instal·lacions tècniques i d’infraestructures d’un restaurant o equipament que impliqui afluència nombrosa de persones, músiques, etc, suposa un impacte visual i ambiental que alteraria el conjunt del monument. Un monument que, afortunadament ha arribat fins avui en condicions molt acceptables.

El Fortí de Cala Llonga és una antiga fortalesa militar construïda a 1730. L’any 1878 l’estat el va subhastar i passà a mans de Josep Costa i Ferrer, promotor de la urbanització de Cala d’Or i des de 1992 és titularitat de la Fundació Illes Balears.

La importància històrica i paisatgística d’aquest espai li ha merescut la declaració com a Bé d’Interès CulturaL (BIC). Actualment, el Fortí de Cala Llonga no és compatible amb la intenció de dur a terme una activitat comercial que pugui danyar la conservació, la preservació i la imatge del bé cultural i el seu entorn.

Obligació de preservar per llei. Actual estat de conservació, molt bó

La propietat té l’obligació de conservar i preservar aquest element històric tal i com marca la llei de Patrimoni històric de les Illes Balears (12/1998) i les administracions competents en temes de patrimoni històric no poden autoritzar projectes que malmenin els valor protegits en aquests tipus de béns culturals (article 39 i concordants Llei esmentada), cal que salvaguardi els seus valors, per no anar en contra del que marca la llei.

ARCA ha pogut comprovar que l’estat actual de conservació i de neteja del bé cultural és idoni, i no desitgem que un canvi d’usos d’activitat, puguin alterar aquest grau de conservació que presenta. Un negoci de restauració aniria en detriment de l’element cultural i vulneraria la seva imatge.

Cal també puntualitzar, que la llei de Patrimoni històric de les Illes Balears també marca un regim de visites obertes, que són quatre cada mes. Si el Fortí de Cala Llonga es converteix en una explotació comercial privada com es podrà garantir aquest dret legal?

ARCA ha alertat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Santanyí del perill que suposaria

ARCA ha demanat tant al Consell de Mallorca, com a l’Ajuntament de Santanyí que no s’autoritzi un bar-restaurant com el que es pretén projectar al Fortí de Cala Llonga (Cala d’Or, Santanyí), tot evitant que es malmeni i s’alteri aquest espai de gran importància històrica, cultural i paisatgística.

També li hem demanat que es tengui per part interessada a ARCA en aquest expedient i en els demés procediments que s’iniciïn per part de qualsevol administració pública en relació als fets exposats, d’acord amb l’acció pública que ens assisteix.

Manca de respecte per a la torre de defensa de Cala Figuera. Afegeixen una torre amb radars al despropòsit inicial

L’impacte paisatgístic de les antenes és intolerable i ARCA torna a aixecar la veu per a exigir una rectificació

Fa temps  que degut a l’entrada de pasteres a les costes mallorquines durant els darrers anys, la Guàrdia Civil tingué la nefasta idea de col·locar una antena radar dins la torre de defensa de Cala Figuera (Santanyí). Com que aquesta idea, li fou denegada, decidiren que l’antena radar conviuria eternament devora una torre de defensa del segle XVI. Recentment s’han afegit altres antenes de control al despropòsit inicial.

Hi ha cops a la vida que la convivència és impossible des d’un primer moment i per aquest motiu ARCA vol denunciar una de les actuacions amb més poc seny que hem vist mai i malauradament, cap administració local, ni l’Ajuntament de Santanyí, ni el Consell de Mallorca s’han oposat.

L’impacte paisatgístic és intolerable i ARCA torna a aixecar la veu per a exigir una rectificació

Les administracions obligades a preservar el Patrimoni Local davant l’Administració Central

Algunes decisions del govern central, perjudiquen la imatge del patrimoni local.

L’excusa de la seguretat o control no és suficient, perquè la imatge del patrimoni històric de Mallorca quedi danyada. Les administracions del govern central a les Illes actúen impunement, sense que les administracions locals aturin decisions tant greus com aquesta.

Altres casos que malmenen el Patrimoni de Mallorca

Com a exemples, cal recordar que al Palau de l’Almudaina hi ha dues càmeres de seguretat a les façanes de la costa de la Seu i a la de l’Hort del Rei, les quals vulneren la seva imatge, però l’excusa és la seguretat.

El mateix argument, va esgrimir AENA, quan esbucà les cases de Son Mosson (març de 2009).

Les administracions locals, en aquest cas l’Ajuntament de Santanyí i el Consell de Mallorca han de fer rectificar a la Guàrdia Civil i amb la llei a la ma ordenar que es desinstal·li aquesta antena radar, perquè és il·legal, al situar-se tant aprop d’un Bé d’Interès Cultural.

ARCA desitja que la Delegació del Govern a les Illes Balears també s’interessi en aquest assumpte i pugui donar les passes legals per rectificar, en aquesta desafortunada actuació que s’ha dut a terme envers d’un bé cultural de primer ordre, que ha provocat la indignació de tothom que ho veu, especialment de la gent de Cala Figuera.

ARCA demanarà que no s’augmentin les altures edificables a la Base Militar de Pollença

És la única manera de conservar una imatge del que era el port Pollença de mitjans del S.XX

El port de Pollença ha sofert una transformació urbanística i estètica en els darrers 30 anys que no ha tengut en compte el valor paisatgístic i històric del conjunt.

Com tantes vegades passa, el fet que un fragment del Port sigui zona militar, sense cap pressió especulativa, ha conservat l’estètica dels edificis.

És ara el moment d’actuar. Davant l'eliminació de la prohibició militar d’aixecar altures per seguretat dels vols, és el moment que l'ordenació urbanística respecti allò que ha respectat les circumstàncies.

El PGOU de Pollença està en procés de revisió per adaptar-se al Pla Territorial de Mallorca (PTM) i ARCA presentarà propostes encaminades a la conservació real del Patrimoni de Pollença i del Port.

Lamentable substitució dels immobles originals del Port, que li atorguen personalitat.

Urgent elaboració d’un catàleg amb criteris amplis

ARCA anirà fent públiques les seves propostes però el Port en el seu conjunt és una prioritat. Els immobles originals estan essent enderrocats un a un per mor de que l’edificabilitat permesa ara és superior a la dels edificis originals. El xalet de la foto adjunta va caure abans de l’estiu. Una llàstima perque l’encant del Port s’està esvaïnt. Can Franc està en perill malgrat les promeses dels responsables polítics.

L’elaboració d’un Catàleg de béns Patrimonials del port de Pollença amb criteris amplis és urgent

Recorregut embARCA't: Així era es Coll d'en Rabassa

Pere Galiana durant les seves explicacions.

Recorregut embARCA't: Així era es Coll d'en Rabassa

El passat 20 d'octubre es va dur a terme el recorregut embARCA't titulat Així era es Coll d'en Rabassa, dirigit per l'historiador Pere Galiana Veiret. Veí de la barriada, gran amant de la seva zona i estudiós rigorós dels aspectes històrics, Pere Galiana, segurament és la persona que millor coneix la història del Coll d'en Rabassa.

Va ser un passeig molt agradable pels carrers i la zona costanera d'aquesta interessant barriada de Palma, antigament un poble de trencadors. El seu topònim es remunta a l'edat mitjana quan en el Repartiment va correspondre a Berenguer Rabassa, mentre que el nucli urbà es va consolidar el 1874 en establir-se les terres de Son Manuel i tot seguit les de Son Moix, la seva formació va ser incentivada per dues grans obres: l’església i la bateria de Torre d’en Pau.

Església del Coll d’en Rabassa, el campanar i el baix relleu 

de la Verge del Carme de Tomàs Vila.

Església del Coll d’en Rabassa, el campanar i el baix relleu 

de la Verge del Carme de Tomàs Vila.

La visita començà a l'església, les obres de la qual s’iniciaren el 1884 i es va beneir el 1887, en la façana presenta un dels dos campanars que es creu va projectar don Pere d’Alcàntara Penya, amb el rellotge de l’estació del tren que va muntar el rellotger d’en Figuera veí del Coll, Fernando Fernández; en el timpà de l’arquivolta d’estil romànic del portal principal, hi ha un baix relleu de la verge del Carme, obra de l'escultor Tomás Vila. Al seu interior cal destacar: entrant a l'esquerra, el quadre del Sant Crist del Miracle i les capelles dedicades a Sant Antoni de Pàdua i al Santíssim (bastida el 1987), i  a la dreta, les capelles del baptisteri, la del Sagrat Cor de Jesús, la de la Immaculada Concepció i la de Santa Cecília. Els medallons de les claus de volta estan dedicats a: Santa Eulàlia, parròquia a la qual pertanyia el Coll quan era “vicaria in capite”, a la benedicció del temple per Bartomeu Castell, a la conversió en parròquia el 1934 i el darrer a la música. Al cor hi ha l’orgue donat per la senyora Antònia Llinàs el 1965 i es conserva l’antic harmònium. L’absis és modern i discorda amb la resta del temple, el 1987 es va substituir el retaule barroc del segle XVII o XVIII de l’escultor Torres, per un frontis de marès on sols hi ha el Sant Crist de l’Agonia, una valuosa imatge a mida natural del segle XVII o anterior, procedent del monestir de la Consolació.

L’entrada a la bateria de Torre d’en Pau. El fossat, 

la porta de la poterna i la caponera de ponent.

Camí de Torre en Pau vérem la interessant xemeneia d’un forn de guix de finals del segle XIX, té quinze metres d’altura i està construïda amb peces de marès del Coll i, els vestigis d’antics hostals on s’aturaven els carros camí de Ciutat. Parlàrem de la formació dels carrers, d’antigues pedreres, de la zona polèmica i altres temes.

Una rampa de baixada al polvorí i l’emplaçament del canó 

de migjorn amb el seu “repuesto”.

Una cuneta per a la recollida d’aigua, un “repuesto” 

amb les seves entrades i al fons, l’entrada al túnel 

de la caponera de migjorn.

Visitàrem l’altra gran obra del Coll, la bateria de Torre d’en Pau, una interessant mostra de l’arquitectura militar del segle XIX, construïda entre els anys 1892 i 1897; vérem el fossat que la circumda, la poterna, el mur espitllerat per a fuselleria a la banda de terra i la trinxera carlista a la part de la mar i als flancs. Pel pont corredís passàrem a l’interior de la fortificació, on hi havia les sales d’oficials, de suboficials, el cos de guàrdia i el calabós, les cunetes per a la conducció de l’aigua d’escorrentia a la cisterna i aljub, els emplaçaments de les peces d’artilleria amb els seus “repuestos” i parapets; les entrades als túnels de les caponeres i les rampes de baixada a les dependències subterrànies. En el primer recinte subterrani hi havia els túnels d’accés a les caponeres, les sales a prova de bomba, els dormitoris de la tropa i la casa del capità, els menjadors, la cuina, els rentadors, l’oficina, els escusats, etc.  L’altre recinte subterrani tenia un pati central per a l’expansió de gasos en cas d’explosió, magatzems de projectils i d’armes a l’esquerra i, a la dreta, el polvorí amb el magatzem de pólvora, taller de càrrega de projectils i dipòsit de distribució; i a l’altra banda, la rampa per transportar els projectils als canons. A la part superior de la fortificació hi ha un passeig perimetral, on hi havia un camí de ronda pels flancs i pel front de la mar, aquest unia els emplaçaments dels canons i dels dos antiaeris que es posaren durant la guerra civil. La dècada dels seixanta la bateria va ser desafectada d’activitat militar i posada en venda; l’any 1975 la va comprar l’Ajuntament i la va condicionar com a Parc Municipal, el qual va inaugurar el 1991.

L’antiga Torre d’en Pau del segle XVII. 

Dibuix d’Ignasi Galiana Juan.

Continuàrem el passeig per la banda de la mar i entre la punta de la Torre, antigament punta Romanina o es cap Romaní (actualment conegut per El Peñón) i Les Roques, vérem el redòs de Sa Balandra, on a una banda hi havia la caseta per desvestir-se els oficials i a l’altra, l’escar del bot de la bateria. A uns deu metres de la mar vérem el lloc on Miquel Roig l’any 1666, segons constava a la làpida, hi va construir l’antiga torre de guaita i defensa de Sant Albert. Aquesta torre havia substituït una torre del segle XIV manada fer pel Rei de Mallorca Jaume III; des del segle XVII - XVIII va ser coneguda com a Torre d’en Pau, nom que li va donar el seu torrer Pau Roig, avantpassat de la l’antiga família del Coll que conserva el malnom d’els Torrers. Aquesta torre estava revoltada per un fossat amb pont que havia estat llevadís i tenia dues bateries per a cinc canons cada una i en podia bastir dos més a la torre. L’any 1830 va entrar en decadència i el 1904 va ser enderrocada, però el seu nom va passar a la nova bateria i actualment es conserva per denominar el parc municipal.

Es caló de sa Barca Guixera, on durant part de la segona 

meitat del segle XIX hi atracava el llaüt guixer per 

descarregar la pedra per al forn de la carretera. 

Antigament hi havia molt de fons i gens ni mica d’arena. 

A la vorera de la mar i cobertes per l’aigua vérem unes antiquíssimes pedreres, es Caló de Sa Barca Guixera, on el llaüt guixer descarregava la pedra per fer guix al forn, la xemeneia del qual havíem vist abans. L’antic camí que feien els carros per transportar-la avui és el carrer Arapiles i part de la plaça de l’Església.

De tornada passarem entre el fossat de la bateria i Cala Gamba per on des del 1880 o abans, fins al 1937 hi va haver el camp de tir de Torre d’en Pau, vérem la casa i la primera escola del Coll, del mestre coix don Bartomeu Brunet, i la Saboneria, la segona indústria del Coll, propietat de la família Villalonga, la qual va tenir activitat durant part de la darrera meitat del segle XIX.

Així, afortunadament sense que es materialitzés la pluja que estava anunciada, acabàrem la nostra passejada amb en Pere Galiana per explicar-nos com era es Coll d’en Rabassa.

                                                                                 

ARCA es mostra preocupada pel Patrimoni de Sa Nostra

ARCA DEMANA AL GOVERN BALEAR I AL CONSELL DE MALLORCA QUE CATALOGUI I DECLARI BIC EL PATRIMONI CULTURAL DE "SA NOSTRA".

PER LA SITUACIÓ ECONÒMCA I LA TRANSFORMACIÓ DE LA CAIXA DE BALEARS, ACTUALMENT TOT EL PATRIMONI DE "SA NOSTRA" ESTÀ EN UNA SITUACIÓ DE RISC DE PODER SER DISGREGAT, TRASLLADAT, O FINALMENT “LIQUIDAT”.

INSTÀNCIES PRESENTADES L’11 D’OCTUBRE PER DEFENSAR I CONSERVAR PROP DE 5.000 PECES.

COM DEIM ALS NOSTRES ESCRITS:

El patrimoni cultural de l'entitat Grup “Sa Nostra” té prop de 5.000 peces, 2.000 d'aquestes de valor cultural essencial. Entre aquestes peces podem citar:

- Una col·lecció pictòrica importantíssima en la qual hi ha obres de   Miquel Barceló (“Piedra blanca sobre piedra negra” per exemple), Antoni Tàpies, Mompó, Ricard Anckerman, Francis Bacon, Miquel Bestard, Jose M Sicilia, Broto, Gordillo, Hernández Pijuan o Hans Hartung.

- Una col·lecció de ventalls.

- Una col·lecció de numismàtica.

- Una col·lecció de ceràmica de la Roqueta.

- Una col·lecció de peces de vidre romà i altres restes arqueològiques.

- Una col·lecció de fotografia.

Aquest patrimoni, que implica la història de la Caixa de Balears, entitat nascuda en 1882, per tant amb una acumulació de patrimoni de més de 125 anys d'existència i de funcionament.

- El Centre de Cultura (C/ Concepció) actualment seu provissional del Museu de Mallorca, està reduint personal, amb més de 30 persones acomiadades.

- Les oficines fundacionals del Carrer Ramon Llull, 2 de Palma, són obra de l'arquitecte Gaspar Bennàssar.

- Les oficines de la Fundació, Can Tàpara, estan situades en un entorn paisatgístic singular.

- Sa Canova és una finca d'experimentació agrària.

- Potser estan en venda aquests i altres actius, principalment, pel que aquí ens interessa, obres d’art (pictòriques i escultòriques) i mobiliari, patrimoni arxivístic o documental o bibliogràfic.

- S’han tancat gairebé totes les sales de cultura repartides per la geografia balear.

ARCA HA DEMANAT AL GOVERN BALEAR: QUE ACTUÏ EN LES SEVES COMPETÈNCIES DE CONTROL DE LA CAIXA, DE L’OBRA SOCIAL I CULTURAL I DE LA FUNDACIÓ SA NOSTRA.

AL CONSELL DE MALLORCA QUE EXERCEIXI LES SEVES COMPETÈNCIES DE PATRIMONI HISTÒRIC I CATALOGUI I DECLARI BÉNS D’INTERÈS CULTURAL O BÉNS CATALOGATS A LES COL·LECCIONS DE BÉNS MOBLES I SI CAL ALS IMMOBLES.

No discutim la titularitat dels béns, ni qüestionam ara la gestió i administració d’aquests béns. Sa Nostra ha estat un referent en l’àmbit cultural i patrimonial i, gràcies a milers d’impositors, d’estalviadors i empresaris i famílies de Balears, ha pogut acumular aquest patrimoni, amb beneficis fiscals.

La penosa situació econòmica de moltes entitats financeres, finalment, no ha de suposar una pèrdua del patrimoni cultural de les Illes Balears i les Administracions –que han de vetllar per aquest patrimoni cultural, històric i artístic- han de fer els esforços que calguin per aconseguir que aquest patrimoni pugui ser contemplat al seu espai “vital” o natural.

Ara que tantes veus s’alcen per parlar de patrimoni i turisme i de desestacionalització, més que mai, aquest patrimoni ha de tenir un encaix en les institucions culturals (Museus, Arxius, Biblioteques, centres culturals, principalment) illenques i s’ha de donar a conèixer i difondre la seva vàlua.

Posat que no tenim veu ara a la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca (expulsió de principis de legislatura) ni podem dur el tema a la  de viva veu, ni podem defensar-lo. Feim una crida a tots els membres d’aqueta Ponència i a tots els polítics de la Comissió Insular de Patrimoni a defensar el nostre patrimoni en aquesta hora transcendental.

Demà, reunió d’ARCA amb Álvaro Gijón sobre Plà de Reconversió Integral de la Platja de Palma

Demà a partir de les 14h i a petició d’ARCA, mantindrem una reunió amb el President del Consorci Platja de Palma per intentar, una vegada més des de la nostra entitat, que des de la gestió política es protegeixi tot el Patrimoni etnològic que encara queda a Platja de Palma, i es vegi  com a motor  de l'autèntica regeneració.

ARCA també va presentar propostes a l’avantprojecte i es va oposar durant la passada legislatura al projecte anterior.

La reunió serà a l’edifici Palma Arena a partir de les 14h

Ahir es clausurà la IX Trobada d’entitats en defensa del Patrimoni cultural celebrada a Mallorca durant aquest pont de cap de setmana.- ARCA ha estat l’amfitriona

En el transcurs del dinar i al llarg de la tarda es debatiren els continguts de la “Declaració de Mallorca”, document que s’elaborarà durant aquest proper mes amb aportacions de tots els grups participants entre els quals:

SOS MONUMENTS (Barcelona)

ASOCIACIÓN de PROFESORES PARA LA DIFUSIÓN Y PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO “BEN BASO” SEVILLA (Y GRUPO “TÚMBALA”)

AMIGOS DEL PATRIMONIO DE SEGOVIA

ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL CASTELL DE MONTJUÏC

ASSOCIACIÓ PER A LA REVITALITZACIÓ DELS CENTRES ANTICS (ARCA)

Han estat uns dies intensos de visites per tal d’aprofundir en el coneixement de la diversitat del nostre Patrimoni. Una trentena de participants al congrés han recorregut l’illa guiats per ARCA: Alfàbia, Valldemossa, Son Marroig, les Caputxines, Palma, Sóller,...

Trets generals per a la  “Declaració de Mallorca”. Estarà ultimada en un mes

Al final de les trobades que cada any celebren aquest conglomerat de grups, s’elabora un document de treball i anàlisi que en el cas que ens ocupa es dirà “Declaració de Mallorca”.

Amb el títol genèric de “Patrimoni i crisi” recollirà aspectes comuns als problemes actuals en la conservació del patrimoni com són:

  1. Aprofitar la crisi que momentàniament atura l'especulació per dissenyar models d’ordenació del territori i plans urbans respectuosos amb el tresor que suposa el nostre Patrimoni.

2. Afavorir la conscienciació social i de qui governa cap a un concepte més ampli de Patrimoni que no es limita al que és monumental.

3. Pensar prioritàriament en les persones que habiten les ciutats i els entorns com a part gairebé intrínseca al patrimoni. Apostar pel civisme.

4. Mantenir i potenciar la xarxa d’entitats que vetllen pel Patrimoni arreu de l’Estat i establir vincles amb la resta d’Europa.

ARCA recolza el Projecte de restauració del Talaiot de Can Jordi (Santanyí)

Amb la teva ajuda podrem posar la primera pedra d'aquest gran projecte.

ARCA vol donar suport al projecte de restauració del talaiot de Can Jordi, el qual està cercant fons que li ajudin a poder començar amb aquest projecte de recuperación d’un bé cultural.

Animem als nostres socis i simpatitzants a participar en la recuperació d’aquest element històric, declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC). És un dels jaciments prehistòrics més importants del terme municipal de Santanyí, on es va trobar una espasa, que actualment roman al Museu de Mallorca.

Podeu fer aportacions econòmiques a partir de 10 euros o participar en l’activitat cultural que ha organitzat l’Associació Vedelleta d’Or, diumenge 21 d’octubre.

L'activitat constarà d'una visita, explicació i un poc de berenar.

Preu únic: 10 euros.

Hora i lloc de trobada:

A les 9’00 hores a la Plaça Major de Ses Salines (en bicicleta).

O a les 10:00 hores a la rotonda del supermercat de Santanyí.

Inscripció: Fins dia 18 d’octubre a l'Ajuntament de Ses Salines i al Centre Cívic de la Colònia de Sant Jordi.

A Santanyí, Tomeu Bonet Telf: 687782555.

Més a informació a: www.talaiotcanjordi.com

Podeu fer les vostres aportacions a través de: www.latahonacultural.com

IX Trobada de defensa del Patrimoni Cultural a Mallorca

ARCA i SOS Monuments organitzen una trobada els dies 12, 13 i 14 d’octubre, on s’ha dissenyat un programa de visites a llocs d’interés patrimonial de Mallorca i Ciutat.

La trobada permet avaluar l’estat, la situació i les problemàtiques en les quals es troba el patrimoni cultural de Mallorca.

La trobada presenta com a objectiu cohesionar les associacions més dinàmiques d'Espanya, fer pinya i aprendre a visitar les altres ciutats amb gent del lloc, aprofundint en aquells aspectes més importants a nivell local. D'altra banda, crear una xarxa humana d'associats i potenciar les relacions personals entre ells.

El darrer dia es durà a terme un debat entre les diferents associacions i particulars que hi vulguin participar, per tal que aquestes reflexions quedin reflexades en una Carta de la localitat organitzadora.

SOS Monuments

L'associació per la defensa cívica del patrimoni cultural, SOS Monuments, nascuda a Catalunya el 1997, és una iniciativa d'un grup de professionals voluntaris preocupats per obrir canals de participació de la societat en la democratització i control de la gestió del patrimoni cultural. Un patrimoni cultural entès en el sentit més ampli, des de l'històric-artístic tradicional, fins a les noves formes de béns d'interès cultural, tant materials com a immaterials.

ARCA lamenta el desinterès mostrat pel Consell de Mallorca

ARCA va demanar dins el marc de la trobada, poder entrar dissabte 13 d’octubre a la finca pública de Raixa i el Consell de Mallorca ni s’ha molestat en contestar la nostra sol·lícitud.

ARCA no entèn el desinterès que ha mostrat el Consell de Mallorca en aquesta trobada. Com a entitat de referència a Mallorca a nivell patrimonial amb 25 anys de feina a favor del patrimoni cultural, ens preocupa la nula resposta de la màxima institució a nivell patrimonial a Mallorca.

És una llàstima, que entitats nacionals a nivell de la defensa del patrimoni cultural es fixin en ARCA i les pròpies institucions locals, no col·laborin mínimament en aquesta trobada.