21 de juny 2010

Recorregut embARCA't:“Campanet: Poesia i patrimoni al món de Llorenç Riber”.



El passat dissabte, dia 19 de juny organitzarem un recorregut embARCA't titulat “Campanet: Poesia i patrimoni al món de Llorenç Riber”, el qual fou dirigit pel professor de la UIB Damià Pons i Pons i amb el patrocini de la direcció general de Cultura del Govern Balear.


Llorenç Riber i Campins (Campanet 1881-1958).

1. VISIÓ DE CAMPANET (des de la plaça de Son Bordoi): Contemplació de les cases d'alguns dels carrers i places, de la carena de muntanyes de la serra de Tramuntana, dels pobles de Moscari, Selva i Caimari i de la planura per la qual discorre el camí vell d'Inca. El panorama que descriu Riber és el que es veia des de la part de darrera de la casa on va néixer, situada al costat del convent de les monges agustines, ben davant la part oest de l'església parroquial.


2. RIBER, FILL IL·LUSTRE DE CAMPANET (davant sa Rectoria): El 25 de juliol de 1928 es va celebrar l'acte públic de proclamació de Llorenç Riber com a Fill Il·lustre de Campanet. El poeta Guillem Colom va llegir una extensa i detallada biografia de l'homenatjat, que es va publicar a la revista La Nostra Terra. Igualment va ser en aquesta ocasió quan li fou dedicat un carrer, el mateix que en l'actualitat du el seu nom.

3. LA CASA NADIUA (plaça del rector Tamorer): Riber va néixer en una casa que estava situada entre el convent de les monges agustines i l'antic hostal de Can Amer. En l'actualitat és la número 4 de la plaça. L'edifici actual és el resultat de la reforma de la planta baixa originària, a la qual, a més a més, s'hi afegiren els dos pisos que ara hi ha.

4. EL CONVENT DE LES MONGES AGUSTINES (plaça del rector Tamorer): Riber va aprendre les primeres lletres amb la monja agustina Sor Teoctista, el nom civil de la qual era Francesca Artigues Morei.

5. L'EIXAM (plaça del rector Tamorer): A la paret del costat del portal del Fossar de l'església parroquial, a diferents altures, hi ha diversos forats. Tal volta en un s'hi va posar l'eixam que Riber descriu i evoca a La minyonia. O per ventura el forat era a la torre del campanar.

6. EL MONUMENT (plaça del rector Tamorer): Es va inaugurar l'11 d'octubre de 1959, coincidint amb el primer aniversari de la mort del poeta. El varen promoure els Amics de Riber, una associació de campaneters que li tenien gran veneració. El bust de bronze és obra de l'escultora Remígia Caubet, que el va esculpir gratuïtament.


7. L'ESGLÉSIA (plaça Major): A la sagristia de l'església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII) hi podem veure el retrat de Riber que va pintar Antoni Llobet l'any 1963. Hi apareix amb una doble Creu d'Alfons X el Savi, com a penjoll i com a decoració, i amb un volum de La Minyonia entre les mans. Al seu interior es localitzen dos episodis de La Minyonia: el de l'obertura de la tomba del rector Tamorer (1661-1743) i el de l'afollament del niu de l'òliba, aquest darrer es troba en el capítol VIII de l'obra.


8. ACTE D'IMPOSICIÓ DE LA GRAN CREU D'ALFONS X EL SAVI (plaça Major): La Gran Creu d'Alfons X el Savi li va ser atorgada a partir d'una petició que havia fet l'Ajuntament en la sessió del 2 de juliol de 1952. Al BOE de dia 6 de gener de 1953 es va fer pública la concessió. La condecoració li fou entregada pel ministre Joaquín Ruiz-Jiménez el 10 de març de 1953 en un acte multitudinari i amb una presència important de gent de fora poble, que es va celebrar a l'actual plaça Major.

9. CAS METGE DOLS (plaça Major): Davant per davant de l'església parroquial, i a l'altra costat de la plaça, hi ha l'edifici de Cas Metge Dols, que en l'actualitat és l'Ajuntament del poble. A la segona planta, al saló de plens, hi ha els retrats dels dos campaneters més il·lustres: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (1864-1920), pintat per Josep Pons Frau, i Llorenç Riber, pintat per Pere Josep Barceló. Ambdós varen ser instal·lats a l'anterior Casa de la Vila, situada al carrer Major, l'any 1928.


10. L'ESCOLA (carrer Major, 25. Edifici de l'antiga Casa Consistorial): La Casa de la Vila (construïda entre el 1879 i el 1889, a partir d'un projecte de l'arquitecte Joaquim Pavia) vista des de l'exterior. A l'interior de l'edifici s'hi ubicava l'escola, que la memòria de riber evoca com a profundament desarrelada i castellanitzadora.

11. LA CASA ON VA VIURE EL POETA (carrer Major, 27): La casa, coneguda prèviament amb el nom de Can Ros, era propietat de Riber. La va comprar l'any 1942, encara que abans ja hi vivia. Hi habitaven la seva mare, Catalina Campins Pons, i les germanes Catalina, Magdalena i Margalida. l'escriptor hi passava les festes de Nadal i Pasqua i bona part dels mesos d'estiu. Al primer pis hi tenia el despatx.

12. EL CAMÍ DE CAIMARI: Campanet-Creuer de Binibona-Moscari- Campanet. En aquest camí hi succeeixen els episodis del mercader eivissenc que va ser assassinat i el del padrí del mateix escriptor, en Llorenç Campins, que un dia, mentre retornava a ca seva, després d'una jornada de treball en la construcció de l'església de Caimari, hi va trobar un talec, que ell va imaginar ple d'or i riqueses abans de descobrir que tan sols era un niu de puputs. Durant les estades al poble, l'escriptor acostumava a anar-hi a passejar.

13. L'ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL (vista panoràmica des del cementeri): Fou construïda el segle XIII, immediatament després de la conquesta catalana. Ja apareix documentada l'any 1248 a la butlla del papa Innocenci IV. A les darreries del segle XV, fou objecte d'una important transformació. Al costat de l'església hi ha un cementeri que va ser utilitzat fins a la inauguració, l'any 1927, de l'actual cementeri de Son Roig.

14. LA TOMBA (Son Roig, cementeri de Campanet): Llorenç Riber va morir als 77 anys, a les 1'30 hores del dissabte dia 11 d'octubre de 1958, a conseq¨`encia d'una hemorràgia intestinal. El seu funeral es va celebrar dia 13, a les 10 del matí, a l'església parroquial del poble. Els campaneters hi van participar de manera multitudinària. També hi assistiren el president de la Diputació Provincial, el rector del Santuari de Lluc, i representants de les institucions següents: el Bisbat, la Real Academia de la Lengua Española (l'escriptor Camilo José Cela), l'Escola Lul·lista Maioricense, la Societat Arqueològica Lul·liana, l'Institut Ramon Llull, l'Associació de la Premsa de Mallorca, el Diario de Mallorca, el Seminari de Palma, l'Associació d'Antics Blavets. I també de diferents parròquies de l'illa. Del món cultural mallorquí, almenys hi hagué Guillem Colom, Francesc de Borja Moll, Joan Pons i Marquès, Sebastià Garcies Palou i Bartomeu Torres Gost.

Text: Damià Pons i Pons. Itinerari literari pels espais campaneters viscuts i escrits per Llorenç Riber. Consell de Mallorca, 2008.

Cap comentari: