27 de febr. 2008

Per la protecció real dels Closos de Can Gaià

En el BOE num. 110 de 8 de maig de 2000 es va publicar la Resolució del Consell de Mallorca per la qual es declarava com a BIC (Bé d'Interès Cultural) amb categoria de zona arqueològica els Closos de Can Gaià , Felanitx.

Aquest és el plànol de delimitació de la zona arquelógica del poblat pretalaiòtic fet per la Comissió Insular del Patrimoni-Historico Artístic del Consell de Mallorca i publicat en el mateix BOE.

Texte del manifest de la UIB i signat per 22 organitzacions entre les quals es troben ARCA, GOB, Obra Cultural Balear, Col.legi Oficial d'Arqueòlegs,...

La darrera setmana de novembre del 2007 el jaciment arqueològic dels Closos de Can Gaià, ha estat a punt de sofrir una nova agresió, que s’uneix a una llarga llista. La seva protecció legal, sobre el paper, s’ha demostrat inútil una vegada més. És especialment trist i desencoratjador veure com les administracions (de diverses èpoques i tendències) que han de vetllar per conservar aquesta joia, venen ignorant, consentint o legalitzant aquestes agresions. Alguna cosa haurà de canviar ferm si volem conservar el més espectacular poblat de navetes del terme de Felanitx, més enllà del color polític de torn.

El primer cop en que les navetes d’aquest indret de Portocolom es veren afectades fou a finals del segle XIX, amb l’extracció de gran part de les pedres per construir els molls de l’aduana. Ja al segle XX, a l’any 1965, es va fer una carretera per comunicar Portocolom amb s’Horta que va xapar literalment el jaciment en dos, arrassant bona part de les estructures. Anys més tard, el 1991, uns moviments de terres afectaren part de les runes d’un dels sectors més interesants. La destrucció fou molt notable, i just al darrer moment s’evità la perdua total dels edificis. El 1992 una altre excavació per fer passar una xarxa d’aigua, va capolar greument tres zones més del jaciment. A l’estiu del 1997, es va aixecar una construcció i diverses parets de blocs a la zona de màxima protecció i es va remoure terra farcida de ceràmica i ossos, perdent-se per sempre una part del nostre passat que mai coneixerem. Encara al 1999, es tornà a remoure terra per arrenjar la canonada d’aigua, instalada el 1991. La llista és molt llarga, massa per haver de sumar-hi més destrosses. Així i tot el 2007 hem hagut de lamentar-ne dues més.

La veritat és que no podem al·legar que tots ho ignoravem, almanco pel que fa a les agresions patides les darreres dècades. Tots coneixem, ho hem sentit parlar d’un equip d’arqueòlegs que hi fa feina cada estiu d’ençà el 1996. Aquests investigadors i centenars de col·laboradors de tot el món han treballat i treballen per conèixer com era aquesta misteriosa cultura que habitava al mateix lloc on ara vivim nosaltres. Gràcies a aquests treballs el nom de Portocolom és a l’esfera internacional. Una mostra d’això són la vintena d’articles ja publicats sobre el tema i les cites constants a llibres especialitzats en l’Edat del Bronze del Mediterrani. Es Clossos, però, és alguna cosa més: més de 200 estudiants de prehistòria hi han vengut a treballar, atrets per algun motiu, procedents d’universitats de tot el món com Barcelona, Madrid, València, Santiago, Atenes, Roma, Paris, Nova York, Alger, Bratislava, Belgrad, Xipre...

Una altra vessant dels Closos de Can Gaià, potser la més important, és la seva activitat de difusió i coneixement, avui, del passat més llunyà. Això s’ha concretat amb tallers per infants, visites guiades, dies de portes obertes, edició de fulletons, conferències, activitats per adults... Aquest esforç realitzat pel mateix equip de recerca, sempre s’ha fet de manera desinteresada. Moltes vegades les activitats han sorgit directament dels investigadors i de la necessitat d’explicar-nos les seves troballes. Cal dir però, que l’entusiasme dels arqueòlegs per transmetre, ja s’ha vist superat per la creixent curiositat de la gent. Qui no s’ha imaginat alguna vegada com devia ser la vida dels habitants del poblat fa 4000 anys? i el paisatge? i seva la cultura?. Com més sabem més volem saber, i per això mateix som diferents de la resta d’espècies d’aquest món.

Queda molt per descobrir als Clossos, per ventura més del que poguem imaginar i no podem deixar-ho perdre per la presió urbanística, l’apatía política, o el “tanmateix” ciutadà.

Com és possible que en tan poc temps, els habitants actuals, hagem aconseguit destruir gairebé la meitat d’un poblat que s’ha mantengut intacte més de 4000 anys? Pensem-ho, i mirem de trobar algun remei per evitar futures destrosses. La solució haurà de ser diferent a les que creiem definitives, i que amb el temps s’han demostrat inútils.

És per això que demanam a les administracions la urgent ampliació de la zona de protecció del poblat i que s’inicii la tramitació per a la seva adquisició el més aviat possible. Pensam que sols així es podrà posar en valor i preservar-se de manera efectiva per sempre.

Cap comentari: