ES CARNATGE.
Es Carnatge està considerat com la millor mostra del Quaternari de la mediterrània occidental. Té una edat geològica xifrada entre 25.000 i 200.000 anys i s’ha mantingut indemne de ser urbanitzat, gràcies a trobar-se situat entre instal·lacions militars; per haver-hi una activitat desprestigiada en tractar-se de l’eliminació i reciclatge dels animals morts i la mala olor que aquesta desprenia; la pudor que a l’estiu feia l’alga que fermentava a la caleta que es troba en accedir-hi, i, a partir de l’any 1960, la contaminació sonora i ambiental que produïen les primeres generacions de reactors que operaren a l’Aeroport de Son Sant Joan. Des de l’any 1991 gaudeix de protecció urbanística en ser considerada una àrea natural d’especial interès.

Començam la visita entrant per Cala Gamba, la punta de llevant de la qual a través del temps ha tingut diversos noms; antigament era coneguda per La Creueta, així surt en el mapa del Cardenal Despuig el 1784; Es Canet, perquè fins l’any 1967 hi havia una roca que semblava un ca assegut; Sa Punta des Reflector, perquè entre els anys 1917 i 1947 hi va haver el projector de la Bateria de Torre d’en Pau; i també com Sa Punta d’es Tinent, ja que en ser propietat militar estava sota el comandament d’un tinent d’artilleria.
Després de la Punta del Reflector tenim Cala Pudent, la qual es diu així a causa de les emanacions sulfhídriques resultants de la fermentació de les algues -posidònia- que sempre s’hi han dipositat, encara que antigament se la coneixia com La Galera. Cal observar la seva estratigrafia, es poden veure clarament les distintes progressions i regressions marines que es varen produir en aquesta època de grans variacions del nivell de la mar, a les primeres corresponen arenes i graves amb fòssils marins, i a les segones llims i terres vermelloses amb fòssils terrestres, aquestes darreres, són les que per la seva solubilitat i per l’erosió marina s’han anat enderrocant, la qual cosa és patent a la seva culassa i a la part de llevant de la cala.







Els primers 8 anys de funcionament d’aquest carnatge varen estar a càrrec d’un valencià que nomia Blai Real, aquest període va ser molt problemàtic ja que no enterrava els animals i les emanacions pestilents es propagaven al Coll que llavors s’estava poblant, la qual cosa va generar fortes protestes.
El següent carnatger del qual tenim referència va ser Josep Alemany Salom, més conegut per Mestre Pep Roig (malnom que es devia al color dels seus cabells), qui havia heretat la professió del seu pare. Allà, fins a finals dels anys cinquanta hi va reciclar els animals majors morts, els que es sacrificaven a causa d’alguna fractura o malaltia no infecciosa, o els que ja havien acabat el seu període de vida útil per al transport o les feines del camp. Mestre Pep era un gran professional, tot sol s’enginyava per carregar una bèstia morta en el seu carro per dur-la al Carnatge; l’endemà a sortida de sol encenia el foc i començava el treball, que realitzava amb tota escrupolositat, les condicions sanitàries eren controlades pel manescal de l’Ajuntament, qui moltes vegades li va dir que sabia mes de biòpsies que ell mateix; però, així i tot, quan bufava xaloc o en les nits de calma, la pudor dels ossos no aprofitables que es cremaven arribava fins al Coll.
Després de les cases, ja dins els terrenys de Son Mosson, continua la planícia, en la qual, a més de més pedreres,

A continuació hi ha un turonet






Sota aquest turó es troba Sa Cova de Sa Gata, on hi ha uns forats de mol·luscs litòfags que actualment estan a uns 2 m. d’alçada i foren realitzats quan eren coberts pel nivell de la mar.

A uns 300 metres més a llevant de Sa Cova de Sa Gata, hi havia una altra cova avui esbucada però identificable, que es coneixia com Sa Cova des Gató,

En aquest espai comprès entre Son Mosson i la costa en direcció a S’Illot s’han trobat restes arqueològiques que testifiquen que en l’antiguitat hi havia una significativa activitat humana.
Devora les cases de Son Mosson Nou en una excavació que als anys seixanta realitzaren els arqueòlegs Guillem Rosselló i Joan Camps amb l’investigador Antoni Vallespir Bonet, a mig nivell del turó, descobriren unes restes musulmanes dels segles IX a XIII d.C, on localitzaren una cova amb restes de ceràmica, entre la qual hi havia uns cadufos de sínia i una gerreta decorada, que indica que hi va haver una explotació agrícola, tal vegada pertanyent a una alqueria musulmana, aquest jaciment sembla que va desaparèixer en fer l’autopista.
A llevant del quarter, en un lloc actualment delimitat pels carrers Déntol i Congre, l’abans esmentat investigador Antoni Vallespir, a principis dels anys seixanta va trobar nombrosos fragments de ceràmica púnica i un ham de coure, i al Caló de Son Cayos també conegut com Es Clot d’en Bernadet, hi va localitzar una petita cova d’enterrament pre-romana que ja estava mig esbucada però que era fàcilment identificable, de la qual actualment sols queda el vestigi circular de la seva base.
Just davant del final del nostre recorregut tenim s’Illot de Sa Galera, del qual, pel seu interès, parlarem en un nou espai.
Així acabam la nostra passejada descriptiva pel Carnatge, de ben segur que en tornar-hi a passar veurem moltes més coses que abans, sabrem el seu origen i ens adonarem de la importància d’aquest lloc, que cal valorar i que bé val la pena conservar.
No se sap amb certesa l’origen del seu topònim, però no resulta aventurat suposar que podria ser a causa del naufragi o varada accidental d’alguna galera.
En la part oriental d’aquesta petita illa, vista des de la costa i al redós dels vents de fora, hi ha una petita cova funerària que els arqueòlegs daten a l’edat del bronze (1.000 a 3.500 anys a.C.) ,
S’ILLOT DE SA GALERA
Al qual es va fer referència en la visita guiada a Es Carnatge, organitzada per ARCA el 17.02.2008. Per Pedro Galiana Veiret.
S’Illot de Sa Galera ja surt documentat en la cartografia del segle XVIII, es troba al final del recorregut pel Carnatge, davant Es Caló de Son Cayos, a uns 150 metres de la costa, de la que està separat per un freu amb una profunditat que no arriba als 2,5 metres i mig. Té 7,3 metres d’elevació i uns 50 metres de banda a banda. Uns 60 metres al llebeig -sud-oest- hi ha un perillós escull que per estar a uns 20 cm. per sota l’aigua es pot veure bullir per poca mar que hi hagi.
Al qual es va fer referència en la visita guiada a Es Carnatge, organitzada per ARCA el 17.02.2008. Per Pedro Galiana Veiret.
S’Illot de Sa Galera ja surt documentat en la cartografia del segle XVIII, es troba al final del recorregut pel Carnatge, davant Es Caló de Son Cayos, a uns 150 metres de la costa, de la que està separat per un freu amb una profunditat que no arriba als 2,5 metres i mig. Té 7,3 metres d’elevació i uns 50 metres de banda a banda. Uns 60 metres al llebeig -sud-oest- hi ha un perillós escull que per estar a uns 20 cm. per sota l’aigua es pot veure bullir per poca mar que hi hagi.

En la part oriental d’aquesta petita illa, vista des de la costa i al redós dels vents de fora, hi ha una petita cova funerària que els arqueòlegs daten a l’edat del bronze (1.000 a 3.500 anys a.C.) ,


A la part central, que és la més elevada, hi ha restes dels fonaments d’una construcció suposadament post-talaiòtica de planta possiblement quadrangular d’uns 4 o 5 metres de costat amb pedres col·locades que avancen cap a la sitja ,



L’arqueòleg Víctor Manuel Guerrero hi va documentar abundant presència de material púnico-ebusità, majoritàriament fragments de ceràmica, escòries de ferro, sembla que un clau de bronze, així com fragments del reforçat coll d’àmfores itàl·liques i púniques, uns pocs fragments de ceràmica talaiòtica, i una gran urna que seria esfèrica i d’uns 30 cm de coll, que segons l’esmentat autor, indica que tenien contacte freqüent amb els habitants dels poblats de terra dels voltants, tal vegada el de Son Oms.
L’arqueòleg Lluís Plantalamor hi va trobar un motlle de fundició per a la fabricació de petits objectes de bronze, que actualment està dipositat en el Museu de Mallorca; aquest motlle sembla que era part dels instruments d’un fonedor ambulant que es traslladava amb ells al lloc on era requerit.
La troballa dels abans esmentats vestigis fa suposar que hi va existir una antiga factoria-mercat i possiblement una foneria, ja que tal com ens diu Víctor M. Guerrero, va ser un dels 9 assentaments púnics de Mallorca en el segle II a.C., i des d’on realitzaren el comerç mut amb la costa ferma de l’illa.
Pedro Galiana Veiret, febrer de 2008
Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.
1 comentari:
Vaig fer una visita guiada fa tres anys per aquest paratge i m'agradat molt trobar aquesta pàgina amb les explicacions tan detallades, he recordat moltes coses i he disfrutat de tornar a fer el recorregut a través de les vostres explicacions i les imatges que les acompanyen.
Estic preparant una visita per aquest recorregut amb unes amigues per poder transmetre aquesta part de l'història de la nostra ciutat.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada