Conferència de Tomeu Bestard, cronista de la ciutat: El Temple a Mallorca"

Per la protecció real dels Closos de Can Gaià

En el BOE num. 110 de 8 de maig de 2000 es va publicar la Resolució del Consell de Mallorca per la qual es declarava com a BIC (Bé d'Interès Cultural) amb categoria de zona arqueològica els Closos de Can Gaià , Felanitx.

Aquest és el plànol de delimitació de la zona arquelógica del poblat pretalaiòtic fet per la Comissió Insular del Patrimoni-Historico Artístic del Consell de Mallorca i publicat en el mateix BOE.

Texte del manifest de la UIB i signat per 22 organitzacions entre les quals es troben ARCA, GOB, Obra Cultural Balear, Col.legi Oficial d'Arqueòlegs,...

La darrera setmana de novembre del 2007 el jaciment arqueològic dels Closos de Can Gaià, ha estat a punt de sofrir una nova agresió, que s’uneix a una llarga llista. La seva protecció legal, sobre el paper, s’ha demostrat inútil una vegada més. És especialment trist i desencoratjador veure com les administracions (de diverses èpoques i tendències) que han de vetllar per conservar aquesta joia, venen ignorant, consentint o legalitzant aquestes agresions. Alguna cosa haurà de canviar ferm si volem conservar el més espectacular poblat de navetes del terme de Felanitx, més enllà del color polític de torn.

El primer cop en que les navetes d’aquest indret de Portocolom es veren afectades fou a finals del segle XIX, amb l’extracció de gran part de les pedres per construir els molls de l’aduana. Ja al segle XX, a l’any 1965, es va fer una carretera per comunicar Portocolom amb s’Horta que va xapar literalment el jaciment en dos, arrassant bona part de les estructures. Anys més tard, el 1991, uns moviments de terres afectaren part de les runes d’un dels sectors més interesants. La destrucció fou molt notable, i just al darrer moment s’evità la perdua total dels edificis. El 1992 una altre excavació per fer passar una xarxa d’aigua, va capolar greument tres zones més del jaciment. A l’estiu del 1997, es va aixecar una construcció i diverses parets de blocs a la zona de màxima protecció i es va remoure terra farcida de ceràmica i ossos, perdent-se per sempre una part del nostre passat que mai coneixerem. Encara al 1999, es tornà a remoure terra per arrenjar la canonada d’aigua, instalada el 1991. La llista és molt llarga, massa per haver de sumar-hi més destrosses. Així i tot el 2007 hem hagut de lamentar-ne dues més.

La veritat és que no podem al·legar que tots ho ignoravem, almanco pel que fa a les agresions patides les darreres dècades. Tots coneixem, ho hem sentit parlar d’un equip d’arqueòlegs que hi fa feina cada estiu d’ençà el 1996. Aquests investigadors i centenars de col·laboradors de tot el món han treballat i treballen per conèixer com era aquesta misteriosa cultura que habitava al mateix lloc on ara vivim nosaltres. Gràcies a aquests treballs el nom de Portocolom és a l’esfera internacional. Una mostra d’això són la vintena d’articles ja publicats sobre el tema i les cites constants a llibres especialitzats en l’Edat del Bronze del Mediterrani. Es Clossos, però, és alguna cosa més: més de 200 estudiants de prehistòria hi han vengut a treballar, atrets per algun motiu, procedents d’universitats de tot el món com Barcelona, Madrid, València, Santiago, Atenes, Roma, Paris, Nova York, Alger, Bratislava, Belgrad, Xipre...

Una altra vessant dels Closos de Can Gaià, potser la més important, és la seva activitat de difusió i coneixement, avui, del passat més llunyà. Això s’ha concretat amb tallers per infants, visites guiades, dies de portes obertes, edició de fulletons, conferències, activitats per adults... Aquest esforç realitzat pel mateix equip de recerca, sempre s’ha fet de manera desinteresada. Moltes vegades les activitats han sorgit directament dels investigadors i de la necessitat d’explicar-nos les seves troballes. Cal dir però, que l’entusiasme dels arqueòlegs per transmetre, ja s’ha vist superat per la creixent curiositat de la gent. Qui no s’ha imaginat alguna vegada com devia ser la vida dels habitants del poblat fa 4000 anys? i el paisatge? i seva la cultura?. Com més sabem més volem saber, i per això mateix som diferents de la resta d’espècies d’aquest món.

Queda molt per descobrir als Clossos, per ventura més del que poguem imaginar i no podem deixar-ho perdre per la presió urbanística, l’apatía política, o el “tanmateix” ciutadà.

Com és possible que en tan poc temps, els habitants actuals, hagem aconseguit destruir gairebé la meitat d’un poblat que s’ha mantengut intacte més de 4000 anys? Pensem-ho, i mirem de trobar algun remei per evitar futures destrosses. La solució haurà de ser diferent a les que creiem definitives, i que amb el temps s’han demostrat inútils.

És per això que demanam a les administracions la urgent ampliació de la zona de protecció del poblat i que s’inicii la tramitació per a la seva adquisició el més aviat possible. Pensam que sols així es podrà posar en valor i preservar-se de manera efectiva per sempre.

elmundo.es Restos arqueológicos en Portocolom: 22 entidades cívicas piden protección para el yacimiento de Can Gaià

diariodemallorca.es Un yacimiento con vestigios del pasado y proyectos de futuro

Itinerari pel Terreno amb l'ONCE

ARCA va oferir el passat dissabte, dia 23 de febrer, un recorregut per la barriada del Terreno a un grup de l’ONCE.

En un matí bastant agradable, vàrem poder gaudir d’una barriada singular i amb personalitat, però plena de constats, per una manca de rigor i criteri a l’hora d’urbanitzar, i com no, on el nostre patrimoni històric ha patit danys que son ja irreparables.

Però el Terreno encara preserva aspectes, que ens il·lustren com degué ser la seva època de màxima esplendor, i tal i com deia Santiago Rusiñol en clau poètica “és un cigne blanc, del que cada casa en ve a ser una ploma”.

El nostre itinerari començà a la plaça Gomila, epicentre de l’ambient nocturn palmesà, però també de trist record per als jueus que vivien a Mallorca, on molt d’ells foren sacrificats. Posteriorment, visitarem el parc de sa Quarentena, on hi havia l’antic llatzaret, que fou un dels més antics d’Europa, en funcionament des de 1471.

Avançarem pel carrer Patrimoni, on una paret d’esquena d’ase, més una de les portes d’entrada a l’antic llatzaret, son els únics vestigis que fan honor a aquest topònim. Cal remarcar, que una de les portes d’entrada al parc de sa Quarentena (antic llatzaret), presenta una inscripció de 1656, la qual no és visible perquè una enfiladissa a la part superior de la porta, ens ho impedeix. Des d’ARCA instarem davant l’Ajuntament de Palma, perquè vetlli per aquests aspectes, que reflecteixen la manca de deixadesa del nostre llegat històric.

El següent punt del nostre itinerari fou Can Vilella o Son Catlaret, les seves restes, on només es preserva l’arc d’entrada a la finca, són el testimoni de la construcció més antiga que tenim documentada en aquesta zona, datades al juny de 1777.

Seguidament, accedirem a la Fundació Natzaret, a la qual volem donar-li les gràcies per la seva amabilitat. Poguérem gaudir de l’antiga possessió del Terreno, propietat del cardenal Despuig, i que ell documenta ja a l’any 1784, al seu mapa de Mallorca. En aquest indret, a part de la meravellosa vista cap a la badia de Palma, també poguérem veure i explicar, un dels jardins històrics més importants de Mallorca, com són el cas dels jardins de Natzaret, en procés de restauració.

Un cop visitat aquest indret, ens anàrem cap a l’altre marge de l’avinguda de Joan Miró, per gaudir, de les belles cases, que encara es conserven en aquest barri de finals del segle XIX i principis del XX. Primer de tot, fou d’obligada visita la seva església dedicada a la Mare de Déu de la Salut, projectada el 1871 i amb una façana d’estil neobarroc, finalitzada per Guillem Forteza l’any 1931.

La part final del recorregut va transcórrer pels carrers Josep Villalonga i Dos de Maig, on una sèrie d’habitatges molt característics, on han viscut personatges com Ruben Darío, Gertrude Stein, Michael Kerrigan, William Cook, Camilo J. Cela, etc. li donen gran personalitat i fan que sigui una barriada singular.

Per finalitzar, acabarem davant una de les millors cases, la Villa Schembri, edifici atribuït a Gaspar Bennàssar i és un exemple de modernisme de principis del segle XX.

EmbARCA't: "Les llegendes del rei En Jaume"

"Les llegendes del rei En Jaume". Dirigit per l'investigador Tomàs Vivot

Patrocini: Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura. Direcció General de Cultura.

ARCA, Medalla d'Or de la Comunitat

Texte del comunicat de premsa del Govern de la Comunitat de les Illes Balears.
22-2-2008

Acord del Consell de Govern pel qual es cocedeixen les medalles d'or de la Comunitat de les Illes Balears
La institució de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern, obeeix a la voluntat d’homenatjar els ciutadans il•lustres de les Illes Balears i de reconèixer-los públicament els mèrits en què han excel•lit, com també al desig d’enaltir tots els valors que els han caracteritzat, l’actitud de servei a la nostra terra des dels llocs més diversos, l’estimació que hi han sentit i la contribució, conscient o inconscient, que han fet en el procés de redreçament cultural, social o polític de les nostres illes.

Atès tot això, i d’acord amb el que disposa el Decret 54/1984, de 26 de juliol, de creació de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificat pel Decret 15/1989, de 9 de febrer, a proposta del president, el Consell de Govern, en la sessió de dia 22 de febrer de 2008, adopta el següent

ACORD Primer. Concedir la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a:

1. ARCA, Associació per a la Revitalització dels Centres Antics. En reconeixement als seus vint anys d’èxits en matèria de conservació del patrimoni històric, sempre aconseguits des de la convicció que la iniciativa ciutadana és necessària en una societat moderna i democràtica. Per la seva feina a favor de la protecció dels edificis, els monuments i els seus entorns, i pel seu esperit col•laborador i receptiu.

2. Fundació Patronat Obrer de Sant Josep, “Es Patronat Obrer” Fundació. En reconeixement a tot un segle de compromís amb les necessitats dels segments menys afavorits de la nostra societat, des que el 12 de maig de 1907 fou fundat pel jesuïta pollencí Guillem Vives. Per la seva capacitat d’entendre el signe del temps, combatent la pobresa o l’exclusió social, independentment de la forma que adoptin en cada moment.

3. Rafel Nadal Parera Esportista. En reconeixement a la seva condició d’absoluta estrella mundial del tennis, en virtut de la segona posició al rànquing de l’ATP que atresora des de fa tres anys, però també per la seva magnètica personalitat, propera i sensibilitzada amb el valor exemplar de l’esport d’elit. Per la seva extensíssima nòmina de títols conquerits, molt especialment els seus tres Roland Garros consecutius.

4. Robert Graves Escriptor. En reconeixement a la seva intensa i generosa vinculació a les Illes Balears, en concret al poble de Deià, el qual es convertí amb la seva presència en un referent mundial per al món de la cultura. Per l’excel•lència de la seva poesia i la popularitat de les seves narracions, com ara Jo, Claudi, i per haver demostrat sempre un impecable respecte per la nostra cultura.

Segon. Aquest Acord s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears

Visita a l'exposició "Chillida 1980-2000"

Tertúlia-cafè i visita comentada a l'exposició "Chillida 1980-2000" convidats per la Fundació La Caixa.

ARCA TÉ ESPERANCES EN LA PROTECCIÓ DE LES CASES DE SON MOSSON

Mantinguda reunió amb directiu d’AENA

Aquest mati membres de la nostra entitat han mantingut converses amb el Cap de la Divisió del Gabinet de Direcció de l’aeroport de Son Sant Joan.

En un principi cal lloar l’aptitud d’AENA, de voler establir converses amb ARCA per tal de parlar sobre la protecció de Son Mosson, possessió del segle XVIII. És una passa important que nosaltres aplaudim, al igual que el to dialogant i seré amb el qual ha distès la reunió.

Aquesta és una passa més en l’intent de protegir les cases de Son Mosson, però és un punt inicial en les converses directes amb AENA, que com hem acordat no seran les darreres, perquè cal profunditzar en la major de les discrepàncies, la no destrucció de l’edifici.

La nostra postura és firma i pel motiu amb el qual venim lluitant ja, des de fa uns mesos enrera, quan vàrem conèixer les intencions que tenia AENA. Per aquest motiu he ofert diferents motius pels qual s’ha de conservar:

1. Històrics.

2. Etnogràfics.

3. Simbòlics.

Els arguments que s’eximeix AENA son que les cases de Son Mosson presenten un obstacle de baixa intensitat per a l’aviació civil, però aquests arguments els hem pogut rebatre amb la informació que nosaltres tenim, aconseguida gràcies al recolzament de tècnics aeronàutics.

Per finalitzar, hem parlant de l’ús que podrien tenir aquestes cases en un futur, si es fessin unes obres de reforma, podria ésser un exemple perfecte, de centre d’interpretació del Prat de Sant Jordi, on grup d’escolars podrien conèixer millor com era l’activitat agrària que es feia allà abans que es construís l’aeroport.

Conferència de Maria Barceló, professora de la UIB: "Palma en el temps del Pare Jeroni Nadal"

EmbARCA't: Visita a es Carnatge

"Visita a es Carnatge" dirigida per l'investigador Pedro Galiana Veiret.

ES CARNATGE.

Es Carnatge està considerat com la millor mostra del Quaternari de la mediterrània occidental. Té una edat geològica xifrada entre 25.000 i 200.000 anys i s’ha mantingut indemne de ser urbanitzat, gràcies a trobar-se situat entre instal·lacions militars; per haver-hi una activitat desprestigiada en tractar-se de l’eliminació i reciclatge dels animals morts i la mala olor que aquesta desprenia; la pudor que a l’estiu feia l’alga que fermentava a la caleta que es troba en accedir-hi, i, a partir de l’any 1960, la contaminació sonora i ambiental que produïen les primeres generacions de reactors que operaren a l’Aeroport de Son Sant Joan. Des de l’any 1991 gaudeix de protecció urbanística en ser considerada una àrea natural d’especial interès.

Es troba en terrenys procedents de les antigues possessions de Son Manuel i Son Mosson, els de la primera van fins just després de les cases del Carnatge i foren propietat del metge don Pere Jaume Matas (introductor de la radiologia a l’illa, mort el 1920 als 64 anys), i després fins passat la Bateria, a Son Mosson, de la família Sabater. Les cases de Son Manuel es poden veure sobre un turó a uns 200 m. al sud de la superfície comercial de Carrefour, i les de Son Mosson Nou, sobre un altre turó al costat nord de l’autopista a l’alçada de l’aeroport. (Son Mosson Nou ja surt documentat l’any 1831 i Son Mosson Vell va desaparèixer a mitjan dels seixanta en ser ampliat l’aeroport).

Començam la visita entrant per Cala Gamba, la punta de llevant de la qual a través del temps ha tingut diversos noms; antigament era coneguda per La Creueta, així surt en el mapa del Cardenal Despuig el 1784; Es Canet, perquè fins l’any 1967 hi havia una roca que semblava un ca assegut; Sa Punta des Reflector, perquè entre els anys 1917 i 1947 hi va haver el projector de la Bateria de Torre d’en Pau; i també com Sa Punta d’es Tinent, ja que en ser propietat militar estava sota el comandament d’un tinent d’artilleria.

Després de la Punta del Reflector tenim Cala Pudent, la qual es diu així a causa de les emanacions sulfhídriques resultants de la fermentació de les algues -posidònia- que sempre s’hi han dipositat, encara que antigament se la coneixia com La Galera. Cal observar la seva estratigrafia, es poden veure clarament les distintes progressions i regressions marines que es varen produir en aquesta època de grans variacions del nivell de la mar, a les primeres corresponen arenes i graves amb fòssils marins, i a les segones llims i terres vermelloses amb fòssils terrestres, aquestes darreres, són les que per la seva solubilitat i per l’erosió marina s’han anat enderrocant, la qual cosa és patent a la seva culassa i a la part de llevant de la cala.

La costa, des d’aquesta petita cala fins a l’alçada de les cases del Carnatge és un important jaciment de fòssils, fins al punt de semblar que es tracta de formigó.

Els millors exemplars estan a la punta oriental de la cala, on els enderrocaments han deixat al descobert la part interna de l’estrat; val la pena observar amb deteniment la seva línia de fractura, on hi trobam una gran abundància i varietat d’aquests fòssils, que foren estudiats i catalogats pel geòleg Joan Cuerda.

Entre Cala Pudent i les cases del Carnatge hi ha una planícia on als anys quaranta hi va haver un camp de tir, al qual l’any 1947 hi va anar a el geòleg Andreu Muntaner quan feia el servei militar i en refugiar-se de la pluja en una pedrera, es va adonar de la importància geològica d’aquest espai i hi va centrar l’atenció dels seus estudis, que llavors realitzava en terrenys d’Es Molinar, als quals es va unir l’abans esmentat paleontòleg Joan Cuerda. Conjuntament investigaren i publicaren diversos treballs que foren molt valorats per l’INQUA, i l’any 1957, quan aquesta institució internacional dedicada a l’estudi del Quaternari va celebrar el seu V Congrés, va desplaçar més d’un centenar de congressistes de tot el món per veure’l. (foto de l’Arxiu Andreu Muntaner) Aquesta planícia, igualment rica en fòssils visibles en moltes pedres que afloren, també és interessant per les aus que s’hi poden veure, però ho és especialment per als botànics per la varietat de plantes que s’hi troben, que foren estudiades, d’entre altres científics, pel botànic i apotecari del Coll don Antoni Llorens de Ros i actualment ho són pel seu fill Lleonart -apotecari i professor de botànica de la U.I.B.-, que hi té catalogades unes 200 varietats i és l’impulsor del jardí botànic que està projectat fer-hi. D’entre aquestes varietats n’hi ha una d’endèmica en perill d’extinció, es tracta de l‘Helianthemum Serrae, una petita planta de minúscules fulles de color verd obscur en forma de cor, que al mes de març o abril fa unes petites flors de color groc que sols tenen una durada d’unes hores, hi ha exemplars d’aquesta planta en unes dunes de just abans dels llums de balisament de l’aeroport, a uns 300 m. de la mar, entre unes figueres de moro i un pi inclinat.

A la part interna d’aquesta planícia hi ha multitud de pedreres de marès que foren explotades durant la primera meitat del segle XX quan s’esgotaren les de dins el Coll, també fou utilitzada per l’exèrcit per fer-hi maniobres amb bateries mòbils, i a la part més oriental, devora la paret mitjanera amb Son Mosson hi trobam les cases del Carnatge, les quals, el Metge Matas va tenir cura de què es fessin en el lloc més allunyat de les cases del seu hort, que estava al nord-est de Cala Gamba, on actualment hi ha les instal·lacions de GESA.

Les cases del Carnatge, que donen nom al paratge tenien una cisterna, una porxada amb dos fogons i dues calderes, una d’elles era tan grossa que hi cabien les restes d’un cavall o d’una vaca, i un pati amb un pou d’aigua dolça, on es treballava i es posava a secar la carn; tot estava envoltat d’una alta paret que impedia la vista des de fora.(Foto feta l’any 1999)

Aquestes cases foren construïdes l’any 1890 per albergar el quart carnatge que es té coneixement, en el seu procés d’allunyament de Ciutat: Torres Llavaneres, Ses Figueres Baixes, Cala Gamba i Son Manuel. A diferència d’altres carnatges en què no es donava cap utilitat als animals morts, com el de Formentera on es tiraven a la mar i es diu així el lloc on aquesta els treia, en aquest carnatge tot s’aprofitava: les pells; el seu, el greix de cavall és el millor per nodrir el cuiro; els ossos, dels quals es feia farina o coles; i la carn, que després de ben cuita, era trossejada i secada al sol, i que després es venia com a pinso per als animals, especialment per als cans llebrers que corrien en el canòdrom.
Els primers 8 anys de funcionament d’aquest carnatge varen estar a càrrec d’un valencià que nomia Blai Real, aquest període va ser molt problemàtic ja que no enterrava els animals i les emanacions pestilents es propagaven al Coll que llavors s’estava poblant, la qual cosa va generar fortes protestes.
El següent carnatger del qual tenim referència va ser Josep Alemany Salom, més conegut per Mestre Pep Roig (malnom que es devia al color dels seus cabells), qui havia heretat la professió del seu pare. Allà, fins a finals dels anys cinquanta hi va reciclar els animals majors morts, els que es sacrificaven a causa d’alguna fractura o malaltia no infecciosa, o els que ja havien acabat el seu període de vida útil per al transport o les feines del camp. Mestre Pep era un gran professional, tot sol s’enginyava per carregar una bèstia morta en el seu carro per dur-la al Carnatge; l’endemà a sortida de sol encenia el foc i començava el treball, que realitzava amb tota escrupolositat, les condicions sanitàries eren controlades pel manescal de l’Ajuntament, qui moltes vegades li va dir que sabia mes de biòpsies que ell mateix; però, així i tot, quan bufava xaloc o en les nits de calma, la pudor dels ossos no aprofitables que es cremaven arribava fins al Coll.
Després de les cases, ja dins els terrenys de Son Mosson, continua la planícia, en la qual, a més de més pedreres, a la vorera de la mar, fa uns 50 anys hi havia un forat on l’onatge comprimia l’aire i sortia com si fora una balena. A la part interior, després de la duna artificial que es va fer entre els anys 2002 a 2006 amb terres d’aportació, per protegir les espècies mediterrànies del jardí botànic del qual hem parlat, hi havia un frondós pinar del qual avui es por veure part devora la carretera, pedreres de marès i uns jaciments de grava que va ser molt apreciada per a la construcció en els anys quaranta i cinquanta.

A continuació hi ha un turonet

on l’any 1940, dins les mesures defensives de la segona guerra mundial, es va construir una bateria antiaèria, constava d’un quarter que estava devora la carretera, el qual, juntament amb la cotxera del fonolocalitzador

encara existeixen en estat d’abandonament. Sobre aquest turó hi havia els emplaçaments subterranis per a 4 peces del 10.10 que també servien per a costa, els quals avui semblen grans i perilloses olles de formigó;

dins es poden veure el que foren ascensors, estanteries per als projectils, refredadors de les beines i la reforçada base pel canó. Aquests emplaçaments, el lloc de comandament, el telèmetre i el goniòmetre estaven intercomunicats per una xarxa de passadissos on hi havia altres dependències, tenien dues entrades, una per dins una pedrera i a l’altra banda, una escala de caragol.
En aquest turó també hi ha nombroses pedreres, en la que trobam a la part més elevada del turó i a la dreta del passeig peatonal-ciclista, que fou picada per un trencador del Coll que de malnom li deien Mestre Miquel Menut “S’Estellador”, tenim un detall prou interessant, és la petjada que va deixar la pota d’un myotragus en secció, en comprimir l’arena mentre pasturava .

La podem veure dins un requadre que es va fer en un intent d’espoliació venturosament frustrat; per a la seva localització cal situar-se uns dos metres a la dreta de la intersecció de les passarel·les de fusta i baixar la vista en mirar en direcció a l’Illot de Sa Galera, encara que n’hi ha d’altres, aquesta és la millor i més fàcil de reconèixer. A l’esquerra de la petjada es veu un queixal de marès serrat mecànicament, és d’on es va treure la mostra que actualment està exposada en un lloc preferent del Caixa Forum de Barcelona. En aquest lloc és interessant observar els estrats de les dunes, que són d’una verticalitat impressionant, la qual cosa fa pensar que a més de canvis de nivell de la mar, també hi pogué haver moviments de terra.
Sota aquest turó es troba Sa Cova de Sa Gata, on hi ha uns forats de mol·luscs litòfags que actualment estan a uns 2 m. d’alçada i foren realitzats quan eren coberts pel nivell de la mar.

Al final hi ha un forat, que avui està cegat, per on sortia l’aire que es comprimia dins la cova i era conegut com “Es Bufador”, nom amb què també es coneixia aquesta cova.
A uns 300 metres més a llevant de Sa Cova de Sa Gata, hi havia una altra cova avui esbucada però identificable, que es coneixia com Sa Cova des Gató,

on als voltants de la primera dècada del segle XX encara hi habitava una parella de vells marins, espècia desapareguda de les nostres costes i que s’intenta reintroduir a Cabrera.

En aquest espai comprès entre Son Mosson i la costa en direcció a S’Illot s’han trobat restes arqueològiques que testifiquen que en l’antiguitat hi havia una significativa activitat humana.

Devora les cases de Son Mosson Nou en una excavació que als anys seixanta realitzaren els arqueòlegs Guillem Rosselló i Joan Camps amb l’investigador Antoni Vallespir Bonet, a mig nivell del turó, descobriren unes restes musulmanes dels segles IX a XIII d.C, on localitzaren una cova amb restes de ceràmica, entre la qual hi havia uns cadufos de sínia i una gerreta decorada, que indica que hi va haver una explotació agrícola, tal vegada pertanyent a una alqueria musulmana, aquest jaciment sembla que va desaparèixer en fer l’autopista.

A llevant del quarter, en un lloc actualment delimitat pels carrers Déntol i Congre, l’abans esmentat investigador Antoni Vallespir, a principis dels anys seixanta va trobar nombrosos fragments de ceràmica púnica i un ham de coure, i al Caló de Son Cayos també conegut com Es Clot d’en Bernadet, hi va localitzar una petita cova d’enterrament pre-romana que ja estava mig esbucada però que era fàcilment identificable, de la qual actualment sols queda el vestigi circular de la seva base.
Just davant del final del nostre recorregut tenim s’Illot de Sa Galera, del qual, pel seu interès, parlarem en un nou espai.

Així acabam la nostra passejada descriptiva pel Carnatge, de ben segur que en tornar-hi a passar veurem moltes més coses que abans, sabrem el seu origen i ens adonarem de la importància d’aquest lloc, que cal valorar i que bé val la pena conservar.

S’ILLOT DE SA GALERA

Al qual es va fer referència en la visita guiada a Es Carnatge, organitzada per ARCA el 17.02.2008. Per Pedro Galiana Veiret.
S’Illot de Sa Galera ja surt documentat en la cartografia del segle XVIII, es troba al final del recorregut pel Carnatge, davant Es Caló de Son Cayos, a uns 150 metres de la costa, de la que està separat per un freu amb una profunditat que no arriba als 2,5 metres i mig. Té 7,3 metres d’elevació i uns 50 metres de banda a banda. Uns 60 metres al llebeig -sud-oest- hi ha un perillós escull que per estar a uns 20 cm. per sota l’aigua es pot veure bullir per poca mar que hi hagi.

No se sap amb certesa l’origen del seu topònim, però no resulta aventurat suposar que podria ser a causa del naufragi o varada accidental d’alguna galera.

En la part oriental d’aquesta petita illa, vista des de la costa i al redós dels vents de fora, hi ha una petita cova funerària que els arqueòlegs daten a l’edat del bronze (1.000 a 3.500 anys a.C.) ,

és de planta circular i d’estructura semiesfèrica, té una alçada d’1,5 m i un diàmetre de 2,5 m, i a uns 20 cm del sòl de la part esquerra entrant, té una petita represa o escudeller, també semiesfèric, de 45 cm de llarg, 30 d’alçada i 15 de fondària. Tant les seves parets com el seu sòtil estan molt ben regularitzats, així com la seva entrada on es veuen molt ben diferenciades les seves tres funcions: accés de persones, entrada de llum i evacuació de l’aigua que hi podria entrar en cas de pluges amb vents del primer quadrant .

A una vintena de metres al seu ponent, hi ha vestigis d’un varador d’uns 2,5 m d’amplària per una llargària d’uns 5 m a la part avui emergida .

A la part central, que és la més elevada, hi ha restes dels fonaments d’una construcció suposadament post-talaiòtica de planta possiblement quadrangular d’uns 4 o 5 metres de costat amb pedres col·locades que avancen cap a la sitja ,

aquesta està a uns 9 metres del punt central en direcció nord, en el vessant o coster, sembla un petit pou o dipòsit excavat en la seva superfície en forma de pera, que fou usat per guardar-hi mercaderies, ja sigui directament o dins àmfores quan es tractava de gra o líquids, la seva boca és circular i està a nivell del sòl, té un diàmetre d’uns 5 pams (1 m) i una fondària actual d’1,20 m, que en estar reomplerta de terra i brutor, indica que era més fonda; es diu que als anys quaranta també fou usada com amagatall d’estraperlo.

A la seva part de llebeig, davant l’escull, hi ha restes d’una antiga pedrera, excavada a poca distància de la mateixa vorera, per la qual cosa actualment es troba formant una petita llacuna, la seva antiguitat sembla que és considerable ja que el nivell de l’excavació actualment es troba uns 30 o 40 cm per sota del nivell de la mar, on els trencadors ja no hi picaven per la seva dificultat en absorbir el cop de les escodres i la mala qualitat del marès abeurat d’aigua salada.

També hi ha la teoria -poc probable al meu criteri, per la seva situació i mides- de que podria tractar-se d’un petita dàrsena per acollir petites embarcacions en una època que la mar anàs molt més alta; just al seu costat sud-oriental i un poc més elevada hi ha una petita excavació cúbica perfectament regular d’origen i utilitat desconeguda.

L’arqueòleg Víctor Manuel Guerrero hi va documentar abundant presència de material púnico-ebusità, majoritàriament fragments de ceràmica, escòries de ferro, sembla que un clau de bronze, així com fragments del reforçat coll d’àmfores itàl·liques i púniques, uns pocs fragments de ceràmica talaiòtica, i una gran urna que seria esfèrica i d’uns 30 cm de coll, que segons l’esmentat autor, indica que tenien contacte freqüent amb els habitants dels poblats de terra dels voltants, tal vegada el de Son Oms.

L’arqueòleg Lluís Plantalamor hi va trobar un motlle de fundició per a la fabricació de petits objectes de bronze, que actualment està dipositat en el Museu de Mallorca; aquest motlle sembla que era part dels instruments d’un fonedor ambulant que es traslladava amb ells al lloc on era requerit.
La troballa dels abans esmentats vestigis fa suposar que hi va existir una antiga factoria-mercat i possiblement una foneria, ja que tal com ens diu Víctor M. Guerrero, va ser un dels 9 assentaments púnics de Mallorca en el segle II a.C., i des d’on realitzaren el comerç mut amb la costa ferma de l’illa.

Pedro Galiana Veiret, febrer de 2008

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.

Conferència d'Aina Calvo

Organitzada per la Fundació Amics del Patrimoni, dins el cicle "Visions del Patrimoni" va tenir lloc a Can Weyler la conferència de la Sra Aina Calvo Sastre, batllessa de Palma, sobre "Patrimoni històric i model de ciutat" .

Vegeu diariodemallorca.es 15-2-2008 Aina Calvo: Hay que activar políticas más rigurosas en las cuestiones patrimoniales

El Consell de Mallorca informa que es restaurarà la torre de Son Oms

ARCA ha rebut una notificació per part de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, on se’ns informa que en un breu termini de temps començaran les obres de restauració i consolidació de la torre de la possessió de Son Oms, annexa a la pista 06R de l’aeroport de Son Sant Joan.

Segons la informació que ens facilita la Direcció Insular de Patrimoni Històric, ja hi ha una empresa contractada per a dur a terme aquest projecte i aquest serà seguit de prop per un arqueòleg.

Volem donar la més sincera enhorabona al Consell de Mallorca per la seva gestió en aquest assumpte, força complicat i que s’havia allargat més del necessari, ja que cal recordar que des de 1998, quan es va presentar a la comissió de Patrimoni del Consell un projecte de restauració i consolidació de la torre, que ja mostrava un evident deteriorament. Sis mesos després, s’aprovà l’assignació d’una subvenció d’1,5 milions de pessetes. Es tractava de reposar, a les dues plantes centrals, el bigam, endemés de rematar amb tela asfàltica cada planta i cobrir la terrassa superior amb enrajolat. S’especificà que la restauració de les bigues es faria a la manera tradicional d’aixa. No obstant això, el projecte de restauració no es dugué a terme perquè els propietaris consideraren insuficient l’ajuda, tot i que pel fet de ser BIC, els propietaris estaven obligats per llei a tenir-la en condicions.

El Grup per l’Estudi de les Fortificacions Balears (GEFB) denuncià la situació i els tècnics del Consell de Mallorca visitaren la torre dia 27 de febrer de 2006, per comprovar-ne l’estat de conservació, que era molt dolent i amenaçava ruïna.

El Consell Executiu del Consell de Mallorca, en la sessió de dia 26 de març de 2007, adoptà concedir al senyor Joan Duran Coll (un dels vuit propietaris de la finca) una subvenció amb un import de 16.619,73 euros per a la consolidació i restauració de la torre de Son Oms (exp. 17), declarada Bé d’Interès Cultural (BIC).

En data de 4 de gener de 2008, ARCA va instar davant l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, perquè es cerqués una solució efectiva a un conflicte que per manca d’interès s’havia anat arraconant i el deteriorament de la torre cada cop era major.

La notícia en el seu dia va tenir ressò mediàtic i va ajudar perquè les administracions competents i els propietaris preguessin una decisió i acordar que es restauri la torre de Son Oms.

Vegeu Última Hora Digital, 3-12-2007 Denuncian "pasividad" en la torre de Son Oms

Vegeu diariodemallorca.es 12-12-2007 Son Oms: entre la deixadesa i la negligència d'Àngel Aparicio Pacual, president del Grup per l'Estudi de les Fortificacions de Balears.

VISITA A LA BATLESSA DE PALMA

Ahir al matí alguns directius d’ARCA visitaren a la Batlessa de Palma per exposar-li les preocupacions de l’entitat en relació al Patrimoni Històric de Ciutat.

La Batlessa és una admiradora de l’entitat amb la qual ha col·laborat en diverses ocasions. La reunió es va desenvolupar en un clima cordial, però ARCA no seria sincera si no exposés la realitat sagnant del Patrimoni: continuen els enderrocaments i ARCA PROTESTA ENÈRGICAMENT: per exemple, Can Cabrinetti, al carrer de Sant Miquel; a molts llocs de les avingudes i especialment a les barriades de l’Eixample. Es precís que la mentalitat més proteccionista es conegui en el respecte al Patrimoni.

En segon lloc, i en nom del ciutadà corrent, ARCA manifestà la perplexitat que té davant la manca d’informació en que es manté a la ciutadania: Què
passa amb el Baluard del Príncep? I amb el quarter d’Intendència? I amb el Parc d’automòbils?, I amb el Pont del Tren?. ARCA no dubta que hi ha una activitat, però sembla que es fa d’esquena al ciutadà que veu amb incertesa el futur del seu Patrimoni Històric.

En qualsevol cas la preocupació més important actual dels socis d’ARCA és el futur de les barriades de Palma que cada dia veuen caure l’arquitectura tradicional i les fites que donen caràcter a l’Eixample.

ARCA proposa un esforç de protecció específic del diversos conjunts de les barriades i una normativa que guardi els elements estètics (tot el qual no està de cap manera barallat amb un creixement raonable) i també, paral·lelament amb campanyes de difusió i diguem reafirmació de les característiques i personalitat de les diverses barriades: personatges, història, llegendes, etc.

Les properes reunions faran més concrets els punts i les respostes d’aquestes preocupacions ciutadanes.

SECRETARIA D’ARCA

Conferència de Miquel Ramis

Miquel Ramis, director d'ArtifexBalear parlà de "La pervivència dels models romans a la nostra arquitectura"

Miquel Ramis va presentar un recorregut per varies ciutats del imperi romà ( Pompeia, Herculá, Ostia, Leptis Magna...) confrontant els elements arquitectónics romans amb els propis de la nostra cultura. El resultat es la constatació de que Mallorca ha preservat gelosament no soltament els dissenys i solucions constructives romanes sinó també eines ,estris i els vocabularis de construcció i agricultura, a pesar dels més de 300 anys de presencia islàmica.

Vegeu pàgina d'ArtifexBalear

embARCA't: Visita a Petra i al Convent

"Visita a Petra i al Convent" dirigida pel professor de la UIB i petrer, Jaume Andreu

El convent deu en bona part la seva fundació al franciscà Pere Santandreu, natural de Petra , i que essent guardià del convent de Sant Francesc de Ciutat, farà que membres de la seva congregació es dirigesquin a Petra per a procedir a la fundació del que serà el convent de Sant Bernadí.
Existí un petit oratori, però el 1657 ja es començarà l'església actual segons traça de Francesc Oliver i que englobaria la primera edificació dins el tram del que avui son les capelles del Betlem i del Santcrist de les ànimes. El nivell del trespol de la primera edificació seria per alguns estudiosos el de la capella del Betlem, per altre banda es necessari esmentar que la capella de la Nativitat de Terra Santa, així com la corresponent rèplica a Santa Maria la Major de Roma estan per davall el nivell de la resta del Temple.
Les seves dependències conventuals, en bona part perdudes degut a la desamortització, girarien a l'entorn d'un claustre amb una gran cisterna central avui conservada en el limit de la propietat recuperada pel convent i de les propietats privades veïnes. Es pot deduir que graners, cellers i magatzems ocuparien l'ala de llevant, mentre a migdia trobaríem el refetor i la cuina que confrontarien amb el gran hort conventual. Les aules d'estudi estarien a la banda de ponent i també la biblioteca situada en el primer pis mentre l'església protegiria dels vents del nord. Mes difícil es situar la sala capitular.

Aquest claustre, tindria una alçada de tres nivells, com es fa ben evident a les marques de la pared, estant situades part de les cel-les damunt les capelles laterals. L'espai estaria decorat amb pintures, de les que queden alguns restes i tindria accés al carrer a traves de la porteria.
Les grisalles d'aquest corredor formen un conjunt d'un gran interès . Les llunetes estan ocupades per la Gran Bestia apocalíptica i escenes de la vida de Sant Francesc. Els filacteris que acompanyen les pintures porten una doble llegenda en llatí i en català i es especialment valuosa pel seu caràcter etnològic l'escena a l'interior de la taverna on en poden veure "bevedos, jugados i jurados". La volta estaria decorada a manera de Gloria celestial amb un conjunt encara visible d'àngels musics , cantaires i turiferaris i on queden restes d'un Salvator Mundi i una custodia eucarística. La mateixa tipologia de grisalles simulant un retaule amb les seves fornícules la trobarem al cor de l'església conventual.

Son remarcables igualment les pintures policromes que trobam decorant moltes parts de l'edifici i especialment a l'arc de triomf d'accés al presbiteri on tenim a la part de l'epístola la representació dels tres vots franciscans: obediència, pobresa i humilitat. La part de l'evangeli esta ocupat per la representació de les virtuts: fe, esperança i caritat.
Notable es igualment el cicle de pintures de la sagristia i que giren a l'entorn de l'aigua, figurant a la volta de mirall un Baptisme i un Sant Antoni de Padua predicant als peixos. La porta de fusta del costat de la gran pica de rentar mans esta decorada amb una bella font policroma.
Dels retaules destacaríem el conjunt variat de les columnes i les dues magnifiques talles de la Mare de Deu dels Àngels. Son la Verge del retaule major acompanyada d'una cort de mes de cinquanta àngels i la de la capella que està sota la seva advocació que incorpora a la seva predel·la la miraculosa imatge de Sant Roc. Valuosa es igualment la talla de Sant Francesc.
Es curiosa la clau de volta amb la representació d'un orgue situada sota la tribuna on estava instal·lat l'instrument que desaparegué amb motiu de la desamortització i els àngels del Betlem, que procedents del convent de Jesús de Ciutat, son atribuïts al taller napolità dels Alamanno de finals del segle XV.

PARRÒQUIA
Destacaríem la taula dels Sants Metges, procedent de la capella dels Garau de l'Aixartell a Sant Francesc de Palma, i el retaule de Santa Aina. Treballa al portal lateral de l'església , realitzant l'estàtua de Santa Praxedis, Guillem Galmés d'ascendència petrera i que també es autor de les talles de la Dolorosa i del Sagrat Cor. L'altar major deu la traça a fra Miquel de Petra el caputxí nebot del franciscà conegut amb el nom de Juníper Serra.
Peces litúrgiques remarcables son les bassines de la Nativitat (de fusta) i la de les ànimes (de plata). Fet desgraciat es el de la custodia gòtica que haguent sortit de Petra per anar a una exposició d'àmbit estatal, tornà a Mallorca amb un peu de fusta ja que l'original de plata es va perdre. La joia indiscutible es el Tern dels Innocents de vellut verd brodat i amb rica passamaneria. A la casulla estan representades la Resurrecció, l'adoració dels Reis i la Nativitat mentre a les dalmàtiques es pot veure a una l'Anunciació i a l'altra la Dormició de la Verge.

Texte: Biel Barceló

Veure diariodemallorca.es 30-12-2007 Toda la historia de Petra en un mural

Denunciam el tancament del camí de ronda des Jonquet

ARCA denuncia el tancament del camí de ronda des Jonquet, que constitueix un mirador privilegiat a la badia de Palma.

Tal i com es veu a la imatge, al carrer Terrer, a l’altura del número 2 (baixos de la discoteca Art Decó), ha estat tancat per una tanca de ferro, particular, que impedeix el pas públic.

Per aquest procediment de impedir el pas públic a espais que són en realitat de tots, poc a poc es van privatitzant petits carrers, exemples de la qual cosa en tenim bastants a Palma.
La nostra ciutat no sols està conformada per grans carrers, també per petits espais com el que demanam, que es torni a obrir i que confereixen el seu tipisme a la ciutat de Palma.

L’Ajuntament ha de vetllar per a que els interessos privats no s’apropiïn del que és públic ja que pel sistema de la privatització “de facto”, es poden perdre carrerons i corredors urbans com els corredors d’aigo dels Hostalets o el Carreró dels Cans al centre de Palma.

Hem dirigit un Escrit a l’Ajuntament de Palma sol·licitant la retirada de la tanca i l’immediata reobertura.