EL BETLEM NAPOLITÀLa primera noticia del betlem a la zona de Nàpols es de
1324 i fa referència a la capella del pessebre a la casa Alagni d’Amalfi. També dins la primera meitat del segle XIV a l’església de santa Clara compareix una representació de la Nativitat amb la jove Maria ajaguda (part dolorós). Aquesta iconografia es molt poc corrent dins territoris que estan sota l’influencia del catolicisme i mes en imatges de bulto, en aquest cas realitzades en fusta. Recordem que en els moments esmentats era reina de Nàpols
Sansa de Mallorca, gran protectora dels franciscans que a la vegada foren els grans impulsors del betlem.
Es a partir del
segle XV quan es tenen noticies d’artesans que esculpiren representacions del misteri de la Nativitat mitjançant estàtues de mida natural de fusta policromada i daurada per esglésies i capelles de la ciutat de Nàpols. Així el 1478 Pere i Giovanni Alamanno (pare i fill) realitzaran per a Ferran d’Aragó ( el fill d’Alfons el Magnànim) i per tal de col·locar-ho a la c
apella de San Giovanni a Carbonara, un pessebre d’unes quaranta figures, de les quals avui i al museu de la Cartoixa de San Martino (edifici aixecat pel fillastre de Sansa de Mallorca, Carles d’Anjou) en conserven dinou. Al mateix indret es conserva el gran betlem conegut amb el nom de Cuccinello.
L’encàrrec als Alamanno el feu Jacovello Pepe, el perfumista (aromatario) de Ferran d’Aragó i contractarà Francesco Fedele per tal de pintar i daurar les figures tal com ja havia fet per les peces que els Alamanno feren per les esglésies napolitanes de sant Elígi, santa Maria la Nova o l’Annunziata. No seria estrany dons que també fossin els pintors i dauradors de les figures del betlem de l’església de la Anunciació de Palma (la Sang) on els àngels musics porten instruments d’èpoques a dir: un orgue de coll, una xeremia, una corneta de forats, un llaüt, una lira i una flauta doble. Els Alamanno incorporaran sibil-les al seu betlem.
Entrem al
segle XVI i els artistes que confeccionaran estàtues vinculades al misteri de la Nativitat i seran Pietro Belverte per la capella dels Caraffa a san Domenico Maggiore, Giovanni Merliano da Nola per la capella de santa Maria del Parto a Mergellina, i Antonio Rossellino per la capella Piccolomini a santa Anna dei Lombardi.
L’arribada de sant Gaietà a la ciutat provoca una primera gran transformació en les figures del betlem tradicional ja que a santa Maria della Staletta, devora l’hospital dels Incurables, posa
figures de fusta però vestides a la moda del temps. A partir d’aquí comencen a apareixer paisatges en relleu que aniran substituint el teló de fons i al bou i la mula s’incorporaran ramats de cabres i ovelles amb els cans guardians corresponents.
El 1532 Matteo Mastrogiudice, fill del comte de Terranova, encarregarà les figures del seu pessebre a Domenico Impicciati en un contracte en el qual s’especifica que el comitent serà una de les figures i a mes l’artista es desplaçarà a Sorrento per tal de dissenyar la “muntanya sagrada”, al peu de la qual col·locarà la cova de la Nativitat. La comanda molt possiblement anava destinada a la capella del palau. Recordem que Guido Mazzoni, actiu a Nàpols, havia realitzat uns anys abans i per a la catedral de Mòdena una Nativitat ( delle Pappe) on estan representats els donants.
El
1560 la duquesa d’Amalfi, Constança Piccolomini d’Aragona encarrega el primer betlem per muntar a una casa particular, no una capella. El 1566 els jesuïtes de Praga muntaran el primer betlem “de temporada”.
Es per aquestes dates quan apareixen les figures de
fusta i de fang representant figures profanes o d’animals dins els pessebres. El fet que la Inquisició fos poc activa a Nàpols i a mes els censors de la cúria napolitana donessin certa llibertat, va provocar un interessant sincretisme cultural que dona lloc a l’acceptació i a l’afavorir la introducció de personatges de la tradició dels evangelis apòcrifs juntament amb elements que feien referència a antigues simbologies paganes.
El
segle XVII portarà la rellevància dels elements laics del pessebre napolità, el paral·lel a un teatre sacre cada vegada mes allunyat de la litúrgia.
El 1658 Michele i Donato Perrone realitzaran pel virrei Garcia de Haro-Sotomayor, comte de Castrillo un betlem de 112 figures “totes de bulto” que constituirà un vertader model pels posteriors pessebres laics vinculats a la cort. El virrei seria rellevat aquell any per Gaspar de Bracamonte, comte de Peñaranda i el betlem viatjarà cap a Espanya, on ben segur el conegué la Roldana.
El naixement del pessebre napolità d’època barroca es caracteritzarà per la forta teatralitat de la posada en escena i la difusió i el perfeccionament dels maniquins de fusta que es poden desvestir i entraran en un procés de dinamització de les figures. Els maniquins tindran en un primer moment la capacitat de moure les articulacions per passar després a cossos fets de fil de ferro recobert d’estopa al qual s’hi afegiran el cap, a vegades també el pit a mes de braços i cames. Els ulls es faran de vidre bufat i els caps, especialment els de les dones no tindran cabells per tal de poder-los posar perruques. La gran varietat dels vestits permetrà un major nombre de personatges partint de pocs maniquins basics.
D’aquesta època son els primers pastorets de cartró i tela i també s’incorporen les figures de cera els autors dels quals tenen el mestre indubtable en Gaetano Giulio Zummo (Zumbo) i les millors realitzacions son les obres de Caterina de Julianis.
La dinamització dels pastorets estimula la creativitat dels clients dels artesans ja que seran ells els que prepararan l’escenari i no es conformaran amb una posada en escena estàtica sinó que com a director del conjunt de tant en tant podrà reinventar l’escena i per tant personalitzar-la. Es dona la oportunitat al comprador-director de mostrar la seva personalitat, el seu gust per la composició i la seva capacitat per presentar un tema profundament lligat a la tradició religiosa i al mateix temps sempre nou i distint. Així esdevindrà una narració “per suma d’escenes” que progressivament s’enriquirà amb elements del tot laics i ja ben allunyats del misteri de la Nativitat. El pessebre napolità es ja en aquets moments mes decoració de palau que devoció d’església.
Durant el
segle XVIII les modificacions i la difusió del pessebre estan fortament influenciades per les vivències històriques, socials, artístiques, polítiques i econòmiques de l’època de les qual n’esdevindran un mirall del tot fidel.
La producció de pessebres passa a un apreciat artesanat artístic i els “pastorets” inclosos entre els mes apreciats objectes d’exportació juntament amb els tapissos, la talla del corall, la porcellana, la seda i la plata. Aquestes activitats impulsades des de les Reials Fàbriques borbòniques.
El 1702 Felip V anirà a Nàpols per prendre possessió oficialment de la ciutat i sen durà cap a Espanya un bon grup de figures de Betlem que li regalaren. La fascinació per Orient es gran i el 1732 es fundarà el “Collegio dei Cinesi“per a la formació de missioners. Emperò el que trasbalsarà definitivament l’escenari serà l’arribada de les ambaixades del soldà de Turquia i del bey de Trípoli arribades a la ciutat el 1741 i el 1743 respectivament. Les figures de la desfilada les incorporà el taller del gran Giuseppe Sanmartino i en tenim una bona mostra en el betlem de la
fundació Bartomeu March provinents en gran part de la col·lecció del duc Gatti Farina.
Es el gran moment del betlem napolità i els seus millors artistes juntament amb Sanmartino (el Misteri i els àngels de la fundació March a mes del nen amb crosses i la balladora de la tarantel-la) seran: Gori (la nena amb el llaç blau), Mosca (la vella amb goll, la castanyera i el negre nuu de damunt l’elefant) , Vassallo (galls, gallines i el mul), Di Nardi ( el vinater i els bous juntament amb la vaca que pixa), Lorenzo Vaccaro (el pagès jove) i Salvatore Franco (els musics turcs). Giuseppe de Luca s’especialitzarà en grans talls de carn fet d’argila mentre Francesco Gallo ho farà en canastres de fruita fetes en cera policromada. Els instruments musicals sortiran dels mateixos tallers dels mes grans luthiers com son els Vinaccia, Fabbricatore o Gagliano. Les joies i els guarniments dels cavalls sortiran dels tallers dels argenters Urso, Guarriniello, Imparato, Ciuffi, d’Amato, Pane, Amoroso o Romanelli. Els vestits es basaran en els dib
uixos de Pietro de Fabris que documentà els vestits de festa del camperols de les distintes comarques del Regne de Nàpols.
L’escenari del betlem napolità te dues zones ben marcades una es “la Roca”on es situarà el Misteri ( dins la cabana, l’estable o la cova) i el “diversorium” on es situarà la taverna on Josep i Maria no hi trobaren posada i que normalment es situa a la part esquerra.
ZONA DE “LA ROCA”
La Verge anirà vestida de vermell i blau, estarà asseguda i girada cap al nen Jesús.
Sant Josep vestirà de groc i marró-morat i el trobarem dret.
Els àngels, vestits tots ells de seda, seran tres com a mínim: el primer representarà la Gloria del Pare vestit de groc o daurat portarà el filacteri amb el “Gloria in Excelsis Deo”, el segon representarà el Fill i vestit de blanc durà un encenser, el tercer representarà l’Esperit Sant el seu vestit serà de color vermell i sonarà la trompeta del dia del Judici. Les posicions respecta a “la Roca” seran el primer al centre, el segon a l’esquerra i el tercer a la dreta (posicions de l’espectador).
Benino serà una figura de transició entre les dues zones del betlem i surt de l’obra d’Andrea Perrucci: “la Cantata dei Pastori ovvero il vero lume tra l’ombre ossia la nascita del verbo incarnato”. Aquest autor s’inspirarà en Benito o Benitillo dels Autos Sacramentales castellans. Es el pastoret infant que dorm al costat del seu pare (Armenzio) i que té el somni profètic de l’imminent naixement del Mesias.
ZONA DEL “DIVERSORIO”
En primer lloc hem d’esmentar la funció de calendari que fa el betlem napolità:
El carnisser o venedor d’embotits representa el mes de Gener.
El venedor de formatges o ricotta correspon al mes de Febrer.
El venedor de pollastres o animals de ploma, mes de març.
El venedor d’ous (cocover), mes d’abril.
Els promesos que portaran normalment un paner de cireres corresponen al mes de Maig. Es dona la curiositat que en els betlems rics els posen damunt el pont i els seus noms seran Neno i Nena. En els betlems pobres aniran a la part baixa del pont i els seus noms Ronzo i Riena (Oronzo, Irene).
El moliner o fariner representa el mes de Juny.
El venedor de tomàtigues correspon al Juliol.
El venedor de melons representa l’Agost.
El venedor de figues, a vegades el sembrador, serà el mes de Setembre.
El caçador o bé el vinater, mes d’Octubre.
El venedor de castanyes, mes de Novembre.
El pescador o el peixater mes de Desembre.
PERSONATGES:Ciccibacco . Directament lligat als cultes Dionisíacs o Bàquics. Es el personatge calb i grassonet de galtes vermelles que condueix un carro carregat de botes de vi que surt d’una cova i es dirigeix cap a la taverna. Lligat a una tradició pagana que perdurà fins a finals del 1700 a Aix en Provence i a Nàpols fins el 1429. Es tractava d’una processó que obria el carro carregat de botes i da
munt el qual anava Bacus repartint petits odres de vi que la gent que presenciava la desfilada anava bevent. Darrera el carro anava un seguit d’homes vestits amb pells de cabra sonant tambors i sacs de gemecs (xirimies) fent música que volia esser orgiàstica. Era la figura d’aparença simpàtica però enganyosa tal com ho es el vi.
Diable. Es el personatge que s’amaga i el joc consisteix en trobar-lo. Representa la part negativa o dolenta del betlem.
Jugadors de cartes. Son sempre parella i son coneguts com “els gats”, ja que el que es juguen no son diners sinó botelles o tassons de vi. Son igualment coneguts com els dos sants Joans i representen els solsticis de juny i desembre. A algunes zones son oncle i nebot.
El pastor de maravella. El seu nom es Miniel.lo i es el que descobreix l’àngel o l’estrella que anuncien el naixement posant cara d’espentat.
Stefania. La llegenda diu que les dones fadrines no podien visitar la Mare de Déu després del part. Stefania tenia grans desitjos de veure Jesús i per tant simularà esser casada i mare. Es presenta a la Santa Cova amb una pedra embolicada amb un llençolet simulant portar un infant. Fou tan hàbil que fins i tot aconseguí enganar els àngels de l’entrada, la sorpresa serà emperò quan en presencia de Jesús la pedra esdevé infant despertant-se amb un a gran esternut. Serà Esteva el que fa festa el dia següent de Nadal i que morirà màrtir, apedregat.
Sonadors de sac de gemecs i caramella. Son una parella de músics un de vell que toca la xirimia ( l’any que s’acaba) i un de jovenet que toca una caramella (espècie de oboe) i que representa l’any que comença. Per respecta a la Sagrada Família no porten el capell posat.
Gitana. Lligada, com a endevinadora, a les antigues sibil·les. El seu nom serà Concetta o Llúcia (capacitat de veure el futur). Durà grans arracades i una bona quantitat d’amulets per tal d’espantar el mal d’ull. Si porta una pala a la ma obrirà la processó dels venedors o artesans que representen, com ja hem explicat, els mesos de l’any. Si el que porta es un infant significarà l’amor matern. La Verge es farà gitana (emigrant) fugint a Egipte per tal de salvar el seu fill.
ALTRES ELEMENTS.
Riu i llac. L’aigua es l’element que agombola l’infant al sí de la mare que “romprà aigües” en el moment del part. Es element essencial en el baptisme.
Font. L’aigua amb la seva força i el seu córrer representarà la vida i l’amor.
Molí. Les pales del molí que no aturen son una representació del temps i el mateix temps son una recordança al treball inacabable de l’home per transformar el grà en farina i aquesta en pa, símbol de vida.
Pont. El lloc d’unió entre el que es viu i allò que es mort. Alguns betlems napolitans el dia de reis posen dotze figures de frares descalços damunt el pont per tal de simbolitzar els dotze mesos que han passat.
Pou. Lligam entre la superfície i el mon subterrani. La llegenda napolitana diu que el dia de Nadal no es pot mirar la superfície de l’aigua des de el coll de pou, i per extensió l’interior de cap recipient amb aigua, ja que podrem entreveure els morts de l’any a punt de començar.
ELS MAGS.Representaran les
tres edats de l’home: Melsion (el jove), Gaspar (el de mitjana edat) i Baltasar (el jubilat encara actiu). Seran al mateix temps una representació dels
tres continents coneguts aleshores.
Els colors dels cavalls o de les seves capes: blanc (auba), roig (migdia) i negre (nit) simbolitzaran el
recorregut diari del sol.
Algunes vegades
els continents estaran representats pels animals
sobre els quals desfilen els reis: el cavall representarà Europa, el camell Àfrica i l’elefant Asia.
La presencia de la
Reina Maga als betlems napolitans es sustenta en la llegenda de la Maga que seduïa els homes i després els tirava dins el pou.
Diu la llegenda que el dimoni no volia que Jesús nasqués i molt menys que el reconeguessin com a Messies. Siccome, aquest es el nom del diable napolità, encarregà la Maga per tal que seduís al mes jovenet dels reis i el negre Melsion acabà, com es natural, dins el pou. Però la dona sen penedeix i comunica la malifeta als altres dos reis que arribaran a temps de salvar el seu company.
La Maga, s’incorporarà al seguici i desfilarà just davant el seduït Melsion. Normalment la transportaran entre quatre esclaus encara que en el cas del betlem de la
fundació Bartomeu March, es la que va damunt l’elefant conduit pel negret (talla de cos sencer) obra de Mosca.
Finalment indicar-vos que els reis i els àngels de Giuseppe Sanmartino, del betlem March estan en procés de restauració i que molt properament s’incorporaran a la mostra.
Text:
Biel Barceló 
Aquesta és una àrea de gran interès agrícola i paisatgístic, i un dels punts, que encara es deuen conservar i preservar de forma íntegre al municipi de Palma.
.jpg)
Convento de los Sagrados Corazones: Visita a la imagen del Cristo, el claustro y la lápida que recuerda el enterramiento del corazón del Obispo sollerense Bernat Nadal. 
Font de S’Olla. Uno de los sistemas de abasto de agua para riego del valle y fuente de energía e
