ARCA demana urgentment a l'Ajuntament de Palma la suspensió de la llicència que afecta a Can Bibiloni

Preocupa a la nostra Associació les notícies que arriben sobre la intenció de no protegir per part de l'Ajuntament de Palma l'antiga fàbrica taller Can Bibiloni (C/ Aragó nº 8, cantonada c/ Fredèric Mistral) i que suposarà la demolició íntegra de l'edifici.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca la incoació com a Bé Catalogat

ARCA ha informar a l'Ajuntament de Palma que en data de 26 de setembre demanarem al departament de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca que inicias l'expedient de declaració de Bé Catalogat per a l'edifici de Can Bibiloni i que mentre es du a terme l'estudi adient s'acordin mesures cautelars de suspensió de qualsevol obra o intervenció a l'empara de l'article 23 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre.

La Llei 12/1998, de 21 de desembre, estableix a l'art. 23.3 les facultats que s'atribueixen als Ajuntaments per protegir béns culturals no declarats d'interès cultural ni catalogats. Aquestes facultats no exclouen per suposat la capacitat de la modificació puntual del planejament que suposi una adequació a la realitat: en aquest cas, la protecció adequada de Can Bibiloni de C/ Aragó num 8.

ARCA demana a Cort la suspensió cautelar per tres mesos

Per aquests motius i a l'espera de l'estudi d'aquest edifici hem demanat a l'Ajuntament de Palma la suspensió cautelar per un període de tres mesos de la tramitació de la llicència que afecta a l'antiga fàbrica taller Can Bibiloni (C/ Aragó nº 8, cantonada c/ Fredèric Mistral).

Recorregut embARCA't: “Visita al jaciment arqueològic d'Almallutx (Gorg Blau)”.

Jaume Deyà, co-director de les excavacions

ARCA visita les excavacions arqueològiques d’Almallutx

ARCA va organitzar el passat dissabte 25 d'octubre una visita a les excavacions  arqueològiques que s'estan duent a terme al que fou un antic poblament àrab a Almallutx, els anys després de la conquesta de 1229.

Jaume Deyà, co-director de l’excavació, ens mostrà el avanços i nous èxits assolits en la tercera campanya d'excavacions. Així mateix, es va fer un recorregut per tot l'espai del poblat que no està cobert per les aigües, visitant part de l'entramat del poblat, balma d'enterrament, mesquita i cementiri. També, gracies a que el nivell de l'embasament estava bastant baix, es varen poder visitar els santuaris talaiòtics.

Grup d'ARCA, seguint les explicacions devora el Gorg Blau

Tot el material obtingut s’analitza i estudia al casal de Can Xoroi (Fornalutx), desprès les peces seran restaurades al Museu de Mallorca, on es destinarà una vitrina per a les troballes del jaciment i l'explicació de l’ocupació àrab d’aquest indret. 

Taula rodona: "La conservació dels convents i monestirs de Mallorca".

DIMECRES 29 D'OCTUBRE A LES 19'30H

TAULA RODONA

"La conservació dels convents i monestirs de Mallorca".

Participen:

- Margarita Novo Malvarez, professora del departament de Ciències Històriques i Teories de les Arts de la UIB.

- Mn. Nadal Bernat Salas, vicari Judicial de la Diòcesi de Mallorca.

- Aina Pascual Bennàsar, historiadora especialitzada en covents de clausura femenins de Palma.

- Rosa Planas Ferrer, escriptora, filòloga i investigadora.

- Mn. Josep Amengual Batle, doctor en Teologia i en Història i ex-superior general de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors.

- Neus García Iniesta, arquitecta especialitzada en Patrimoni Històric.

- Guillem Daviu Pons, cap de servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

Modera: Josep Masot Tejedor, vicepresident d'ARCA

Lloc: Monestir de la Purissíma Concepció (antic convent de les Caputxines). Entrada C/ de les Caputxines, 14 (Palma).

Organitza: ARCA

Col·labora: Monestir de la Purissíma Concepció.

ARCA ha participat en la XI Trobada en defensa del Patrimoni Cultural al Cabanyal de València

XI TROBADA EN DEFENSA DEL PATRIMONI CULTURAL

17, 18 i 19 d'octubreValència

Organitzada per l'entitat SOS Monuments (Barcelona)

Vicenç Gallart

Amb la participació de Ciudadanos por la Defensa del Patrimonio de Valladolid (Jorge Herreros), Asociación Histórica Retiro Obrero, de Sevilla (Basilio Moreno), Amigos del Patrimonio de Segovia, Associació d'Amics del Castell de Montjuic, de Barcelona (Carme Fusté), Ben Baso, de Sevilla (Ana Avila), El Arca de Noé, de Burgos i ARCA (Benet Bohigas i Xavier Terrasa).

Ens va rebre a l'estació de tren del Cabanyal Vicenç Gallart, vicepresident de l'Associació de Veïns del Cabanyal, qui ens va fer una introducció dels 16 anys de lluita que porta la Plataforma Salvem el Cabanyal. Posteriorment, anarem fins al carrer Sant Pere, 83, on ens va rebre l'arquitecte i activista Francisco “Tato” Herrero qui ens explica l'evolució històrica i urbanística del barri. També poguerem compartir espai i experiències amb una de les portaveus de la Plataforma Salvem es Cabanyal, Maria Villora.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Francisco "Tato" Herrero

La zona es constitueix pel Cabanyal, Canyamelar i Cap de França, històricament, durant el segle XVIII es coneixia com a Poble Nou del Mar i fou un municipi independent de València fins a 1897. Aquesta zona va evolucionar gràcies al port del Grau, on la majoria de població eren persones que treballaven al port o a la mar, com ara pescadors.

A finals del segle XVIII, només hi havia dues fileres de cases, el que a dia d'avui es coneix com els carrers de Sant Pere i Lluís Despuig. En aquesta zona es comencen a construir les primeres barraques, degut a que a la zona nord hi havia horta i al sud hi havia la mar.

Durant el segle XIX, en un període de 50-60 anys, degut a les obres d'ampliació del port de València i les corrents marítimes es comencen a acumular sediments davant la costa del Cabanyal i el barri anirà creixent progressivament cap al sud.

El creixement del Cabanyal en direcció sud o la mar s'atura a finals del segle XIX, quan es construeix la línea ferroviària davant la mar per a transportar mercadèries fins al port de València. Llavors, es perd el contacte físic amb el litoral. L'evolució urbanística canviarà de sentit i es desenvoluparà cap al nord, a la zona d'horta. En aquesta època es calcula que al Cabanyal hi vivien unes 14.000 persones, un 7% de la població de València. 

A partir del 1939, es construeixen entre les vies ferroviàries i el litoral una zona d'infraestructures per a la insdustria pesquera i es construeix un balneari.

Les franjes de color, marquen els solars que són propietat
de l'Ajuntament de València

Durant la Guerra Civil fou un barri partidari a la República i fou greument castigat pels bombardetjos de l'aviació.

El projecte d'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez és molt antic, s'ha contemplat durant tot el segle XX d'arribar de València fins a la mar, com a via alternativa a l'avinguda del port. Durant el franquisme hi va haver en tot moment aquesta amenaça, el que provocava una inseguritat jurídica i urbanística.

A partir de 1975, canvia el Pla General d'Urbanisme i es passa de 4 plantes permeses a un total de 9, el que provocà que la població augmentès fins als 35.000 habitants, una forta densitat, si tenim en compte que actualment resideixen 20.000 habitants.

A l'arribada de la democràcia, un cop s'havia desmantellat la línea ferroviària que anava fins al port de València, els veïnats demanen infraestructures públiques i en aquell espai es construeix un parc i un poliesportiu, que també en certa manera faran de barrera cap a la mar, ja el parc es construeix en altura i afecta a un total de 6 travessies que veuen el seu pas cap a la mar tallat.

URBANISME

Les primeres construccions del Cabanyal al segle XVIII foren barraques de dos aiguavessos, però els repetits incendis que hi va haver durant els segles XVIII i XIX, feu que a l'any 1875 es prohibís la seva construcció.

Parcel·les de diferents tamanys

Aquestes barraques es construïen en parcel·les de 7 metres i es deixava una distància de 1'50 metres entre cada una d'elles, que servia com a passadís o espai de servidumbre, per si s'havia de reparar el sostre de les barraques o altres tasques de manteniment i conservació.

Un cop, a mitjans del segle XIX, es comencen a substituir barraques per cases, aquestes noves edificacions, respecten els 7 metres de la parcel·la on havia la barraca. Però, ens trobem el cas que una famíla tenia dos descendent, llavors la parcel·la es divideix en dos i per aquest motiu trobem parcel·les o cases que són la meitat de les veïnes. La Plataforma Salvem el Cabanyal a part de vetllar per la conservació integra del barri, ha al·legat aquest punt de les parcel·les com a imprescindible, per a entendre el Cabanyal tal i com és, ja que l'Ajuntament argumenta que hi pot haver un mínim i màxim per parce·la, però aboguen per respectar el tamany original de les parcel·les.

Normalment, el 15% de la superfície d'aquestes cases, es dedicava a pati.

Els arquitectes Victor Gonsalves i Àngel Romaní estan considerats com a els responsables de la construcció de les 2/3 parts del Cabanyal durant el segle XIX i els que elaboraren un cert plà urbanístic.

CAMPANYA SALVEM EL CABANYAL

Maria Villora, portaveu de la Plataforma Salvem el Cabanyal,
junt amb Salvador Tarragó (SOS Monuments)
i Benet Bohigas (ARCA).

La idea d'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez per tal d'unir València amb la mar és un projecte ja contemplat entre finals del segle XIX i principis del XX. La projecció de l'avinguda ha estat molt lenta, inicialment havia de ser un passeig, però finalment s'ha convertit amb una avinguda amb un fort tràfic rodat intens de vehicles.

El PGOU de l'any 1988, no va deixar aquest assumpte resolt, degut a que si es projectava l'ampliació de l'avinguda en direcció a la mar, dividia el barri en dues parts i rompia la convivència i harmonia de la qual han gaudit els veïnats.

El 1993, la Generalitat Valenciana declara el barri com a Bé d'Interès Cultural, però l'Ajuntament de València s'oposa.

El 1998 l'associació de veïns comença a moure aquest assumpte davant els tribunals, per evitar que el planetjament urbanístic es dugui a terme i destrueixin un total de 1.600 habitatges.

Solar esbucat i habitatge típic del barri al fons

L'any 2000, la Plataforma Salvem el Cabanyal acudeix al Ministeri de Cultura perquè es faci respectar la declaració de BIC, però el Ministeri argumenta que no tenen competències en temes d'expropiació.

Llavors, inicien una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i els hi donen la raó, però el Govern Central recorre davant el Tribunal Suprem i la Plataforma Salvem el Cabanyal torna a guanyar. Llavors, a l'any 2009, el Ministeri de Cultura avala la protecció del barri del Cabanyal i li diu a l'Ajuntament de València que ha de protegir i no destruir a la construcció d'una gran avinguda.

A l'abril de 2010, en un interval de temps entre que no arribava l'ordre ministerial, entre la maquinària destructiva al Cabanyal i en una setmana enderrocaren entre 15-20 cases. Aquest és el moment, quan el Cabanyal apareix a totes les televisions nacionals, tot i que ja portaven 12 anys de lluita.

Tot i les sentències judicials en contra, l'ordre ministerial en contra, l'opinió d'arquitectes i urbanistes en contra i de gran part de la població, l'Ajuntament de València continua en voler dur a terme aquest projecte. I per aquest motiu, tot i no haver diners,ha presentat una modificació del Pla, però la idea és la mateixa, destruir menys superfície. En aquests moments, estan en fase d'al·legacions i posteriorment s'haurà de debatre al Ple de l'Ajuntament.

Exemple de bellesa arquitectònica

Un cop aquí, s'haurà d'esperar la decisió de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i del Ministeri de Cultura. 

CONFLICTE SOCIAL 

La Plataforma Salvem es Cabanyal porta 16 anys de lluita que no són uns altres que per conservar un barri tradicional i popular amb una personalitat molt especial, des del punt de vista urbanístic, com social.

Aquests dies i fins a dia 2 de novembre, es fan jornades de portes obertes, on un total de 15 cases estan obertes al públic per poder veure exposicions, mostres, projeccions, etc sobre la vida del Cabanyal.

La reivindicació continua

Degut a l'amenaça constant de la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, la part central del barri s'ha anat degradant. Molts de veïnats han abandonat casa seva i aquestes presenten un mal estat de conservació, però en alguns casos, veïnats valents han decidit quedar-se i aportar pel seu habitatge i en definitiva el seu barri.

Fa devers 20 anys va entrar la droga i població marginal al Cabanyal. Degut a que els veïnats han anat abandonant casa seva, l'Ajuntament de València ha comprat propietats a preu molt baix i ha traslladat a viure en aquestes cases població marginal i excluida socialment. Molts d'aquests habitatges no presenten cedul·les d'habitabilitat, ni aigua, ni llum, però l'Ajuntament els hi presta i la degradació d'una zona del barri i el conflicte social entre veïnats és cada cop més patent, degut a que no és pràctiquen polítiques d'integració social i tampoc es donen llicències per a resturar les cases.

Festa de Tardor d'ARCA

El passat dijous 16 d'octubre ARCA va celebrar la Festa de Tardor, on convidarem a amics, simpatitzants i socis de l'entitat a la nostra seu del carrer de Can Oliva.

Fou una vetllada que aprofitarem per a guardonar a dues persones que han treballat durant molt de temps i amb una trajectòria professional incansable en la defensa i difusio del patrimoni cultural de la nostra terra.

De la historiadora Elvira González Gozalo destacarem la magnífica labor de tota una vida dedicada a la recerca de la veritat de la nostra història mallorquina el que fa d'Elvira González un referent insubstituïble pels que estimen el nostre llegat patrimonial.

Del fototògraf Donald G. Murray destacarem els anys dedicats a la seva feina acurada i minuciosa han permès la divulgació d’elements patrimonials i culturals entre la nostra societat. Gràcies a les seves fotografies, tots hem estat més a prop del patrimoni cultural d’aquestes illes i hem après a identifircar-lo i a respectar-lo com es mereix.

Festa de tardor

Elvira González. Foto: Jaume Llabrés.

ARCA celebra avui dijous dia 16 d'octubre a partir de les 19'30h la FESTA DE TARDOR on convidem a tots els socis i simpatitzants de l'entitat perquè puguin venir a la nostra seu, situada al carrer de Can Oliva, 10.

En aquest acte, aprofitarem per a guardonar a unes persones que per la seva feina i tracjectòria han ajudat a la conservació i preservació del patrimoni cultural. Ens referim a la historiadora Elvira González i al fotògraf Donald Murray.

Donald Murray. Foto: Aina Pascual.

Vos esperem!!!!

La Plaça Weyler: Una altra plaça robada

Totalment ocupada per terrasses de bars i per tant privatitzada

Un nou tendal de lames de fusta que dificulta la visió del Gran Hotel  i ha desaparegut un banc públic com a mínim

Un problema general a tota la ciutat

Una vergonya a la que no tan sols no s’ha volgut posar remei, si no que sembla que des de la gestió de la responsable municipal en matèria de terrasses la voluntat és d’anar creant un problema cada vegada major.

Hem perdut la Plaça d’en Coll i multitud de petites placetes del centre. Tot per culpa d’una ordenança nefasta que no posa límits objectius d’ocupació.

La ciutadania va recuperar espai per caminar robant-li als cotxes i ara aquest espai recuperat s’ho han quedat les terrasses. I per tant els negocis privats, que moltes vegades abusen.

ARCA vol manifestar per enèsima vegada que no estam en contra de les terrasses. Estam en contra dels abusos. I de la mala gestió. 

Ara un tendal de lames de fusta, i per tant molt més difícil de moure, possat a la plaça 

Weyler envaeix encara més la plaça , abans utilitzada per una única terrassa, ara ocupada gairebé totalment.

Els bancs han desaparegut

Els bancs disposats  inicialment per poder contemplar l’entorn patrimonial entre els quals el millor modernisme de l’illa, han desaparegut. Tan sols en queda un. Desapareguts per posar terrasses, és clar.

ARCA s’ha cansat de demanar:

·   Que es limiti l’ocupació de l’espai públic per fer compatible l’ús de la ciutadania i els negocis privats. El debat és molt més ampli que parlar d’un tant per cent d’ocupació, com ve demanant el grup MES.

·  Que tot el mobiliari, inclosos els para-sols se recullin dins l’establiment quan estigui tancat. Això impediria els abusos i la sensació de magatzem de l’espai públic.

·   Que tan sols es permetin para-sols i no tendals, igual que fan a Cort, per a que sigui un element molt menys impactant i se puguin moure per ser retirats.

·   Que es prioritzi el criteri estètic i patrimonial de futur  i no els criteris econòmics de curta mira.

·   Que s’evitin tots els cartells afegits a les terrasses que envaeixen encara més física i estèticament l’espai assignat per les terrasses.

La resposta de la regidora amb la qual hem mantingut converses i a la qual hem proporcionat idees i propostes, ha estat nul.la o la contrària a la desitjada. 

Recorregut embARCA't: “Binissalem des de l'aire. Tocam el cel amb un dit!”

Vista de Binissalem des de la torre-campanar

El passat dissabte 11 d'octubre ARCA va organitzar un recorregut embARCA't titulat: “Binissalem des de l'aire. Tocam el cel amb un dit!”, dirigit per Maria Coll i Borràs, llicenciada en Història de l'Art i divulgadora del patrimoni.

Des de la plaça de l'Església explicarem l'evolució del campanar, símbol de Binissalem, varem fer una lectura, una breu explicació de l'evolució de les distintes fàbriques de l'església, així com una explicació de l'espai urbà de la plaça. Finalment pujarem al campanar, fins a arribar a les campanes i des d'on poguerem veure unes magnífiques vistes de Binissalem i dels seus voltants.

Can Bibiloni, un edifici de l’arquitecte Gaspar Bennàzar a punt de desaparèixer per la insensibilitat que impera i juga en contra del patrimoni històric

Can Bibiloni, en el carrer d'Aragó: Un edifici importantíssim per a l'Eixample de Palma. Un vestigi del seu passat industrial

Obra destruïda de Gaspar Bennàzar n’hi ha molta; la darrera, El Pont des Tren. Ara es vol destruir Can Bibiloni

De manera incomprensible, i malgrat els esforços que ARCA ve desenvolupant des de fa ja dues legislatures, no es vol conservar ni tan sols la façana d’aquest immoble singular.

Si finalment es concedís la demolició de Can Bibiloni, se consumaria una pàgina més en contra del patrimoni del S. XX, sempre maltractat i fins i tot ara mateix.

La darrera destrucció d’una obra de Bennàzar va ser el Pont des Tren. Davant la indignació de la ciutadania.

Des d’ARCA pensam que la ciutadania pot reviure la mateixa sensació d'indignació si es destrueix Can Bibiloni.

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma i als tècnics de Patrimoni que també tenen el seu paper en aquesta decisió, sensibilitat real cap al patrimoni, especialment cap al més humil i per tant més en perill.

Que reconsiderin la seva postura, pel bé de l'Eixample i de la Ciutat

L'Eixample de Palma. Una zona que ha patit el maltractament, degut a l'urbanisme excesiu i a les poques eines de protecció que s'han aplicat. És una zona que encara, no ha rebut el reconeixement històric i cultural que es mereix, i només es recordada per destruir els seus encants arquitectònics, estam ben arreglats.

Descripció de Can Bibiloni: un vestigi industrial de primera magnitud

L’edifici de Automóviles Bibiloni és de 1928 i combina elements clàssics amb altres que recorden l'estètica maquinista. Ens hem de situar en l'època, per comprendre l'entusiasme que provocà el futurisme i el maquinisme. El carrer d'Aragó és un dels millors exemples de l’eixample ciutadà, sorgit després de la demolició de les murades: no ens ha de sorprendre que en aquest carrer s'establís el local d'Automóviles Bibiloni que, des de 1928 ocupa un lloc de privilegi en aquest carrer.

El conjunt integra diversos espais: a la planta baixa, mirant al carrer d'Aragó, es troba la botiga; damunt hi havia l'habitatge dels propietaris i, en profunditat es desenvolupa un ampli garatge.

La façana té molta gràcia, perquè juga amb elements clàssics i moderns, representa l'estètica maquinista de principis del s. XX. Els elements més tradicionals són el frontó, que remata l'edifici on es llegeix la data de construcció (1928) i els relleus que sobresurten i que segueixen el model grec. El mateix es pot dir dels permòdols (mènsules) i motllures amb motius en espiral que ens recorden les decoracions dels mobles de l'època.

Errada al planetjament, no subsanat mai

Per una errada al planetjament de 1994, no va ser inclosa la protecció del que queda de Can Bibiloni: Les façanes principal i lateral i l'habitatge superior. Les cotxeres varen ser esbucades fa uns anys i els solars ja han estat construïts.

Aquesta errada que arrossegam des de 1994, no s’ha volgut subsanar en tots aquests anys. I ara el perill és imminent.

ARCA DIU: ATUREM LA DESTRUCCIÓ DE CAN BIBILONI

ARCA torna a participar al programa "Viu la Cultura"

ARCA torna a participar en el present curs 2014-15 al programa "Viu la Cultura", que desenvolupa la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

El programa s'adreça a centres educatius i en el cas d'ARCA oferim dos itineraris culturals per a alumnes de 4rt d'ESO o Batxillerat:

- Palma gòtica i modernista.

- Ruta del desembarcament de Jaume I.

Més informació a: http://viulacultura.com/activitats.php?illa=1&cat=9&act=207

Assemblea General d'ARCA

Per acord de la Junta de Govern, us convoc a l’Assemblea General, amb caràcter ordinari i extraordinari, que s’ha de celebrar dijous, dia 9 d'octubre de 2014, a les 19,30h en primera convocatòria i a les 20,00h en segona convocatòria, amb el següent

ORDRE DEL DIA (sessió ordinària)

1. Presentació i aprovació, si convé, de la Memòria d’Activitats de l’any 2012-13.

2. Presentació i aprovació, si convé, de l’Estat de comptes 2013-14 i del Pressupost per 2014-15.

3. Pla d’actuació exercici 2014-15.

4. Propostes de Soci d’Honor de la Junta de Govern i dels socis, si n’hi ha. Nomenament.

5. Torn obert de paraules.

6. Lectura i aprovació de l’acta o nomenament de dos socis per aprovar-la.

ORDRE DEL DIA (sessió extraordinària)

- Eleccions Junta de Govern bienni 2014-2016.

- Candidatures.

- Elecció (si hi ha més d’una candidatura).

- Proclamació de la Junta electa.

- Línies bàsiques del programa d’actuació.

El secretari de l’Associació

Palma, 16 de setembre de 2014

NOTES:

- Els Socis d’Honor poden proposar-se d’acord amb els Estatuts (article 10) per 20 socis conjuntament. Les propostes haurien d’arribar un dia abans, almenys telefònicament, a l’Associació.

- Probablement se celebrarà l’Assemblea en segona convocatòria, a les 20,00 h.

- Les candidatures es poden presentar a la Secretaria amb dos dies d’antelació. DEMANAM LA PARTICIPACIÓ DELS SOCIS I SÒCIES, ATESA LA IMPORTÀNCIA DELS TEMES QUE S’HAN DE TRACTAR.

ARCA s'ha adreçat directament als representants polítics perquè impulsin inversions en matèria de patrimoni cultural

El Patrimoni és un sector estratègic

ARCA proposa als governants que considerin als pressupostos la inversió en conservació de Patrimoni com a una inversió en un sector estratègic

Ara que els pressupostos tant de la Comunitat Autònoma com de l’Estat estan aprovant-se per a l'any 2015

Ens trobem davant un moment capdal, on s'estan discutint els Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma i de l'Estat. ARCA ha decidit adreçar-se personalment i per escrit a cada un dels representants polítics al Parlament de les Illes Balears (PP, PSIB i MES), Congrés dels Diputats (PP i PSOE) i Senat (PP i PSOE) perquè impulsin inversions reals en matèria de Patrimoni Cultural.

Peticions al Parlament de les Illes Balears

ARCA proposa als grups parlamentaris de les Illes Balears la inversió en una sèrie de projectes concrets, amb un llistat llarg del qual destaquem els següents projectes:

·        Restauració i rehabilitació de Can Weyler (conveni amb el Consell de Mallorca).

·      Restauració i rehabilitació de les Torres del Temple o Torres de Gumara i dotació per a Museu (conveni amb l'Ajuntament de Palma).

·      Restauració i rehabilitació de Can Serra (Palma).

·    Restauració i rehabilitació del Convent dels Mínims (St. Francesc de Paula) de Campos.

·        Arxius històrics.

Peticions a Madrid

Als parlamentaris del Congrés i del Senat en torn dels Presssuposts Generals de l'Estat del següent tenor, els hi hem fet arribar que trobam a faltar inversions en el camp del Patrimoni Cultural i de la recerca o I+D+I dedicada al patrimoni cultural, no només de les Illes Balears sinó de tot l'Estat.

També feim arribar un llistat bastant extens de peticions d’intervencions concretes.

El Patrimoni Cultural com a font de riquesa econòmica

ARCA sempre ha pensat que el Patrimoni Cultural hauria d'estar entre les activitats prioritàries per a l'economia. El patrimoni cultural pot ser un motor més de l'economia. La seva conservació i restauració impliquen diversos sectors productius, activitats professionals, petits i mitjans empresaris, artesans i especialistes en la matèria. Així mateix el manteniment del patrimoni cultural, a més de complir una obligació legal, significa posar a l'abast de tota la societat un actiu més per:

a) Conèixer la nostra història i les bases culturals del lloc on ens trobam.

b) Diversificar l'activitat turística introduint nous elements visitables, nous productes turístics.

c) Trobar i afavorir noves possibilitats d'ocupació per a professionals, autònoms i treballadors qualificats.

Les administracions es presenten immobilistes i equivocades a l'hora de conservar el Patrimoni Cultural

Recorregut embARCA't: “Binissalem des de l'aire. Tocam el cel amb un dit!”

Vista de la plaça de Binissalem des del campanar.
Foto: Vicenç Matas.

Dissabte 11 d'octubre a les 9'45h

“Binissalem des de l'aire. Tocam el cel amb un dit!”, dirigit per Maria Coll i Borràs, llicenciada en Història de l'Art i divulgadora del patrimoni.

sortida: Amb tren des de l'estació intermodal de Palma. Preu bitllet anada i tornada: 4'30€.

preu: 5€ socis i estudiants

         8€ no socis

Des de la plaça de l'Església explicarem l'evolució del campanar, símbol de Binissalem, en farem una lectura, una breu explicació de l'evolució de les distintes fàbriques de l'església, així com una explicació de l'espai urbà de la plaça. Finalment pujarem al campanar, fins a arribar a les campanes.

INSCRIPCIÓ PRÈVIA, PLACES LIMITADES

ARCA ha presentat al·legacions al reglament de desenvolupament d´ordenació i ús del sòl que afecta a Mallorca

Després d'una reunió que el president d'ARCA va mantenir el passat 25 de setembre amb el Departament d'Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca varem decidir presentar al·legacions aquesta setmana reglament de desenvolupament d´ordenació i ús del sòl que afecta a l'àmbit territorial de Mallorca.

ARCA ha argumentat en les seves al·legacions els següents punts:

1. Cal remarcar i deixar constància de la importància de l'article 10 LOUS (Llei Orgànica de l'Ús del Sòl) quan preveu la prevalença de la protecció del patrimoni històric i cultural i del medi ambient.

2. Connexió amb la normativa autonòmica “para-urbanística” o “paral·lela a l'ordenació territorial”.

En aquest sentit s'ha de reivindicar el Pla Territorial de Mallorca com a norma territorial vinculant a tot el territori insular, amb les adaptacions que calgui fer d'acord amb la LOUS.

Seguidament proposam una sèrie de modificacions en determinats preceptes redactats en el Projecte aprovat inicialment. Després de cada proposta aportam l'argumentació que estimam més adient, sempre en el sentit d'afavorir la millor conservació i gaudi del patrimoni cultural en la part que podríem dir immoble, en el qual hi té incidència directa el Reglament projectat.

3. A l'article 15. Paisatge i patrimoni cultural

A l' apartat 2 d'aquest article cal afegir: “patrimoni cultural, estigui o no declarat”.

A l' apartat 3 d'aquest article cal substituir: “han d'afavorir, en primer lloc, la conservació dels immobles” per ”estratègies de conservació, restauració i rehabilitació, per aquest ordre”.

La normativa urbanística no pot “substituir” la normativa de patrimoni cultural però és important que es mostri una coordinació més estreta.

4. A l'article 45. Règim urbanístic del subsòl

ARCA pensa que cal afegir: “En qualsevol cas no es deriva cap obligació d'indemnitzar o de compensació a per l'Administració urbanística competent quan, d'acord amb la legislació de patrimoni històric, s'ordenin intervencions arqueològiques, bé per trobar-se dins zona arqueològica o conjunt històric, bé per troballes casuals que s'han de comunicar a l'Administració”

El règim del patrimoni arqueològic de la LPHIB queda així respectat adequadament (recordem cas STSJIB Bastió de Berard).

5. A l'article 59. Regulació dels usos

Proposam la supressió a l'apartat 2 sobre ús turístic i 2.2. ús d'allotjament turístic tota referència àmplia a tipus d'allotjament que no tenen les característiques turístiques, és a dir, que no tenen serveis connexos o complementaris (neteja, alimentació, etc). Aquest configuració de l'ús turístic i de l'ús d'allotjament turístic, indirectament o directa, atempta contra els propietaris i contra el deure/dret de conservació dels immobles.

6. Subsecció 2a. Determinacions dels plans generals; Article 65 Determinacions del pla general

Proposam afegir un punt o apartat en aquest o un article adient:

“El Pla General ha de preveure expressament les línies mestres d'ordenació urbanística coordinada amb les declaracions de conjunts històrics, zones arqueològiques, jardins històrics, llocs històrics, llocs d'interès etnològic o zones paleontològiques del municipi. A tal efecte ha de preveure el Pla Especial de Protecció adient o, excepcionalment i de forma motivada, les normes urbanístiques que l'han de substituir o n'han d'avançar la regulació”.

S'ha de coordinar adequadament la protecció patrimonial amb l'urbanística i aquesta és tasca dels municipis (en tant tramiten i de vegades aproven planejament) i del Consel de Mallorca (que també pot tramitar i aprovar planejament).

7. A l'article 115. Zona de serveis portuaris

En els casos de zones de serveis portuàries, necessàriament imbricades en la trama urbana o en els terrenys urbans, urbanitzables o no urbanitzables (no guanyats a la mar), l'Autoritat urbanística, sigui el municipi, sigui el Consell de Mallorca, ha de dur a terme una anàlisi d'impacte paisatgístic específic tenint en compte l'ocupació de costa, de servituds, de mar i, si n'és el cas, la preexistència de nuclis antics

8. A l'article 109. Determinacions específiques dels plans especials d’ordenació d’elements o conjunts protegits per la legislació sobre patrimoni històric

En aquest o altres preceptes destinats a plans especials de protecció s'han de preveure:

• la denominació correcta: Pla Especial de Protecció
• l'exigència d'aquestes característiques sempre que hi hagi connexió amb la legislació de patrimoni (conjunts històrics, jardins històric, llocs històrics, llocs d'interès etnològic, zones arqueològiques, zones paleontològiques)
• l'obligació de formar -inseparablement al PEP- un Catàleg d'acord amb els articles 36 i 39 de la LPHIB.

Les determinacions d'aquest PEP han d'incorporar necessàriament:

• un diagnòstic de la situació de partida, amb descripció dels béns immobles declarats

Estudi tipològic

memòria d'elaboració del catàleg i fitxes detallades per elements amb característiques que permetin la descripció i intervenció d'aquests elements.

En casos excepcionals, justificació expressa de cada substitució d¡'immobles que contribueixi a la conservació del conjunt o agrupació d'immobles (art. 39.3 LPHIB)

Recordatori exprés de que es considera zona arqueològica qualsevol espai de subsòl suceptible d'estudi arqueològic en casos de: monuments, conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics i llocs d'interès etnològic.

9. A l'article 187 (Capítol V de normes d'aplicació directa).

Afegir “tots els projectes d'instal·lacions, construccions i edificacions, s'han d'adaptar, en allò bàsic, a l'espai físic, el paisatge i el medi ambient en que se situïn”.

10. A l'article 188. Normes d’aplicació directa en els llocs o grup d’edificis històrics o tradicionals

El text actual prescriu:

“Les construccions en llocs immediats o que formin part d’un grup d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic típic o tradicional, siguin o no objecte de protecció o catalogació específica per la legislació sectorial de protecció de béns de valor cultural,...”

Proposam substituir allo marcat per “siguin o no objecte de declaració o catalogació per l'administració municipal o per la insular o en el ámbit de la legislació sectorial de protecció de béns culturals ....”

11. A l'article 190. Vinculació de les normes d'aplicació directa al planejament i als actes d'intervenció.

Proposam substiuir al títol:”Vinculació del planejament i els actes d'intervenció a les normes d'aplicació directa d'adaptació ambiental, paisatgística, tipològica i visual”.

Nou apartat 4 de l'art. 190: “Qualsevol tècnic projectista i qualsevol autoritat urbanística pot demanar -abans de presentar o aprovar el projecte- el parer d'un òrgan especialitzat en matèria de patrimoni cultural o paisatgístic o visual. Si aquest òrgan no existeix al municipi pot acudir a la Comissió Insular de Patrimoni Històric”.

Nou apartat 5 de l'art. 190: “Qualsevol tècnic projectista o tècnic que emeti informe sobre una llicència o autorització sota la seva responsabilitat professional ha de tenir en compte aquestes normes d'aplicació directa i ha de constar en la Memòria urbanística o en la Fitxa urbanística una menció expressa a aquests articles. En cas que consideri que no té els elements suficients per emetre el seu judici professional ho ha de fer constar i ha de demanar que es suspengui el procediment per aplicar l'apartat anterior”.

Aquestes normes constitueixen una tradició de l'urbanisme espanyol que els tribunals ha ratificat, sempre que hi hagi informació tècnica adequada. Són d'aplicació directa, o és, independent del planejament. Aquesta proposta pretén reafirmar aquesta importància i constituir un toc d'atenció als professionals que subscriguin projectes -primers responsables- o emetin informes. És una garantia més de la protecció paisatgística i patrimonial que no depèn de formalismes.

12. A l'article 339. Deures legals d'ús, conservació i rehabilitació.

Proposam suprimir aquí el terme “rehabilitació” i si de cas substituir per “restauració”. Conservar i restaurar són operacions admissibles en general amb béns culturals, sota el control pertinent. La rehabilitació implica un ventall d'intervencions massa ampli i divers, admissible només en casos concrets i sota la premissa de la màxima conservació possible.

13. Articles 348 a 352. Sobre la ruïna dels edificis.

La ruïna ha estat una figura tradicionalment “odiosa” en l'urbanisme espanyol i balear. Normalment emprada com a un subrefugi per desnonar llogaters incòmodes o antieconòmics o com un medi facilitador d'altres operacions de demolició o destrucció.

En aquest sentit la ruïna pot ser provocada i constiuir un delicte o una conducta greument antisocial i contrària al patrimoni cultural.

En primer lloc avui en dia no hi ha ruïna tècnica sinó ruïna econòmica.

El Reglament projectat és poc decidit en aquest camp. No preveu cap cautela contra la declaració de ruïna contra els posseïdors, llogaters o persones interessades. Tradicionalment s'ha dit que la ruïna és un concepte fàctic i reglat. Això no obstant l'Administració no pot continuar inerme als canvis socials.

Per una altra part les cauteles en casos de ruïna que afecta a béns culturals han d'ampliar-se a:

- Béns integrants del patrimoni històric (en el sentit que ja preveu la LPHIB, articles 1, 23 i 24).

- Béns declarats o catalogats localment o municipalment (en un Catàleg d'Elements de PH, per exemple).

Això almenys oferiria una petita salvaguarda a aquests casos en els que també s'afecta patrimoni cultural “no declarat” però INTEGRANT DEL PATRIMONI HISTÒRIC balear o local.

Per altra part la declaració de ruïna no ha de paralitzar en cap cas les ordres d'execució de conservació prèvies (no hauria d'incoar-se expedient de ruina si hih a ordres de conservació prèvies) ni tampos els expedients sancionadors o de disciplina urbanística.