Alegria a ARCA pel manteniment dels hospitals

La ciutadania, i ARCA també, han ajudat a obrir els ulls dels qui governen

ARCA ha participat activament en el treball ciutadà per a la conservació d’aquests dos elements sociosanitaris fonamentals, posant en valor la història dels dos hospitals més antics de les illes.

Val la pena insistir des de la ciutadania en defensa dels interessos generals i obrir els ulls de qui governa per a que torni enrere decisions absurdes com la que es pretenia.

Diumenge mateix, fa tres dies, ARCA va organitzar una visita als exteriors del Joan March incidint en el seu manteniment.. També va organitzar el passat més de juliol amb el títol “ARCA defensa els hospitals: un patrimoni viu” un cicle de conferències molt interessant i amb molta assistència sobre els valors històrics i assistencials dels dos hospitals. El General amb més de 500 anys de història i el Joan March que representa una història més curta però ben intensa que inclou fets fonamentals dins la lluita mèdica contra les malalties infeccioses i part important en la repressió durant la guerra civil.  El cicle organitzat per ARCA va tenir la participació dels metges Bartomeu Togores i Francesc Albertí, les investigadores  Bàrbara Suau i Caterina Garcies i l’historiador Gaspar Valero.

Ara ARCA continuarà treballant per a que els edificis i les investigacions sobre la història d’aquests dos hospitals es posin en valor i per a que el seu rastre com testimoni viu ens ajudi a entendre-la i continuar–la.

Diumenge passat, visita d’ARCA als exteriors de l'hospital Joan March

Doble objectiu: Defensar els hospitals i conèixer la història

ARCA, va organitzar ahir diumenge una visita als exteriors de l’Hospital Joan March i conèixer la història del conjunt d’edificis que conformaven una petita comunitat organitzada.

La visita tenia un rerefons important que és la col·laboració d’ARCA  en la lluita per la conservació dels hospitals més antics de Mallorca: el Joan March i el General de Palma.

Trenta persones passejaren entre els edificis i reberen les explicacions de Bàrbara Suau i Bartomeu Togores

Bàrbara Suau, mestra i investigadora sobre la història de Bunyola, responsable de la revista Es Castellet, va desgranar els detalls del projecte, construcció i funcionament d’un hospital concebut en un primer moment per a homes malalts de tuberculosis i que amb els esdeveniments econòmics i socials de les dècades dels anys 20 als 40 del S. XX, va acollir nines i nins a més d’homes i dones també d’altres malalties infeccioses. Bàrbara contà com per a les persones de Bunyola era un lloc estigmatitzat i no volien tenir contacte per por al contagi. Va relatar anècdotes extretes de les seves entrevistes a usuàries i treballadores. També relatar el trist paper de l’Hospital durant la guerra civil.

Bartomeu Togores, metge de l’hospital des de 1985, cap de servei d’Ortogeriatria, relatà la incidència de la tuberculosi a Espanya durant els anys 30 i 40, el mètode de contagi i els tractaments. Cada persona podia contagiar altres 15 durant un any. La propagació de la bactèria era a través de l’aire i l’aïllament era la única manera d’evitar-ho.

El Dr. Togores explicà l’evolució dels serveis mèdics d’acord amb l'evolució de la societat de Mallorca fins al dia d’avui en que és un hospital imprescindible pel que s’anomena atenció sociosanitària. La realitat és que cada vegada hi ha més persones d’avançada edat que necessiten tractament de recuperació d’ictus o rehabilitació articular per fractures. A més als dos hospitals sociosanitaris de Mallorca: el General i el Joan March (tots dos amb anunci de tancament) duen endavant d’altres programes com d’atenció a depenents de l’alcohol:UPRA, o el de cures pal·liatives que suposa un 15% de l’activitat hospitalària.

El cost d’un llit al dia al Joan March és entre 3 i 4 vegades més econòmic que a Son Espases, per això la seva funció es fonamental a l’entramat sociosanitari. Aquelles persones convalescents de llarga duració que no necessiten una atenció intensiva, son derivades a l’Hospital des de Son Espases i Son Llazter. 

Recorregut embARCA't: Visita al poblat talaiòtic des Castellot i la possessió de Filicomis (Lloseta)

El passat dissabte 17 de novembre organitzarem un recorregut embARCA't titulat “Visita al poblat talaiòtic des Castellot i la possessió de Filicomís (Lloseta)”, dirigit pel guia cultural i de muntanya i també soci d'honor d'ARCA de l'any 2009, Vicenç Sastre.

La visita pretenia donar a conèixer els darrers treballs de neteja que s’han dut a terme a un dels poblats talaiòtics més importants del centre de l’illa i conèixer una contrada de gran valor ecològic i patrimonial, on poguerem veure d'aprop la possessió de s'Estorell Nou o Filicomís, on el seu propietari Joan Riera, molt amablement ens obrí les portes de ca seva, que actualment funciona com a allotjament rural.

FIDEÏCOMIS O FILICOMÍS

Institució de dret successori anomenada també substitució fideïcomissària. Consisteix a nomenar successivament dos o més hereus de manera que el fet que l’hereu nomenat en segon lloc (fideïcomissari) adquireixi l’herència depèn que es compleixi una condició o que s’arribi a un terme disposat pel testador (fideïcomitent), mentre que el primer hereu (fiduciari) ha de mantenir i conservar els béns compresos a l’herència disposada així. El fideïcomís aparegué a Roma amb la finalitat d’obviar les dificultats que plantejava la institució del llegat, tot i que tal com es coneix actualment és obra de Justinià, a l’època del qual obtengué una gran difusió ja s’utilitzà per evitar que el patrimoni sortís de la família. Per aquesta mateixa raó, assolí la seva màxima esplendor a partir de la baixa Edat Mitjana, fins a finals del segle XVIII.

A Mallorca, els primers fideïcomís es troben documentats a partir del segle XIV, seguint el model romà justinianeu. A diferència del mayorazgo, cal dir que aquest no era perpetu i també cal considerar que no era exclusiu de la noblesa, sinó també emprat per la pagesia. Aquest sistema ha permès la conservació d’un patrimoni cultural, que hagués estat difícil degut als repartiments hereditaris.

A la fraseologia popular, s’utilitza la variant formal filicomís: és més llarg que un filicomís per expressar que una cosa és molt llarga; tenir més memòria que un filicomís per dir que se’n té molta o que es poden recordar coses molt llargues de contar.  En quant a la toponímia tenim la possessió des Fideïcomís o la cova des Fideïcomís.

(GEM V.5, pàg. 302)

S’ESTORELL

Possessió del terme municipal de Lloseta, fou una alqueria islàmica I dividida després del Repartiment.

Els segle XIII-XV, hi tengueren terres els Orenor, Lledó, Cília, Medàlia, Albertí, Tarí, Tagamanent, Garau, Burgues, Fuster, Safortesa i altres. El 1440, el ciutadà Joan Fuster n’adquirí la part de Francesc Burgues i esdevingué titular  de tota la possessió.

El 1557, fou fideïcomissada, amb la posada de s’Estorell (Carrer Morei 11 de Palma) per Felip de Pacs Fuster i, parcialment, denominada es Fideïcomís.

El 1585, tenia cases, tafona, dos cellers i molí d’aigua al torrent d’Almadrà. Estava dedicada a olivar, vinya, conreus de cereals i lleguminoses. Tenia hort de reguiu amb producció d’alfals i hortalisses. El segle XVI, a la capella hi havia un retaule de Nostra Senyora del Roser, que, més endavant fou dedicada a Nostra Senyora de les Neus (1646).

El 1688, era valorada en 55.000 lliures. Els Fusters de s’Estorell hi foren succeïts (1652) per Pere Ramon Safortesa Fuster, II comte de Santa Maria de Formiguera, dit el Comte Mal. El 1694, en morir sense successió, deixà els seus béns com a obra pia i la possessió passà a l’administració del capítol de la Seu de Mallorca.

Després d’un llarguíssim plet, fou adjudicada (1818) a Josep Togores Sanglada, comte d’Aiamans. A mitjan segle XIX, s’hi bastí un oratori, centre de culte de les possessions i els rafals dels voltants, fins que fou abandonat el segle XX. El 1863, amb una extensió de 732 quarterades, era la més gran del terme.

Al principi del segle XX, fou dividida i venuda a diferents propietaris:

-    Joan March Ordines: S’Estorell Gran o vell.

-     Melcior Jaume Julià: S’Estorell Nou o es Fideïcomís.

-         Joan Mateu Coll: Es Cocó.

Les cases antigues estaven en un estat de ruïna total, però se n’inicià (1989) una acurada restauració . Té les fonts dites Nova, des Trenc i des Vidre. S’hi troben el pla de ses Figueretes i l’hort Gran. El torrent d’Almadrà hi rep la denominació de s’Estorell.

(GEM V.5, pàg. 136-7) 

ARCA denuncia la invasió estètica i il•legal per una empresa internacional al centre de Palma

ARCA demana la retirada immediata dels rètols i els decorats de la façana del comerç instal·lat recentment a la via Alemanya número 8, a l’edifici Can Salas

L’edifici Can Salas està catalogat pels seus valors patrimonials

L’Eixample de Palma no és un polígon industrial. Pets and Company no pot envair estèticament una illeta que es conserva amb uns edificis de principis del S. XX.

La fitxa de Catàleg de l’edific Can Salas especifica que les façanes s’han de mantenir inalterades i fins i tot en quan a modificacions permeses especifica: “Les modificacions de l’interior no han d’alterar ni la tipologia ni la disposició de les façanes”

Per tot això hem demanat a l’Ajuntament de Palma que es procedeixi a una ràpida inspecció per tal d’obligar a la retirada de tots els elements que cobreixen la façana. ARCA ha comunicat a les persones responsables de l’Ajuntament de Palma que l’alteració estètica de la façana produïda a l’edifici de via Alemanya núm. 8, conegut com a Can Salas, és il·legal ja que afecta a un edifici catalogat.

ARCA demana que de manera urgent s’actuï sobre el comerç instal·lat allà, Pets and Company, per tal de procedir a la retirada de tots els elements que cobreixen de manera ostentosa la façana i prendre les mesures adients sancionadores en cas que fos pertinent.

L’esmentat comerç hauria de presentar un projecte de retolació a la comissió de Centre Històric i Catàleg i rebre prèviament la seva autorització.

L’estètica de les instal.lacions comercials, tema pendent

Aquest és un cas evident en que la legalitat està de part del Patrimoni. L’edifici età catalogat i tot el recobriment i retolació de la façana ha de ser retirat i substituit per un element discret que no deteriori la imatge estètica del conjunt.

Però hi ha molts altres casos en que els interessos dels comerços per fer-se veure, fan malbé el nostre paisatge urbà. Palma en aquesta qüestió té una assignatura pendent i des d’ARCA convidam a prendre iniciatives que redundin el l’interès general de conservar la personalitat de l’estètica dels nostres barris de l’Eixample. A la llarga tothom sortirà beneficiat.

Valoració per part d’ ARCA de les decisions del Consell sobre Can Weyler

És una petita passa positiva però a totes llums insuficient.

Avui el Ple del Consell de Mallorca ha aprovat tan sols la inversió de 55.000€ per a la consolidació estructural de l’edifici de Can Weyler. Això és positiu, però sense dubta insuficient.  En qualsevol cas, esperam que aquesta inversió se faci realitat  amb urgència.

ARCA continuarà vetllant i cercant el consens per Can Weyler entre ciutadania i tots els partits polítics per a que aquest casal gòtic que va ser adquirit per l’administració sigui un actiu patrimonial en un futur el més ràpid possible.

Planificar el futur de Can Weyler

Planificar el futur, malgrat la crisi econòmica ho retardi, no costa doblers però garanteix un ús per un bé patrimonial de primer ordre. ARCA mantindrà l’atenció sobre aquest casal i el contacte amb tots els grups polítics per a crear i mantenir el consens.

Continuam sense rebre cap explicació satisfactòria sobre on són els doblers per a la rehabilitació que havien arribat des de Madrid.

Valoració sobre el Patrimoni de Sa Nostra

S’ha decidit que el personal tècnic del Consell de Mallorca comenci a fer un inventari i valori el Patrimoni de Sa Nostra per a protegir el que sigui adient. Esperam que aquesta iniciativa de començar el camí cap a la protecció d’aquells béns culturals de Sa Nostra que ho mereixin, sigui ràpida i efectiva. No n’hem de perdre cap pel camí.

Lamentam que no hagin deixat intervenir ARCA dins el Ple

D’altra banda lamentam que la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, no hagi volgut autoritzar al representant d’ARCA a intervenir durant la sessió de avui. No seria la primera vegada que es feia una excepció a la norma com a deferència cap a una entitat ciutadana que tan sols treballa per l’interès general del Patrimoni. No hem d’oblidar que ARCA va ser exclosa pels actuals responsables del Consell de Mallorca de la Ponència Técnica de Patrimoni Històric.

El molí des Castellet no és pot seguir degradant més

El passat dia 4 de novembre es va complir un any des de que la Comissió pro Molí des Castellet i ARCA es reuniren amb el regidor de Calvià, Miquel Bonet per saber quines eren les intencions de l'Ajuntament de Calvià envers a aquest bé catalogat, símbol paisatgístic i històric del poble. 

Lamentem la manca de respostes i solucions

Miquel Bonet, dia 4 de novembre de 2011 es comprometé a xerrar amb el departament de patrimoni i donar una resposta en aproximadament una setmana.

Un any més tard, no hem rebut cap tipus de contestació per part del regidor Bonet i el propietari de l’element etnològic tampoc ha recollit cap de les cartes certificades en les que argumentàvem les nostres reivindicacions i oferíem la nostra ajuda i col·laboració per restaurar el molí.

III jornada reivindicativa al mes de desembre

Per aquest motiu, i com a tercer any consecutiu, a mitjans del mes desembre organitzarem un acte per demanar la consolidació del molí, poder visitar-lo segons estipuli la llei de patrimonio històric i l´eliminació de la barrera il·legal que el propietari va col·locar a l’entrada del camí.

Recordem que cada any centenars de persones demanen que es salvi aquest monument de l'abandonament i  que es lliuraren 728 signatures al consistori calvianer per tal de demanar ús pacífic, continuat i immemorial d’aquest camí d’accés al puig des Castellet.

Un restaurant alteraria l’estètica i l’harmonia del Fortí de Cala Llonga (Cala d’Or, Santanyí)

ARCA ha tengut coneixement de les intencions d’obrir un negoci de bar-restaurant al fortí de Cala Llonga, situat a la punta de Cala Llonga (Cala d’Or, Santanyí). Hem manifestat el nostre desacord amb aquesta iniciativa. Les necessitats d’instal·lacions tècniques i d’infraestructures d’un restaurant o equipament que impliqui afluència nombrosa de persones, músiques, etc, suposa un impacte visual i ambiental que alteraria el conjunt del monument. Un monument que, afortunadament ha arribat fins avui en condicions molt acceptables.

El Fortí de Cala Llonga és una antiga fortalesa militar construïda a 1730. L’any 1878 l’estat el va subhastar i passà a mans de Josep Costa i Ferrer, promotor de la urbanització de Cala d’Or i des de 1992 és titularitat de la Fundació Illes Balears.

La importància històrica i paisatgística d’aquest espai li ha merescut la declaració com a Bé d’Interès CulturaL (BIC). Actualment, el Fortí de Cala Llonga no és compatible amb la intenció de dur a terme una activitat comercial que pugui danyar la conservació, la preservació i la imatge del bé cultural i el seu entorn.

Obligació de preservar per llei. Actual estat de conservació, molt bó

La propietat té l’obligació de conservar i preservar aquest element històric tal i com marca la llei de Patrimoni històric de les Illes Balears (12/1998) i les administracions competents en temes de patrimoni històric no poden autoritzar projectes que malmenin els valor protegits en aquests tipus de béns culturals (article 39 i concordants Llei esmentada), cal que salvaguardi els seus valors, per no anar en contra del que marca la llei.

ARCA ha pogut comprovar que l’estat actual de conservació i de neteja del bé cultural és idoni, i no desitgem que un canvi d’usos d’activitat, puguin alterar aquest grau de conservació que presenta. Un negoci de restauració aniria en detriment de l’element cultural i vulneraria la seva imatge.

Cal també puntualitzar, que la llei de Patrimoni històric de les Illes Balears també marca un regim de visites obertes, que són quatre cada mes. Si el Fortí de Cala Llonga es converteix en una explotació comercial privada com es podrà garantir aquest dret legal?

ARCA ha alertat al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Santanyí del perill que suposaria

ARCA ha demanat tant al Consell de Mallorca, com a l’Ajuntament de Santanyí que no s’autoritzi un bar-restaurant com el que es pretén projectar al Fortí de Cala Llonga (Cala d’Or, Santanyí), tot evitant que es malmeni i s’alteri aquest espai de gran importància històrica, cultural i paisatgística.

També li hem demanat que es tengui per part interessada a ARCA en aquest expedient i en els demés procediments que s’iniciïn per part de qualsevol administració pública en relació als fets exposats, d’acord amb l’acció pública que ens assisteix.

Manca de respecte per a la torre de defensa de Cala Figuera. Afegeixen una torre amb radars al despropòsit inicial

L’impacte paisatgístic de les antenes és intolerable i ARCA torna a aixecar la veu per a exigir una rectificació

Fa temps  que degut a l’entrada de pasteres a les costes mallorquines durant els darrers anys, la Guàrdia Civil tingué la nefasta idea de col·locar una antena radar dins la torre de defensa de Cala Figuera (Santanyí). Com que aquesta idea, li fou denegada, decidiren que l’antena radar conviuria eternament devora una torre de defensa del segle XVI. Recentment s’han afegit altres antenes de control al despropòsit inicial.

Hi ha cops a la vida que la convivència és impossible des d’un primer moment i per aquest motiu ARCA vol denunciar una de les actuacions amb més poc seny que hem vist mai i malauradament, cap administració local, ni l’Ajuntament de Santanyí, ni el Consell de Mallorca s’han oposat.

L’impacte paisatgístic és intolerable i ARCA torna a aixecar la veu per a exigir una rectificació

Les administracions obligades a preservar el Patrimoni Local davant l’Administració Central

Algunes decisions del govern central, perjudiquen la imatge del patrimoni local.

L’excusa de la seguretat o control no és suficient, perquè la imatge del patrimoni històric de Mallorca quedi danyada. Les administracions del govern central a les Illes actúen impunement, sense que les administracions locals aturin decisions tant greus com aquesta.

Altres casos que malmenen el Patrimoni de Mallorca

Com a exemples, cal recordar que al Palau de l’Almudaina hi ha dues càmeres de seguretat a les façanes de la costa de la Seu i a la de l’Hort del Rei, les quals vulneren la seva imatge, però l’excusa és la seguretat.

El mateix argument, va esgrimir AENA, quan esbucà les cases de Son Mosson (març de 2009).

Les administracions locals, en aquest cas l’Ajuntament de Santanyí i el Consell de Mallorca han de fer rectificar a la Guàrdia Civil i amb la llei a la ma ordenar que es desinstal·li aquesta antena radar, perquè és il·legal, al situar-se tant aprop d’un Bé d’Interès Cultural.

ARCA desitja que la Delegació del Govern a les Illes Balears també s’interessi en aquest assumpte i pugui donar les passes legals per rectificar, en aquesta desafortunada actuació que s’ha dut a terme envers d’un bé cultural de primer ordre, que ha provocat la indignació de tothom que ho veu, especialment de la gent de Cala Figuera.

ARCA demanarà que no s’augmentin les altures edificables a la Base Militar de Pollença

És la única manera de conservar una imatge del que era el port Pollença de mitjans del S.XX

El port de Pollença ha sofert una transformació urbanística i estètica en els darrers 30 anys que no ha tengut en compte el valor paisatgístic i històric del conjunt.

Com tantes vegades passa, el fet que un fragment del Port sigui zona militar, sense cap pressió especulativa, ha conservat l’estètica dels edificis.

És ara el moment d’actuar. Davant l'eliminació de la prohibició militar d’aixecar altures per seguretat dels vols, és el moment que l'ordenació urbanística respecti allò que ha respectat les circumstàncies.

El PGOU de Pollença està en procés de revisió per adaptar-se al Pla Territorial de Mallorca (PTM) i ARCA presentarà propostes encaminades a la conservació real del Patrimoni de Pollença i del Port.

Lamentable substitució dels immobles originals del Port, que li atorguen personalitat.

Urgent elaboració d’un catàleg amb criteris amplis

ARCA anirà fent públiques les seves propostes però el Port en el seu conjunt és una prioritat. Els immobles originals estan essent enderrocats un a un per mor de que l’edificabilitat permesa ara és superior a la dels edificis originals. El xalet de la foto adjunta va caure abans de l’estiu. Una llàstima perque l’encant del Port s’està esvaïnt. Can Franc està en perill malgrat les promeses dels responsables polítics.

L’elaboració d’un Catàleg de béns Patrimonials del port de Pollença amb criteris amplis és urgent

Recorregut embARCA't: Així era es Coll d'en Rabassa

Pere Galiana durant les seves explicacions.

Recorregut embARCA't: Així era es Coll d'en Rabassa

El passat 20 d'octubre es va dur a terme el recorregut embARCA't titulat Així era es Coll d'en Rabassa, dirigit per l'historiador Pere Galiana Veiret. Veí de la barriada, gran amant de la seva zona i estudiós rigorós dels aspectes històrics, Pere Galiana, segurament és la persona que millor coneix la història del Coll d'en Rabassa.

Va ser un passeig molt agradable pels carrers i la zona costanera d'aquesta interessant barriada de Palma, antigament un poble de trencadors. El seu topònim es remunta a l'edat mitjana quan en el Repartiment va correspondre a Berenguer Rabassa, mentre que el nucli urbà es va consolidar el 1874 en establir-se les terres de Son Manuel i tot seguit les de Son Moix, la seva formació va ser incentivada per dues grans obres: l’església i la bateria de Torre d’en Pau.

Església del Coll d’en Rabassa, el campanar i el baix relleu 

de la Verge del Carme de Tomàs Vila.

Església del Coll d’en Rabassa, el campanar i el baix relleu 

de la Verge del Carme de Tomàs Vila.

La visita començà a l'església, les obres de la qual s’iniciaren el 1884 i es va beneir el 1887, en la façana presenta un dels dos campanars que es creu va projectar don Pere d’Alcàntara Penya, amb el rellotge de l’estació del tren que va muntar el rellotger d’en Figuera veí del Coll, Fernando Fernández; en el timpà de l’arquivolta d’estil romànic del portal principal, hi ha un baix relleu de la verge del Carme, obra de l'escultor Tomás Vila. Al seu interior cal destacar: entrant a l'esquerra, el quadre del Sant Crist del Miracle i les capelles dedicades a Sant Antoni de Pàdua i al Santíssim (bastida el 1987), i  a la dreta, les capelles del baptisteri, la del Sagrat Cor de Jesús, la de la Immaculada Concepció i la de Santa Cecília. Els medallons de les claus de volta estan dedicats a: Santa Eulàlia, parròquia a la qual pertanyia el Coll quan era “vicaria in capite”, a la benedicció del temple per Bartomeu Castell, a la conversió en parròquia el 1934 i el darrer a la música. Al cor hi ha l’orgue donat per la senyora Antònia Llinàs el 1965 i es conserva l’antic harmònium. L’absis és modern i discorda amb la resta del temple, el 1987 es va substituir el retaule barroc del segle XVII o XVIII de l’escultor Torres, per un frontis de marès on sols hi ha el Sant Crist de l’Agonia, una valuosa imatge a mida natural del segle XVII o anterior, procedent del monestir de la Consolació.

L’entrada a la bateria de Torre d’en Pau. El fossat, 

la porta de la poterna i la caponera de ponent.

Camí de Torre en Pau vérem la interessant xemeneia d’un forn de guix de finals del segle XIX, té quinze metres d’altura i està construïda amb peces de marès del Coll i, els vestigis d’antics hostals on s’aturaven els carros camí de Ciutat. Parlàrem de la formació dels carrers, d’antigues pedreres, de la zona polèmica i altres temes.

Una rampa de baixada al polvorí i l’emplaçament del canó 

de migjorn amb el seu “repuesto”.

Una cuneta per a la recollida d’aigua, un “repuesto” 

amb les seves entrades i al fons, l’entrada al túnel 

de la caponera de migjorn.

Visitàrem l’altra gran obra del Coll, la bateria de Torre d’en Pau, una interessant mostra de l’arquitectura militar del segle XIX, construïda entre els anys 1892 i 1897; vérem el fossat que la circumda, la poterna, el mur espitllerat per a fuselleria a la banda de terra i la trinxera carlista a la part de la mar i als flancs. Pel pont corredís passàrem a l’interior de la fortificació, on hi havia les sales d’oficials, de suboficials, el cos de guàrdia i el calabós, les cunetes per a la conducció de l’aigua d’escorrentia a la cisterna i aljub, els emplaçaments de les peces d’artilleria amb els seus “repuestos” i parapets; les entrades als túnels de les caponeres i les rampes de baixada a les dependències subterrànies. En el primer recinte subterrani hi havia els túnels d’accés a les caponeres, les sales a prova de bomba, els dormitoris de la tropa i la casa del capità, els menjadors, la cuina, els rentadors, l’oficina, els escusats, etc.  L’altre recinte subterrani tenia un pati central per a l’expansió de gasos en cas d’explosió, magatzems de projectils i d’armes a l’esquerra i, a la dreta, el polvorí amb el magatzem de pólvora, taller de càrrega de projectils i dipòsit de distribució; i a l’altra banda, la rampa per transportar els projectils als canons. A la part superior de la fortificació hi ha un passeig perimetral, on hi havia un camí de ronda pels flancs i pel front de la mar, aquest unia els emplaçaments dels canons i dels dos antiaeris que es posaren durant la guerra civil. La dècada dels seixanta la bateria va ser desafectada d’activitat militar i posada en venda; l’any 1975 la va comprar l’Ajuntament i la va condicionar com a Parc Municipal, el qual va inaugurar el 1991.

L’antiga Torre d’en Pau del segle XVII. 

Dibuix d’Ignasi Galiana Juan.

Continuàrem el passeig per la banda de la mar i entre la punta de la Torre, antigament punta Romanina o es cap Romaní (actualment conegut per El Peñón) i Les Roques, vérem el redòs de Sa Balandra, on a una banda hi havia la caseta per desvestir-se els oficials i a l’altra, l’escar del bot de la bateria. A uns deu metres de la mar vérem el lloc on Miquel Roig l’any 1666, segons constava a la làpida, hi va construir l’antiga torre de guaita i defensa de Sant Albert. Aquesta torre havia substituït una torre del segle XIV manada fer pel Rei de Mallorca Jaume III; des del segle XVII - XVIII va ser coneguda com a Torre d’en Pau, nom que li va donar el seu torrer Pau Roig, avantpassat de la l’antiga família del Coll que conserva el malnom d’els Torrers. Aquesta torre estava revoltada per un fossat amb pont que havia estat llevadís i tenia dues bateries per a cinc canons cada una i en podia bastir dos més a la torre. L’any 1830 va entrar en decadència i el 1904 va ser enderrocada, però el seu nom va passar a la nova bateria i actualment es conserva per denominar el parc municipal.

Es caló de sa Barca Guixera, on durant part de la segona 

meitat del segle XIX hi atracava el llaüt guixer per 

descarregar la pedra per al forn de la carretera. 

Antigament hi havia molt de fons i gens ni mica d’arena. 

A la vorera de la mar i cobertes per l’aigua vérem unes antiquíssimes pedreres, es Caló de Sa Barca Guixera, on el llaüt guixer descarregava la pedra per fer guix al forn, la xemeneia del qual havíem vist abans. L’antic camí que feien els carros per transportar-la avui és el carrer Arapiles i part de la plaça de l’Església.

De tornada passarem entre el fossat de la bateria i Cala Gamba per on des del 1880 o abans, fins al 1937 hi va haver el camp de tir de Torre d’en Pau, vérem la casa i la primera escola del Coll, del mestre coix don Bartomeu Brunet, i la Saboneria, la segona indústria del Coll, propietat de la família Villalonga, la qual va tenir activitat durant part de la darrera meitat del segle XIX.

Així, afortunadament sense que es materialitzés la pluja que estava anunciada, acabàrem la nostra passejada amb en Pere Galiana per explicar-nos com era es Coll d’en Rabassa.