És sabut que gairebé el 95% del seu patrimoni històric és religiós o relacionat d’aprop o de lluny amb l’Església. Raó de més perquè el tractament que l’esmentat patrimoni rebi dels seus gestors (Comissió de patrimoni de la Diòcesi, ecònoms, consells parroquials etc.) sigui escrupulós i acurat.
Ve al cas aquesta introducció perquè a l’esglèsia de Sant Miquel de Ciutat, una de les esglèsies més visitades de Mallorca -i convidam a tota la ciutadania a veure-ho- s’ha llevat, de la capella primera, entrant a la dreta, la mampara de tres cossos de vidre esmerilat amb remat de fusta que feia tancament, i s’ha tornat a montar el retaule tradicional. ARCA vol donar l’enhorabona a l’ecònom, al vicari i a tot l’equip de Sant Miquel per aquesta decisió valenta i gens fácil. Rectificar és de savis!
Aquesta intervenció de fa quinze anys, es va fer amb la millor voluntat de posar una capella Penitencial “moderna”, però que, a mesura que ha passat el temps per damunt resultava vulgar i extravagant, impròpia per al temple. Està clar que els experiments “s’han de fer amb gasosa”, i han de poder ser remoguts i mai fer-se a costa de llevar- com en aquest cas- el que hi havia, que no era espectacular però sí molt digne.
Que ningú dedueixi d’aquestes paraules prevenció contra l’art contemporani ni contra la modernitat o l'apropament del clergues als feligresos. Tan de bo que n’hi hagués més, sempre amb la condició que sigui digne, quedi integrat en el “discurs” estilístic del temple (vegeu la portalada d’Elies Torres a l'Església dels Sagrats Cors) i sense destruir intervencions anteriors (Capella de Barceló a la Seu).
A Sant Miquel, l’equip té l’encert d’introduir, temporalment, elements que donen joc a l’àmbit espaial segons l’època de l’any: Llit de la Mare de Deu d’Agost; Nadal etc. Ara mateix un quadre de gran format de Falconer dona una contrapunt expressionista al barroquisme del retaule; però aixó sí: només hi romandrà quatre setmanes.
En resum, ARCA anima als ciutadans fer un seguiment d’aquestes intervencions i a opinar lliurement sobre el que, en definitiva, és el Patrimoni de tots.
El passat 19 de març ARCA organitzà un “HOMENATGE A ANTÒNIA VICENS A SANTANYÍ”. La visita va incloure una passejada per Santanyí, on varem poder coneixer el seu important patrimoni històric. La literatura i poesia varen anar a càrrec de l'escriptora i poetessa Antònia Vicens i la visita a la parròquia fou a càrrec de Miquel Servera.
La visita a Santanyí es justifica per un triple motiu:
En primer lloc es compleixen 700 anys de la mort de Jaume II de Mallorca. Aquest monarca és el que dictà les ordenacions que amb el temps, farà de Santanyí una de les cinc vil.les fortificades de Mallorca. En segon terme, volem recordar l'apotecari Bernat Vidal, el potecari Llaneres, traspassat fa ara quaranta anys. Ell és el personatge on trobaren recolzament un seguit d'autors fonamentals per a la cultura mallorquina. Finalment, i sobretot, volem festejar els setanta anys de l'escriptora i poetessa santanyinera Antònia Vicens.
Diu Maria Muntaner:"La vitalitat de la narrativa d'Antònia Vicens ve donada, sobretot, per la llengua que empra l'escriptora. El català de Mallorca es desplega sense complexos ni floritures; la parla col·loquial i el dialectalisme enriqueixen la prosa. Vicens fa servir, a més, un estil sintètic, amb frases breus, que volen remarcar allò essencial. Una llengua poètica, que recull imatges de molta força i combinacions sorprenents".
Antònia Vicens ha heretat l’art de narrar escoltant les contarelles de la gent del seu poble. Per això la seva prosa dringa com a bona moneda amb vivor, netedat i justesa. L’art de contar fixat per la naturalitat del ben dir, és el conjunt que ens ofereix en la seva obra. Guillem Cabrer.
El Nadal de 1967 l’apotecari santanyiner Bernat Vidal i Tomàs, que també era el cronista del poble, escriu al pròleg de Banc de Fusta: “n’Antònia Vicens va rebre una instrucció elemental a la costura de les monges terceroles de sant Francesc; després als tretze o catorze anys, agafà el tambor de brodar. El seu pare és mariner i sa mare brodadora d’ofici. A Santanyi, abans del “boom” turístic, tots els homes eren pagesos o mariners dedicats a la pesca o al contraban, amb una forta emigració per cercar el pa a fora terme....... Amb la marabunta del turisme, que també ha arribat de bon de veres a les cales de Santanyi. N’Antònia Vicens ha deixat de brodar i es posà a estudiar anglès i alemany, instruments de treball per guanyar-se el pa treballant de secretària a una residencia turística”.
I assistirà a les classes de català que organitza l’Obra Cultural al Lul·lià de Palma on coneix a Josep Maria Llompart de la Penya. Aquest autor el 1979 escriu: “M’assalta de bell nou el record del meu enyorat Bernat Vidal. Ell va tenir fe en aquella al·lota tan poqueta cosa que li va confessar que volia escriure, que volia fer novel·les. En Bernat no creia en màgies, no creia en miracles; però va creure en la intel·ligència, en la tossuda voluntat, en la sensibilitat ferida d’una noieta que estimava amb desesperat dolor la seva “pobra, bruta, trista, dissortada pàtria”. (Al camí de la infantesa amb lluquets i esparregueres ara ufanós hi floreix el quitrà) Lovely. I aquesta al·lota “tan poqueta cosa” escriurà: (Buidada fragmentada castrada: Cotorreta cul cosit. Volien convertir el camí de les dones de sol a sol en una vagina en una flor muda). Lovely.
En un altre lloc dirà “puta vida la de les dones, endemés del feix del treball, la càrrega de la virtut” (Vocabulari privat- Vida i mort de na Francina).
Creadora de belles imatges poètiques “la bella tosseix, a la fi els dos pètals que li penjaven dins el llagrimer es desprenen i rodolen deixant-li una mena de bava fluorescent a les galtes, com si dos caragolins hi haguessin fet parada” (Quilòmetres de tul per a un petit cadàver). I fixa un lèxic que es va perdent: .-Badall no ment, son o talent o avorriment del qui està present. .-Merdeta clara de caganiu. .-Aquesta nina com l’aviram te pepida. .-Na Francina va començar a anar cop piu I dona noticia d’uns remeis avui impensables: .-Collaret d’alls per a la petitona que tenia cuquets. Amb una visió anticipada de la crisi: “Totes intentant comprar una miqueta menys, però ja tenim l’estómac preparat per aquella micoia més i, qui l’atura l’estómac?” (Quilòmetres) I sobre tot les idees clares: “Vull la llibertat d’escollir, vull la llibertat d’estimar quan em plau, vull, sobretot, la llibertat de dir: no” (Quilòmetres).
ARCA vol presentar davant l’opinió pública dos exemples de manca d’incompatibilitat entre el progrès i la tradició històrica.
Els exemples que presentem no tenen present la importància històrica, ni la vàlua arquitectònica de dos béns culturals prou reconeguts i admirats per la ciutadania.
El primer d’ells és el convent de les Tereses, on des de fa un any s’ha restaurat la seva façana principal. Cal recordar que la Comissió de Rellotges de Sol d’ARCA participà en la restauració d’aquest element que es pot veure a la seva façana des de la via pública. Per tal d’il·luminar aquesta façana s’ha instal·lat a la voravia del convent un fust metàl·lic amb quatre focus que alteren la imatge i l’estètica d’aquest singular conjunt religiòs.
El segon exemple, és el conjunt de molins fariners del carrer de la Indústria. No és el primer cop que ARCA denuncia la instal·lació d’elements massa contemporanis, per part dels propietaris dels restaurants que hi ha presents. Aquest cop volem alertar de la instal·lació d’unes antenes parabol·liques, lletges que no fan més que embrutar la imatge i distorssionar el sentit original del que foren en un temps aquests elements de caire etnològic.
ARCA vol recordar que aquests dos béns culturals, a part de la seva importància històrica i arquitectònica, es troben catalogats per l’Ajuntament de Palma, llavors cal anar molt en compte sobre les alteracions que es puguin dur a terme, ja que fan malbé a la imatge d’aquests o altres elements patrimonials i de la pròpia Ciutat.
Demanem la intervenció de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca, perquè facin complir la legalitat en temes patrimonials.
ARCA ha pogut tenir coneixement de les excavacions i destrucció d’un conjunt de marjades que s’estan duent a terme a una zona anomenada can Borras (Port d’Andratx), situada concretament al polígon 13 parcel·la 154.
Aquesta parcel·la presenta una extensió de 79.000 metres i segons el Pla Territorial de Mallorca (PTM) està declarada amb la figura d’ARIP boscós.
ARCA creu que la intervenció que s’està duent a terme en aquesta zona és molt greu i que cal intervenir urgentment per evitar que el mal que s’està ocasionant al mediambient i al patrimoni cultural sigui major.
En aquest sentit hem demanat a l’Ajuntament d’Andratx i als departaments de Territori i Patrimoni del Consell de Mallorca el següent:
1. Que un tècnic de l’administració es desplaci fins a aquest punt per avaluar la intervenció duta a terme en aquesta zona declarada com a ARIP boscós.
2. Que es comprovi si el propietari ha demanat llicència i sinó és així que sigui sancionat corresponenment.
Demana a l’Ajuntament que actui amb urgència per tal d’evitar la destrucció. Sembla que hi ha una ordre de demolició.
És un edifici ubicat a la cantonada del carrer d'Aníbal amb avinguda de l'Argentina, 31. ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que ordeni una aturada de la destrucció i que s’estudiïn amb deteniment les alternatives.
Palma no pot continuar perdent un darrera l’altra, els edificis que li donen personalitat amb els seus detalls modernistes singulars a les façanes.
A les fotos adjuntes podeu veure com aquest edifici té a la seva façana detalls molt interessants i fins i tot la data de construcció (1916).
La ciutadania ja està cansada de veure com desapareix el seu paisatge urbà, la ciutat on es reconeix i que estima.
ARCA fa vuit anys que demana que Santa Catalina tengui un pla especial que garanteixi la conservació de la seva singularitat. Havia demanat a l’Ajuntament de Palma que estàs vigilant. I ara veim com una vegada més estam en perill de veure desaparèixer un element singular més.
En cas que hi hagi qualque problema que afecti a la seguretat, demanam que es faci un nou informe de l’estat estructural de l’immoble i les possibilitats de reforçament per tal de salvar aquest immoble de valor patrimonial i paisatgístic de la barriada de Santa Catalina.
Demanam que actuïn amb urgència, ja que ja s’han retirat finestres i elements interiors. Que aturin i rectifiquin.
Yolanda Garví a un col·loqui sobre Sta Catalina organitzat per ARCA es va comprometre a treballar per la conservació patrimonial del barri. Ara té una oportunitat per demostrar aquest tarannà.
La desaparició de Francisco Donate, un home jove, vital, valent i compromés, ens deixa una mica orfens.
Paco era una persona dialogant i ARCA admira especialment la sensibilitat amb que va entendre i assimilar els principis de la defensa patrimonial, incorporant-los al dia a dia de la seva acció política. Un exemple de la seva capacitat de rectificació és el Pont del torrent del Mal Pas, al carrer Robert Graves, fet que ha permés salvar un patrimoni que a priori es pensava destruir. El Pont del torrent del Mal Pas quedarà d’ara endavant com a símbol tangible de la tenacitat, bon treball i capacitat de diàleg d’en Paco Donate.
ARCA ha tengut coneixement de les obres que s’estan duent a terme en aquests moments, per tal d’instal·lar una càmera de seguretat davant l’edifici municipal de sa Societat (Calvià). Creim que el fust que s’ha instal·lat per tal de suportar la càmera és desproporcionat i altera la imatge visual d’aquest edifici.
Sa Societat és un edifici que té un pes simbòlic per als habitants de Calvià, el qual cal recordar que està catalogat per l’Ajuntament de Calvià amb el numero d’inventari 416. Segons la fitxa del catàleg, al lloc no s’estan duent a terme les obres, per tal de col·locar un enorme barra de ferro d’uns 9 metres d’alçada, està considerat com una àrea de respecte i control del conjunt, aspecte que el consistori calvianer s’ha passat per alt.
Creim que l’Ajuntament de Calvià hauria de tenir més cura amb aquests tipus d’actuacions que afecten directament a la imatge i l’estètica del seu patrimoni històric. Hi ha llocs més adients on instal·lar aquests tipus de càmeres de seguretat, sense que alterin o danyin la imatge del seu nucli més antic.
ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Calvià:
1. Que no s’instal·li la següent càmera de seguretat davant l’edifici catalogat de sa Societat (Calvià), per tal de no alterar la seva imatge i estètica.
2. Major respecte a l’hora d’instal·lar aquests tipus d’aparells moderns, que poden perjudicar greument la imatge de la localitat.
També ha demanat al Consell de Mallorca que a part d’instar a l’Ajuntament de Calvià perquè no instal·li la següent càmera de seguretat, que es desplaci un tècnic fins a aquest indret, per tal d’avaluar la legalitat de la intervenció.
Àngels Fermoselle i Joan Pascual, d'ARCA i Aina Calvo
ARCA ha participat avui dilluns a la presentació del projecte.
Hem lliurat 500 signatures.
L’Ajuntament de Palma ha atès les peticions de la nostra entitat per tal que el barri de Pere Garau fes un reconeixement a Encarna Viñas. S’ampliarà una placeta ja existent a la convergència dels carrers de Luca de Tena, Antillón i Llorenç Riber i es dedicarà a la seva memòria. No suposarà cap canvi d’adreça postal, ja que els habitatges ubicats a la zona estan adjudicats a un número dels carrers esmentats.
Encarna va viure des de nina i fins que va morir a la mateixa casa que feren construir els seus pares, al carrer de Llorenç Riber.
La casa de n’Encarna sempre va ser un niu de cultura. Era una dona compromesa amb la seva societat. Filòloga, amant del teatre i de la literatura, esposa de Josep Mª Llompart i germana de la poetessa Cèlia Viñas, també mereix brillar amb llum pròpia al barri on va viure.
ARCA ha consensuat amb polítics i tècnics municipals el projecte de millora de l’actual placeta. ARCA va demanar que es conservas la voravia de pedra i es replantessin els mateixos arbres de l’època de n’Encarna, els plataners. A la placeta hi haurà una escultura i qualque placa explicativa sobre n’Encarna Viñas i la relació amb la barriada de Pere Garau. La regidoria de Cultura està fent feina previ consens amb la nostra entitat. ARCA va fer un estudi sobre la barriada de Pere Garau i un dels aspectes que varen comprovar era que estava molt mancat d’espais de trobada públics i a més que l’empremta cultural i històrica de la família Viñas, era singular i un valor a protegir. Aquesta placeta uneix aquests dos elements.
Lliurament de signatures Hem aprofitat per lliurar a la Batlessa de Palma 500 signatures que, de manera simbòlica, persones properes a la nostra entitat han recollit per donar suport a la reivindicació , especialment entre qui viu a la zona.
El treball que s’està duent a terme en aquests moments, no presenta cap criteri científic i rigurós.
El passat 17 de novembre de 2010 ARCA va fer constància de la desaparició de l’escut de la possessió de Son Espases vell durant el transcurs de les obres del nou hospital.
A dia d’avui, l’escut original encara es troba desaparegut i la nostra entitat no ha tengut cap tipus de resposta. A tot aquest tema, encara és més greu la replica de l’original que s’està fent, la qual no segueix el patrons històrics i estílistics que hauria de tenir un treball artístic, que s’apropa a la vulgaritat.
Cal recordar que la possessió de Son Espases de vell és titularitat de la Conselleria de Salut del Govern Balear i en aquests moments s’està fent una intervenció per tal de rehabilitar-la, el que ha provocat la desaparició d’aquest emblema. Com sempre deim, tota intervenció damunt el patrimoni històric ha de ser sensible i acurada, però en el cas que ho faci l’adminstració pública se li a de demanar un major rigor i transparència.
La possessió de Son Espases vell està catalogada per l’Ajuntament de Palma amb una protecció de tipus B i en quant a aquest punt senyala el següent “Restaurar el que era l’antic portal d’ingrés a les cases (avui a la façana de ponent), amb l’escut dels Espases”.
La preocupació de la nostra entitat radica en saber on és ara mateix aquest emblema i que s’en ha fet d’ell. En aquest sentit hem demanat a la Conselleria de Salut i Consum del Govern Balear i a la direcció insular de patrimoni històric del Consell de Mallorca.
1. S’aturi aquesta intervenció, per la manca de rigor científic amb la qual s’està duent a terme.
2. S’informi a aquesta entitat de l’estat de conservació i ubicació de l’escut original de la possessió de Son Espases vell.
Un element del nostre passat industrial a la Soledat
ARCA valora molt positivament que a la reunió de la Comissió de Centre Històric i Catàleg d'ahir (03/03/2011) s’hagi decidit estimar la petició de la nostra entitat i iniciar el canvi de planejament per a tal de protegir l’edifici de la antiga FABRICA DE SABATES “GORILA”.
Aquest edifici, ubicat a la barriada de la Soledat, representa un dels pocs exemples d’arquitectura industrial d’estil racionalista que queden a la nostra ciutat, a més a més, de trobar-se situada a una àrea que també es podria qualificar de conjunt històric industrial, amb exemples de fàbriques del segle XIX, com per exemple la de Can Ribes. A la Soledat, també es conserva encara la tipologia de les vivendes d’obrers del segle XIX i principis del XX i la seva trama urbana, valors que també han estat reconeguts per la Comissió de Centre Històric. La fàbrica fou construïda l’any 1938 per l’arquitecte Guillem Muntaner. Estil eclèctic amb trets racionalistes i també regionalistes. Segons va escriure l’expert Miquel Seguí Aznar, aquesta obra és una de les més importants de l’esmentat arquitecte.
ARCA ve lluitant per a la preservació del nostre passat industrial. En el seu moment intentàrem aturar l’esbucament de l’antiga fàbrica Coromines (no ho aconseguírem) i ja instarem en el seu moment, per a la protecció de la fàbrica de Gomes Pons del carrer de Joan Crespi també d’estil racionalista (I vàrem aconseguir salvar-la). També instàrem la protecció del barri de la zona industrial de la Soledat, essent ara la protecció de la antiga fàbrica de Sabates “Gorila”, una fita més en aquest camí.
Toni Planas ha estat vicepresident d’ARCA, soci de l'entitat des dels primers anys i membre actual de la junta directiva.
Investigador, especialista en dret amb grans coneixements d’art, heràldica, arquitectura i, en general, d’arqueologia i història, és una persona fonamental per a la defensa del Patrimoni a Mallorca.
Així mateix volem valorar l’excel·lent feina de la seva predecessora al càrrec, la investigadora i professora de la UIB Maria Barceló.
Aquesta troballa confirma les nostres sospites des de fa anys
ARCA durant els 25 anys que ha ocupat el casal gòtic de Can weyler, ha explicat als visitants particulars, institucions i responsables polítics que molt probablement donades la situació geogràfica de l’immoble i amb proves documentals, el subsòl amagava una rica trama hidràulica i més concretament els esmentats banys. Hem de recordar que el segle XIV, l’actual carrer de la Pau rebia el nom de Banys d’en Renovard de Malbosc
ARCA ha dedicat gran part dels seus esforços durant els darrers dos anys per a que l’administració compràs l’edifici. Finalment el Consell de Mallorca i concretament el departament de Turisme i també el de Patrimoni han tengut la sensibilitat suficient.
Ara es tracta de que el projecte de rehabilitació respecti les distintes etapes de l’edifici i la troballa – amb tota la prudència fins a la seva confirmació – serà un element més recuperat pel Patrimoni de Mallorca.
Ha valgut la pena l’esforç de la nostra entitat perquè és molt probable que si Can Weyler l’hagués comprat un particular, no s’haguessin fet les investigacions actuals.
Seria desitjable que totes les administracions siguin del partit que siguin, col·laborin ara i en el futur en aquest projecte patrimonial que va més enllà de lo polític.
Per tant, el polígon industrial previst a l’altre costat de la carretera de Palma, hauria de reservar els espais més propers al cementiri, per a zona verda i commemorativa, amb algun element monumental explicatiu.
Des d’ARCA feim aquesta proposta per respecte al Patrimoni Històric i a les persones assassinades a la guerra civil i amb la pretensió de no oblidar mai uns fets rebutjables i dramàtics, que romanen i han de romandre a la memòria col·lectiva.
Volen construir un polígon industrial junt al cementiri de Porreres, a l’altre costat de la carretera que va a Palma.
Les parcel·les que es volen dedicar a ús industrial i de serveis, ara són terreny agrícola.
L’església que hi ha junt al cementiri, el propi cementiri i la tanca que l’envolta, són elements culturals i històrics de gran rellevància per al poble i per extensió per Mallorca. La Guerra Civil, a més, va deixar episodis tràgics al cementiri i a les seves immediacions que pertanyen a la memòria col·lectiva. Per respecte al Patrimoni, als assassinats a la guerra i per no oblidar uns fets rebutjables, ARCA demana que els terrenys de les immediacions del cementiri de Porreres, siguin declarats LLOC HISTÒRIC i per tant s’impossibiliti la construcció de naus industrials precisament en aquest lloc.
A la reunió de la Comissió de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca celebrada el passat dia 15, ARCA va deixar constància d’aquesta postura.
L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) amb el patrocini de la Direcció General de Cultura del Govern Balear inicia un nou programa titulat “Patrimoni i Poesia al terrat”, on una sèrie de poetes de reconegut prestigi ens llegiran la seva obra damunt les cobertes de les esglésies o edificis singulars de Palma.
Dissabte 12 de febrer organitzarem la visita als “Teulats de la parròquia de Santa Creu”, on la poesia va anar a càrrec de Gabriel Sampol S. T. A la visita es varen lliurar una sèrie de llibrets titulats Paraula de poeta, on es va poder repasar l’obra del poeta protagonista, Gabriel Sampol S. T.
Amb aquest programa visitarem altres terrats durant els propers mesos, com serien el castell de Bellver, Sant Francesc, Sant Jaume o la Seu. Aquesta activitat està reservada només per als socis.
Com a mostra, transcribim dues poesies: el primer poema és seu i l'altre, una traducció ja que aquesta vessant seva es molt important i reconeguda.
Del recull Vulgata (Moll, 2004)
[LIBER DEVTERONOMII]
Haec est terra... Vidisti eam oculis tuis, et non transibis ad illam
I un dia entreveié la terra promesa, la terra que regalima llet i mel. Des del Nebó pogué esguardar-la a pler, feliç de la visió tan esperada, però travessat de la pena de saber cert que mai no podria trepitjar-la.
El Nebó va esdevenir la seva meta, fou l’indret on plantà la seva tenda, mirant sempre vers el riu que dava vida a la terra que seria del poble elegit. Mirava sempre aquella terra amb fe inútil, amb esperança inútil, amb enveja inútil. Ho faria fins que la mort l’alliberàs d’aquesta tasca imposada més pel seu cor que no per la Veu de l’esbarzer.
Amb el temps va pensar que havia estat millor no entrar-hi perquè potser aquell indret l’hauria decebut, perquè potser la terra no li hauria ofert allò que esperava (i aleshores la fe i l’esperança haurien estat pitjor que inútils), perquè potser en el fons volia tornar a Egipte (on abans de saber que sofria era feliç) i sobretot perquè la mel no li agradava gens.
No podia, però, tornar a Egipte perquè no podia tornar a ignorar que hi patia. Així que començà a estimar el puig. Cada dia continuava mirant la terra oferta al seu davant, amb recança (ara ja més de fer que de no fer), amb serenor, amb felicitat discreta.
Va fer del Nebó el seu país. És cert que no li correspongué res en el repartiment de la terra, però també ho és que no va haver de patir els saqueigs dels madianites. El Nebó era un país que no li havia estat promès però va aconseguir fer-lo a imatge i semblança seva. En féu una terra que regalimava porto i calvados i, malgrat la insistència de la pèrfida esperança, a la seva manera hi era feliç.
Al certamen en la canonització
de sant Ramon [de Penyafort],
en quèhom va manar que es lloàs la castedat del sant
quan va deixar el Rei [Jaume I]
perquè no deixava la seva dama
i per fugir-ne, va llançar la capa a la mar
i hi navegà damunt.
Hom va manar que el sonet fos en portuguès
i que comparàs la castedat del sant
amb algun dels patriarques de l'Antic Testament
Si cast del bon Josep en diu la Fama tan solament perquè en la seva edat únic exemple fou de castedat, virtut que en ell el sant autor proclama;
si no féu més que defugir la dama llançant la capa amb summa honestedat a aquelles mans hostils que voluntat tenien de forçar-lo al llit infame,
Ramon, vostra puresa és més famosa: no sols heu fuit de qui vos ha seguit, ans de qui el Rei seguia furiosa.
Josep llançà la capa, perseguit; vós, per no dar-la a mà luxuriosa, l'heu llançada a la mar i hi heu partit.
ARCA adverteix que la rehabilitació que es vol fer a Son Ametller roba l’esperit de les cases i demana una rectificació a l’Ajuntament
El projecte actual considera Son Ametller un contenidor de nous serveis i poc més. ARCA va votar en contra a la Comissió de Centre Històric i Catàleg.
La barriada del Vivero i properes, guanyarien molt més amb una rehabilitació correcta i modèlica: tindrien els espais que necessiten i es conservaria l’autenticitat dels valors culturals i històrics.
ARCA ha demanat a l’Ajuntament fer una visita a les cases per poder valorar in situ les possibilitats de millora del projecte previst.
A la Comissió de Centre Històric i Catàleg ARCA va votar en contra del projecte esmentat, ja que no conservaven l’esperit de Son Ametller ni recuperaven ni mantenien els valors tradicionals de les cases. Recordem que la gairebé desapareguda pèrgola (deien que era la més gran de Mallorca) va merèixer l’atenció de pintors importants com Antoni Gelabert, l’any 1928
El projecte actual, tan sols pretén aprofitar una estructura existent (la que ara es reforçarà com a primera intervenció) i adaptar-la als usos futurs, com si fos merament un contenidor. Resulta inexplicable, per exemple, perquè pretenen canviar la ubicació de l'escala.
Des d’ARCA volem fer les següents valoracions:
1) Son Ametller és un immoble públic, i per tant, l’administració pot i ha de donar exemple en rehabilitar de manera respectuosa amb el passat de l’edifici i l’entorn, ja que és precisament per aquest motiu pel qual es rehabilita i no s’esbuquen.
2) L’Ajuntament ha deixat fer malbé Son Ametller des de fa més de deu anys, tot i ser responsable de la seva conservació i ara, aquesta desídia no ha de servir d’excusa per fer destruir l’esperit del que encara roman, que és molt.
3) Hem de recuperar i no deixar perdre l’ànima de Son Ametller. Hem d’entendre l’edifici amb una mirada, tot i donar-li usos actuals adaptats a les necessitats de les barriades veïnes. Les dues coses són perfectament compatibles.
Per tant, demanam diàleg i canvis cap a una conservació real de Son Ametller. Estam a temps.
ARCA va triar els seus PREMIS BLANC I NEGRE DELPATRIMONI durant un sopar celebrat el dia 25 de gener al restaurante Rodeo Grill del carrer Ramon i Cajal.
PREMI BLANC
Conjuntament a la Pàgina web “Alta Mar” de Fabián Montojo i a la Pàgina web “Possessions de Palma” de Roberto Fernández: Per la seva tasca de promoció i divulgació del patrimoni històric i cultural de Mallorca i Palma a través de la xarxa, apropant la informació a tothom d’una forma actualitzada, plural i independent.
PREMI NEGRE
Consorci de la Platja de Palma: Per les intencions de destruir el Patrimoni Etnològic, conservat junt a ses Fontanelles (Cases de Saliners, Cases de Trencadors de Pedra, molins i pedreres antigues) i algunes de les primeres cases d’estiueig de Can Pastilla i s’Arenal.
Així, combinant festa i reivindicació, ARCA continua dedicada a donar valor cultural, econòmic i turístic a tot el nostre Patrimoni.
Discurs de Pere Ollers, President d'ARCA:
Un any més, em plau donar-vos la benvinguda, companyes i companys, a la Festa anual del Patrimoni, si més no, una de les cites anuals d'ARCA i de les persones amigues.
Comencem per un ràpid balanç
Enguany la gran notícia ha estat la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco de la Sibil·la. És una mostra de la pervivència al llarg dels segles d'una tradició, amb components artístics-musicals, estètics, històrics i religiosos. El mèrit, pens, és sobre tot dels qui han mantingut la tradició, l'acte viu i irrepetible de l'execució, any rere any, en nombrosos temples del cant. Perquè és viu necessita protecció icura, no podem dissecar-la ni reduir-la a cd-rom. És un exemple evident de les possibilitats del nostre patrimoni cultural immaterial. Esperem que lacandidatura de la serra de Tramuntana pugui tenir idèntic èxit, encara que la dedicació del Consell de Mallorca a la seva declaració ja ha estat un bon treball en si mateix, això no basta ni ha de quedar aquí. Protegir la Serra -com sempre- ha de comportar responsabilitats públiques i il·lusió perquè tota la població, també els propietaris, es sentin orgullosos d'aquest majestuósconjunt de:PAISATGE, PATRIMONI I NATURA. Per tant, volem protegir també els escars i les alcoves del port des Canonge amb valors etnològics
Si passam a l'altra banda de l'anàlisi, la pèrdua irreparable del Quarter de Carrabiners de sa Colònia de Sant Jordi ha estat un cop ben fort a la nostra esperança en que les Administracions poden canviar i refer les seves dèries constructives/destructives, més per la labor de convèncer que ARCA havia anat fent. No va bastar i això també ens fa reflexionar. És vergonyosa l'actitud dels responsables del patrimoni en aquest cas: del Consell de Mallorca, de l'Ajuntament de ses Salines i de l'Estat.
Però hem de recordar també que encara no basta ni la Llei ni els Plans territorials ni els Plans urbanístics. I que fan falta mesures de conservació del patrimoni. Bastin per mostra: el talaiot de s'Avencar d'Inca, les cases de Son Ametler, l'edifici de la Trasmediterrànea, el pou de Son Fortesa, Son Cabrer, la cel·la X de sa Cartoixa de Valldemossa, el paisatge rural de Palma representat en Son Bordoi potser un bé intangible avui que, si desapareix, demà lamentarem. Manca, com sempre, sensibilitat i estar a l'alçada per part de polítics i de funcionaris tècnics.
Altrament, tenim bons exemples de treball pel patrimoni, a més del que duim dit, la protecció urbanística en alguns carrers de Sóller pot permetre mantenir un patrimoni urbà molt valorat i en un centre històric de primera magnitud, sense oblidar els esforços de Can Prunera. La modificació del PGOU de Palma permet albirar la realitat d'una protecció efectiva en alguns conjunts històrics (encara que també és un espasa de damocles sobre certs béns sense la suficient catalogació i protecció), sense oblidar les passes donades per millorar la protecció des Jonquet. La posta en valor d'un refugi de la Guerra Civil trobat a Inca mostra també un canvi d'actitud municipal davant el patrimoni cultural a diferència de l'actitud gairebé infantil del batlle de Felanitx davant l'avís que abans de fer un projecte de pàrking soterrani hauria de pensar en el patrimoni arqueològic que s'hi pot trobar i que és molt més valuós per un poble amb un procés de degradació urbana.
Els nostres objectius d'enguany
A ARCA treballam amb il·lusió i ambició. I així paga la pena lluitar perquè les expectatives de conservar els béns culturals es consolidin i això ho podem dur a terme mitjançant:
-Les normatives municipals (PGOU-NNSS, Catàlegs): és urgent que els municipis posin el patrimoni cultural a les seves agendes polítiques. No sé què fan amb les agendes 21 però un poble amb patrimoni potser un poble orgullós i amb futur. Hi ha bones expectatives per la protecció a Palma (en una millora pròxima del Catàleg), com hem dit també a Sóller i podem afegir a Capdepera on podem recuperar un edifici del conjunt històric gràcies a una ralentització de la febre constructora.
-La normativa autonòmica de la Llei de Patrimoni i dels Reglaments ha de permetre que la defensa del patrimoni sigui un principi efectiu i pràctic, no un mer enunciat per la foto. També es necessita que la normativa sectorial (discapacitats, accés, llicències, activitats, seguretat, etc) compti amb la conservació del patrimoni. No podem perdre béns culturals (de segles passats o d'anys enrere) perquè incompleixen normatives d'avui i, tal volta, absurdes.
-La política d'habitatge potser ha de comptar amb la compatibilitat amb el paisatge i l'entorn: Caldrà anar amb compte amb Son Bordoi.
Cal que les Comissions de Patrimoni actuïn amb eficàcia i no estiguin sotmeses als vaivens dels partits, dels polítics de torn o dels tècnics “en propietat”, potser massa vegades es creuen “amb propietat” sobre el patrimoni.
No aturam perquè la conservació i els criteris d'intervenció dels béns culturals siguin aplicats amb efectivitat i amb la màxima qualificació científica.
Punt i apart és la gran descoberta del patrimoni geològic, científic i etnològic de la zona compresa a la Platja de Palma. La veritat és que les errades patents del Consorci de la Platja de Palma han pogut ajudar també a que descobrim les pedreres de Can Pastilla, els primers Xalets d'estiueig , les eines de canteria que vàrem poder mostrar a la Festa de la ONCE d'enguany, etc. Un ric patrimoni que s'ha de conservar sí o sí.
Capítol apart -per ARCA- és la DIFUSIÓ del patrimoni. Sabem bé que gran part de la tasca de sensibilització i de guanyar l'opinió pública es deu a les accions de difusió. Voldríem que aquestes es centressin en béns culturals desconeguts, béns en perill i també conjunts patrimonials que incorporen elements de paisatge i de protecció mediambiental, inseparables de la protecció del patrimoni cultural. No hi ha patrimoni cultural sense natura ni entorn. Per això mantenim, gràcies a la Direcció General de Cultura del Govern i, esperem, a la Conselleria de Presidència: els programes EMBARCA'T i AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI.
Dels candidats a premis d'enguany crec que ja n'hem parlat prou. Tal volta, en l'àmbit positiu, vull remarcar dues candidatures que no he esmentat abans:
-a) Les pàgines Alta Mar i Possessions de Palma. Defensar el patrimoni amb noves tecnologies no és una necessitat, és l'únic camí pels qui tenim pocs mitjans. I la web, blogs, facebook, etc estan demostrant que poden guanyar la partida al poder i a l'Administració, gairebé sempre més anquilosats i poc atractius.
-b) La conservació del pont del carrer de Robert Graves és una mostra de com un Projecte “faraònic” anti-patrimonial pot convertir-se, amb una Administració i uns tècnics sensibles, en un projecte de “conservació” patrimonial.
Deixau-me afegir una abraçada molt cordial a tots els companys i companyes de les entitats germanes: la Fundació AMICS del Patrimoni, l'Associació ARCA LLEGAT JUEU.
Entre tots ho podem tot!
Permeteu-me acabar, abans del sus a la festa, amb dos desitjos més per l'any 2011:
Una petita llicència: El patrimoni cultural no és un tema de “cultura” és un assumpte prioritari d'economia. I economia vol dir activitat productiva, turisme, serveis qualificats, etc. Voldria que féssim entre tots i totes un corpus tècnic sobre com és possible que el patrimoni sigui un -un més- dels motors del turisme és a dir, de l'economia balear. La conferència del Dr. Riera, economista, va anar en aquesta direcció.
En les eleccions que ens vénen al damunt el patrimoni cultural ha d'estar en els programes polítics electorals i esperam que no sigui només com una pedrada de foner (com és el trist cas de l'edifici GESA).
Durant el més de gener, ARCA acostuma a fer un repàs a les accions a favor i en contra del Patrimoni Històric duites a terme a la illa de Mallorca durant l’any recent acabat.
El premi BLANC simbolitza l’alabança a les accions privades o públiques a favor de la protecció o preservació del Patrimoni.
Al contrari, el premi NEGRE simbolitza el rebuig a aquelles iniciatives que han destruït o posat en perill el Patrimoni Històric
Les candidatures d’aquesta edició són les següents:
CANDIDATURES AL PREMI BLANC DE PATRIMONI
- Conjuntament a la Pàgina web “Alta Mar” de Fabián Montojo i a la Pàgina web “Possessions de Palma” de Roberto Fernández: Per la seva tasca de promoció i divulgació del patrimoni històric i cultural de Mallorca i Palma a través de la xarxa, apropant la informació a tothom d’una forma actualitzada, plural i independent.
- Cantaires, músics investigadors, parròquies i temples: Per la conservació a través del temps del cant de la Sibil.la com a bé immaterial de la cultura de Mallorca.
- Regidoria d’Infraestructures de l’Ajuntament de Palma: Per la restauració del pont del carrer Robert Graves (El Terreno). Hem de recordar que la primera intenció era esbucar-lo i va ser la intervenció d’ARCA i veïnats de la zona i la capacitat de rectificar i escoltar del regidor Francisco Donate, qui ha fet possible una restauració molt digna i acurada.
CANDIDATURES AL PREMI NEGRE DE PATRIMONI
- Consorci de la Platja de Palma: Per les intencions de destruir el Patrimoni Etnològic, conservat junt a ses Fontanelles (Cases de Saliners, Cases de Trencadors de Pedra, molins i pedreres antigues) i algunes de les primeres cases d’estiueig de Can Pastilla i s’Arenal.
- Als propietaris del talaiot de s’Avancar: Per la destrucció d’un Bé Catalogat. També consideram correponsables a l’Ajuntament d’Inca i al Consell de Mallorca, per no tenir-lo senyalitzat ni informat degudament.
- Als propietaris de la cel·la 5 de la Cartoixa: Per la destrucció del jardí històricde la cel·la i les obres il·legals de construcció d’una piscina, dins un conjunt de màxima protecció declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC).
Avui vespre, al sopar de socis i simpatitzants d’ARCA es produirà la votació per tal de triar la candidatura guanyadora de cada premi.
Dia: Avui, dimarts 25 de gener. Lloc: Restaurant Rodeo Grill. C/ Ramon i Cajal, 16. Hora: a partir de les 21’00h
Discurs de cloenda
Finalment el president d’ARCA, Pere Ollers, pronunciarà un discurs de valoració sobre la gestió del Patrimoni durant el darrer any. A més de passar revista, ressaltarem una acció positiva i una negativa practicada des de les institucions insulars i que per la seva transcendència mereixen un tractament especial: La menció positiva per part de ARCA la mereix el Consell de Mallorca per la difusió cultural i el treball per a la declaració de la serra de Tramuntana, com a Patrimoni de la Humanitat. La menció negativa la mereixen l’Ajuntament de ses Salines, el Consell de Mallorca i els partits polítics responsables de les dues entitats, per haver destruït el Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi, demostrant incultura, menyspreu i prepotència per no haver escoltat la veu d’entitats i persones expertes (ARCA, arquitectes, Departament d’Història de la UIB) que descobriren la importància de l’edifici i proposaren alternatives i avantatges d’atracció cultural i turística.
El passat dissabte 15 de gener ARCA organitzà una visita exclusiva per als seus socis als teulats de la parròquia de Santa Eulàlia. Els assistents pogueren conèixer de forma excepcional les noves obres de restauració de la coberta d'aquest sagrat temple i el projecte d'il·luminació que s'ha dut a terme, que inclou la mecanització del campanar que torna a sonar després de molts d'anys sense fer-ho.
ARCA pretén seguir durant els propers mesos visitant altres teulats de parròquies de Palma, com Santa Creu, Sant Francesc, Sant Nicolau, Sant Jaume, Sant Miquel i la Seu. Gràcies a la col·laboració amb Direcció General de Cultura del Govern Balear començarem un programa que es dirà "Poesia al terrat", on un poeta novell ens llegirà la seva obra de la Palma que sent o vol expressar.
ARCA reclama que es restitueixi la integritat del “pou de Son Fortesa” que fa mesos ha estat fet malbé. Es tracta del darrer vestigi arquitectònic del que fou la possessió de Son Fortesa, on les cases foren esbucades el 1994.
Cal recordar que la negligència i manca d’interès per part de l’Ajuntament de Palma provocaren aquest mal record, per totes aquelles persones que estimen el patrimoni cultural. La llicència per poder esser esbucades la donà abans de perdre les eleccions de 1991el govern municipal socialista, quan a les hores era batle Ramon Aguiló. Però quan el batle Joan Fageda del Partit Popular pujà al poder aquell any, tampoc no féu res per evitar-ho.
De llavors ençà, el pou roman enmig d’una zona verda pública, completament abandonat. Les darreres pluges han debilitat encara més l’estructura i un dels brancals (i part de l’altre) ha caigut i s’ha fet trossos.
A finals de 2009 ARCA va fer un estudi de catalogació de les possessions de Palma i va incloure aquest element que no gaudia de cap tipus de protecció, per tal d’assegurar la seva conservació. Ara ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que rehabiliti el pou de Son Fortesa, el deixi així com estava i eviti que en un futur torni a patir desperfectes.
ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Palma ser part interessada davant qualsevol intervenció que es dugui a terme sobre aquest bé patrimonial.
El Betlem napolità de la fundació Bartomeu March, conté peces dels més grans autors napolitans del segle XVIII.
Quan Leticia Arbeteta feu la seva proposta per tal de muntar les figures damunt d’uns estants en comptes del sistema en que s'exposava als baixos del casal, (l'actual Capuccino del carrer Conqueridor), només el misteri va romandre amb una escenografia on sobresortien una munió d'àngels. Així els podem veure al catàleg editat el 2003.
Aquest Betlem viatjà a Madrid el Nadal del 2008 i fou exposat al Palacio Real, on dissenyaren una nova escenografia que una vegada acabada la mostra viatjà a Palma.
El Nadal del 2009 a la Fundació Bartolome March, havien arribat la majoria de peces del Betlem, però no hi eren exposats ni els reis ni una bona colla d'àngels obra de Giuseppe Sanmartino, el més gran dels betlemistes napolitans. Interessats per aquestes figures, ens digueren que els reis s'estaven restaurant i hem vist que aquest Nadal, sí estaven incorporats a la vitrina on ara es troba el misteri de la Nativitat.
No obstant, el àngels de cos sencer que penjaven del sotil i que com hem esmentat són obra de Sanmartino, encara no hi són i no en tenim notícies.
Demanaríem que amb urgència s’explicàs on paren les esmentades peces, que hem de recordar als responsables polítics, formen part del patrimoni de la Fundació Bartolomé March i estan declarades com a BIC i per tant protegides per la Llei de Patrimoni.
ARCA adverteix que la rehabilitació que es vol fer a Son Ametller roba l’esperit de les cases i demana una rectificació a l’Ajuntament
