Recorregut embARCA't: Homenatge a Antònia Vicens a Santanyí

El passat 19 de març ARCA organitzà un “HOMENATGE A ANTÒNIA VICENS A SANTANYÍ”. La visita va incloure una passejada per Santanyí, on varem poder coneixer el seu important patrimoni històric. La literatura i poesia varen anar a càrrec de l'escriptora i poetessa Antònia Vicens i la visita a la parròquia fou a càrrec de Miquel Servera.

La visita a Santanyí es justifica per un triple motiu:

En primer lloc es compleixen 700 anys de la mort de Jaume II de Mallorca. Aquest monarca és el que dictà les ordenacions que amb el temps, farà de Santanyí una de les cinc vil.les fortificades de Mallorca.
En segon terme, volem recordar l'apotecari Bernat Vidal, el potecari Llaneres, traspassat fa ara quaranta anys. Ell és el personatge on trobaren recolzament un seguit d'autors fonamentals per a la cultura mallorquina.
Finalment, i sobretot, volem festejar els setanta anys de l'escriptora i poetessa santanyinera Antònia Vicens.

Diu Maria Muntaner:"La vitalitat de la narrativa d'Antònia Vicens ve donada, sobretot, per la llengua que empra l'escriptora. El català de Mallorca es desplega sense complexos ni floritures; la parla col·loquial i el dialectalisme enriqueixen la prosa. Vicens fa servir, a més, un estil sintètic, amb frases breus, que volen remarcar allò essencial. Una llengua poètica, que recull imatges de molta força i combinacions sorprenents".

Antònia Vicens ha heretat l’art de narrar escoltant les contarelles de la gent del seu poble. Per això la seva prosa dringa com a bona moneda amb vivor, netedat i justesa. L’art de contar fixat per la naturalitat del ben dir, és el conjunt que ens ofereix en la seva obra. Guillem Cabrer.

El Nadal de 1967 l’apotecari santanyiner Bernat Vidal i Tomàs, que també era el cronista del poble, escriu al pròleg de Banc de Fusta: “n’Antònia Vicens va rebre una instrucció elemental a la costura de les monges terceroles de sant Francesc; després als tretze o catorze anys, agafà el tambor de brodar. El seu pare és mariner i sa mare brodadora d’ofici. A Santanyi, abans del “boom” turístic, tots els homes eren pagesos o mariners dedicats a la pesca o al contraban, amb una forta emigració per cercar el pa a fora terme.......
Amb la marabunta del turisme, que també ha arribat de bon de veres a les cales de Santanyi. N’Antònia Vicens ha deixat de brodar i es posà a estudiar anglès i alemany, instruments de treball per guanyar-se el pa treballant de secretària a una residencia turística”.

I assistirà a les classes de català que organitza l’Obra Cultural al Lul·lià de Palma on coneix a Josep Maria Llompart de la Penya. Aquest autor el 1979 escriu: “M’assalta de bell nou el record del meu enyorat Bernat Vidal. Ell va tenir fe en aquella al·lota tan poqueta cosa que li va confessar que volia escriure, que volia fer novel·les. En Bernat no creia en màgies, no creia en miracles; però va creure en la intel·ligència, en la tossuda voluntat, en la sensibilitat ferida d’una noieta que estimava amb desesperat dolor la seva “pobra, bruta, trista, dissortada pàtria”.
(Al camí de la infantesa
amb lluquets
i esparregueres
ara
ufanós
hi floreix el quitrà) Lovely.
I aquesta al·lota “tan poqueta cosa” escriurà:
(Buidada fragmentada
castrada:
Cotorreta cul cosit.
Volien convertir el camí de les dones
de sol a sol
en una vagina
en una flor
muda). Lovely.

En un altre lloc dirà “puta vida la de les dones, endemés del feix del treball, la càrrega de la virtut” (Vocabulari privat- Vida i mort de na Francina).

Creadora de belles imatges poètiques “la bella tosseix, a la fi els dos pètals que li penjaven dins el llagrimer es desprenen i rodolen deixant-li una mena de bava fluorescent a les galtes, com si dos caragolins hi haguessin fet parada” (Quilòmetres de tul per a un petit cadàver).
I fixa un lèxic que es va perdent:
.-Badall no ment, son o talent o avorriment del qui està present.
.-Merdeta clara de caganiu.
.-Aquesta nina com l’aviram te pepida.
.-Na Francina va començar a anar cop piu
I dona noticia d’uns remeis avui impensables:
.-Collaret d’alls per a la petitona que tenia cuquets.
Amb una visió anticipada de la crisi:
“Totes intentant comprar una miqueta menys, però ja tenim l’estómac preparat per aquella micoia més i, qui l’atura l’estómac?” (Quilòmetres)
I sobre tot les idees clares:
“Vull la llibertat d’escollir, vull la llibertat d’estimar quan em plau, vull, sobretot, la llibertat de dir: no” (Quilòmetres).

Fotografies: Pep Camps.