TERTÚLIA ARCA: EL FUTUR DEL QUIOSCS A PALMA

ARCA vol que es conservin i rehabilitin els quioscs de premsa actuals i rebutja que puguin tenir ni caixers automàtics ni bústies d'Amazon com es va proposar a la passada legislatura

Proposa treure cada quiosc a concessió individual i, sempre mantenint la premsa i revista de paper, permetre propostes innovadores de promotors particulars

Per les Casetes de la Costa del Teatre proposa la rehabilitació en arquitectura lleugera, preferentment fusta, com ho eren originalment

Aquestes i moltes altres són algunes de les idees que sorgiren ahir durant *la tertúlia que ARCA* va organitzar al seu local i va comptar amb la presència de la Mercedes Celeste, com regidora de Funció Pública. També assistí el coordinador del Districte Centre.

En una animada tertúlia que pretenia treure i compartir idees, ARCA va mostrar el seu compromís i preocupació per l'us de l'espai públic i la seva imatge.

QUIOSCS DE PREMSA

Els actuals Quioscs de premsa tenen una estètica prou interessant que es podria conservar essent sotmesos a una rehabilitació correcta. Aporten en positiu al paisatge i ajuden a mantenir la venda de premsa i revistes imprès en parer. No obstant aquest producte tot sl no és avui econòmicament rendible i, per tant, s'ha de combinar la seva venda amb altres elements que podrien ser d'interès, no únicament pels turistes, que, tristament és on sempre es destina l'activitat empresarial del petit comerç al centre de Palma. No oblidem que un dels quioscs està a Plaça Progrés. Ben segur hi ha iniciatives particulars que aportin idees i riquesa a l'oferta comercial si es treuen a concurs d'adjudicació de manera individual. *Tampoc no haurien d' ocupar més espai públic que l'estrictament assignat*

CASETES COSTA DES TEATRE

Per les Casetes de la Costa del Teatre proposam la rehabilitació en arquitectura lleugera, preferentment fusta, com ho eren originalment i que es destinin a venda de producte artesanal o fet a Mallorca de manera rotatòria, oferint feina i comercialització temporal a les moltes persones que es dediquen a venda a fires. Aquesta idea donaria vida i originalitat a un espai singular, entrada a les galeries de Plaça Major i connexió amb la part alta de la ciutat.

ALASKA

El quiosc Alaska forma part de la memòria col·lectiva de moltes persones i se podria intentar trobar una solució que, complint la legalitat, no implicàs una transformació ni de la seva imatge ni del tipus de producte, ja que qualsevol transformació radical seria trencar en la memòria i, llavors, seria qüestionable la seva continuïtat.

ALTRES TEMES

A la tertúlia també parlàrem de ses Casetes de la costa de Santo Domingo, i del quiosc tancant del Parc Krekovic.

ARCA v a fer arribar a la regidora la necessitat que l'atenció del consistori no es limitàs a fer la concessió i res més, havia de fer una feina de vigilància i control per cuidar la imatge i els usos de l'espai públic, obligant a la conservació adient.

MERCEDES CELESTE

La regidora en tot moment va mostrar el seu reconeixement cap a la feina ciutadana altruista de les entitats cíviques com ARCA i es va mostrar oberta a continuar parlant i col·laborant. Diu que, en arribar al càrrec, es va trobar amb pràcticament totes les llicències de quioscs caducades i ha començat per posar solucions a les de flors. El següent objectiu són els de premsa i per últim l'Alaska dependrà de la reforma de la plaça del Mercat.

Tertúlia ARCA: EL FUTUR DELS QUIOSCS A PALMA

Vos convidam a participar a la Tertúlia d'ARCA

EL FUTUR DELS QUIOSCS A PALMA

🗓Dimecres, 29 de novembre de 2023

📍A la seu d'ARCA (carrer de Can Oliva, 10, Palma)

Compartirem dubtes i preguntes sobre quin futur tenen els quioscs a la nostra ciutat

Els de premsa, els de flors, l'Alaska, les casetes de sa Costa des Teatre, els dels parcs... què tenim, què volem i què podem fer.

Assistirà com a convidada principal la regidora d'Hisenda, Funció Pública i Govern Interior, Mercedes Celeste, que és una de les persones responsables del tema en l'actual equip de Govern municipal.

Entrada lliure fins a completar aforament

Vos hi esperam!

Presentació del llibre "CIUTAT JARDÍ I LES ROQUES" de Pere Galiana Veiret

Divendres 24 novembre 2023

A les 18'30 h. 

📖Xerrada - Presentació del llibre 

Ciutat Jardí i les roques

a càrrec de l'autor: Pere Galiana Veiret

Conduirà l'acte, Pere Ollers Vives, president d'ARCA

Pere Galiana, prolífic investigador sobre la història de la ciutat de Palma, presenta una nova obra plena de curiositats i elements d'interès. 

📍La trobada se celebrarà a la seu d'ARCA:  carrer Can Oliva 10. Palma

Vos convidam a participar-hi

Entrada gratuïta fins a completar aforament

ARCA DEMANA CORRECCIONS A LA BAIXA DEL CREIXEMENT EN ALÇADA A L'EIXAMPLE

ASPECTES POSITIUS ALS CRITERIS D'APLICACIÓ DECRET HABITATGE A PALMA

REUNIÓ MANTINGUDA AMB ÓSCAR FIDALGO

No hem pogut estudiar amb deteniment les conseqüències de la proposta del Govern municipal sobre l'aplicació del Decret Llei de mesures urgents.... Però d'una primera lectura veiem positiu la preservació de les alçades als barris singulars de la ciutat i al centre històric. I altres limitacions establertes.

No obstant ens preocupa l'absoluta exclusió de l'Eixample.

Consideram que hi ha determinats carrers i trams concrets que mereixen una garantia de consolidació del seu estat gairebé original. Demanam s'estudiï aquest fet i s'arbitrin mesures per aconseguir-ho.

Volem remarcar que no hi ha un catàleg de patrimoni adequat i suficient per a aquesta zona, que pogués garantir la seva preservació harmònica.

D'altra banda, en les propostes, que ARCA va presentar fa anys, pel Pla General ja advertíem que un urbanisme amb edificis més, alts als carrers amples i més baixos als carrers més estrets implica la destrucció de l'harmonia estètica i urbanística dels barris.

L'ordenació i el planejament s'ha de fer considerant illetes senceres i barris com unitats.

A més volem advertir que una densificació de barris resultarà negativa si no s'adapten i creixen prèviament els equipaments públics a la zona. Podem posar com a exemple el barri de Pere Garau que és un barri que encara podria ampliar densitat poblacional amb aquesta mesura i que té un dèficit escandalós en equipaments.

Creim que s'ha de limitar més el creixement en alçades a l'Eixample per no provocar més problemes que beneficis i prohibir-la a determinats trams.

*Reunió mantinguda amb Óscar Fidalgo i amb Bartomeu Abad*

ARCA ha traslladat aquestes reflexions tant al Consell de Gerència d'Urbanisme el dia, d'ahir com a una reunió mantinguda amb el regidor d'urbanisme i amb el Gerent celebrada el dilluns.

ARCA va aprofitar per explicar-los les seves propostes sobre un Son Busquets respectuós amb el seu passat i una Plaça Major que aprofiti l'oportunitat de recuperar el túnel ferroviari que hi ha sota ella i arriba al Parc de la Mar. Aquest recorregut, únic, se hauria d'integrar al futur Museu de la Ciutat que es farà a una part de les Galeries Comercials, fet que també va proposar ARCA ja fa uns anys.

EL PATRIMONI EL GRAN OBLIDAT DEL L’IMPOST TURÍSTIC

ARCA FARÀ PROPOSTES I AL.LEGACIONS AL NOU PROJECTE

Els darrers anys, l’inversió real de la taxa turística en Patrimoni, no ha arribat a un 3%. Aquest fet no potser més decebedor. No obstant la Llei recull que el Patrimoni està entre els tres primers objectius de la taxa.

L’actual govern vol mantenir la taxa turística, fet que alabam. Però fins ara, a les declaracions públiques, el Patrimoni continua essent el gran oblidat.

Davant la notícia que el Govern vol modificar la Llei que regula l’impost turístic, ARCA vol aportar una sèrie de suggeriments que suposi un profit real per al destí del doblers recaptats per les estances turístiques.

Volem recordar que ARCA ha format part en els darrers anys de la Comissió (plenària) de l’IET i allà sempre hem reiterat les deficiències d’aquest impost.

També volem posar en relleu que l’ITS s’ha presentat sempre com un impost FINALISTA, que té com a primeres finalitats el medi ambient, el patrimoni i algunes intervencions públiques.

El resultat fins ara ha estat decebedor. Ni la ciutadania ni els turistes han vist els fruits de les inversions del ITS, degut a que, més aviat, han passat a formar part del pot comú de les despeses. Repetim, no era aquesta la finalitat.

Algunes notícies recorden les sorprenents finalitats dels projectes: concert musical, subvencions per comprar patinets, estudis de diversos tipus, canonades i altres necessitats de l’Administració (deixant apart els que varen ser destinats a despesa corrent del temps de la pandèmia).

D’altra banda, la major part d’administracions locals (consells potser amb l’excepció del de Menorca i ajuntaments) han vist normalment denegats els seus projectes, de manera que el món local ha vist impedides moltes de les seves aspiracions (projecte d’abast local i insular que tenen molta importància per la ciutadania i podrien ser gestionats potser millor que no per les entitats del Govern).

ARCA demanarà que la nova llei incorpori:

Un mínim d’un 40% dels imports recaptats per a conservació i restauració de patrimoni cultural

Un mínim d’un 40% per a conservació i millora del patrimoni natural i paisatgístic

Una reforma a fons de la Comissió d’IET i instrumentar de forma autèntica i real la participació de la societat civil (i de les entitats específicament coneixedores de cada àmbit d’inversió). La tasca tècnica l’ha de dur a terme l’Administració i la participació ciutadana ha de ser en el moment de convocar la presentació de projectes i en el moment de distribuir els fons.

 

Amb els fons de l’ITS s’han de poder pagar també línies de subvencions per implicar els particulars:  propietaris, llogaters, autònoms, petites empreses que poden assumir la gestió i execució de projectes de restauració i millora de patrimoni natural i cultural.

Per exemple, són urgents línies de conservació de:

patrimoni cultural (façanes, arquitectura popular com són ara molins, tafones, torres de defensa, casals de possessió, casals dels pobles i casals de Palma, monestirs i convents, entre d’altres).

Patrimoni natural i paisatgístic ( arbrat, marjades, olivars, parets de pedra en sec, entre d’altres)

ARCA també considera que cal augmentar l’import de l’IET particularment en determinats segments turístics així com estudiar la millora impositiva en els casos de creuers (que és una activitat també d’allotjament i que consumeix recursos).

ARCA presentará alegaciones a la reforma de la llei de l’impost turístic que plantegi el nou govern per a enriquir-la i aconseguir millores substancials als seus resultats.  

També consideram que cal fer operativa la possibilitat que els Ajuntaments puguin plantejar recàrrecs locals per gestionar directament la recaptació impositiva del turisme, amb les mateixes EXIGÈNCIES FINALISTES de l’Impost.

 

ARCA PRESENTA UN RECURS ADMINISTRATIU CONTRA LA DENEGACIÓ DE MILLOR PROTECCIÓ PER AL JARDÍ DE CAN CANALS DE SÓLLER

ES MEREIX CATEGORIA DE BÉ CATALOGAT INSULAR

 

ARCA ha presentat un recurs administratiu contra la denegació de millor protecció per al Jardí de Can Canals (Gran Via de Sóller)

 

Consideram que mereix la categoria de Bé Catalogat Insular

 

ARCA ha presentat un RECURS ADMINISTRATIU contra l’Acord de la Comissió Insular de Patrimoni Històric de 26 de setembre de 2023 que denega la protecció de Bé Catalogat Insular per un magnífic JARDÍ com és el DE CAN CANALS DE SÓLLER (GRAN VIA-MAR).

 

Recordaran que ARCA, fa uns mesos, ja havia, demanat la declaració d'aquests jardins com Bé Catalogat i que un informe tècnic va denegar aquesta categoría tot i que reconeixia que tenia prou valors com per a millorar la fitxa de catàleg com a Bé Local que ja té. És a dir, que era l'Ajuntament de Sóller qui havia de protegir. 

 

Aquest tipus de contesta no és la primera vegada que succeeix, és a dir, el Consell reconeix que l'immoble pel que ARCA demana que sigui declarat Bé Catalogat d'Interès Local, té valors patrimonials, però considera que qui ha de protegir és l'ajuntament del municipi on està ubicat l'immoble. La majoria de les vegades l'ajuntament en qüestió fa cas omís de l'esmentada consideració  i el Bé és destruit. Tot i que s'hagi reconegut, com havia demanat ARCA, que tenia valors patrimonials. 

 

EL CONSELL DE MALLORCA ES DESENTÉN I PASSA LA PILOTA ALS AJUNTAMENTS

 

Un per l'altre i ningú no es responsabilitza. Si el Consell passa la pilota als Ajuntaments i aquests no volen agafar-la, el Patrimoni està en greu risc o directament és destruït 

 

De fet, aquesta pràctica és molt perjudicial per al patrimoni cultural de “2a divisió” que mai arriba a una protecció efectiva. Recordem els casos de *Can Bibiloni o la Casa de Manuel de Falla a Palma, el quarter de Carrabiners a Sa Colònia de Sant Jordi, i l'edifici de principi de segle XX de l'Avinguda Argentina cantonada Pursiana. En tots aquests casos el Consell va reconèixer que tenien valors patrimonials per a ser inclosos en els catàlegs municipals, però no els va voler declarar com Bé d'Interés Insular. Com que els ajuntaments respectius varen fer cas omís, els bens patrimonials varen ser destruïts. És a dir, es va destruir Patrimoni. Això s'ha d'evitar. 

 

En el cas concret de la nostra petició de millora de protecció pels Jardins de Can Canals (que té una fitxa de catàleg municipal insuficient),  ja vàrem fonamentar la importància paisatgística, urbana i patrimonial del Jardí. Un dels que es citen en obres cabdals sobre la jardineria històrica mallorquina.

 

Per això hem aportat dos informes de la doctora Blanca Castaldo. El primer, abans amb la petició, que ha estat menystingut per la direcció insular de Patrimoni. El segon, ara, amb el recurs, per aportar més informació encara sobre els valors del Jardí.

 

ARCA demana sobretot que el Consell es defineixi amb els criteris que segueix la Comissió insular de Patrimoni per a denegar aquests tipus de béns com a Béns CATALOGATS, classificació que té la Llei de Patrimoni Històric de 1998 i que queda “inaplicable” de facto.

 

ARCA demana també que el Consell es defineixi amb la distinció entre bé catalogat insular i bé catalogat local així com que s’expliqui quina eficàcia pràctica té la “suposada” catalogació local que “suggereix” la Comissió en els seus acords però no s’arriba a fer mai efectiva.

 

Naturalment, si el Consell no ens contesta el recurs satisfactòriament ens reservam la possibilitat d’acudir a la Justícia perquè aquest és un tema molt important que afecta a gran part de les nostres peticions de protecció, moltes vegades denegades amb un acord semblant.

  

CAMPAÑA PATINETES Y BICIS A RAYA: SE ENCIENDEN LAS ALARMAS POR LA SUCESIÓN DE ATROPELLOS PROVOCADOS POR PATINETES

LA CAMPAÑA PATINETES Y BICIS A RAYA PIDE A CORT QUE SE HAGA PÚBLICA LA RELACIÓN DE ACCIDENTES Y QUE SE HAGA SAGUIMIENTO

En los últimos días ha trascendido a los medios de comunicación varios accidentes en Palma provocados por patinetes que han atropellado a peatones. También alguno en que la víctima ha sido el propio conductor del patinete, pero desplazándose irregularmente contradirección. Todos ellos han provocado lesiones graves. 

Desde la Campaña Patinetes y Bicis a Raya hacemos llegar  a Cort una petición para que se haga visible la magnitud del problema y ayude a actuar más intensamente a los responsables en atajar el problema.

Pedimos que se tenga en la web del Ajuntament de Palma un listado actualizado de accidentes provocados por patinetes sin que afecte la protección de datos. 

TRANSPARENCIA Y SEGUIMIENTO DE LOS ACCIDENTES PROVOCADOS POR PATINETES

La Campaña Patinetes y Bicis a Raya pide transparencia y seguimiento sobre los accidentes provocados por patinetes, para valorar mejor la situación de inseguridad debido a los incumplimientos sistemáticos de cualquier norma por parte de muchos de sus usuarios-conductores

Desde nuestra campanya pedimos a las autoridades municipales de Palma que se haga un seguimiento cotidiano de los accidentes y de los incidentes de los que haya constancia tanto por servicios sanitarios como policiales y que se ponga a disposición de la opinión pública los datos actualizados en la web municipal. 

Los detalles expuestos no tienen que afectar a la protección individual de datos, pero el hecho de que se haga seguimiento de cada situación y se dé a conocer, ayudará a dimensionar la realidad del tamaño del problema.

EL PROBLEMA CREEMOS QUE ES MUY GRAVE

Basta caminar 10 minutos por cualquier calle de cualquier barrio de Palma para presenciar decenas de situaciones de riesgo y violaciones de las normas por parte de patinetes. Las víctimas de los sustos, de los golpes y del riesgo de ser lesionados, siempre los peatones  

Hay que avanzar de verdad en la erradicación del abuso de muchos conductores de patinetes en la ciudad. 

Es obligación de cualquier persona conocer las normas cívicas a seguir para el uso de los patinetes. Y es obligación de las autoridades garantizar su cumplimiento y la seguridad de los peatones. Aunque su manejo parezca sencillo perder el control puede tener consecuencias serias y dolorosas, como se ve en los numerosos accidentes que provocan y que sufren.

CAMPAÑA “PATINETES Y BICIS A RAYA” 

Impulsada per ARCA

ARCA HA VISITAT L'ESGLÉSIA I CONVENT DE LA MISSIÓ, A PALMA

UNA PETITA PERLA DEL BARROC A LA NOSTRA CIUTAT

La Missió, petita joia barroca 

TAMBÉ POGUÉREM CONÈIXER EL REFECTORI QUE ES CONSERVA A L'HOTEL ADJUNT

Refectori que es conserva a l'hotel

Unes 40 persones hi participaren, guiades per Juanjo Soler Martínez, expert en història i patrimoni religiós.

Grup de la visita guiada per ARCA

El matí del dissabte, ARCA organitzà una visita guiada a una de les esglésies una mica amagades de la ciutat de Palma: l'església de la Missió. De fet, el títol de l'activitat era: LA MISSIÓ. CONEIX UN PATRIMONI OCULT

Durant tres hores Juanjo Martínez, explicà els valors artístics i la història de l'indret. També comptàrem amb les explicacions i ajuda dels sacerdots que encara viuen al convent.

Va ser una manera enriquidora de gaudir el matí de dissabte.

JOIA TARDOBARROCA DEL XVIII

Els orígens de la congregació de la Missió a Mallorca es remunten a inicis del s. XVIII, però no fou fins al 1739 quan es col·locà la primera pedra de l'església actual.

Aquest temple pot ser el més petit dels construïts durant el barroc, és una petita joia del patrimoni religiós de Ciutat. En el seu interior conserva la decoració original tardobarroca, de la qual podem destacar les pintures, els relleus, la ceràmica, i especialment, el conjunt de retaules. D'aquest grup sobresurt el de l'altar major, dedicat a Sant Vicenç de Paül, fundador de la congregació.

Juanjo Soler explicant la Missió

DEVOCIÓ A PERE BORGUNY

La Missió és summament interessant també pel seu vessant espiritual, ja que entre d'altres conserven la devoció a la Miraculosa i al venerable Pere Borguny. Aquest darrer fou un mallorquí, fet captiu i enviat a Alger, on després d'una apostasia i una conversió, morí màrtir. Testimonis d'això foren els pares paüls d'Alger que enviaren les seves relíquies a París, on el mateix Vicenç de Paül, les venerà. Foren cedides finalment a la casa de Mallorca l'any 1750. La seva causa de beatificació, després de diversos intents, segueix a Roma.

DEBAT SOBRE EL FUTUR DEL PATRIMONI RELIGIÓS

Fa algunes dècades, part de l'antiga Escola Apostòlica fou venuda i reconvertida en hotel. Aquest exemple se suma a altres casos, que ens conviden a una reflexió sobre el futur del patrimoni religiós. Mallorca conserva un ampli nombre de convents i altres edificis que cada vegada més resten sense activitat i vida. Hem de ser força sensibles per demanar la preservació dels béns materials i alhora, del patrimoni immaterial. Amb la mort o marxa de persones i comunitats, es mor part de la nostra cultura i identitat.

Gràcies a l'amabilitat de la comunitat de Paüls i els responsables de l'Hotel Convent de la Missió, fou possible una visita a tots dos espais. En el convent poguérem visitar l'església, la sagristia (amb l'antic armari de les relíquies i la fantàstica calaixera del s. XVIII) i part de les estances conventuals. A l'hotel, es visità l'antic refectori, convertit ara en saló i bar.

Convent de la Missió

LA MISSIÓ OBRI ELS MATINS TAMBÉ

Celebrem que el temple de la Missió hagi ampliat el seu horari de visita als matins, la qual cosa facilitarà que tots els mallorquins i visitants puguin conèixer aquesta perla barroca.

ARCA organitza mensualment visites guiades de caràcter Patrimonial que pretenen, d'una banda, enriquir en coneixements i d'altra conscienciar en la necessitat de la defensa de la petjada de la història. Són obertes, prèvia inscripció, tant a persones associades a l'entitat com a externes.