29 de set. 2017

ARCA organitza una taula rodona amb arquitectes sobre “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”.

Carlos García-Delgado, Pere Ollers (President d'ARCA),
Maribel Bennazar (néta de Gaspar Bennazar), Pere Rabassa
i Pere Nicolau.
ARCA continúa amb el cicle titulat Gaspar Bennazar: s'Arquitecte de Palma.

ARCA continúa amb el cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears.

Ahir dijous 28 de setembre organitzarem una Taula rodona que duia per títol “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”, on comptarem amb la participació dels arquitectes Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa.

El cicle concluirà demà dissabte 30 de setembre, on s'organitzarà una visita guiada que durà per títol “Una passejada per l'arquitectura de Bennazar”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí. La visita presenta TOTES LES SEVES PLACES ESGOTADES.

Carlos García-Delgado destacà que l'arquitecte Gaspar Bennazar va viure una època apasionant, per la quantitat d'aconteixements socials i culturals que succeiren a finals del segle XIX, quan ell finalitzà els seus estudis a Madrid. Per aquest motiu el considera com una persona vital amb una vida plena i apasionada, aquest resultat que es veu a les seves obres.

Bennazar va estar al corrent de totes les corrents internacionals al camp de l'arquitectura i les va aplicar als seus projectes. Cal dir que com exemples, ell es basa en el Christal Palace de Londres (1851), on s'utilitza el vidre i el ferro, en la recuperació d'edificis històrics, una corrent que neix a Anglaterra a la segona meitat del segle XIX i que Bennazar plasmarà amb un estil neo-medievalisme romàntic, la utilització del formigó armat, que s'utilitza a França per primera vegada a l'any 1902, el corrent modernista i el secenionisme vienès.

Pere Nicolau destacà que Bennazar aportà edificis grossos i de gran tamany. Fou una època, on retornen els indians de les colònies i comencen a gastar diners en l'exhibició dels seus edificis. Tingué gran relació amb una nova classe social i amb persones tant destacades com els empresaris Tous i Ferrer o Caubet.

Pere Ollers, Pere Nicolau, Carlos García-Delgado i Pere Rabassa
Bennazar feia projectes grandiloqüents i per aquest motiu la seva obra agrada al públic de Mallorca. La seva és una arquitectura bella, clara i bona d'entendre. També fou una persona que respectava el treball artesanal i aquest aspecte és veu molt definit a la seva obra i també agrada a la societat mallorquina, aquesta distinció cap aquest sector tradicional.

Si desgraciadament no hagués mort tant jove, cal recordar que tenia 63 anys, segurament hagués aprofundit en altres moviments artístics.

Pere Rabassa destacà la personalitat de Gaspar Bennazar com una persona somniadora que tingué la força per tal de confeccionar un equip que l'ajudà a dur a terme una gran quantitat de projectes. Els seus projectes eren fets amb molta il·lusió i era capaç d'estirar i convèncer a promotors, polítics, treballadors, etc. La seva arquitectura fou molt d'ofici, on particparen fusters, ferrers, forjadors, escultors,... que tenien una gran preparació.

Va destacar alguns exemples de canvi d'ús d'edificis realitzats per Gaspar Bennazar, com per exemple el Cine Born, on Rabassa i García-Delgado coincidiren que és una desgràcia per a la ciutat de Palma que no s'hagui conservat, possiblement la millor sala de cinema que mai ha tengut la ciutat de Palma. Però, altres intervencions interessants i respectuoses han estat els edificis de las Herminitas de los pobres, els Rentadors des Jonquet, els Magatzems l'Àguila (on es farà un hotel), s'Escorxador o l'edifici de la Telefònica.

Per últim, va destacar el Coliseu Balear i deixà a l'aire, sobre quin serà el seu futur? Segons la seva opinió és un edifici amb moltes possibilitats.

Una vegada finalitzades les intervencions dels arquitectes s'obri un torn de debat i tothom coincidí en la importància de conservar correctament el Coliseu Balear, degut a que esteim davant un gra edifici i que no es prengui l'exemple de las Arenas de Barcelona.


També, es destacà de l'important canvi d´ús de l'edifici de s'Escorxador, on Pere Rabassa participà en la seva rehabilitació i que ha estat positiu per a la vida social i cultural del barri. A ARCA és un edifici que ens preocupa, perquè hem denunciat vàries vegades que la concessionària actual no respecta els espai d'ocupació pública i en alguns casos hi ha sobrexplotació de l'espai públic.

Cap comentari: