 |
| Pere Ollers, Àngels Fermoselle i Albert Herranz |
ARCA va presentar dimecres 30 d’octubre el llibre titulat “Así
era Santa Catalina” de l’autor Albert Herranz.
Aquest treball és un recull fotogràfic d’imatges
antigues de les barriades de Santa Catalina i es Jonquet. L’autor ens mostra
els canvis soferts en aquestes antigues barriades que són de vital importància
per a ARCA, qui sempre ha defengut la seva autenticitat.
La presentació fou càrrec d’Àngels Fermoselle.
Vull agrair en nom
d’ARCA i en el meu propi que Albert Herranz Hammer, aquest mallorquí de Suècia,
hagi volgut presentar el seu llibre “ASÍ ERA SANTA CATALINA” a la nostra
entitat i que jo l’acompanyi en tan agradable feina.
Un llibre editat per TEMPORAE, una editorial que vol que no es perdi el rastre fotogràfic de la història dels nostres barris.
Mesos abans de les
darreres eleccions municipals ARCA es va plantejar un objectiu prioritari:
aconseguir la protecció de Santa Catalina.
Va ser llavors quan encetàrem
la campanya
Salvem Santa Catalina i quan, personalment vaig poder fer feina “colze a colze” amb el nostre amic Albert.
Hem plorat plegats quan
veiem esbucar l’imponent edifici de 1916 cantonada amb el carrer d’Aníbal amb l’avinguda
de l’Argentina, perquè el que veiem era qualque cosa molt similar a un
assassinat. Un assassinat d’un testimoni espectacular de la història d’un barri
que estimam. I ho estimam tant la gent qui ha viscut allà, com n’Albert, com en
Rafel, com na Bego... i qui no hem viscut, però també hem lluitat per Santa
Catalina i continuarem lluitant.
Potser la mort d’aquest
edifici hagi servit per salvar-ne el conjunt de la barriada. Ja ho
veurem si la lletra petita ho confirma, però per ara, les notícies són bones
perquè la nostra tasca insistent d’obrir els ulls a uns polítics que no sempre
volen mirar i veure, ha començat a donar fruits i Santa Catalina ha estat declarat “Àrea de
règim especial” (una figura urbanística que pretén conservar les
característiques estètiques i arquitectòniques del barri). De fet, mirau que
diu la tècnica municipal per argumentar la declaració de protecció: “S’ha propiciat una contínua substitució dels immobles
originals de Santa Catalina, transformant i empitjorant les característiques i
qualitats arquitectòniques i ambientals d’aquest barri”.
A què ho firmaríem això?
Quantes vegades ho hem dit Albert? Bé, ja veurem què passa perquè no hem de
vendre el peix abans de pescar-ho. I està ben duita aquesta frase perquè parlar de Santa Catalina i es Jonquet és
parlar també de peix i de mariners. Així fa temps que ens ho explica n’Albert.
Amb n’Albert Herranz aprens
molt. Perquè sap molt. I perquè és generós i comparteix els seus coneixements,
les seves observacions i les seves investigacions. Amb ell vaig aprendre que
Santa Catalina tenia Andratx per capital, i no Palma. I que Santa Catalina deu el seu nom i el seu
naixement a la Fe, a la fe d’un mercader. Tot això i més coses ho diu el llibre
de n’Albert “Así era Santa Catalina”. Un llibre escrit en castellà del qual
l’autor ens dirà si està prevista qualque edició en la nostra llengua.
Però aquest, que és el
darrer llibre de n’Albert, que és poeta i narrador i n’ha publicat uns quants,
no tan sols té lletres importants, també té o principalment té fotografies;
unes fotografies que fan pensar.
Amb aquestes fotografies
recuperades podreu pensar i saber de Cuba,
de requetès, del carrer gran, de bubotes, del naufragi del Miramar, de
la ja desapareguda platja des Jonquet, de Julio Verne, d’Antoni Frau persona
culta i activa assassinat per les seves idees l’any 1937, sabreu que la
església de Sant Magí no es diu església de Sant Magí i principalment sabreu de
la gent de Santa Catalina, sense la qual, com el nostre autor i amic sempre ens
recorda, Santa Catalina no seria ni serà possible.
Albert, gràcies per
estar aquí.
30 OCTUBRE 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada