L'Ajuntament de Palma i la Fundació Palma Espai d'Art col•laboraren en la cessió de ses Voltes, per a la presentació d'aquest treball.
A continuació podeu llegir el discurs que Xavier Terrasa oferí als assistents el dia de la presentació:
Bon vespre als presents, vull agrair la seva assistència, per haver vengut a dia d’avui a la presentació del llibre El patrimonio desaparecido de Palma.
Vull donar les gràcies a les persones que m’acompanyen a la taula, el Sr. Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat i gran coneixedor de la nostra història, la Sra. Maria Josep Mulet, professora de la UIB i especialista en fotografia i al Sr. Pere Ollers, president d’ARCA, entitat cívica que tant bona feina ha fet i fa per protegir el patrimoni històric de Mallorca durant els darrers vint-i-cinc anys i a la qual tenc la satisfacció de pertànyer.
Volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Palma, especialment a la regidoria de Cultura, on s’integra la Fundació Palma Espai d’Art, que gentilment han col•laborat en la cessió d’aquest magnífic espai per a la presentació d’aquest llibre que ens rescata una part de la història de Palma.
Especialment cal donar les gràcies a l’editorial Temporae, que va creure en aquest projecte i va decidir publicar aquest treball. Com també aquelles persones i institucions que han col•laborat a l’hora de prestar informació, perquè aquest llibre sigui una realitat.
El patrimonio desaparecido de Palma és un extracte de la història de la nostra ciutat, segurament no la més brillant, de la qual no ens podem sentir orgullosos com a poble i que a mesura que passem les pàgines, ens farà pensar, com m’agradaria poder girar en el temps i fer qualque cosa, per allò que ja és irremeiable. La intenció d’aquest treball no era crear cap lament o tristor entre els lectors, tot i que penso que inevitablement, qualque llàgrima s’haurà espargit entre els fulls d’aquest àlbum de records històrics.
El següent treball vol fugir del pessimisme que ens ha caracteritzat com a poble, amb expressions com tanmateix, tant popular en el nostre vocabulari, però que al mateix temps demostren una desídia o despreocupació social cap als nostres valors culturals. Més bé, volem que el treball ens faci reflexionar, degut a l’impactant nombre de béns culturals o paisatgístics que ja no podem contemplar o gaudir ara mateix. Segurament, aquesta profunda reflexió ens a de dur a treure algunes conclusions i a aprendre de les errades dels nostres avantpassats.
Les societats han de mirar al futur, però mai han de deixar de banda el seu passat. Les societats avançades, madures i democràtiques avancen cap a la modernitat, però sempre respectant els seus valors tradicionals, històrics i culturals, perquè aquests foren els fonaments sobre els quals es desenvolupà el nostre poble. Actualment, tot i la globalització, la nostra terra presenta un trets culturals diferenciadors que poden servir com a revulsiu social i econòmic a l’hora de vendre una Mallorca autèntica i única.
Aquest any es compliran vint-i-cinc anys de la fundació d’ARCA, motiu d’orgull i satisfacció per a tots aquells que estimam el patrimoni cultural. Els valors d’aquesta entitat sempre han estat els mateixos des del seus inicis, respecte i conservació cap el llegat històric, que amb tant d’esforç construïren els nostres pares. Algunes de les preguntes que ens feim des de llavors i que encara continuem fent-nos, són: perquè hem de destruir, si podem rehabilitar?, perquè no podem progressar, sense especular? o perquè al restaurar, hem de deteriorar o canviar?.
Però, malauradament quan es va fer efectiva la història d’aquest llibre, ARCA encara no hi era, en alguns casos mancaven moltes dècades, perquè nasqués aquesta entitat proteccionista. Però, no hem de pensar que durant tota aquesta destrucció hi va haver silenci, hi va haver veus discordants, però malauradament amb poca força mediàtica, que sí que és un dels factors de pes i importants que té ARCA. Tenim l’exemple de la Societat Econòmica d’Amics del País, que protestà en el moment que es volia derruir el convent de Sant Domingo, una autèntica joia del gòtic religiós que Palma va deixar perdre, per motius de caire político-religiosos, però que en el fons de la qüestió fou un dels grans negocis especulatius, on va quedar buit un solar inmens al centre històric de Palma, òptim per poder construir-hi. Una altra persona que també aixecà la veu, fou l’arquitecte Bartomeu Ferrà, era 1909, quan es volia destruir l’església de Sant Antoni de Pàdua. Llavors, com a membre de la Societat Arqueològica Lul•liana, aprofità el butlletí de l’Arqueològica per denunciar aquest fet. No pogué ser, però gràcies a ell i l’entitat centenària conservaren el quadre del Sant Jordi de Pere Nisart, una de les pintures més importants que tenim a Mallorca.
Durant aquests darrers vint-i-cinc anys, és evident que el nivell de destrucció patrimonial ha baixat, i en aquest sentit ARCA és responsable, no només per les seves campanyes de defensa, sinó pel seu programa de divulgació social, el qual ha ensenyat d’aprop el llegat cultural d’aquesta terra. Actualment, gran part de la ciutadania és sensible davant la destrucció del patrimoni històric, ara només queda, que aquesta sensibilitat arribi als despatxos dels qui governen o tenen la capacitat per intervenir en els models urbanístics de la ciutat. La nostra societat no pot perdre més elements històrics i culturals, el segle XXI, cal que sigui bastant diferent a l’anterior i desitgem que un llibre d’aquestes característiques no es torni a publicar. Voldrà dir, que qualque cosa hem aprés, que hem madurat i hem agafat consciència.
Crec que era important fer aquest treball, per fer justícia, per recordar, perquè no quedin en l’oblit els elements històrics que han desaparegut. Per il•lustrar, als que no varem conèixer (inclús personalment) com era o fou aquella ciutat vàries dècades enrere. Abans que s’obrissin l’avinguda de Jaume III, el carrer de la Constitució, la plaça de l’Olivar, s’ampliés el carrer de Sant Miquel o es construïssin les avingudes hi havia una ciutat distinta a la que trobem actualment, llavors els que no hem viscut aquest procés de canvi, l’hem de conèixer i els que ho varen viure, és important que el recordin.
Una definició de patrimoni històric podria ser la següent:
«Conjunt de béns, tant materials com immaterials, creats en un període històric concret i que han arrelat de generació en generació fins a conservar-se i preservar-se en l’actualitat, que el poble sent com a propis o identitaris».
Degut a aquesta definició amplia i complexa hem volgut estructurar el següent treball en deu capítols. Intentant obrir un ventall fins al màxim possible, perquè hi ha moltes categories en les quals es pot dividir el patrimoni històric. Les categories, tot i que segur que ens deixam alguna, són les que presentem a continuació, on en cada una d’elles rescatem algun exemple, per almanco avui vespre, retre el seu merescut homenatge:
1.Casals: Quan vegem imatges dels casals de Can Verí o Can Puigdorfila, lamentarem que no es medités sobre l’errada que suposà el seu esbucament…
2.Muralles: Quan vegem les antigues muralles, lamentarem que en aquell temps es consideressin un obstacle cap a la modernització…
3.Patrimoni religiós: Quan vegem el convent de Sant Domingo, lamentarem que la crispació político-religiosa se’n dugués per davant aquesta joia arquitectònica…
4.Panoràmiques: Quan vegem el molinar de Llevant, lamentarem el seu desaprofitament com a reclam turístic en l’actualitat…
5.Arquitectura singular: Quan vegem Can Salas o Can Aguiló, lamentarem no haver estiuejat en aquell Porto Pi…
6.Places i carrers: Quan vegem les reformes del centre històric, lamentarem no poder passejar per aquell traçat medieval, com el carrer Gran de la Gerreria…
7.Monuments: Quan vegem las capelletes de carrer, lamentarem la seva vulnerabilitat i desprotecció…
8.Patrimoni popular: Quan vegem les Enramades o els Hostals Nous, lamentarem el canvi de rumb econòmic que va prendre la ciutat…
9.Peces de museu: Quan vegem l’iot Nixe, lamentarem l’insuficient respecte que s’ha tengut per la figua de l’ arxiduc Lluís Salvador…
10.Possessions: Quan vegem la possessió de sa Teulera, lamentarem la passivitat de la classe política del moment…
Arribats en aquest punt i per acabar, diguem tots mai més a tot el que sigui destrucció del patrimoni cultural, que finalment no és altra cosa que una destrucció cega i irresponsable de la nostra d’identitat com a poble.
Bon vespre i moltes gràcies!!!
Bon vespre als presents, vull agrair la seva assistència, per haver vengut a dia d’avui a la presentació del llibre El patrimonio desaparecido de Palma.
Vull donar les gràcies a les persones que m’acompanyen a la taula, el Sr. Bartomeu Bestard, cronista de la ciutat i gran coneixedor de la nostra història, la Sra. Maria Josep Mulet, professora de la UIB i especialista en fotografia i al Sr. Pere Ollers, president d’ARCA, entitat cívica que tant bona feina ha fet i fa per protegir el patrimoni històric de Mallorca durant els darrers vint-i-cinc anys i a la qual tenc la satisfacció de pertànyer.
Volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Palma, especialment a la regidoria de Cultura, on s’integra la Fundació Palma Espai d’Art, que gentilment han col•laborat en la cessió d’aquest magnífic espai per a la presentació d’aquest llibre que ens rescata una part de la història de Palma.Especialment cal donar les gràcies a l’editorial Temporae, que va creure en aquest projecte i va decidir publicar aquest treball. Com també aquelles persones i institucions que han col•laborat a l’hora de prestar informació, perquè aquest llibre sigui una realitat.
El patrimonio desaparecido de Palma és un extracte de la història de la nostra ciutat, segurament no la més brillant, de la qual no ens podem sentir orgullosos com a poble i que a mesura que passem les pàgines, ens farà pensar, com m’agradaria poder girar en el temps i fer qualque cosa, per allò que ja és irremeiable. La intenció d’aquest treball no era crear cap lament o tristor entre els lectors, tot i que penso que inevitablement, qualque llàgrima s’haurà espargit entre els fulls d’aquest àlbum de records històrics.
El següent treball vol fugir del pessimisme que ens ha caracteritzat com a poble, amb expressions com tanmateix, tant popular en el nostre vocabulari, però que al mateix temps demostren una desídia o despreocupació social cap als nostres valors culturals. Més bé, volem que el treball ens faci reflexionar, degut a l’impactant nombre de béns culturals o paisatgístics que ja no podem contemplar o gaudir ara mateix. Segurament, aquesta profunda reflexió ens a de dur a treure algunes conclusions i a aprendre de les errades dels nostres avantpassats.
Les societats han de mirar al futur, però mai han de deixar de banda el seu passat. Les societats avançades, madures i democràtiques avancen cap a la modernitat, però sempre respectant els seus valors tradicionals, històrics i culturals, perquè aquests foren els fonaments sobre els quals es desenvolupà el nostre poble. Actualment, tot i la globalització, la nostra terra presenta un trets culturals diferenciadors que poden servir com a revulsiu social i econòmic a l’hora de vendre una Mallorca autèntica i única.Aquest any es compliran vint-i-cinc anys de la fundació d’ARCA, motiu d’orgull i satisfacció per a tots aquells que estimam el patrimoni cultural. Els valors d’aquesta entitat sempre han estat els mateixos des del seus inicis, respecte i conservació cap el llegat històric, que amb tant d’esforç construïren els nostres pares. Algunes de les preguntes que ens feim des de llavors i que encara continuem fent-nos, són: perquè hem de destruir, si podem rehabilitar?, perquè no podem progressar, sense especular? o perquè al restaurar, hem de deteriorar o canviar?.
Durant aquests darrers vint-i-cinc anys, és evident que el nivell de destrucció patrimonial ha baixat, i en aquest sentit ARCA és responsable, no només per les seves campanyes de defensa, sinó pel seu programa de divulgació social, el qual ha ensenyat d’aprop el llegat cultural d’aquesta terra. Actualment, gran part de la ciutadania és sensible davant la destrucció del patrimoni històric, ara només queda, que aquesta sensibilitat arribi als despatxos dels qui governen o tenen la capacitat per intervenir en els models urbanístics de la ciutat. La nostra societat no pot perdre més elements històrics i culturals, el segle XXI, cal que sigui bastant diferent a l’anterior i desitgem que un llibre d’aquestes característiques no es torni a publicar. Voldrà dir, que qualque cosa hem aprés, que hem madurat i hem agafat consciència.
Crec que era important fer aquest treball, per fer justícia, per recordar, perquè no quedin en l’oblit els elements històrics que han desaparegut. Per il•lustrar, als que no varem conèixer (inclús personalment) com era o fou aquella ciutat vàries dècades enrere. Abans que s’obrissin l’avinguda de Jaume III, el carrer de la Constitució, la plaça de l’Olivar, s’ampliés el carrer de Sant Miquel o es construïssin les avingudes hi havia una ciutat distinta a la que trobem actualment, llavors els que no hem viscut aquest procés de canvi, l’hem de conèixer i els que ho varen viure, és important que el recordin.
Una definició de patrimoni històric podria ser la següent:
«Conjunt de béns, tant materials com immaterials, creats en un període històric concret i que han arrelat de generació en generació fins a conservar-se i preservar-se en l’actualitat, que el poble sent com a propis o identitaris».
Degut a aquesta definició amplia i complexa hem volgut estructurar el següent treball en deu capítols. Intentant obrir un ventall fins al màxim possible, perquè hi ha moltes categories en les quals es pot dividir el patrimoni històric. Les categories, tot i que segur que ens deixam alguna, són les que presentem a continuació, on en cada una d’elles rescatem algun exemple, per almanco avui vespre, retre el seu merescut homenatge:
1.Casals: Quan vegem imatges dels casals de Can Verí o Can Puigdorfila, lamentarem que no es medités sobre l’errada que suposà el seu esbucament…
2.Muralles: Quan vegem les antigues muralles, lamentarem que en aquell temps es consideressin un obstacle cap a la modernització…
3.Patrimoni religiós: Quan vegem el convent de Sant Domingo, lamentarem que la crispació político-religiosa se’n dugués per davant aquesta joia arquitectònica…
4.Panoràmiques: Quan vegem el molinar de Llevant, lamentarem el seu desaprofitament com a reclam turístic en l’actualitat…
5.Arquitectura singular: Quan vegem Can Salas o Can Aguiló, lamentarem no haver estiuejat en aquell Porto Pi…
6.Places i carrers: Quan vegem les reformes del centre històric, lamentarem no poder passejar per aquell traçat medieval, com el carrer Gran de la Gerreria…
7.Monuments: Quan vegem las capelletes de carrer, lamentarem la seva vulnerabilitat i desprotecció…
8.Patrimoni popular: Quan vegem les Enramades o els Hostals Nous, lamentarem el canvi de rumb econòmic que va prendre la ciutat…
9.Peces de museu: Quan vegem l’iot Nixe, lamentarem l’insuficient respecte que s’ha tengut per la figua de l’ arxiduc Lluís Salvador…
10.Possessions: Quan vegem la possessió de sa Teulera, lamentarem la passivitat de la classe política del moment…
Arribats en aquest punt i per acabar, diguem tots mai més a tot el que sigui destrucció del patrimoni cultural, que finalment no és altra cosa que una destrucció cega i irresponsable de la nostra d’identitat com a poble.
Bon vespre i moltes gràcies!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada