1 de nov. 2008

Homenatge a Robert Graves en el 90è aniversari de l'armistici de la Primera Guerra Mundial

L'Associació Amics del Patrimoni juntament amb ARCA organitzaren un acte d'homenatge a Robert Graves en el cementiri de Deià, en el 90è aniversari de l'armistici de la Primera Guerra Mundial, amb el suport de la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears i la col.laboració de La Casa de Robert Graves. Posteriorment Guillem Graves, fill de l'escriptor, va dirigir una passejada pels espais del poeta a Deià i ens mostrà la Casa Museu Robert Graves, que ell gestiona.
Assistiren a l'acte el responsable de la Direcció General de Cultura, Sr. Pere Joan Martorell Castelló, el batle de Deià, Sr. Jaume Crespí Deyà, el president de la Fundació, Sr. Joan Guaita Esteva, el Sr. Biel Barceló Català, vice-president d'ARCA , asi com els representants de la família Graves.

ROBERT GRAVES.
"Per damunt de tot, hi ha una cosa que ha de quedar ben clara: el seu afecte per Mallorca, aquesta illa que ell tant va estimar, que el va saber acollir i aceptar tal com era i on ja reposa, per sempre "( Guillem Graves)
"Ninguno de los personajes con los que me había tropezado presumía de haber estado muerto, ni hacia mermelada con sus propias manos ni tenía burros a su alcance para el servicio doméstico, ni llevaba parte de la dentadura mezclada con un montón de folios dentro de una cesta.
Su presencia llenaba el escenario como solo una ópera de Wagner puede igualar.
Era lo más parecido a un dios celta de visita a Ítaca.
Fue un pintor callejero en el bar Fígaro de Palma quien le aseguró que en la Serra de Tramuntana había un lugar hermosísimo en el que el pescado era barato.
Mientras Deiá viva, vivirá Graves".
(Camilo José Cela Conde) .
Nascut a Wimbledon el 1895, net d’un bisbe anglicà i d’un metge alemany, el seu pare es el poeta Alfred Perceval Graves. Estudiarà a Charterhouse on es farà molt amic de George Mallory (mort a l’Everest el 1924)
D’aquesta època es el poema: “El vessant en fer-se fosc”
Lectura 1 :El jove estudiant de lletres clàsiques anirà als camps de batalla amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
Lectura 2 “ Llimbs”
El feriren, el donaren per mort i ho recorda en el poema:
Vaig esser mort, una hora o mes :
vaig despertar-me quan ja havia creuat la porta
que Cerber guarda i ja estava a mitg camí
de Leteu, com indicava un cartell en grec antic.
I ho comunicaren a la familia si fa no fa amb les paraules finals del poema el igualador.
Lectura 3. El record de les trinxeres farà que el 1942 escrigui el poema " Bombardeig a la matinada", en certa manera premonitori de la mort al front del seu fill major David el 1943.
Lectura 4. Es el 1929 quan es trobarà amb Gertrud Stein que recomarà vagui a Mallorca amb la poetessa jueva nord-americana Laura Riding, la seva amant. “Un paradis, si podeu resistir-ho”, els dirà. També els posa en antecedents de qui son els mallorquins: “una colla molt ximple de pirates arruinats, amb una llengua terrible”.
“Hi ha afinitats entre Graves i el més gran dels mallorquins, Ramon Llull, la cova del qual es als turons als afores de Deià. Ambdós sabaruts eren poetes d’amor. El lema lul.lià “qui no estima no viu” hagues pogut ser-ho també de Graves”. (Jonathan Boulting)
Vaig dir: Julia, m’estimes de veritat?
I aquest pit?
S’exclamà – el meu pit florit?
Un plor salvatge anà de porta a porta,
i a cada pis
avergonyia a crits els altres pisos,
quan, descordant-se, mostra la sina desclosa,
cada pit una rosa, una blanca i cancerosa rosa.
I el pintor ambulant els recomana Deià i alla arriben el 1929
Lectura 5: Xaloc a Deià.
I arriba la Guerra Civil i els amants marxen i quan el 1946 Robert torni ho fara amb Beryl, que a mes de quatre fills li proporcionará l’época mes ditxosa de la seva vida.
Lectura 6: Gota de rosada i diamant
Arriba el 1948 i la Deessa Blanca: la Mare –Muntanya, la Musa, la gran Memòria. Dirà :”l’actual es una civilització en que son deshonrrats els principals emblemes de la poesía….. En la que la Lluna es menyspreada com un apagat satel.lit de la Terra i la dona considera com personal auxiliar de l’Estat. Els diners ho poden comprar quasi be tot excepte la veritat i a casi tots excepte al poeta posseït per la veritat.
Lectura 7: La Deessa Blanca.
Graves va confessar en certa ocasió: “Dec haver estat l’únic poeta que ha llançat una sabata a un rossinyol”.
Deià està encarat al nord magnètic, i envoltat de turons i muntanyes pel sud, est i oest. Per aquesta raó, la lluna surt tard, a Deiá; però quan es plena, es d’una intensitat dramática- L’estrella del matí i del vespre es, d’entrada menys visible. La daurada Afrodita sembla preferir d’esperar a la cantonada, o de ser-hi sense deixar-se veure. Graves aconsenseguí, pero escriure poemes d’amor que son també poemes amables. Alguns, dels millors del seus, están dedicats a la seva esposa, que refusà seguir-lo en el seu ritual de “Matar en Robert”. (Boulting)
Lectura 8: Entre lluna i lluna
Lectura 9: Simptomes de l’amor
Lectura 10: Un últim poema
Arribats al final ho farem recordant els seus versos:
Resucitar els morts
no es cap acte de màgia;
pocs n’hi ha que siguin absolutament morts:
bufa sobre les brases d’un difunt
i veuras encendre`s una flama viva.
Deixa que les seves oblidades penes visquin ara,
i ara les seves musties esperances.
Sotmet la teva ploma a la seva escritura
fins que et resulti tan natural
signar amb el seu nom com si fos el teu.
I en l ‘esperança de tornar a una societat primigenia i matriarcal escriurà
Lectura 11: Sobre portents.
I com a darrera reflexió es obligada la lectura de
Lectura 12: Dónan’s la pluja.

Mentre Deià visqui, viura Graves.
Text: Biel Barceló

embARCA't: "Deià dels Graves"


dBalears.cat 2-11-2008 Deià recita Graves

Cap comentari: