embARCA't: La muntanya dels tres Santuaris

El passat dissabte, dia 8 de novembre ARCA participà en l'activitat dirigida per l'historiador Pere Fullana, on es visitaren els tres santuaris d'Algaida: Cura, Sant Honorat i Gràcia.

La recuperació patrimonial de la muntanya hem de situar-la en els anys del bisbe Pere Joan Campins i més precisament en els anys de la celebració del 6è centenari de la mort de Ramon Llull. Així és el 1915 quan es col·locà, al costat de la cova on es retirà Ramon “lo Foll”, l’estàtua avui molt malmesa però ja amb un projecte de recuperació integral de l’ indret.

Pere Fullana ens feu avinent els tres moments en que tindrà protagonisme aquest lloc màgic. El primer i mes important es quan Llull es retirà per meditar i rebre la il·luminació, el segon seria en el moment en que el bisbe Juan Diaz de la Guerra promou tot un seguit d’accions encaminades a prohibir el culte al Doctor Il·luminat i on sembla que la cova, al menys parcialment, fou esbucada. Finalment el moment de la recuperació de la memòria lul·liana dels temps del bisbe Campins i dels canonges de Pollença Mateu Rotger i Costa i Llobera.

Retornant a la zona de la sala de gramàtica i de l’església, els edificis conservats dels segles XVII i XVIII, férem memòria de les escoles de gramàtica del Puig de Santa Magdalena d’Inca i de Montision a Porreres que juntament amb la de Cura celebraven la festa de les fogueres la víspera de la festa de santa Catalina, la nit del 24 a 25 de novembre. De les obres d’art que formen part del museu, a mes de la col·lecció de gravats de temàtica lul·liana son destacables els quadres de Gabriel Femenies, pintor de formació italiana, en un dels quals es veu Nicolau de Pacs l’introductor del lul·lisme a la universitat d’Alcalà. Ressenyable igualment el quadre de gran format on Llull porta com a estendard una imatge de la Inmaculada. A l’estança petita els dibuixos del projectat monument a Llull del capellà Cànaves, clarament inspirat en el projecte de Bartomeu Ferrà de 1895, i que respon als moments de la revifalla lul·liana de 1915.

Els edificis annexes en bona part responen a projectes de l’arquitecte Ferragut, vinculat als franciscans pels quals projecta l’església de la Porciúncula, i al finançament dels franciscans missioners als Estats Unists. Els claustres oberts, l’elaboració del licor “Randa” pel pare Jordi Mut, el noviciat franciscà i el seu sobtat desmantellament amb l’abandó simultani dels quinze novicis foren el moment que seguí a la passejada pels miradors del monestir.

Al santuari de sant Honorat, sota protecció dels jurats d’Algaida i del qual actualment en tenen cura els Missioners dels Sagrats Cors, a mes de l’eremitisme del lloc recordarem els fets del sant titular i de les figures del pare Palau, del pare Rosselló i de la confraria de la Mare de Deu de la Panada.

Al santuari de Gràcia, situat dins la possessió de l’Aresta i enclavat a la roca Falconera, Fullana volgué esmentar la figura dels donats actuals del santuari. En Sebastià i na Francisca mantenen admirablement cuidat l’ indret que sofrí una llarga restauració entre els anys 2002 al 2005, després d’uns greus despreniments a la balma que posaren en perill la pervivència del lloc. Dins l’esglesiola, una part del segle XVIII, son de destacar la capella de santa Anna amb rajoles valencianes de finals del segle esmenat i on les fadrines llucmajoreres acudien a clavar agulles a l’ imatge de la santa per tal que es deixondis i els proporciones amb urgència el promès desitjat.

Destacable igualment un dels relleus de l’antic camí processional dels goigs de la Mare de Dèu i que correspon a la creu mes propera al santuari ja que a una part hi figura una anunciació i a l’altre la dormició de la Verge. La imatge titular del santuari es obra de Gabriel Moguer II.