ARCA en el seu marc de defendre i donar difusió al patrimoni històric, artístic i cultural, s’ha adreçat al Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma per protegir uns elements que formen part del nostre patrimoni rural.
Aquests elements han estat durant molt de segles, part fonamental del camp agrari mallorquí, les sínies, que tenen el seu origen en les nostres terres amb l’arribada dels àrabs han estat emprades d’una forma generalitzada fins al segle XIX. La seva funció no era una altre que treure l’aigua d’un pou, mitjançant una bèstia que era qui donava la força motriu.
En la majoria de casos, les sínies, comencen a ser substituïdes pels molins d’aigua, un cop aquests s’aniran construint al llarg del segle XIX i XX. Però realment, en molts de casos trobem la sínia, pròxima al molí i al safareig. El que volem explicar o donar a conèixer són aquests conjunts, propis d’un sistema hidràulic que han funcionat fins fa relativament poc i que han estat part importantissíma del camp mallorquí, per tal de fer més fèrtils unes terres dins un paisatge àrid.
L’objecte de la recerca ha estat el municipi de Palma amb el motiu d’un estudi de les possessions de Palma, hem pogut trobar aquests elements que creiem que pot ésser restaurats i donar-los de bell nou el seu ús original per el gaudi de la gent.
Les sínies trobades es concentren en dues àrees concretes del municipi de Palma, la primera d’elles és la zona agrícola que hi ha entre el Molinar i es Coll d’en Rabassa i la segona d’elles ambdós marges de la carretera de Manacor, prop de la dessaladora. Un darrer exemple aïllat està ubicat a darrera la fabrica de Coca-cola a la carretera vella de Llucmajor.
A) Entre el Molinar i es Coll d’en Rabassa trobem:
1. SON FERRANDO, propietat de titularitat municipal. Les cases estan en un estat de
conservació ruïnós, però presenten alguns elements arquitectònics prou considerables, com podria ésser una torre de defensa a un dels seus extrems i un arc dovellat de mig punt.
El sistema hidràulic es prou considerable, perquè conserva els tres elements característics: molí aigüer, sínia i safareig. La sínia està englobada dins un rotllo ubicada entre el molí i el safareig. Cal destacar com element arquitectònic, la sèquia que surt des de el molí i té un forma corbada i aprofita les parets superiors del rotllo de la sínia per canalitzar l’aigua fins al safareig.
2. SON MORLANET VERGE, tal i com l’anterior exemple, també és propie
tat de l’Ajuntament de Palma, tot i que a diferència de l’altra, el seu estat de conservació és millor, perquè està habitada i forma part de la seu d’una associació cívica.
Tornem a trobar els mateixos elements que hem descrit abans: molí, safareig i sínia emmarcada dins un rotllo. Aquest exemple presenta una característica especial, a l’exterior del rotllo hi ha dues arcades en forma d’arcbotants que li donen una característica molt pròpia en aquest element.
3. SA PUNTA VELLA, aquesta propietat tot estar ubicada a l’altre marge del carrer de Son Ferrando, és de titularitat privada.
Desgraciadament, aquí no conservem la sínia, només ens queda el seu rotllo i la sèquia com a sistema de canalització de l’aigua.
El més destacat, constructivament parlant, és una canalització amb forma d’aqüeducte, construïda amb blocs de mares i que canalitzava l’aigua des de el molí fins al safareig. Aquesta canalització presenta la característica, que enlloc, d’anar a nivell de terra com la gran majoria de sèquies, aquesta ho fa a una altura des de el terra d’uns metres aproximadament. Malauradament, el tram inicial des del molí s’ha derruït i només conservem el tram final que portava l’aigua fins al safareig.
B) Carretera vella de Llucmajor:
1. SON CODONY, les cases són d’una tipologia constructiva bastant recent i amb elements arquitectònics poc considerables. Envoltades per un espai, on s’està modificant el territori, mitjançant les obres que estan duent a terme en aquest tram de la carretera de Llucmajor, provoca una sensació de desvirtuament del paisatge.
A uns metres de les cases, trobem una sínia, englobada dins un rotllo. Aquesta presenta una característica diferent a la resta i és la seva modernitat en relació a les altres. Podem veure com l’extracció de l’aigua del pou es feia mitjançant una maquinària, i no amb la bèstia que és com s’havia fet de manera tradicional. Aquí no conservem cap safareig.
C) Ambdós marges de la carretera de Manacor, prop de la dessaladora:
1. SON PUIG DEL PONT, ubicada arran de la carretera de Manacor fa partió amb la
dessaladora. Les cases són d’una tipologia constructiva bastant recent, possiblement del segle XIX.
Entre un espai de canyís hi ha el que ens dóna a pensar que és una sínia, tot i que el seu estat de conservació és ruïnós, possiblement és la que tenim més dubtes per afirmar-ho. Es conserva el pou, amb una gran profunditat, però no es veu cap element d’extracció de l’aigua.
Es conserva un molí amb un deteriorament a la seva coberta. No hi ha indicis de cap safareig.
2. SON MORRO, situades a l’altre marge de la carretera de Manacor. En aquest cas tenim un exemple de cases majestuoses, amb diferents elements arquitectònics de prou consideració. Malauradament les cases estan deshabitades i presenten indicis de deteriorament.
El seu voltant és producte de la voragine urbanitzadora i està provocant grans modificacions del territori i una pèrdua de personalitat de l’espai original.
Si voltem per darrera les cases, trobarem una sínia i un molí que es miren cara, a una distancia d’uns cinc metres aproximadament. Entre un element i un altre hi havia una sèquia que els unia, però un cop obriren un vial, fruit d’aquesta voragine urbanitzadora que hem comentat abans, varen destruir aquesta canalització. ARCA va denunciar aquest cas dia 15 de novembre de 2006.
Hem demanat:
1. Un grau de protecció per als elements que acabem de presentar, per preservar-los i conservar-los davant el desenvolupament urbanístic que es preveuen en aquestes àrees.
2. Que els elements en qüestió, siguin inclosos dins el catàleg municipal de béns patrimonials, pel seu valor etnogràfic i com a prova irrefutable d’un passat, que de mica en mica es va diluint.
3. La recuperació d’aquests elements pel gaudi de la ciutadania. Amb la seva restitució i restauració, tothom podrà entendre millor com funcionaven aquests elements i quina ha estat la seva importància per al desenvolupament d’aquesta àrea.
Aquests són els exemples que coneixem, segur que n’hi haurà alguns més, però no són elements, que desgraciadament abundin al municipi de Palma. Per aquest motiu des d’ARCA volem donar a conèixer de la existència d’aquests elements de caire etnològic que han estat tan importants pel desenvolupament del camp mallorquí.
Volem concienciar també a les autoritats polítiques d’aquest patrimoni etnològic, que tenim un poc abandonat i que creiem que seria important recuperar, perquè la gent, els ciutadans, les noves generacions, en definitiva tothom, pugui recordar, els que varen veure com funcionava aquest sistema o aquells que no han viscut, puguin aprendre com s’utilitzaven aquests sistemes.
Crec que a les propietats de titularitat municipal, com són Son Ferrando i Son Morlanet Verge, l’administració ho tindria més fàcil per procedir a la seva restauració o posada en marxa de bell nou. D’aquesta forma tots i sortiríem guanyant les noves i les velles generacions.
Aquests elements han estat durant molt de segles, part fonamental del camp agrari mallorquí, les sínies, que tenen el seu origen en les nostres terres amb l’arribada dels àrabs han estat emprades d’una forma generalitzada fins al segle XIX. La seva funció no era una altre que treure l’aigua d’un pou, mitjançant una bèstia que era qui donava la força motriu.
En la majoria de casos, les sínies, comencen a ser substituïdes pels molins d’aigua, un cop aquests s’aniran construint al llarg del segle XIX i XX. Però realment, en molts de casos trobem la sínia, pròxima al molí i al safareig. El que volem explicar o donar a conèixer són aquests conjunts, propis d’un sistema hidràulic que han funcionat fins fa relativament poc i que han estat part importantissíma del camp mallorquí, per tal de fer més fèrtils unes terres dins un paisatge àrid.
L’objecte de la recerca ha estat el municipi de Palma amb el motiu d’un estudi de les possessions de Palma, hem pogut trobar aquests elements que creiem que pot ésser restaurats i donar-los de bell nou el seu ús original per el gaudi de la gent.
Les sínies trobades es concentren en dues àrees concretes del municipi de Palma, la primera d’elles és la zona agrícola que hi ha entre el Molinar i es Coll d’en Rabassa i la segona d’elles ambdós marges de la carretera de Manacor, prop de la dessaladora. Un darrer exemple aïllat està ubicat a darrera la fabrica de Coca-cola a la carretera vella de Llucmajor.
A) Entre el Molinar i es Coll d’en Rabassa trobem:
1. SON FERRANDO, propietat de titularitat municipal. Les cases estan en un estat de
conservació ruïnós, però presenten alguns elements arquitectònics prou considerables, com podria ésser una torre de defensa a un dels seus extrems i un arc dovellat de mig punt.El sistema hidràulic es prou considerable, perquè conserva els tres elements característics: molí aigüer, sínia i safareig. La sínia està englobada dins un rotllo ubicada entre el molí i el safareig. Cal destacar com element arquitectònic, la sèquia que surt des de el molí i té un forma corbada i aprofita les parets superiors del rotllo de la sínia per canalitzar l’aigua fins al safareig.
2. SON MORLANET VERGE, tal i com l’anterior exemple, també és propie
tat de l’Ajuntament de Palma, tot i que a diferència de l’altra, el seu estat de conservació és millor, perquè està habitada i forma part de la seu d’una associació cívica.Tornem a trobar els mateixos elements que hem descrit abans: molí, safareig i sínia emmarcada dins un rotllo. Aquest exemple presenta una característica especial, a l’exterior del rotllo hi ha dues arcades en forma d’arcbotants que li donen una característica molt pròpia en aquest element.
3. SA PUNTA VELLA, aquesta propietat tot estar ubicada a l’altre marge del carrer de Son Ferrando, és de titularitat privada.
Desgraciadament, aquí no conservem la sínia, només ens queda el seu rotllo i la sèquia com a sistema de canalització de l’aigua.
El més destacat, constructivament parlant, és una canalització amb forma d’aqüeducte, construïda amb blocs de mares i que canalitzava l’aigua des de el molí fins al safareig. Aquesta canalització presenta la característica, que enlloc, d’anar a nivell de terra com la gran majoria de sèquies, aquesta ho fa a una altura des de el terra d’uns metres aproximadament. Malauradament, el tram inicial des del molí s’ha derruït i només conservem el tram final que portava l’aigua fins al safareig.
B) Carretera vella de Llucmajor:
1. SON CODONY, les cases són d’una tipologia constructiva bastant recent i amb elements arquitectònics poc considerables. Envoltades per un espai, on s’està modificant el territori, mitjançant les obres que estan duent a terme en aquest tram de la carretera de Llucmajor, provoca una sensació de desvirtuament del paisatge.
A uns metres de les cases, trobem una sínia, englobada dins un rotllo. Aquesta presenta una característica diferent a la resta i és la seva modernitat en relació a les altres. Podem veure com l’extracció de l’aigua del pou es feia mitjançant una maquinària, i no amb la bèstia que és com s’havia fet de manera tradicional. Aquí no conservem cap safareig.
C) Ambdós marges de la carretera de Manacor, prop de la dessaladora:
1. SON PUIG DEL PONT, ubicada arran de la carretera de Manacor fa partió amb la
dessaladora. Les cases són d’una tipologia constructiva bastant recent, possiblement del segle XIX.Entre un espai de canyís hi ha el que ens dóna a pensar que és una sínia, tot i que el seu estat de conservació és ruïnós, possiblement és la que tenim més dubtes per afirmar-ho. Es conserva el pou, amb una gran profunditat, però no es veu cap element d’extracció de l’aigua.
Es conserva un molí amb un deteriorament a la seva coberta. No hi ha indicis de cap safareig.
2. SON MORRO, situades a l’altre marge de la carretera de Manacor. En aquest cas tenim un exemple de cases majestuoses, amb diferents elements arquitectònics de prou consideració. Malauradament les cases estan deshabitades i presenten indicis de deteriorament.
El seu voltant és producte de la voragine urbanitzadora i està provocant grans modificacions del territori i una pèrdua de personalitat de l’espai original.
Si voltem per darrera les cases, trobarem una sínia i un molí que es miren cara, a una distancia d’uns cinc metres aproximadament. Entre un element i un altre hi havia una sèquia que els unia, però un cop obriren un vial, fruit d’aquesta voragine urbanitzadora que hem comentat abans, varen destruir aquesta canalització. ARCA va denunciar aquest cas dia 15 de novembre de 2006.
Hem demanat:
1. Un grau de protecció per als elements que acabem de presentar, per preservar-los i conservar-los davant el desenvolupament urbanístic que es preveuen en aquestes àrees.
2. Que els elements en qüestió, siguin inclosos dins el catàleg municipal de béns patrimonials, pel seu valor etnogràfic i com a prova irrefutable d’un passat, que de mica en mica es va diluint.
3. La recuperació d’aquests elements pel gaudi de la ciutadania. Amb la seva restitució i restauració, tothom podrà entendre millor com funcionaven aquests elements i quina ha estat la seva importància per al desenvolupament d’aquesta àrea.
Aquests són els exemples que coneixem, segur que n’hi haurà alguns més, però no són elements, que desgraciadament abundin al municipi de Palma. Per aquest motiu des d’ARCA volem donar a conèixer de la existència d’aquests elements de caire etnològic que han estat tan importants pel desenvolupament del camp mallorquí.
Volem concienciar també a les autoritats polítiques d’aquest patrimoni etnològic, que tenim un poc abandonat i que creiem que seria important recuperar, perquè la gent, els ciutadans, les noves generacions, en definitiva tothom, pugui recordar, els que varen veure com funcionava aquest sistema o aquells que no han viscut, puguin aprendre com s’utilitzaven aquests sistemes.
Crec que a les propietats de titularitat municipal, com són Son Ferrando i Son Morlanet Verge, l’administració ho tindria més fàcil per procedir a la seva restauració o posada en marxa de bell nou. D’aquesta forma tots i sortiríem guanyant les noves i les velles generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada