 |
| Jaume Burguera s'adreça als assistents. |
ARCA
i amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient,
Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears iniciaren el
passat 23 de setembre el programa Agricultura, paisatge i
patrimoni on visitarem l'explotació ramadera dels Formatges
Burguera. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans
Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera
generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de
fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de
formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà
formatger per part del Govern Balear.
Les
instal·lacions compten amb un total d'unes 70 vaques de raça
frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de
llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i
sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la
munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops
al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un
mínim de 8 hores.
 |
| Vaqueria de Formatges Burguera. Fotografia: Pep Camps. |
Un
cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem
el nostre recorregut cap als a les escoles des Palmer, d'època de la
Segona República, el Salobrar de Campos, els banys de San Joan de la
Font Santa, els únics de caràcter termal que hi ha a Mallorca, on
poguerem veure el seu espectacular aljub, una de les mostres més
importants de patrimoni hidràulic d'aquesta illa.
Per
finalitzar, visitarem l'oratori de Sant Blai, exemple de patrimoni
rural, construït al segle XV. Cal donar les gràcies a l'associació
d'Amics de sant Blai, que amablement ens obriren les portes d'aquest
monument.
HISTÒRIA
AGRÍCOLA DE CAMPOS
 |
| Molí de ramell a la zona des Palmer. Fotografia: Pep Camps. |
El
nom probablement ve d’època romana, del llatí campos, que vol dir
camps. És un dels pocs casos coneguts de conservació de la
terminació llatina –os entre els mossàrabs.
(GEM
V. 3, p.44)
Durant
els segles XIV i XVIII va tenir molts d’alt i baixos, i fins que no
va desaparèixer el corsarisme, començaren les rotacions de les
terres i s’introduïren nous cultius, l’economia del municipi no
començà a créixer, ja a partir de finals del segle XIX.
Fins
a finals del segle XIX fou un dels grans productors de blat de
Mallorca, cal apuntar que al voltant del poble hi havia 23 molins
fariners. Destacava principalment la producció de xeix, que
s’emprava per a fer dolços.
 |
| Escoles des Palmer, inaugurades el 10 de novembre de 1932. Fotografia: Pep Camps. |
Han
estat unes terres on també s’ha produït vinya, als llocs on no es
podia produir cereals. Aquest producte agafà força a partir del
segle XVII i al segle XIX arribà a les 910 hectàrees conreades, i
entre 1866-70 s’exportaren vins a França des del port de Felanitx.
Al
sud del municipi hi havia grans plantacions de figueres. La figa seca
a més d’exportar-se, també es donava als porcs per fer-los
créixer. Mentre que al nord, es cultivà taparera des del segle
XVIII, la qual es comercialitzava envinagrada o en saladura.
En
quant al ramat, l’oví ha estat el més important durant quasi tota
la història, tot i que el ramat porquí repuntà durant el segle
XIX.
Les
seves terres presenten abundants aigües subterrànies, que es
començà a extreure primer mitjançant sínies, després gràcies a
la força dels molins de vent i finalment amb la motobomba, arribant
a majors profunditats. A partir d’aquí es descobrí la
potencialitat del conreu de regiu, per unes terres amb escasses
pluges on havia destacat el conreu de secà. En quant a
l’horticultura destacà la patata i també els farratges, que feren
expandir el bestiar boví, i es convertí en el màxim mercat de carn
i llet de Mallorca.
Durant
els darrers anys el conreu de secà a passat a ser secundari amb la
producció d’ametlles, garroves, figueres o albercocs. De la mateix
forma passa amb el ramat oví o porquí, que quedà per darrera del
boví.
A
es Salobrar ha desaparegut l’elaboració de sosa i l’explotació
de marès ha minvat. Des de 1980, l’economia campanera pateix una
forta crisi derivada, sobretot de la salinització de les aigües
utilitzades pel regiu.
(GEM
V. 3, pp. 48-51).
ES
SALOBRAR
 |
| Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps. |
És
la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera
d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor
ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per
un gran aneral, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu
origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que
durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.
Actualment
es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm).
A
l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja
anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC
degut a l’embat que arriba des de la mar.
Rep
aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que
ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major
aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys
permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat
l’activitat salinera.
 |
| Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps. |
Damunt
els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen
peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el
dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.
Per
al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la
Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es
plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul
Bouvy (1845) no es dugué a terme.
L’arxiduc Lluís Salvador ens
diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.
L’home
ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que
s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i
sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió
de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la
salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX
es dedi9caven a regiu entre 10-20 ha.
Des
de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà
durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal·là l’empresa
Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del
total) per extreure sal.
El
1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural
d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la
franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial
Protecció per a les Aus (ZEPA).
(GEM
V. 15, pp. 80-1)
SANT
JOAN DE LA FONT SANTA
 |
| Oratori de Sant Joan de la Font Santa. Fotografia: Pep Camps. |
Establiment
situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una
temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment
indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis,
artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de
1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al
voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien.
Abans
de 1516, quan es construïren les primeres instal·lacions hi havia
dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data
s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant
Silvestre i Santa Coloma.
El
1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis
concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc
el 1592.
 |
| Aljub de Sant Joan de la Font Santa (1671). Fotografia: Pep Camps. |
Entre
el 1571-3, els jurats de Campos reedificaren l’església,
acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI,
la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el
marquès de Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part
de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears,
per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme
entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament
i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la
propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la
mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen
tractaments termals sota vigilància mèdica.
(GEM
V.15, p.358).
SANT
BLAI
 |
| Oratori de Sant Blai (Segles XV-XVII). Fotografia: Pep Camps. |
Fou
la primera parròquia de la vila, documentada a l’any 1248 a la
butlla d’Innocenci IV, sota l’advocació de Sant Julià. El 1405,
perdé el seu caràcter parroquial, per la construcció d’una nova
església al nucli urbà, i es convertí en oratori, dedicat a Sant
Blai. De traça gòtica, té la planta rectangular de nau única, amb
coberta de volta de creueria, remodelada el segle XVI. Prop de
l’església, hi havia un cementiri, transformat l’any 1958 en
parc municipal. Fou restaurat l’any 1990.
(GEM
V.15, p. 277).
